diumenge, 23 de desembre del 2012

EL TORTELL DE REIS TAMBÉ S'APUNTA A LA INDEPENDÈNCIA La pastisseria Noguera crea un tortell artesà on les figures dels tres Reis d'Orient porten una estelada


La pastisseria Noguera crea un tortell artesà on les figures dels tres Reis d'Orient porten una estelada a l'esquena pintada a mà


El cap de la pastisseria Noguera, Antoni Noguera, mostra les tres figures dels reis d'Orient independentistes Foto: ACN.


Les figures dels tres Reis Mags del tortell de Reis estan fets a mà Foto: ACN.

Tots els tortells d'aquest 2012 es fan amb productes de les comarques gironines com la farina de Girona i fruita confitada de Brunyola o Vilobí d'Onyar

La pastisseria gironina Noguera, amb seu a Vilobí d'Onyar, s'ha inspirat en la situació actual que viu Catalunya i ho ha plasmat en els tradicionals tortells de Reis. El resultat és que les figures dels tres reis d'Orient han canviat les seves típiques capes per banderes estelades a la seva esquena. Són els ‘Tres Reis d'Orient independentistes', que es poden trobar a qualsevol de les pastisseries Noguera de Girona, Vilobí d'Onyar o Riudellots. Les tres figures -que són úniques- estan fetes i pintades a mà i els tortells, totalment artesanals, estan amassats amb farina de Girona, fruita confitada de Brunyola (Selva) i productes de les comarques gironines.

Aquest Nadal, els gironins que agafin un tall de tortell de Reis pot ser que s'emportin una sorpresa doble. D'una banda, si la sort els ha acompanyat, tindran la figureta i, a més, pot ser que aquest rei porti una estelada en comptes de la típica capa.

La idea va néixer després que el cap de la pastisseria, Antoni Noguera, visités la fira Expohogar de Barcelona i trobés una empresa dedicada al món dels pessebres. “Cada any intento buscar el Rei més bonic i, aquest Nadal, hem trobat les figuretes perfectes” assegura Noguera. Tot i que el pastisser, en un principi, va pensar en el Barça com a motiu d'aquest Nadal, la manifestació de la Diada el va fer decidir-se finalment per recrear l'onada independentista que viu Catalunya.

“No buscàvem ni busquem reivindicacions polítiques generals, sinó que només pensem que és el moment adequat per fer-ho”, subratlla Noguera. Les tres figures, perfectament dibuixades, estan fetes i pintades a mà. A més, els tres Reis d'Orient llueixen una capa guardina amb una bandera estelada. “De moment ja tenim diverses reserves. Els ciutadans troben el tortell molt original”, comenta el cap de la pastisseria Noguera. Des d'aquesta firma tenen previst amassar un miler de tortells que, com sempre, estaran farcits de massapà, nata, crema o trufa.

A més -seguint la línia de l'empresa- tots els tortells d'aquest 2012 estan fets amb productes de les comarques gironines tals com la farina de Girona, fruita confitada de Brunyola o Vilobí d'Onyar i fruits secs de les comarques gironines. ‘Independentment de tot a can Noguera tens un bon tortell de Reis' o ‘Els Reis ja han decidit que volen un tortell propi' són els dos eslògans que s'han empescat els de la pastisseria gironina per promoure el dolç. “Oferirem les figures tradicionals per aquells que no vulguin els reis independentistes. Tothom pot triar” ha ressaltat Noguera.

Per aquells que s'enamorin de les figuretes, no han de patir. Tot i que només hi hagi una figura a l'interior del tortell, la casa Noguera té previst entregar el conjunt dels tres reis mags perquè pugin completar aquesta col·lecció única i original.

EL PUNT

Comentaris
NEUS SASTRE I NOCI (Barcelona)
Tot el que sigui fer País, m'encanta!



dissabte, 22 de desembre del 2012

Inauguració de la nova seu del Casal Independentista del Pla de l'Estany

companys i companyes!

ens complau convidar-vos a la inauguració del nostre Casal, que tindrà lloc el proper 22 de desembre.

Esperem rebre la vostra visita ben aviat!

+info:

Notícia a Banyoles TV, amb imatges de l'interior del Casal

Esdeveniment al Facebook

Twitter: #22dcasal

---
Casal Popular Independentista del Pla de l'Estany
c/ Muralla, 26 - Banyoles
casalpopularbny@gmail.com

El Casal Popular Independentista de Banyoles estrenarà avui dissabte el seu local, condicionat en uns baixos situats a la cantonada dels carrers Muralla i Estricadors, al barri vell. El col·lectiu s'havia refundat el 2010 –després d'un llarg parèntesi–, però durant tot aquest temps no ha pogut disposar d'una seu pròpia.

Una trentena de socis

La inversió per condicionar el nou espai s'ha fet amb recursos propis i aportacions de particulars, una part de les quals s'han aconseguit a través d'un projecte Verkami de captació d'ajuda per internet. El Casal, que suma prop de 30 socis, ha ofert la seva seu a la ciutat perquè, al marge de les activitats pròpies del col·lectiu, s'hi puguin celebrar altres actes.

Actuació de Cesk Freixas

Amb motiu de la inauguració, s'ha preparat una festa molt completa, que tindrà lloc al passeig de la Muralla. El programa començarà a les onze del matí, amb una ballada de sardanes, i continuarà amb un ball de bastons, una actuació castellera, un vermut, l'actuació de la companyia Pota de Cabra –destinada al públic infantil–, un campionat de bitlles, un berenar popular, un recital de poesia a càrrec de David Cano, els parlaments oficials i, a les set de la tarda, l'actuació del cantant Cesk Freixas. Es tancarà la jornada amb un espectacle de llums i foc que oferiran els diables banyolins Gàrgoles de Foc.

dissabte, 24 de novembre del 2012

Una veïna de Girona que es volia catalanitzar el nom es troba amb la sorpresa d´un afegitó amb dos noms més en castellà

D´Ermesinda a Ermessenda Dolores Eulalia



Un tràmit que hauria de ser simple s´està convertint en un periple ple d´entrebancs per a Ermessenda G. G. una veïna de Girona de 64 anys decidida ha modificar el seu nom, Ermesinda, dels documents oficials, imposat en època franquista pel mateix nom en català, Ermessenda. El resultat final després d´un munt de traves administratives ha estat «Ermessenda Dolores Eulalia». Li han aparegut dos noms que en cap moment havia demanat. «Cansada, decebuda i incrèdula» ha decidit denunciar el cas i posar de manifest «les aptituts i actituds dels funci0naris» que sovint l´han tractat amb despreci durant tot el procés.

Tot va començar quan a principis ­d´any Ermessenda G.G. va decidir catalanitzar el seu nom. Va anar al registre civil i al juliol va obtenir el document que reflectia la seva petició de canvi. D´Ermesinda a Ermessenda. Res més.
A continuació, amb aquest document, va dirigir-se a la policia nacional per poder canviar-se el nom al carnet d´identitat. La persona que la va atendre, mostrant «falta d´educació» cap a ella, segons assegura, li va mostrar a la pantalla el canvi. Estava ben escrit. Inicialment semblava que la catalanització del nom hauria estat prou ràpida. Va anar a recollir el nou carnet i per sorpresa va veure que al DNI li apareixia el nom «Ermessenda Dolores Eulalia». Allà li diuen que ells no poden fer-hi res i que «tot depèn de Madrid».

«Jo només volia canviar Ermesinda per Ermessenda», lamenta «molesta». El mateix dia, segons explica, a casa, se li va presentar un funcionari dient-li que havien parlat amb Madrid: «Hem fet el que diu literament el paper». L´afectada, però, recalca que al document del registre civil, a l´esquerra hi posa «Cambiar el nombre Ermesinda por el de Ermessenda, en catalán». A la dreta, amb el document retornat de Madrid s´hi havia inclòs «el dia, lloc i hora de naixement, el nom dels meus pares i els dos noms Dolores Eulalia, que es posaven per l´Església».
L´única opció que li van donar és tornar a anar al registre i eliminar els dos noms afegits. Allà, però, li diuen que ha de començar el procés de nou i tornar-se a dir «Ermesinda» per reiniciar les tramitacions.

8 documents i 3 testimonis
A més, li diuen que ha de presentar vuit documents que acreditin que es deia «Ermessenda». Un nom que mai ha pogut tenir. En no entendre res, va demanar per la màxima responsable de l´organisme. Aquesta li va dir que els vuit documents que havia de presentar servien per deixar palès que es deia «Ermesinda» sense cap altre nom i tres testimonis (un famliar i dos més) que així ho validin. Tot i ser juliol no li van donar data per presentar els papers fins al 18 d´octubre. Per cert, que a la cita, li van escriure el nom com a «Hermessenda» mentre una funcionària, darrere d´un ordinador li deia «no se olvide de los documentos».

Arriba el dia i s´hi adreça amb tots els documents i testimonis. El resultat aconseguit és esperar un mes més per tornar a tenir un sol nom en castellà. A partir d´aquí, podrà començar altre cop el procés per aconseguir el seu nom en català. Sense afegits.

DIARI DE GIRONA


INJUSTIFICADEs DIFICULTATS PER CATALANITZAR EL NOM DE PILA

Una dona de Girona de 64 anys que vol catalanitzar-se el nom de pila -Ermesinda per Ermessenda- fa setma?nes que batallant amb l'administració de l'Estat. Ha rebut amb sorpresa un DNI on darrere del nom correcte n'hi han afegit dos més: Dolores Eulalia (i en castellà).

El 8 de gener de 1977, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar una reforma de l'article 54 de la Llei del Registre Civil, que va quedar de la següent manera: "En la inscripció s'expressarà el nom que es doni al nascut. Tractant-se d'espanyols, els noms hauran de consignar-se en alguna de les llengües espanyoles". També preveia que des d'aleshores l'encarregat del registre substituiria el nom propi, imposat amb anterioritat a la vigència de la reforma legislativa, pel seu equivalent onomàstic en qualsevol de les "llengües espanyoles". La reforma l'havia aprovada unes setmanes abans el Govern presidit per Adolfo Suárez, que aleshores encara exercia el càrrec per designació directa del Rei. La reforma per poder canviar el nom va ser impulsada principalment des de Catalunya. Sensibilitzar els catalans perquè s'acollissin a aquesta potestat va ser una de les campanyes que va promoure el Congrés de Cultura Catalana celebrat aquell any. Molts van ser els catalans que en les setmanes posteriors a l'entrada en vigor de la nova normativa van acudir als Registres Civils per catalanitzar el nom. Trenta-cinc anys després, una dona gironina que ha volgut canviar Ermesinda per Ermessenda, ha topat amb el mur de l'Administració de l'Estat. ?Després de diversos, llargs i enutjosos tràmits, s'ha trobat que en el DNI li han afegit dos noms darrere el d'Ermessenda: Dolores Eulalia. Això li comporta tornar a iniciar tota la paperassa. Com que no volem creure que l'administració de l'Estat sigui tan matussera o ?negada, hem de pensar que darrere del suposat error, perquè no té cap explicació justificable, hi ha alguna intencionalitat política que la Subdelegació del ?Govern hauria d'investigar per respecte als drets dels ciutadans.

DIARI DE GIRONA


dissabte, 20 d’octubre del 2012

Vilobí inaugura avui la primera Fira de la Llet


Es farà un reconeixement al mèrit de la promoció del sector lleter


El Mas Bes és una de les explotacions lleteres més grans del municipi de Vilobí.

Vilobí d'Onyar estrena avui la Fira de la Llet, amb activitats durant tot el cap de setmana. La fira és una iniciativa de la regidoria de Promoció Econòmica, amb la col·laboració d'entitats i associacions i empreses del sector lleter. Actualment, segons va explicar ahir el regidor de Promoció Econòmica, Joan Viñolas, hi ha vuit explotacions lleteres a Vilobí, un municipi amb molta tradició al sector. De fet, avui a les nou del vespre es farà un reconeixement al mèrit de la promoció del sector lleter.

La fira s'inaugura avui a les onze del matí, i s'han programat tota mena d'activitats relacionades amb la llet, com ara una caminada popular per visitar totes les granges del municipi. També hi haurà una fira de productes d'artesania i derivats làctics, i un concurs de munyir. La fira es fa en el marc de la festa de Sant Galderic.

EL PUNT

dissabte, 29 de setembre del 2012

LOTERIA DE NADAL 2012 Sorteig del 22 de desembre Núm. 84016

Aquest any el número que ens portarà la sort serà el 84.016 Podeu adquirir les participacions del Núm. 84016 a tots els socis i establiments col·laboradors. Ens ajudareu a poder seguir fent activitats. BONA SORT!!!

diumenge, 26 d’agost del 2012

11 DE SETEMBRE, MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA Vilobí, Salitja i Sant Dalmai se sumen a la concentració multitudinària de Barcelona

.- cap a tres quarts de 12 (un cop acabat l’acte “institucional”, per part de l’Assemblea Nacional Catalana, a Els Delmes de Salitja, es declamarà per tres rapsodes locals el poema HIMNE DE LA INDEPENDÈNCIA , de Vicenç Albert Ballester, i que cada verset te com a tornada de part de tots els assistents (a manera dels goigs) “No pidolem lleis noves, ni demanem clemència, volem per Catalunya només la independència, és un poema que molta força, demà encara més, i en les circumstancies actuals de Catalunya i Espanya ho es al màxim. En repartirem fulls entre els assistents perquè puguin seguir la declamació. .- Manifestació a Barcelona de l'11 a la tarda .- Preguntes i aclariments que pugin sorgir Hem d'estar atents i donar l'importancia que te la Diada Nacional de Catalunya aquest any 2012 Hem d'esser-hi tots, molts, quants més millor Salut i independència!!! Dimarts 11 de setembre. A les 14:30h sortida en autobús des del CAMP DE FUTBOL. Inscripcions a l'Ajuntament o al 972 47 30 26. Places limitades. Data límit: 5 de setembre. Acte gratuït per a tots els socis del Casal. Aquelles persones no socis que vulguin assistir-hi hauran d'abonar 10€. L'import inclou viatge d'anada i tornada a Barcelona amb autobús. Inscripcions a indeps@@salitja.cat HORA I RECORREGUT: A les 17:00 hores diverses columnes marxaran cap a la plaça Catalunya on a les 18:00 hores començarà l'acte polític. Posteriorment marxarem fins al parlament. COMARCA DE LA SELVA. VINE AMB BUS des de Santa Coloma de Farners: Sortida a les 3 de la tarda de l'aparcament de Sant Salvador. Apunta't a: estanc Can Net, fleca Can Corominas, fleca Can Ferriol, a l'ajunament o a busfarners@gmail.com Lloret de Mar: podeu adquirir les entrades a la paradeta de la plaça de l'Església de l'Assemblea Territorial de Lloret de Mar els dissabtes de 10 h a 21 h i també a la botiga Mon Gran situada al carrer Oliva al davant de l'Hotel Florida, aquí s'hi poden adquirir en horari comercial. Blanes i Tossa de Mar: podeu posar-vos en contacte amb lloretperlaindependencia@gmail.com i us informaran sobre on adquirir-les.

dijous, 16 d’agost del 2012

Els terrassencs Sense Sal, primer premi a Salitja. El segon va ser per als reusencs Poker's i el tercer, per als selvatans A Granel. Tona Gafarot, premi popular

17 grups finalistes procedents de tot Catalunya i fins i tot de Mallorca van participar ahir en el concurs. Sense Sal, ahir a Salitja Foto: NÚRIA GARRO / X.C. Poker's Foto: NÚRIA GARRO / X.C. A Granel Foto: NÚRIA GARRO / X.C. Tona Gafarot Foto: NÚRIA GARRO / X.C. El grup terrassenc Sense Sal va guanyar ahir la 34a edició del Concurs de Cançó de Salitja, amb el tema Cors de fusta, dedicat als morts oblidats de totes les guerres. Sense Sal rebran com a premi tres dies de gravació als estudis Juglans Music d'Estanyol. El segon premi (400 euros) del concurs va ser per al grup reusenc Poker's, que va ser l'encarregat de tancar la llista d'actuacions amb la cançó Amb tu sóc jo. El grup selvatà A Granel, format per músics de Santa Coloma de Farners, Sils i altres localitats properes, va rebre el tercer premi (200 euros) concedit pel jurat, per la cançó Dies foscos. El premi popular, decidit per diversos membres del públic, va ser per a la cantautora Tona Gafarot, de Llambilles, per la cançó Alba sísmica. El premi popular consisteix en un cap de setmana en una casa de turisme rural. En aquesta edició del concurs va haver-hi molta varietat estilística: des de la música medieval de Malva de Runa, amb una gran arpa inclosa, fins al rock sense complexos de Defluxs i la seva Nena (et vull portar al bosc). També hi van actuar els garrotxins Red Souls, que ja havien guanyat l'any anterior, o el cantant Gerard Sesé, que ha publicat un parell de discos i va presentar una oportuna Marxem a Mart (Cançó anticrisi). Fins i tot hi va participar un músic mallorquí, Joan Miquel Riera, que va reconèixer que venir a actuar a Salitja amb el seu grup els havia costat “una pasta”, però tot i així estaven entusiasmats: “Ens hem autoanomenat ambaixadors de Salitja a Mallorca”. El Concurs de Salitja va ser, un any més, un bon aparador de la vitalitat i diversitat de la música en català. Com va dir el presentador, Quim Güell, “el català és una llengua que aviat no es podrà ensenyar a les escoles. Ells estan estirant molt per allà i nosaltres, molt per aquí; a veure si al final tomba i ens podem alliberar”. EL PUNT

17 finalistes, al Concurs de Cançó de Salitja

El primer premi seran tres dies de gravació als estudis Juglans Music Els garrotxins Red Souls van guanyar el 2011 el concurs de Salitja i hi tornen aquest any Foto: L.S. El Concurs de Cançó de Salitja celebra avui la seva 34a edició, en la qual participaran 17 grups i solistes procedents de diferents punts dels Països Catalans. Les actuacions començaran a les 7 de la tarda, en un envelat instal·lat al centre del poble, que aquests dies celebra la festa major. El primer premi del concurs consisteix en tres dies de gravació als estudis Juglans Music, d'Estanyol. Per ordre d'actuació, els participants i les cançons del concurs són aquests: Malva de Runa (Enterrau nostros morts), Roigé i la Calidoscòpia (Petits timoners), Red Souls (Diga-m'ho), Gerard Civat i els Civets (Lluny), Barri's (El calaix), Acoustic Layla (Esquitxos salats), Irene Terrón (Una mica de sal), Falcon & Firkin (Podrem tocar el cel), Massagran i el Calidoscopi (L'Estàtua/ 39º d'Incapacitat), Sense Sal (Cors de fusta), A granel (Dies foscos), Joan Miquel Riera (Cançó cursi), Tona Gafarot (Alba sísmica), Gerard Sesé (Marxem a Mart –Cançó anticrisi–), Defluxs (Nena –Et vull emportar al bosc–), Iaraquè? (La Tempesta) i Poker's (Amb tu sóc jo). El jurat està format per Edgar Massegú, de Pulpopop; el bateria Alfred Berengena; la cantant Sílvia Montells; Rosa Torrijos, de Juglans Music, i els periodistes Xevi Planas i Xavier Castillón. EL PUNT

diumenge, 29 de juliol del 2012

# CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT Salitja x Independència

20x20 El 20è Aniversari dels INDEPS s'agermana amb els 20 anys de CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT Compromís musical en estat pur en una nit inoblidable. 35 músics i grups van omplir de pop, cançó d'autor, poesia i rock la il·lusió d'independència de milers de persones. Públic i artistes van compartir el somni d'una Catalunya lliure en un macroconcert que va durar més de sis hores. Un dels moments més emocionants de la nit va ser quan tots els músics participants al macroconcert van cantar amb Quico Pi de la Serra la tornada de Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol. Un públic d'edats i procedències diverses va seguir la marató musical. Els detinguts en l'Operació Garzón van ser rebuts amb eufòria. “Tenim un somni. El volem?”, va exclamar, enèrgic, Santi Arisa. La resposta, rotunda: “Sí!” Si una cosa va quedar clara ahir durant les sis llargues hores del macroconcert a la Devesa és que una part molt important de la cultura del país està compromesa fins al moll de l'os amb les inquietuds de la societat catalana. “No defalliu. La independència és a les vostres mans”, bramava Núria Feliu. No hi ha dubte: tothom va compartir ahir els mateixos neguits. I tothom vol dir més de 15.000 persones. L'escenari per on van desfilar els 35 músics i grups va ser, de facto, un altar fictici. Artistes i públic van exhibir les seves causes, profundes i transparents, en plena sintonia i a peu pla. Sense complexos ni prejudicis. Furgant el mínim en la sensibleria. No deixant cap marge, o poc, al victimisme, i molt, tot, a les noves perspectives d'una Catalunya lliure. Potser no hi eren tots, però potser sí els més valents. I, això segur, els més entusiastes per rebre amb forts aplaudiments i eufòria desbocada alguns dels independentistes catalans detinguts en l'Operació Garzón de fa vint anys, que quan encara era clar van pujar a l'escenari en un dels moments més emocionants i inoblidables de la llarga nit a la Devesa. A tots ells, protagonistes absents del festival del 1992, el públic els va omplir de tributs. La convivència intergeneracional a l'escenari va trobar la seva correspondència en el públic, jove i madur, solitari i familiar, agrupat en colles, en tribus o en parelles. El mar de gent es movia en forma d'onades esbravades segons l'atenció que els mereixien els grups musicals, que s'anaven rellevant a un ritme trepidant mentre es projectaven en pantalla els somnis de llibertat de diverses personalitats del món cultural i social. Alguns músics ja van participar el 1992 en l'històric festival Catalunya vol viure en llibertat: Santi Arisa –fa vint anys va exercir de mestre de cerimònies; ahir, de revulsiu de sentiments de masses–, Josep Tero, Joan Reig com a bateria d'Els Pets, Kitsch i la Companyia Elèctrica Dharma, que ahir va aparèixer de sorpresa amb una salutació musical dharmàtica teixida de fragments de La muixeranga d'Algemesí, La presó del rei de França i No volem ser. No va ser un concert estàtic, ni rígid, ni previsible, va ser un anar i venir constant de músics –que van actuar d'una manera totalment desinteressada– i de gent vinguda d'arreu, fent allò que se'n diu un concert viu, viu del tot. Les actuacions no van anar de menys a més, ni de més a menys; de principi a fi va ser una vetllada impetuosa que es van ben encarregar de mantenir calenta i àlgida els exponents de l'escena musical catalana, emergents i consagrats, plurals en veus i actituds creatives. El macroconcert es va obrir amb injeccions de fantasies infantils, totalment aptes per als adults, d'Àngel Daban i Jordi Tonietti per, tot seguit, lliurar-se en cos i ànima a l'aventura percussionista de Santi Arisa amb els Xirois. Les fortes ràfegues de música pop van tenir abduïts una bona estona els joves adolescents, magnetitzats primer amb les seves formacions preferides que cotitzen a l'alça, Marge d'Error, Amelie, Macedònia (que van estrenar formació i dues cançons del disc que preparen, Vacances i Primer pas), Els Catarres (van provocar un moment de catarsi amb el seu Jenifer) i Electrotoylets; es van acoblar bé al gir pop que han fet Els Cremats a l'univers de les havaneres, i finalment van ser còmplices de les emotives destreses dels Gospelians, que van centellejar una adaptació al català de Let freedom ring. El bloc central del festival el va capitanejar el cartell dels cantautors, que van fer valer la paraula. Hi va haver espai per a l'humor, del que fa riure i també pensar i malpensar, amb un Pere Tàpias sorneguer però tendre que va cantar La moto i Txa, txa, txa. Espai, molt espai, per recordar els focs de l'Empordà que fa just una setmana cremaven amb virulència (De Calaix en va fer una sentida referència abans d'arrencar l'Empordà dels Sopa de Cabra). I també espai per a la poesia, amb una Núria Feliu entranyable recitant, amb variació inclosa al final, Josep Miquel Servià (“Nosaltres solament exigim ser... qui som / i podem / i ho volem / i ho serem / d'independents”) i Joan Sales (“Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils”). Quico Pi de la Serra, el més bregat de tots, s'ho va fer amb dos clàssics del seu repertori, La cultura (“La cultura és usada pels dos bàndols, / els que la van desfent sense manies / perquè fa raonar i no és rentable, / els campanuts tibats que se la guarden”) i Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol, la tornada del qual van cantar com una sola veu i amb intensitat dramàtica alguns dels músics participants al concert, instigant una lògica pujada d'adrenalina de l'audiència. Títols radicals i francs com el que va cantar Miquel Gil, Lladres, del disc més emblemàtic d'Al Tall, Quan el mal ve d'Almansa. Jaume Arnella i Carles Belda compenetrats en tàndem, Josep Tero, Biel Majoral (que es va imposar amb Jo sóc català) i Joan Reig (aquest cop dins del seu Refugi particular), van ser altres gurus de la cançó d'autor, gats vells de la música que sap protestar, que no van faltar a la multitudinària cita de la Devesa, alternant-se l'escenari amb molt més material incombustible: Joan Dausà i Els Tipus d'Interès, Eduard Canimas, Els Trobadors d'Alfons Encinas i Poble que Canta, que va corprendre el públic sencer amb Els segadors. Una tremolor d'emoció va recórrer tot el recinte. La rumba refrigerant dels Terratombats, amb el seu rabiós Els jocs de la vergonya tan impregnat de l'esperit de la jornada reivindicativa del 1992, va descollar la contundència rockera de l'última part del concert, traca final que van encendre amb pop ocurrent i insubordinat els PulpoPop i amb sensibilitat i delicadesa Miquel Abras. Uns Brams tonificats, l'ska festiu de sempre dels Deskarats, l'agudesa arrauxada dels Dekrèpits, els delirants The Gruixut's i, en els darrers sospirs de la nit, uns veterans, Kitsch, els mateixos que van cloure el concert de fa vint anys, van acabar de sobreexcitar, qui sap si per sempre més, uns seguidors incondicionals al seu talent. Al crit, és clar, d'Independència. L'Elèctrica Dharma va aparèixer de sorpresa Kitsch va cloure el festival, com fa vint anys, amb ‘Independència' La Devesa va tremolar d'emoció amb ‘Els segadors' Els Catarres van provocar un moment catàrtic amb ‘Jenifer'

dimarts, 22 de maig del 2012

CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA AL MUNICIPI Divendres 25 de maig del 2012

Divendres es fa un acte a Vilobí i s’anuncia públicament la constitució de l’ANC al municipi Els INDEPS hi serem; però no com a col·lectiu. Es que a l’ANC s’ha d’ésser-hi a títol individual Passeu a tots que es fa divendres a les 8 del vespre, crec que es important, a les 9 acabem i podrem anar al futbol Salut i independència!!!

diumenge, 13 de maig del 2012

2a TROBADA DE CASALS I ATENEUS DELS PAÏSOS CATALANS Vilanova i la Geltrú, 19 de maig del 2012

Benvolguts/des, Us fem arribar el pdf de la revista que hem editat amb motiu de la 2a Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, que com sabeu celebrarem a Vilanova i la Geltrú el proper 19 de maig, durant tot el dia. Salut! Ateneu Vilanoví MANIFEST DE LA 2a TROBADA DE CASALS I ATENEUS DELS PAÏSOS CATALANS (proposta per treballar) Trobada de Casals i Ateneus a Vilanova i la Geltrú, en memòria dels ateneus obrers Els casals i ateneus dels Països Catalans ens hem tornat a reunir en una trobada nacional, aquest any a Vilanova i la Geltrú. L’ocasió ha servit per commemorar els 100 anys del 2n Congrés de d’Ateneus i Societats de Cultura de Catalunya, celebrat a la mateixa ciutat els dies 24 i 25 de maig de 2012. Amb aquest centenari hem volgut recordar el moviment ateneístic català, que fou motor de cultura, alfabetització, formació, lluita i esperit crític al nostre país en el mig segle anterior que precedí l’aixecament fexisita i la posterior guerra civil. Ens sentim hereus de la motivació més genuina d’aquells ateneus obrers que varen apostar per l’auoorganització i l’auotgestió col·lectiva de la vida social, cultural i política. I com a hereus, entenem que el nostre paper en aquests temps de canvis, de lluita i indignacions ha de ser el de prendre el seu relleu en el fil roig de la història que relliga els nostres avantpassats amb el nostre present i futur com a poble i com a moviment social i polític. Els casals i ateneus als Països Catalans, motor i mapa de la lluita per un país lliure i una societat justa Al llarg dels darrers anys la llista i l’abast territorial dels casals i ateneus ha augmentat sense pausa. També és cert que molts casals i ateneus han tancat les seves portes després d’alguns any sde funcionament. En qualsevol cas, els casals i ateneus populars juguem un paper actiu en moltes realitats locals i comarcals al llarg del país, i encara l’hem de jugar més, reforçant la nostra funció d’instrument útil per al canvi social i polític que s’està produint al nostre país: - Som punt de trobada de moviments socials - Servim de punt de distribució de premsa alternativa - Portem a debat al territori i difonem al nostre entorn els temes i els agents protagonistes d’actualitat en els moviments socials i polítics transformadors d’arreu del país. - En la nostra pràctica i activitat social difonem valors emmancipadors com l’antirracisme, l’antisexisme, la cooperació, la solidaritat, l’ecologisme i el respecte per la terra, l’esperit crític i la consciència nacional. - Promovem dins nostre i en el nostre entorn el treball social en xarxa, ajudant a reforçar denoss teixits socials entre entitats i entre la ciutadania, matèria bàsica per a fer la nostra societat més solidària, més resistent i capacitar-la per projectar-se políticament cap a un futur de lluita per un món més just. - Reforcem, revivim i actualitzem la cultura popular catalana, aquella que és basa en la gent senzilla, que beu de les tradicions ocultades pel poder i reprimides durant llargs periodes, i ara denostades per la cultura de mercat. - Usem, defensem i treballem la llengua catalana com a base de la cohesió ide les formulacions d’emancipació social i nacional. - Dinamitzem i promovem les iniciatives d’economia social i solidària, que dibuixen ara i aquí les alternatives de la societat a l’economia capitalista depredadora de valors, de treball i de relacions. Els casals i ateneus, reunits a Vilanova i la Geltrú el dia 19 de maig amb motiu de la 2a Trobada de Casals i Ateneus, acordem: - Impulsar una visiblització conjunta de les nostres activitats i els nostres centres socials a través d’Internet, per tal d’avanar en la coordinació i associació a nivell nacional de les nosytres activitats - Posar els nostres centres socials al servei, ara més que mai, dels moviments socials i de protesta que la crisi econòmica i nacional estan fent aflorar arreu del país, i col·laborar-hi activament. - Etc. A COMPLETAR DURANT LA JORNADA

dissabte, 12 de maig del 2012

SESSIÓ COMARCAL DE NETWORKING LA SELVA Vilobí d'Onyar, 1 de juny del 2012

Divendres 20h 1 de juny 2012
Localització Teatre municipal de Can Sagrera (sala dels passos perduts)

diumenge, 11 de març del 2012

SOPAR COMMEMORATIU DEL 20è ANIVERSARI (1992-2012) Dissabte 24 de març del 2012

20 anys de Casal Independentista de Salitja

Els assistents al sopar del Casal Independentista de Salitja. Foto: EL PUNT.

El Casal Independentista de Salitja va celebrar amb un sopar el vintè aniversari dissabte passat. Durant el sopar, que estava obert a socis, amics i també simpatitzants, els regidors de Salitja Joan Vinyoles i Mercè Sais van rebre la rajola commemorativa de mans del president dels Indeps Quim Canals i del president de la Fira de la Botifarra Dolça, Lluís Bayer.

EL PUNT



Pastís 20è ANIVERSARI gentilesa de Pastisseria Noguera de Vilobí d'Onyar

Ampolles de Cava SALITJA Brut i Brut Natura RESERVA BARRICA (la segona començant per l'equerra)












Placa de cava brut SALITJA commemorativa del 20è Aniversari

Sopar obert a socis, amics i simpatitzants. El Casal convidarà a tots els assistents a cava Brut Salitja i pastís d'Aniversari fet per la Pastisseria Noguera de Vilobí d'Onyar. Volem que ens acompanyeu per brindar per aquest esdeveniment tan especial, els nostres primers 20 anys!

Places limitades. Apunteu-vos el més aviat possible a indeps@@salitja.cat (corregiu la doble @ per enviar el mail). S'atendran les sol·licituds per estricte ordre d'arribada.

Restaurant: El Cafè de Salitja Horse
Hora: 9h del vespre

La proposta pel sopar del dissabte 24,el menú constarà de :

Pica-Pica per compartir :

.Crema d'escarxofa amb sèsam
.Quiche de pera i gorgonzola
.Amanida tèbia de formatge de cabra i vinagreta de fruits secs
.Patates farcides de carn de rostit
.Brandada de Bacallà amb torradetes
.Croquetes de pollastre i pernil
............................
.Melós de vedella al vi negre
............................
.Pa,aigües minerals,vi D.O.Empordà i cafè

Cost per persona : 21 €

Tots els plats són d'elaboració artesanal i amb productes de proximitat.

US HI ESPEREM!!!


El Casal Independentista de Salitja va ser fundat per un bon grup de joves d’entre 18 i 25 anys durant la Festa Major del 92. Eren majoritàriament de Salitja, però també de Sant Dalmai, Vilobí i Aiguaviva. Compartien les ganes de fer coses pel poble i pel país. Solucionar la manca històrica d’un local va ser un dels primers objectius. Després de diferents intents i propostes a l’Ajuntament, van veure que això seria encara més difícil del que semblava. Amb les aportacions dels socis i gràcies a que durant tres anys consecutius va tocar la “pedra” a la loteria de Nadal, van poder començar a fer activitats. La secció gastronòmica va ser una de les que va sorgir amb més força: xerrades gastronòmiques, sopars col•loqui... fins aconseguir organitzar, encara avui, la Fira-festa de la Botifarra Dolça. Per carnestoltes es van arribar a fer espectacles i correfocs patrocinats integrament pel Casal. Amb l’afició que hi havia al motor, no van trigar a fer-se les seccions Gas Salitja per muntar rutes 4x4 i seguiments de ral•lis, i Genolls Esparre(CAT)s per al món de les motos. Altres activitats han sigut la participació a la Universitat Catalana d’Estiu, sortides a la natura, excursions, aplecs gastronòmics, equip de futbol sala, seguiment de les seleccions esportives, passis de vídeos i diapositives, exposicions, concursos de pessebres, suport a campanyes, etc. La manca de projectes engrescadors per als joves va fer que fins hi tot es presentessin a les eleccions locals. Actualment, els que resistim estem igual d’il•lusionats per fer coses pel poble i pel país, i esperem amb forces renovades seguir aquesta trajectòria plena d’activitats.

Un símbol que ha fet història.


El Casal Independentista de Salitja durant força temps també ha estat conegut per l’espectacular logotip dissenyat per en Lluís Hereu, de Vilobí d’Onyar. En el disseny s’hi pot veure clarament el perfil d’en Quim de Can Peret amb dos porrons i una bona estelada de fons. L’escena va servir per dissenyar unes samarretes que tingueren un èxit imprevisible amb una imatge que passarà a la posteritat. Ara que en Quim ja és gran i els seus pares ja no es podran escandalitzar podem explicar que el dibuix que aquí tornem a reproduir està basat en fets autènticament reals perquè alguns de nosaltres érem, per dir-ho d’alguna manera, a l’escenari del crim. Per recordar-ho ens hem de traslladar a l’època més brillant de Cal Raconer, quan el futbolí treia literalment fum pels costats i els porrons de vi circulaven per la barra com a símbol de germandat, teníem grans idees i les circumstàncies de la vida encara ens mantenien units. En Quim, potser el més agosarat de tots, va agafar un parell de porrons, un de vi negre i un de vi blanc i va atrevir-se a tastar-los tots dos de cop. En Lluís Hereu, un artista que aquell dia havia estat tocat per la mà de la deessa de la inspiració, va voler captar aquell màgic moment amb els seus colors i un tros de paper. Segons ell, la imatge dels dos porrons vessant el líquid representen una metàfora de les Fonts de Salitja i l’estelada de fons era la que sempre hi havia penjada a Cal Raconer (Can Racu pels amics). Així doncs, el casal ja tenia una imatge que l’identificava per sempre més amb el seu lloc d’origen. I probablement l’havia dibuixat un home que era més revolucionari que tots nosaltres junts. Però aquesta és una altra història...

Des d’aquí un cop més volem donar les gràcies a tots els socis que han passat pel Casal, especialment als que ja no ens poden acompanyar, i a tota la gent que ens ha donat suport tots aquests anys.

Moltes gràcies a tots.

diumenge, 4 de març del 2012

JORDI CAÑAS I EL CATALÀ

JAUME FÀBREGA

Catalunya és un cas de psiquiàtric. Ens permetem tenir personatges instal·lats en l'odi al seu propi país, l'engany i la mentida. Vidal Quadras, Boadella i tota la resta. També tenim les particulars forces d'ocupació en forma de jutges, policies, funcionaris i fins i tot polítics. D'entre aquest il.lustre florilegi, a part del PP en ple i d'algun selecte representant del socialisme "baix-llobregatià" l'estrella, sens dubte, és Jordi Cañas.
Jordi Cañas (Ciudadanos) és un dels personatges més pintorescos i friquis del nostre país. Des del seu monolingüisme militant i guerrer, s'erigeix en defensor ?abrandat d'un bilingüisme que ell és incapaç de practicar. Al Parlament de Catalunya no parla un borrall de català. A més, constantment ens insulta vomitant mentides contra Catalunya. En cap Parlament seriós del món això seria permès: parlar en una llengua forastera i a més mentir constantment sobre aquest país que representa.
És, per tant, la demostració ben evident que els catalans ho acceptem tot, és a dir, que som uns complets masoquistes de psiquiàtric. Això fins al punt que ens permetem pagar un bon sou a un personatge que, tot i que des del seu ultranacionalsisme espanyol menysprea la cultura, nosaltres encara el fem diputat del nostre parlament i el paguem.
L'obsessió del tal Cañas amb el català sembla, com la de molts espanyols, un cas patològic. Segurament, els seus exabruptes i les seves mentides no haurien de tenir més protagonisme del que es mereixen, circumscrit a l'àmbit d'una conversa a la barra d'un bar. El problema, però, és que a Catalunya, com a tot arreu, també tenim gent crèdula i de bona fe que s'acaben empassant qualsevol ximpleria. Si ve d'un personatge públic.
Jordi Cañas és un usuari del Twitter que cada cop la diu més grossa. Amb la polèmica sobre les subvencions que els nacionalistes espanyols com ell neguen a la difusió de la llengua catalana, Cañas piula coses com les següents. Així, nega que Catalunya tingui llengua pròpia: "¿Lengua propia? Un invento nacionalista". Només això, per mentider i intoxicador, ja l'hauria d'inhabilitar com a parlamentari. Però a més assegurava que: "El nacionalismo catalán es peligroso, anexionista, supremacista, hispanófobo... además de ridículo".
Aquest excel·lent deixeble de Goebbels, ni fa fa un parell de dies carregava contra les entitats promotores de la cultura i la llengua: ""Catalanismo?" Separatismo puro y duro pagado por todos. Independentismo camuflado de sociedad civil regado de millones de euros". I mentre diu això, els catalans li ingressem la nòmina anual del votant de cent mil euros, a més de dietes, despeses de viatges, pagaments especials per assistència a les comissions i dietes. I, tot plegat, a canvi de vomitar la seva dosi diària de catalanofòbia. Som així, els catalans.

DIARI DE GIRONA

diumenge, 19 de febrer del 2012

Els mossos escridassen Felip Puig per les retallades, a Salitja

Una desena d'agents de la Policia de la Generalitat van exhibir ahir una pancarta amb el lema “Mossos en lluita” durant la visita que el conseller Felip Puig va fer a Salitja, on aquest cap de setmana es va celebrar la 15a edició de la Fira i Festa de la Botifarra Dolça. Per protestar contra les retallades, també van rebre a Puig amb crits de “llobarro, llobarro, llobarro”, en referència a la polèmica sobre un suculent dinar que el conseller hauria pagat l'octubre passat amb diners d'Interior –el menú va consistir en una amanida, un plat de llobarro de 55 euros, una ampolla de cava i una tapa de navalles–. CCOO ho va fer públic en un comunicat i va aportar una còpia del tiquet amb el segell de la Generalitat. El sindicat també va denunciar que “mentre que el govern està incomplint un acord que estableix l'establiment d'un sistema d'ajut per a menjar per als empleats de la Generalitat”, es demostra que “la tisorada no és per a tothom”.

EL PUNT

Salitja 15a edició de la Fira de la Botifarra Dolça

El poble de Salitja va celebrar dissabte i ahir diumenge la Fira de la Botifarra Dolça, un acte que enguany arribava a la seva quinzena edició. Entre els actes hi havia un concurs gastronòmic, tallers, concursos o exhibicions eqüestres. El conseller d'Interior, Felip Puig, va assistir a la fira i s'hi va trobar una manifestació d'alguns agents dels Mossos d'Esquadra.

DIARI DE GIRONA


Mossos d’Esquadra, en lluita contra les retallades, van rebre el conseller Felip Puig amb crits de “llobarro, llobarro”, en referencia a la polèmica per el tiquet d’un dinar de llobarro de 90 euros abonat per la conselleria i fet public per el sindicat CCOO, mentre s’apliquen retallades als tiquets de menjador . SALITJA 12/02/2012

FOTONOTICIES.CAT

YOUTUBE

Concurs de Cuina de la Botifarra Dolça

De l'11 al 12 de febrer Vilobí d’Onyar, Salitja i Sant Dalmai (Selva)

El concurs està obert a tothom que vulgui participar
La segona edició del Concurs de Cuina de la Botifarra Dolça està oberta a tothom que vulgui participar-hi, ja sigui individualment, ja sigui formant part d’un col·lectiu. Per participar-hi només cal presentar un plat en el qual la botifarra dolça tingui un paper destacat. Caldrà donar un nom al plat i acompanyar-lo de la recepta amb els ingredients i l’elaboració.

El concurs té lloc l’11 de febrer. Si preferiu elaborar postres amb botifarra, just l’endemà podeu participar en el XII Concurs de Coques i Postres de Botifarra Dolça. Podeu trobar les bases, els premis i tota la informació de l’acte a la pàgina web.

Més informació: Blog de La Cuina de la Botifarra Dolça

CUINA

diumenge, 12 de febrer del 2012

Gastronomia a Salitja

Salitja celebra aquest cap de setmana la quinzena edició de la Fira i Festa de la Botifarra Dolça, organitzada per l'Ajuntament de Vilobí i l'associació Indeps, a través de la qual es vol recuperar la tradició i impulsar la creativitat amb aquest aliment. Ahir a la nit es va fer la 3a Nit Gastronòmica, amb un sopar amb tastets i un concurs de cuina. Avui durant tot el dia hi haurà la fira i la tractorada amb màquines antigues, entre altres actes.

EL PUNT

Botifarres per menjar i per vendre, avui a la Garriga i Salitja

Les poblacions del Vallès Oriental i la Selva celebren fires amb la botifarra com a motiu principal

La primera Fira de la botifarra de la Garriga i la Festa de la botifarra dolça de Salitja omplen el cap de setmana d'activitats gastronòmiques dedicades als amants d'aquest embotit propi dels Països Catalans i Occitània.

Enguany, l'acte que donarà el tret de sortida a la Fira serà la 3a edició de la Nit Gastronòmica, que comptarà amb el concurs de cuina de la botifarra dolça i el tradicional sopar amb tastets oferts pels restaurants col·laboradors i les cuineres de Salitja. Aquest esdeveniment que arriba a la seva tercera edició tindrà lloc el dissabte dia 11 de febrer a dos-quarts de nou del vespre i el presentarà Jaume Fàbrega. Ell popular gastrònom ha avançat al seu bloc el pregó que llegira aquesta tarda on ens explica tots els secrets d'aquest embotit que agradava a Pla i a Dalí. En aquesta edició, el sopar comptarà amb dos convidats d'excepció com són el grup Gastronòmic del Pla de l'Estany i el cuiner local Germà Coenders. El diumenge, dia 12, podreu fer degustacions a la Fira.

La Botifarra dolça és un embotit tradicional de l' Empordà que es presenta cru, o sec, com si fos un fuet. La seva característica diferencial és que entre els seus ingredients hi ha el sucre, que li dóna un gust dolç, molt personal. Salitja ( Vilobí d'Onyar) es considera la capital d'aquest embotit.
La Garriga estrena fira

I per anar fent boca de cara a dijous llarder, a la Garriga, per primera vegada organitzen una Fira de la Botifarra els dies 11 i 12. S'estrenen amb empenta i fan la fira a la plaça de Can Dachs, on s'hi instal·laran les parades de tots els establiments i productors participants.

El dissabte també es presentarà el llibre Corpus Culinari Català i el diumenge hi haurà un concurs popular de coques de botifarra. Paral·lelament, l'associació Corpus la Garriga guarnirà el carrer del Centre amb una catifa de flors inspirada en el cartell. La jornada es completarà amb tallers infantils i un concurs del joc de cartes de la botifarra

Finalment, de l'11 al 19 de febrer els establiments de restauració participants introduiran en les seves cartes el platillo de botifarra, que serviran a un preu de 10 euros. Els establiments de menjars preparats en serviran racions a 3 euros.

VILAWEB

Abans de dijous gras

SALITJA (Selva) XV Fira festa de la botifarra dolça

La botifarra dolça inclou en els seus ingredients sucre i llimona. Foto: R. ESTEBAN.

La Nit Gastronòmica, amb el concurs de cuina de la botifarra dolça i el sopar de tastets preparats pels restaurants del poble, serà el primer dels actes dedicats a la promoció d'aquest producte, quan falten pocs dies per dijous gras.

L'endemà, a més de visitar els estands de la fira, es podrà participar a la visita guiada al volcà de la Crosa, es faran exhibicions de gossos ensinistrats i de cavalls, hi haurà tallers infantils, tindrà lloc la tractorada amb màquines antigues, i un concurs de postres i coques amb botifarra dolça.
11 i 12 de febrer. 3a Nit Gastronòmica de la botifarra dolça i el cava, al pavelló de Sant Dalmai: dia 11, a les 21h. Entrada: adults: 15 euros (12 tiquets), nens: 7 euros (6 tiquets).
www.salitja.cat

EL PUNT

´Un porc se sentiria orgullós i eufòric, si sabés que després de mort l´endolciran´

Foto: Joan Comalat

ENTREVISTA D'ALBERT SOLER GIRONA

Aquest diumenge se celebra a Salitja la Fira de la Botifarra Dolça, que arriba ja a la quinzena edició. El dia abans, o sigui demà, tindrà lloc la 3a Nit Gastronòmica de la Botifarra Dolça, al pavelló de Sant Dalmai. Carles Figueras és un dels membres de la dolça organització

Serem capaços de fer una entrevista sobre botifarres sense parlar de sexe?
Podria ser que no, perquè tractant-se precisament de botifarra dolça, molta gent ja pensa... en fi.
Intentem-ho. Una botifarra dolça agrada més a les dones o als homes?
Entre les senyores té molt d'èxit. La botifarra dolça o agrada molt o no agrada gens, no hi entén de terme intermedi.
Després de 15 anys de fira encara són capaços d'incloure-hi novetats?
Sempre van sortint coses noves. A banda d'activitats innovadores, sempre s'hi presenten noves receptes i noves combinacions per a la botifarra. Aquest any, per exemple, hi tenim la ratafia dolça per acompanyar.
Per fer botifarra dolça alimenten els porcs a base de caramels i llaminadures?
El porc es cuida amb molt de carinyo, però amb una alimentació normal, com tots els porcs. El sucre s'hi afegeix després, a l'hora de fer les botifarres.
Un porc no se sentiria ofès si sapigués que després de mort l'ensucraran?
Al contrari, crec que se'n sentiria molt orgullós. Eufòric i tot, potser es posaria, si sabés que després de mort l'endolciran.
El dolç embafa?
Mmm, no. En el cas de la botifarra dolça, no només hi ha sucre. També porta sal, i l'equilibri de tots dos components fa que passi molt bé.
Ah sí? Quantes se n'ha menjat, d'una sola vegada?
Una, només una, a mi el que m'agrada és assaborir-la bé.
A Espanya és coneguda aquesta botifarra?
No, em penso que no. Pot ser que tinguin algun embotit dolç, però botifarra dolça no n'hi ha enlloc més del món.
Ep! Això es podria convertir en un símbol identitari de Catalunya, digne de figurar al mig de la senyera.
I tant. La nostra ambició és donar-la a conèixer a tot Catalunya. L'origen de la botifarra dolça és Girona, però un dels objectius de la fira és donar-la a conèixer. I de fet, cada any passa per la fira més gent de tot Catalunya.
Què és el més estrany amb què ha vist acompanyar-la?
He, he, potser amb olives negres i ceba.
En ser dolça es pot sucar amb la llet per esmorzar?
Directament sucada a la llet, no. Però pot ser una bona idea fer galetes amb gust de botifarra dolça.
Per a quan, el gelat de botifarra dolça?
Ja existeix! Segurament aquest any a la fira en tindrem per primer cop.
I la botifarra de pagès, millor menjar-la o fer-la?
La dolça per menjar i la de pagès per fer-la a qui no ens cau bé.
Per exemple a qui?
Mmm, a veureee... a en Rajoy.

DIARI DE GIRONA

SALITJA, LA CAPITAL DE LA BOTIFARRA DOLÇA

La població de Salitja acollirà la XV Fira-Festa de la Botifarra Dolça aquest cap de setmana de febrer i la tercera edició de la Nit Gastronòmica hi donarà el tret de sortida amb un concurs de cuina de la botifarra dolça i el tradicional sopar amb tastets oferts pels restaurants col·laboradors i les cuineres de Salitja. A més de comptar amb la presentació de Jaume Fàbrega, Premi Botifarra Dolça 2012, per primera vegada tindrà un premi en metàl·lic gràcies al suport econòmic que els Gotjaires de Salitja han atorgat als INDEPS, associació sense ànim de lucre que realitza activitats a Vilobí d'Onyar i, alhora, promociona Salitja com a capital de la Botifarra Dolça.
El segon dia de la Fira, la plaça Major de Salitja es convertirà en el centre neuràlgic i a primera hora del matí, es farà la inauguració de la Fira de Productes Artesans, que any rere any compta amb un nombre més elevat de parades. Tot seguit, s'iniciaran les inscripcions per a la X edició de la Visita Guiada al Volcà de la Crosa. Paral·lelament al bar de la Fira hi haurà un esmorzar de forquilla. En el marc dels actes que hi ha programades per a les primeres hores del segon dia de Fira destaca una exhibició eqüestre per part de l'escola d'Equitació Salitja-Horse. A més hi haurà una sortida dels tractors i a la tarda, el tradicional Concurs de Coques i Postres de Botifarra Dolça, entre altres activitats.

DIARI DE GIRONA

Inverteixen 1,5 milions en una planta de biogàs a Salitja

Agropequària Mas Bes transformarà en energia els purins dels 800 caps de bestiar boví de l'explotació

Imatge aèria de la planta de biogàs que s'inaugurarà dissabte
agropequària mas bes

GIRONA | ORIOL PUIG
El biogàs guanya adeptes a les comarques gironines. L'explotació Agropequària Mas Bes, de Salitja, ha posat en funcionament la tercera planta d'aquest tipus a les comarques gironines i que ha suposat una inversió d'1,5 milions d'euros.
Per posar-la en marxa, els responsables de l'explotació ramadera han constituït una empresa en la qual també té una participació minoritària Apergas, reponsable de la primera planta biogàs de Catalunya, inaugurada l'estiu de 2009 a Sant Esteve de Guialbes.
Joan Viñolas, responsable de la planta de Salitja, explica que en aquestes instal·lacions transformaran en electricitat les dejeccions ramaderes de 800 caps de bestiar de las seva explotació.
El biogàs es produeix per la fermentació de la matèria orgànica en condicions anaeròbies (sense oxigen). El resultat és un gas compost bàsicament per metà, que s'utilitza com a combustible d'un motor que acciona un generador, responsable de produir l'electricitat que s'envia a la xarxa.
Tot i ser una novetat a casa nostra, les plantes de biogàs ón molt comunes en altres països, com Alemanya o Dinamarca, on cada any es posen marxa centenars d'aquestes instal·lacions.
L'ús d'aquesta tecnologia ofereix grans beneficis per al desenvolupament rural, per al medi ambient i per garantir el subministrament elèctric descentralitzat. D'una banda, la conversió del biogàs en electricitat és una font d'ingressos si es comercialitza, i de l'altra el calor residual generat es pot emprar per a calefacció d'habitatges i granges, reduint la ?dependència dels combustibles fòssils.
Fa uns mesos, cooperatives lleteres vinculades a Llet Nostra i els ramaders del Grup de Sanejament Porcí de Girona van presentar un projecte per promoure la transformació dels purins de granges lleteres i porcines en biogàs.
Els impulsors de la iniciativa, que rep fons europeus, van criticar l'excessiva burocràcia i el rebuig social a una energia molt implantada en països europeus i que soluciona un problema de residus i permet obtenir uns ingressos addicionals al ramader.

DIARI DE GIRONA

Una explotació de Salitja transforma els purins en biogàs

Una explotació de Salitja transforma els purins en biogàs

La planta de tractament de purins i producció de biogàs de l'explotació Agropecuària Mas Bes, a la zona de Salitja, al municipi de Vilobí d'Onyar, serà inaugurada aquest matí per Josep Maria Pelegrí, conseller d'Agricultura, i l'alcaldessa, Olga Guillem. És la tercera planta de biogàs a les comarques gironines.

Aquest equipament, que converteix els purins i fems en energia renovable i adob fertilitzant, produirà cada any 715.488 m³ de biogàs i 1.907 MWh d'energia elèctrica, l'equivalent al consum de 100 habitatges unifamiliars. S'evitarà alliberar a l'atmosfera 1.300 tones de CO2. A part dels beneficis al medi ambient i de la reducció de la pudor dels purins tractats, la planta també té un altre benefici: l'energia generada es pot vendre a la xarxa.

La planta de biogàs de Mas Bes, que ocupa una superfície de 3.100 m², està situada dins l'explotació Agropecuària Mas Bes. I tracta exclusivament els residus ramaders de la seva pròpia explotació, una granja amb 270 vaques de llet, 230 vedelles de reposició i 80 d'engreix.

La planta de biogàs farà durant tot el dia d'avui una jornada de portes obertes perquè tots aquells que ho vulguin puguin conèixer el seu funcionament.

LA XIFRA
100
habitatges unifamiliars
es podrien proveir d'energia elèctrica amb l'equivalent del que es produirà a la planta.
De purins i fems a energia i adob

Els purins de les vaques arriben a una bassa de recepció a través d'una canonada. D'altra banda, els fems es recullen amb tractor i pala. Fems i purins s'introdueixen en una bassa d'acumulació, on també es van introduint residus externs, emmagatzemats en una altra bassa. La barreja homogènia s'introdueix en intervals dins els digestors un mínim de 35 dies a 38 graus. Els microorganismes actuen sobre la matèria orgànica reduint-la i produint metà. El gas, que s'acumula als gasòmetres, es combustiona i en resulta energia elèctrica. El purí digerit arriba a la bassa final, després de passar per un separador. Aquest purí biodigestat s'utilitza com a adob fertilitzant.

EL PUNT

Jaume Fàbrega, premi Botifarra Dolça 2012

El professor i escriptor gastronòmic Jaume Fàbrega ha estat distingit amb el premi Botifarra Dolça, que li ha atorgat la organització de la Nit Gastronòmica i la fira Festa de la Botifarra Dolça pel seu estudi i difusió de la botifarra dolça i la cuina catalana. El lliurament d'aquest reconeixement es farà el pròxim dia 11 de febrer durant la celebració del Concurs de Cuina de la Botifarra Dolça al poble de Sant Dalmai. Fàbrega és historiador, crític d'art i escriptor de gastronomia i assaig, i ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació, entre els quals El Punt.

EL PUNT

El gastrònom Jaume Fàbrega rebrà el premi Botifarra Dolça

El professor i escriptor gastronòmic Jaume Fàbrega i col·laborador del Diari de Girona rebrà el premi Botifarra Dolça 2012 de la Fira-Festa de la Botifarra Dolça que es fa al nucli de Salitja, de Vilobí d'Onyar. Se li ha atorgarà aquest guardó, tal com ha decidit l'organització de la Nit Gastronòmica i la Fira-Festa de la Botifarra Dolça, pel seu estudi i difusió de la botifarra dolça i la cuina catalana. El lliurament serà l'11 de febrer durant la celebració del Concurs de Cuina de la Botifarra Dolça al poble de Sant Dalmai.
Jaume Fàbrega és historiador, crític d'art i escriptor de gastronomia i assaig, consultor gastronòmic, professor d'Enogastronomia de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre d'altres. A més, Fàbrega ha publicat més de 50 llibres d'art, gastronomia i assaig.

DIARI DE GIRONA

diumenge, 15 de gener del 2012

SOPAR 20è ANIVERSARI (1992-2012)

Data: Dissabte 24 de març del 2012
Cava i pastís a càrrec del Casal
Preu popular. Obert a tots els socis, amics i simpatitzants.
Apuneu-vos a indeps@@salitja.cat (corregiu la doble @ per obtenir l'adreça correcta)