diumenge, 30 de novembre del 2014

FESTA MAJOR DE SANT DALMAI 2014 Dies 5, 6, 7 i 8 de desembre

dissabte, 22 de novembre del 2014

Sopar de germanor als Delmes: socis, simpatitzants i voluntaris

Hola a tothom!

Recordeu: divendres 28N sopar de germanor al Delmes: socis, simpatitzants i voluntaris. Cadascú porta una cosa i entre tots ens ho mengem tot. Però cal confirmar assistència a l'enllaç següent (inscripció) o bé responent a aquest correu.

http://doodle.com/mh2v939re2vqmmhp

I entre tots els assistents sortejarem dues entrades per Fang i Setge, el musical de 1714, que s'estrena el 13 de desembre a Olesa de Montserrat.

Veniu, que riurem, recordarem, comentarem la situació actual i farem propostes de cara al futur.

dilluns, 10 de novembre del 2014

RESULTATS DE LA CONSULTA SOBRE EL FUTUR DE CATALUNYA A VILOBÍ D'ONYAR 9N2014

El 9N s’ha viscut de forma participativa i festiva al municipi de Vilobí d’Onyar, on 1503 persones s’han acostat al centre cultural de Can Roscada per donar constància de la seva opinió mitjançant el vot. A la una del migdia, el recompte, amb prop de 1.000 participants, ja feia preveure un alt índex de participació. Un cop finalitzat l’escrutini, les dades són les següents:

Sí-Sí: 1370 (91,15%)
Sí-No: 56 (3,73%)
Sí-En Blanc: 20 (1,33%)
No: 20 (1,33%)
Blanc: 8 (0,53%)
Altres: 29 (1,93%)
Total de vots: 1503

El sí a la independència, comparat amb la resta de referèndums que s'han fet fins ara

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Les explotacions del mas Bes, a Salitja, i mas la Coromina, de Joanetes, condicionen les seves instal·lacions per acollir grups de consumidors

Inversió a les granges d'ATO per fer visites didàctiques

Mas Bes preveu acabar a principis del 2015

Un grup d'escolars en una de les visites a la granja que s'està condicionant. Foto: EL PUNT AVUI.

El mas Bes (situat a Salitja, al terme de Vilobí d'Onyar) i el mas la Coromina (de Sant Esteve d'en Bas)estan duent a terme una inversió de més de 300.000 euros amb la col·laboració d'ATO per condicionar les seves granges per rebre visites de consumidors.

Segons va explicar ahir Joan Vinyolas, propietari del mas Bes, que és una de les set granges catalanes de la cooperativa ATO, les actuacions consisteixen a pavimentar zones per poder rebre bé els visitants, la creació i instal·lació de cartells didàctics i d'una sala d'audiovisuals, entre altres coses. Vinyolas preveu acabar les obres al mas Bes a principis de l'any vinent. A més, va explicar que també s'hi vol fer una agrobotiga i una sala per fer tallers d'educació nutricional. Mas Bes té 1.000 caps de bestiar i s'hi munyen diàriament 450 vaques.

Les dues granges organitzen des de fa ja un temps visites guiades tant per a famílies com per
a escoles, amb l'objectiu que els consumidors puguin conèixer de primera mà l'evolució d'una explotació ramadera i tot el procés de la llet, des del munyiment fins a la taula. Una visita orientada a tota la família, petits i grans, amb la finalitat que tothom pugui conèixer també la feina del ramader durant les vint-i-quatre hores del dia.

Només durant aquest any ja hi han passat més de 5.000 persones, i es preveu arribar fins a les 15.000 l'any 2015, entre professionals, famílies, escoles, jubilats i grups amb altres perfils. Totes les visites han de ser concertades amb cita prèvia, a través del web www.ato.cat/es/visitas.

LA XIFRA
300.000
euros preveuen invertir les granges, amb la col·laboració d'ATO, per condicionar les instal·lacions

LA DATA
2015
any en què es preveu que les granges d'ATO rebin uns 15.000 visitants

Empreses de llarga tradició

La granja mas la Coromina, de la família Puigdemont, i la granja mas Bes, de la família Vinyolas, són dues empreses familiars amb diverses generacions al darrere, i amb una extensió d'unes 100 hectàrees de farratges, destinades únicament al consum de les vaques lleteres. Les dues granges pertanyen a la cooperativa ATO, formada per set granges catalanes, que es caracteritza perquè totes les vaques són de la raça Holstein-Frisona. Les set granges que fan la llet ATO Natura tenen el 60% de la llet ATO. La visita al mas Bes consisteix en un recorregut per tota la granja, en què s'expliquen les característiques de cada zona. Entre altres coses, s'explica el cicle de la vida de la vaca, l'alimentació i atenció que rep, i com s'aprofiten els residus per fer biogàs i energia renovable. La visita finalitza amb la visualització d'un reportatge inèdit del dia a dia a la granja, i amb la degustació de coca casolana acompanyada d'un got de llet Ato Natura.

EL PUNT

diumenge, 19 d’octubre del 2014

LOTERIA DE CAP D'ANY NÚM 17184 Sorteig 31 desembre 2014

Ja tenim la loteria de Cap d'Any! Com cada any tenim el codi postal de Salitja, el núm 17184. Col·laboració 1 euro. Podeu demanar-la als socis i simpatitzants.
CORREU QUE AQUESTA S'ACABA!!!

dissabte, 18 d’octubre del 2014

ACTE CENTRAL DE CAMPANYA 9N OMPLIM LA PLAÇA DE CATALUNYA #SÍoSÍ Diumenge 19 d'octubre

BUSOS DES DE STA. COLOMA DE FARNERS - 8 euros - TIQUETS A ÒMNIUM

El 19 d'octubre tothom a Barcelona!

La campanya Ara és l'hora realitzarà un gran acte central el proper 19 d' octubre a les 12 hores a la plaça de Catalunya de Barcelona per a refermar el nostre compromís amb la unitat del procés i en el 9N com a millor instrument per a decidir el futur del nostre país.

Comptarem amb la presència de Muriel Casals i Carme Forcadell, conjuntament amb el portaveu del govern, Francesc Homs; Josep Rull (CDC); Oriol Junqueras (ERC) i representants d'ICV, EUiA, la CUP i Unió Democràtica.

Per part de la societat civil ja han confirmat la seva presència el president de Súmate, Eduardo Reyes; Miquel Calçada; Germà Bel; Lluís Llach; i l'actriu Carme Sansa.

Per descomptat que també comptem amb la presència de tots i cadascun de vosaltres!

http://www.vilaweb.cat/mailobert/4215104/9-n-prova-lanec.html


dijous, 11 de setembre del 2014

11 DE SETEMBRE Participació a la "V" Via Catalana 2014

VOLEM VOTAR!
Visita al Parlament
FOTOS SANT DALMAI SALITJA I VILOBÍ X LA INDEPENDÈNCIA

Vilobí respon al furt de l´estelada amb una altra el doble de gran

L'Ajuntament ha decidit col·locar una nova bandera al fanal de la rotonda per fer-la encara més visible

La nova estelada, al costat del pal que sostenia la bandera robada · Carles Colomer

VILOBÍ D'ONYAR | DDG L'Ajuntament de Vilobí d'Onyar ha col·locat una nova estelada de grans dimensions a la rotonda d'entrada del municipi per fer-la encara més visible després del robatori d'una primera estelada que va tenir lloc la nit del 23 al 24 d'agost quan un home va baixar d'un cotxe oficial de la Guàrdia Civil sense identificatiu, es va enfilar al pal i va furtar la bandera. Per aquest fet, que ara és al jutjat de Santa Coloma, la Guàrdia Civil va obrir un expedient a un agent que conduïa el cotxe del qual va baixar l'home que va robar l'estelada.

Poc després dels fets, l'Ajuntament va reposar l'estelada al mateix pal però ara l'han retirat (deixant el pal buit) per col·locar-ne una de nova al costat, el doble de gran, al fanal de la mateixa rotonda. Segons va explicar ahir l'alcaldessa, Olga Guillem, la nova bandera té unes dimensions de quatre metres d'amplada per dos i mig d'alçada i s'ha fet perquè "es vegi més" i perquè ara "és més difícil robar-la" en trobar-se també a una alçada considerable. La intenció era col·locar-la al pal de l'antiga bandera, però per les seves dimensions gairebé tocava a terra, va relatar la mateixa alcaldessa.

La intenció de l'Ajuntament és mantenir aquesta estelada al fanal, tot i que en dates concretes es retirarà, per exemple per Nadal, quan les estructures de llum nadalenques ocupen l'espai. En aquests casos, es recuperarà temporalment l'estelada petita al pal que, així, ara es mantindrà.

El polèmic robatori de l'estelada es va conèixer el 28 d'agost quan l'Ajuntament va presentar una denúncia a la comissaria dels Mossos després que un veí presenciés el furt i s'anotés el número de la matrícula d'un Citroën C1 implicat. En aparèixer a la base de dades que el cotxe tenia caràcter reservat, la policia catalana va haver de sol·licitar a la Prefectura de Trànsit la identitat del propietari. Aleshores es va descobrir que formava part de la flota de cotxes camuflats que utilitzen els agents de la benemèrita adscrits a la unitat d'Informació o Policia Judicial.

Segons Guillem, el consistori no té novetats del cas i "ningú s'ha posat en contacte amb nosaltres".

DIARI DE GIRONA

diumenge, 31 d’agost del 2014

DESCOBERTES ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA A CATALUNYA

Un juez investiga el robo de una ‘estelada’ por guardias civiles

Un coche del cuerpo sin identificativos se llevó la bandera de una rotonda de Vilobí d’Onyar el pasado fin de semana

Rotonda de entrada a Vilobí d´Onyar. / Pere Duran

Los Mossos d’Esquadra investigan la supuesta participación de agentes de la Guardia Civil en el robo de una estelada izada a la entrada del pueblo de Vilobí d’Onyar (La Selva) en la madrugada del pasado domingo. El suceso ha sido denunciado por un vecino y el Ayuntamiento del municipio, y ya está en manos de un juzgado de instrucción de Santa Coloma de Farners, según han confirmado a EL PAÍS fuentes cercanas a las pesquisas.

Los hechos investigados ocurrieron poco después de la medianoche del pasado sábado, cuando un coche se detuvo en una rotonda a la entrada de la localidad. En él viajaban “tres o cuatro personas”, según detallan las mismas fuentes. Al menos una de ellas bajó del coche, se encaramó al mástil y arrancó la bandera de un fuerte tirón. A continuación, el vehículo abandonó la zona, según consta en la denuncia que ha dado origen al caso.

Un vecino que presenció el robo anotó la matrícula del coche y comunicó posteriormente los hechos al ayuntamiento de la localidad, formada por tres núcleos de población —Vilobí, Salitja y Sant Dalmai— y que cuenta con unos 2.000 habitantes. La bandera indepentista era una de las cuatro estelades que Vilobí izó en noviembre de 2012 en otros tantos mástiles levantados en puntos visibles junto a las carreteras del término municipal. En las pasadas elecciones europeas, CiU fue la fuerza más votada en el municipio con un 39,9% de los votos, seguida de ERC (36,3%), PSC (5,6%) e ICV (5,5%).

Un vecino anotó la matrícula y los Mossos descubrieron la autoría

Los hechos fueron denunciados a los Mossos d’Esquadra por el testigo y el Ayuntamiento de Vilobí d’Onyar. Lo que empezó siendo una investigación por un hurto sin demasiado interés, sin embargo, se tornó de repente en un hecho relevante cuando los investigadores introdujeron los datos de la matrícula en el sistema informático que permite identificar al dueño de cualquier vehículo. El ordenador reveló que se trataba de una matrícula “reservada”, lo que dio pie a nuevas averiguaciones que acabaron por descubrir que el coche pertenece a la Guardia Civil, aunque realiza sus servicios sin signos identificativos.

Un portavoz de los Mossos d'Esquadra declinó ayer valorar los hechos al estar estos “bajo investigación judicial”. En términos parecidos respondió la Delegación del Gobierno en Cataluña.

La alcaldesa pide una investigación a fondo y exigirá responsabilidades

La alcaldesa de Vilobí d’Onyar, Olga Guillem (Convergència Democràtica de Catalunya) —que conoció la implicación de agentes de la Guardia Civil por este diario—, calificó de “muy grave lo ocurrido”. “Ya es lamentable que alguien cometa un robo de estas características, porque no se trata solo de una bandera. Es un símbolo de país para mucha gente que de forma pacífica y democrática defiende la independencia de Cataluña”, afirmó. “Pero es muchísimo más grave quién lo ha hecho. No puedo entender los motivos que llevan a unos agentes del orden, sean del cuerpo que sean, a llevar a cabo un ataque de estas características que va contra la convivencia”.

Guillem aseguró que piensa pedir “una investigación a fondo para esclarecer los hechos, identificar a los autores y exigir las responsabilidades legales y políticas que haga falta”.

EL PAIS

Concert JOVES X LA INDEPENCÈNCIA Divendres 5 de setembre del 2014

Us convidem al concert de
"Joves x La Independència - Araeslhora dels joves"
que es farà a la Plaça Nova de Vilobí el divendres 5/9 a les 21h

Gresca assegurada amb The River Frogs i A granel

Signa un vot x La Independència a Can Roscada i et regalem un got indep que podràs omplir als bars de la plaça amb refresc, cervesa o cubata a preus econòmics.

Presentació de l'ANJI a càrrec de l'Oriol Puig. Qui diu que els joves passen de tot? Qui diu que són freds i no es mullen?


SI ETS JOVE, ARAESLHORA!!

ASSAIG DE LA V PER A LA DIADA Diumenge 7 de setembre del 2014

Tornant de l'Espardenya Buti
Aparcament del restaurant l'Empalme
11h del matí

Vine de groc o de vermell!

diumenge, 24 d’agost del 2014

APLEC DE LA MARE DE DÉU DE LES FONTS Diumenge 7 de setembre del 2014

diumenge, 17 d’agost del 2014

MACARRONS D'ÈXIT Ian Sala, de Roses, va guanyar divendres el 36è Concurs de Cançó de Salitja

El grup Parellop es va endur el premi del jurat popular

Ian Sala, a l'escenari de Salitja, després de recollir el premi. Foto: N. FORNS.

Com deia un espectador del 36è Concurs de Cançó de Salitja, Ian Sala semblava que s'acabava de llevar quan va sortir a l'escenari, amb un estil desganat i la veu mandrosa. I va començar a recitar –més que cantar– una llarga llista de coses de la seva parella que li agraden més que els Macarrons de la iaia, que és el títol de la cançó que presentava a concurs. No sabem com són els macarrons de la seva iaia, no els hem tastat, però se la deu estimar molt, perquè, de fet, uns dies abans va intentar, sense èxit, canviar la cançó que presentava per una altra que a la seva iaia, que feia anys, li agradaria més.

Però les normes són les normes. Va sortir a cantar divendres al pati dels Delmes de Salitja i els macarrons d'aquest músic de Roses, que podria passar per parent d'Albert Pla, van triomfar. El jurat li va atorgar el primer premi; el jurat popular (escollit aleatòriament entre els espectadors), es va decantar per Parellop (Aquest estiu), un grup d'estil country. Rere Sala, van classificar-se, en segon lloc, Alba Tor (Margarides) i Pit Mec & The Drama, amb Negre (tercers). Sala es va deixar anar amb el trofeu del concurs a la mà, i quan va ser a l'escenari per repetir la cançó gairebé l'haurien d'haver fet fora. Va demanar interpretar una altra cançó, va explicar que, de fet, ell no volia tocar els Macarrons de la Iaia, sinó una altra, i va demanar permís per cantar una tercera cançó. “Mai tinc tant de públic”, es va mig excusar. “Però si no voleu que canti més m'ho podeu dir, eh, sigueu sincers”, va demanar. El cas és que no és el primer cop que l'Ian, la iaia i els Sala de Roses triomfen a Salitja. De fet, la seva germana (Rusó Sala) ja es va posar Salitja a la butxaca quan va concursar-hi fa quatre estius.

Com en els darrers anys, es van escoltar un munt d'estils: cançó d'autor, punk, blues, rock, reagge, folk, etc. El ple, a més, va ser absolut. La festa havia començat amb un discurs en defensa de la llengua catalana del presentador, que va demanar una botifarra de pagès del públic dedicada al president estatal, Mariano Rajoy. I així va ser.

EL PUNT

diumenge, 20 de juliol del 2014

El concurs de Salitja tria els setze finalistes del 2014



Després d'un període de dos mesos d'inscripcions, l'organització ha apostat per incloure en la final grups i cantautors de diferents estils

La 36a edició es farà el 15 d'agost

Albert Solà, durant l'actuació que li va donar el triomf en l'edició del 2013. Foto: N

L'organització del Concurs de Cançó de Salitja, que el proper 15 d'agost celebrarà la 36a edició, ha fet pública la llista de setze grups i solistes finalistes per a l'edició d'enguany, després d'un període d'inscripció d'un parell de mesos. La limitació horària del concurs, que sol durar unes dues hores i mitja, ha aconsellat en les últimes edicions limitar el nombre de participants a setze. Una trentena de grups van presentar maquetes per participar en el concurs.

L'organització ha intentat fer una tria eclèctica en què tots els estils tinguin cabuda. L'única limitació, de fet, és que les lletres de les cançons siguin originals i en català. Els participants seran Alba Tor (amb la cançó Margarides), Arnau Coderch (El preu de viure), Casette (Espera'm), David Jorba Busquets (El que et vull dir), Dr. Freud (Primavera), Estiula (Perdent el control), Ian Sala (Els macarrons de la iaia), Lakaste (Al meu cap), Medusa Box (Demència), Parellop (Aquest estiu), Pit Mec & The Drama (Negre), Pols (Despertant records), Ramon Mitjaneta (És ara), Sara (Titelles), Vastard's (Destí) i Vol Menor (Pluja d'estiu).

L'Ajuntament de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai patrocina el primer premi (600 euros). El jurat oficial escull els tres primers classificats. El premi popular, d'altra banda, és votat per una representació dels espectadors. El palmarès de l'edició del 2013 va ser encapçalat pel cantautor de Sant Cugat de Vallès Albert Solà amb la cançó Bon dia. El segon lloc va ser per al grup Twin Picks, amb la cançó Tres colors, i el tercer per a Namina, amb De vegades. El premi del jurat popular se'l va endur Teixi amb la cançó Com una petjada.

El concurs de Salitja és el més antic de Catalunya pel que fa a la música en català i ha vist passar pels diferents escenaris molts músics que, posteriorment, s'han fet un nom al país, ja sigui com a cantautors o com a bandes de pop rock.

LA DATA
1978
La primera edició.
Va començar com un acte de festa major per esdevenir un referent musical a Catalunya.

EL PUNT

diumenge, 6 de juliol del 2014

JORNADES CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT I AMB DIGNITAT 11, 12 i 13 de juliol

Catalunya vol viure en llibertat

Aconsegueix un 50% de descompte amb aquest codi: EGREG1445Z9. (indicacions al peu)

INVITACIÓ A LES JORNADES

Aviat farà un any que El Punt Avui va organitzar a la Devesa de Girona el III Festival Catalunya vol viure en Llibertat i que va esdevenir un veritable clam per un futur millor per a Catalunya.

El cap de setmana dels dies 11, 12 i 13 de juliol se celebraran a Girona les Jornades Catalunya Llibertat i Dignitat organitzades conjuntament per El Punt Avui, l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’Associació de Municipis per la Independència i l’Associació Catalana de Municipis. Les jornades, que són una continuació dels tres festivals anteriors, celebrats els anys 1992, 2012 i 2013, refermen el nostre compromís amb el dret a decidir del poble català i contra l’exclusió social, i enguany canvien de format: més dies, més espais i més actes, que inclouran música, literatura, cinema, teatre, esport, gastronomia, cultura popular i política. Tot i que aquesta vegada s’incorporen nous escenaris, la major part de la programació tornarà a girar al voltant del parc de la Devesa.

El Va parir Tour arriba el divendres 11 de juliol. Es tracta de l’essència de Flaixbac feta espectacle. Posteriorment la sessió musical continuarà a càrrec del presentador d’El matí i la mare que el va parir, Carles Pérez. A més, Andreu Presas oferirà una sessió de música remember. També participen en el Va parir Tour com a animadors de la festa El Gran Germán, que forma part de l’equip del despertador matinal, igual que Dídac Tomàs. La fi de festa inclou una sessió a quatre mans dels dos discjòqueis.

Un dels plats forts musicals de les jornades serà el concert que el dissabte 12 de juliol a la nit tindrà lloc al Camp de Mart de la Devesa de Girona. Les actuacions començaran a les 8 del vespre amb una flashmob a càrrec de Pepet i Marieta. A continuació hi haurà les actuacions de Cesk Freixas, Blaumut, Brams, Sak Noel i Flaix FM. Durant tot el dia se celebrarà també al mateix espai L’Enderrock Joves Promeses, una àmplia mostra dels grups emergents catalans.

En aquesta ocasió també podreu assistir a una nova edició de la fira de productes catalans i a una edició especial de Firatast que us permetrà gaudir d’un dinar, sopar o simplement dels nombrosos tastets que s’hi serviran.

Per a aquells que ho vulgueu viure més intensament hem preparat un espai d’acampada que té com a escenari les Ribes del Ter. S’hi podrà acampar les dues nits.

Una altra novetat són les activitats esportives, enguany hem organitzat una caminada popular, una pedalada familiar i un espai de bàsquet 3x3.

També hi ha lloc per a la cultura i la política. El dissabte se celebra la trobada amb escriptors en què hi participaran més de seixanta autors catalans. Si voleu que us signin el vostre llibre és una bona oportunitat. També podreu participar al cicle de cinema sobre processos d’independència i també a les conferències de destacades personalitats com Muriel Casals, Carme Forcadell i representants polítics dels principals partits catalans.

Podeu trobar més informació de tot plegat i comprar-ne entrades al web:

www.elpuntavui.cat

En aquesta ocasió i pel fet d’estar registrat a El Punt Avui us enviem una invitació especial que us permetrà comprar fins a 10 entrades amb descompte.

Gràcies per la vostra atenció

Codi de la invitació:
EGREG1445Z9


Indicacions per utilitzar aquesta invitació:

Accediu a la pàgina de venda d’entrades http://www.elpuntavui.cat/entrades.html
Marqueu l’opció «Disposo d’un cupó de descompte»
Entreu el codi de cupó i premeu el botó «Validar»
Veureu que el sistema us indica que el codi és correcte i que el preu de l’entrada queda a 10 €
Acabeu d’omplir el formulari amb les vostres dades
Premeu el botó de «Confirmar comanda»
Rebreu un correu amb els tiquets de les entrades adjunts
Imprimiu els tiquets, que caldrà portar a la taquilla de les jornades

Si teniu algun dubte, podeu trucar al telèfon 902 22 10 10 (Club del Subscriptor d’El Punt Avui), de dilluns a divendres de 8 h a 14 h i de 16 h a 18 h, i dissabte, de 10 h a 14 h.

Aquesta invitació serà vàlida fins al dia 11 de juliol a les 14.00 h

dissabte, 14 de juny del 2014

REVOLTA DELS SEGADORS Santa Coloma, 14 i 15 de juny del 2014

Us convidem a la inauguració de la restauració de la premsa de Can Déusiau, situada al carrer Verge Maria, i que tindrà lloc el dissabte, 14 de juny, a les 13 h.

Aquesta premsa, de cos de roure autòcton de 3 tones de pes, va ser construïda a mitjans del segle XVII, juntament amb la casa. La primera referència escrita data de l’any 1693, arran d’un contracte de compravenda que trobem en els documents notarials de l’Arxiu Històric Comarcal de La Selva. Pertany a la modalitat de premsa de biga, utilitzada durant els segles XVII i XIX per a l’elaboració d’oli i vi.

A través de la recuperació d’aquesta premsa es pot documentar el passat colomenc i és una bona eina per aprofundir en la nostra història.

La premsa va ser una donació del Sr. Antoni Planas i la restauració ha estat duta a terme per Marc Valls.

Aprofitem l'ocasió per convidar-vos a participar als actes que s'han programat en motiu de la 9a edició de la Revolta dels Segadors. Us adjuntem el programa d’actes.


-Dissabte, 14 de juny.

Durant tot el dia:

Mercat d’artesans, amb demostracions i tallers.

Demostració dels oficis típics de l’època, teixidors de lli, fàbrica de vidre, pagesos del vi i de la sega, moliners, encunyació de moneda.

Mostra d’un campament de l’època, recreació del campament militar de Leonardo de Moles, que va cremar i enderrocar tota la vila i les masies del voltant.Bales de plom

Visita de la campana Llibertat, campana itinerant d’arreu dels països catalans.

Demostració de jocs JUGANET.

Jocs per nens, LA GRANJA DELS JOCS.

Visites guiades, activitat gratuïta, més informació al dors.

Matí:

10:00h – 14:00h Passejades amb ponis a càrrec del club hípic “Natura a Cavall”

10:00h Cercavila gegantera, amb els gegants de Santa Coloma i Riudarenes. Ens visitarà el capgròs Salvi Martí.

En acabar la cercavila es farà sonar la campana Llibertat i lectura del manifest, ens campana-llibertatacompanyaran els grallers de l’E.M.M. Josep Carbó.









12:00h. Concert amb el grup A GRANEL, Plaça Farners. Vídeo

Tarda.

17:14h. Jornada Castellera amb la colla dels XIQUETS DE VILAFRANCA.

En acabat, lectura del manifest SOM ESCOLA, actes a Barcelona d’Òmnium Cultural.

18:30h. Concert amb MIQUEL ABRAS, Plaça Farners. Vídeo

19:45h. Xerrada sobre la REVOLTA A SANTA COLOMA DE FARNERS i presentació del llibre CORPUS DE SANG, a càrrec de Miquel Borrell i Assumpció Cantalozella al pati de la Casa de la Paraula.

21:00h. Pregó, a càrrec de Miquel Borrell.

Tot seguit, SOPAR POPULAR. Menú: amanida catalana, pollastre al forn amb guarnició, postres, pa, vi i aigua, i copeta de moscatell. Preu: 13€ (venda de tiquets al Bar Sport, a Can Feliu i a Can Net).

22:30h. Estrena del curtmetratge TEMPS DE REVOLTA, a càrrec de la Sega 1640. Tràiler del curtmetratge

23:20h. Correfoc, a càrrec dels DIABLES D’EN PERE BOTERO. VídeoPere Botero!









00:15h. Concert a la plaça, a càrrec de:

Mapi’s Friends Band (la Selva)Mapis Band

Vídeo

Ze esatek (Euskal Herria)Ze Esatek

Vídeo



-Diumenge 15 de juny.

Durant tot el dia:

Mercat d’artesans, amb demostracions i tallers.

Demostració dels oficis típics de l’època, teixidors de lli, fàbrica de vidre, pagesos del vi i de la sega, moliners, encunyació de moneda.

Mostra d’un campament de l’època, recreació del campament militar de Leonardo de Moles, que va cremar i enderrocar tota la vila i les masies del voltant.

Jocs per nens, LA GRANJA DELS JOCS.

Visites guiades, activitat gratuïta, més informació al dors.

Espectacle de falcons, a càrrec de Mapa Mundi. Una exhibició al matí i una a la tarda.

Matí:

11:00h. Espectacle de màgia, a càrrec de Isaac Trias.

12:00h. Sardanes, a càrrec de La Cobla de Farners.

Tarda:

15:15h. Campionat de botifarra, a càrrec dels pioners a sota les voltes. Inscripció: 15€, inclou entrepà i beguda.

18:30h. Botifarrada popular.

21:00h. Trabucaires i fi de festa.

Durant tot el cap de setmana signa un vot per la Independència. A càrrec de Farners per la Independència, territorial de l’ANC.

dissabte, 31 de maig del 2014

COMUNICAT EN SUPORT A CAN VIES

Des de la gestora volem fer un comunicat en suport al Centre Social Can Vies, desallotjat aquesta setmana.

Tenint en compte que durant la darrera trobada ja vam donar el nostre suport explícit i que alguns dels nostres espais també són ocupats volem així expressar la nostra solidaritat.

Si ningú ens diu el contrari, signarem amb el llistat d'entitats que conformem la Xarxa.

Mercès per la vostra atenció!

Salut!

--
Grup de treball
Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans

diumenge, 11 de maig del 2014

Insultada i expulsada d'una oficina del Banco Santander per haver parlat en català


Caterina Terrassa denuncia el tracte rebut en una sucursal de l'entitat a Palma

Foto de la sucursal del Santander on Caterina Terrassa denuncia que van passar els fets. / Foto: Google Maps.

Caterina Terrassa, treballadora per compte propi de trenta-quatre anys, denuncia que aquest dimarts passat va patir un greu cas d'agressió lingüística en una oficina bancària del Banco Santander a Palma. Hi anava a fer un ingrés, i va acabar sortint perquè el personal la va fer fora amb crits d''Amargada, els catalans esteu fatal!' Ella simplement s'havia adreçat en català a la caixera. Terrassa ha denunciat els fets a l'Obra Cultural Balear, i enviarà una carta de queixa a l'entitat. També ha fet arribar a VilaWeb un escrit amb el relat dels fets, que reproduïm tot seguit:

'El dimarts 6 de maig de 2014, a les 11 hores, vaig anar a una oficina del Banc Santander (carrer del Marquès de la Sènia, 44, 07014 Palma) per a fer un ingrés de 500 € en un compte corrent d'aquesta entitat bancària.

La caixera que m'atenia no em va dir ni una paraula ni em va mirar a la cara fins que no li vaig dir el núm. de compte corrent. Llavors em va dir: 'Dímelo en castellano', amb un to molt sec. Jo li vaig demanar en català si no m'entenia i em va dir que no. Aleshores li vaig dir que m'hauria d'entendre perquè fa feina de cara al públic, i em va demanar a veure de què treballava jo. Li vaig dir que tenia una empresa, i em va respondre: '¡Los catalanes estáis fatal!'. Jo li vaig dir que creia que qui estava fatal era ella per haver-me respost d'aquella manera i amb tant de menyspreu. Després em va dir que ella no em volia atendre, que ja ho faria el seu company. Jo li vaig dir que entesos, però que volia parlar amb la directora, i va anar a cercar-la.

Quan va arribar la directora, un client que esperava darrere meu li va dir, abans que jo pogués contar la meva versió dels fets: '¡No es verdad, yo soy testigo, ella no ha hecho nada!', referint-se a la caixera que no m'havia volgut atendre. En aquell moment vaig demanar a la directora que em deixàs contar-li el que havia passat, però no em va voler escoltar. Li vaig dir que m'imaginava que les càmeres de seguretat ho havien enregistrat tot, per si volia veure els fets.

Immediatament, però, davant la presència muda de la directora, la caixera em va fer fora amb crits i insults, i amb el braç alçat: '¡Amargada! Los catalanes estáis fatal! ¡Fuera! ¡Fuera!'. I vaig haver de sortir de l'oficina sense haver pogut fer l'ingrés. La directora en cap moment no va intentar resoldre la situació.

Tota l'estona vaig mantenir-me en català; per tant, va quedar demostrat que no hi havia un problema de comunicació, sinó que es vulneraven els meus drets lingüístics per caprici. Se'm va discriminar i agredir verbalment per haver parlat en l'única llengua pròpia i oficial de Mallorca, el català.'

VILAWEB

dilluns, 21 d’abril del 2014

4a Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans


D'aquí un mes just, el 17 de maig, celebrarem la 4a Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans a Reus.

La comissió que treballem per preparar-la us fem arribar el cartell de la jornada i els documents de treball de les taules i l'assemblea de la tarda.

També us volem demanar el següent:

- Que totes les que podeu, assistiu a la jornada.
- Que ens ajudeu a fer-ne difusió.
- Que us escriviu mitjançant a la web que ja torna estar operativa a l'espera de presentar la nova (http://www.casalsiateneus.cat/)

Us seguirem informant!

Moltes gràcies!

Salut!

--
Grup de treball
Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans


Les activitats de la IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC es faran al Casal Despertaferro (carrer Martí Napolità, núm.7), amfitrió de la Trobada. El Casal Despertaferro, creat el 1991, és un dels casals populars més antics dels Països Catalans, conjuntament amb el Casal Independentista Jaume Compte de Sants (el Barcelonès). Actualment, el Casal compta amb unes 150 sòcies, a més de ser la seu d'Arran, del SEPC, del col·lectiu Dones en Acció, del col·lectiu feminista L’Hora Violeta, de l’entitat cultural El Bou de Reus, de l’entitat esportiva Club Esportiu Despertaferro, del col·lectiu GLBT del Camp H2O i de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Reus.

També utilitzen l'espai altres plataformes i col·lectius, malgrat no forma-ne part orgànicament. El febrer del 2011 el Casal Despertaferro inaugurava la seva nova seu. Un edifici de planta baixa, entresòl, primer i segon pis i terrat. La planta baixa compta amb un bar-restaurant obert a tot el públic.

El gruix de la trobada tindrà lloc a La Palma (carrer Ample, núm. 75). Aquest espai va ser construït a començaments
de segle XX per tal de realitzar-hi activitats lúdiques: balls populars, cinema, mítings, festes d’entitats i col·lectius... Actualment, és propietat de l’Ajuntament i és l’espai on habitualment les entitats de la ciutat, inclosa l’Esquerra Independentista, hi realitzen diferents activitats. La Palma compta també amb una Sala Polivalent, amb accés des de la mateixa Palma i també amb accés independent, per una capacitat legal de 400 persones. Disposa de lavabos i accés habilitat per a minusvàlids.

IV Trobada de Casals i Ateneus dels PPCC


Per a més informació sobre el Casal Despertaferro:
www.despertaferro.cat
http://blocs.mesvilaweb.cat/casaldespertaferro
www.twitter.com/casalDPF
https://www.facebook.com/pages/Casal-Despertaferro/107199002726351
Telèfon de contacte: 977323280 (Tardes)

diumenge, 20 d’abril del 2014

LLUÍS HEREU "La llibertat no es dóna, es pren"


Història d'una bandera
A la imatge, Lluís Hereu, a la façana de la pairalia de Vilobí, davant la bandera en què es mesclen les quatre barres de Catalunya, el triangle negre de l'anarquia i el símbol de la pau, un disseny personal i particular que no és sinó una declaració de vida.

“La llibertat no es dóna, es pren”

Lluís Hereu, amic i company de Lluís Güell, en un altre temps artistes en ebullició i referents de la contracultura gironina californiana enamorada del pacifisme i les flors, continua apostant pel gaudi i la transgressió com a eines vàlides per canviar la garratibada societat actual

Era una aposta vivencial; hi havia qui deia que érem el dimoni... Sabíem que tot estava marcat per l'energia creativa

Volíem que l'art fos alguna cosa més que art, que marqués una manera de fer i de viure i que ajudés a canviar els esquemes

Lluís Güell, que era artista i estimava la vida i els amics, el va dibuixar guardat per una finestra, convertit en un follet amable que, armat amb un porró, rebia la categoria de magister en el difícil ofici de governar el temps. Lluís Güell va copsar el braó de Lluís Hereu, amic i company de primera joventut i amb el qual va viure intensament uns temps convulsos en què la llibertat no era un concepte eteri, sinó una meta que es podia atrapar amb la mà. Una batalla ferotge que va deixar víctimes i, per sobre dels condicionants d'una dictadura assassina de dissidències i imaginacions, va intentar crear un sistema alternatiu que va espantar sensibilitats aposentades, burgeses i convencionals, que es creien en possessió de l'ordre i la veritat.

Com va començar tot?
El meu pare va morir molt jove, tenia 39 anys, i el seu germà bessó, que vivia a Banyoles, em va mig afillar. Em van internar als salesians de Mataró, on vaig conèixer el confessor de Puig Antich, el pare Manero, i després vaig passar a l'escola de mestratge industrial de Sarrià, on vaig aprendre un ofici. Passava els estius a la ciutat de l'Estany, on hi havia una gran explosió cultural. Persones com Lluís Güell, Jordi Guimferrer i Antoni Mercader havien impulsat el grup Presència 63 i havien organitzat la Setmana de la Joventut, que, entre altres activitats, havia portat Joan Brossa, Joan Prats, Odette Gomis, Antoni Tàpies i Teresa Barba, integrants del Club 49 a exposar a la Pia Almoina. A mi, que encara era molt jove, aquell ambient em va seduir; vaig decidir que seria el meu món i em vaig ajuntar amb l'artista local, que era Güell.

Per què Banyoles i no Girona?
A Girona vivien artistes importants com ara Paco Torres i Emilia Xargay, però estaven abandonats per l'estament oficial, i la ciutat vivia garratibada per la pressió del clergat i les famílies de tota la vida, que tenien por de perdre poder i influència. Des de Banyoles, nosaltres vam aprofitar la potència del canvi i la recuperació de la Llotja del Tint per reunir col·lectius que, durant la dècada dels seixanta i dels setanta, havien aglutinat la cultura de la ciutat i del país i per convertir aquell espai obert en una factoria d'idees que va encabir les propostes més avantguardistes de Catalunya.

Una Catalunya morta?
Jo diria que estava viva. Funcionava allunyada dels centres de poder públic, però estava viva. Per exemple, a Can Batlle de Riudellots, la Juanita i en Ramón de Batlle havien muntat un refugi on els artistes podien treballar sense cap impediment. Hi van passar Cuixart, Guinovart, Brossa i molts altres. Per la nostra part, Jordi Guimferrer ens donava suport social i econòmic i ens convidava a concerts de jazz al Palau de la Música; en recordo un de Coleman Hawkins. Va créixer l'amistat amb Xicu Cabanyes, Lluís Güell, Josep Ponsetí i Lluís Vila, vam fer un grup i vam descobrir que junts ens ho passàvem bé. Hi havia molt divertiment, molta disbauxa, la gent no estava per dictadures ni per prohibicions; tenia ganes de xalar i, excepte Niebla, que era dels pocs que patien per viure de la pintura, els altres havíem après a fruir cada dia, que és diferent que dir “al dia”.

Un dilema complicat?
No s'ho cregui. Eren uns anys que a Barcelona hi havia una certa eufòria artística: l'art pop havia entrat amb força, nosaltres anàvem a totes les inauguracions de la René Metras, hi havia reverberació i ganes que l'art fos alguna cosa més que art, que tingués un pes específic, que marqués una manera de fer i ajudés a canviar els esquemes. Nosaltres teníem una visió lúdica de l'art i la vida, una visió que anava en contra dels esquemes, la d'una comunitat malfiada, ensopida i temorenca, i això va atraure una part de la bona societat, que va deixar els escenaris habituals i va baixar a les tavernes, perquè allà era on els artistes fèiem vida i on senyores de bon veure i avorrides, amb les quals rèiem i flirtejàvem, ens pagaven gots de vi. Quan va arribar l'època conceptual, nosaltres, que érem entusiastes de la contracultura californiana, que, com deia Cirici Pellicer, la interpretàvem, la refregíem i la vivíem, hi vam donar un caire particular, vam fer que Banyoles assolís molta potència i noms com ara Güell, Ponsetí i Vila van agafar gran ressò.

Bosch Martí deia que hi havia un grup que ho dinamitava tot.
Teníem la convicció que la llibertat no es dóna, es pren; ocupàvem espais, apostàvem per la moguda i la transgressió, ens dedicàvem a la música, a l'art, al teatre... No teníem cap intenció de buscar conflicte, i encara que deien que havíem trepitjat més d'un ull de poll, sabíem què fèiem i per què ho fèiem, sempre molt divertits i amb ganes de riure, sense plantejar-nos si allò provocava escàndol o no. Més tard, es van crear els refugis rurals, aquí a Can Hereu, a Vilobí, a Sant Marçal, a Colldecarrera, a la Vall del Bac, a Van Piculives, a Sant Martí de Llémena...

Què eren els refugis rurals?
Nosaltres veníem de la floreta, i això vol dir que el que ens agradava és el món natural, que estimen i redescobrim. I, en aquest joc, hi entrava tot: des del menjar fins als cossos nus –mai dit amb més propietat–, l'ambient i les postes de sol. El nostre model era Califòrnia. L'àcid lisèrgic (LSD), hi va jugar un paper important. Aquí, a Can Hereu, hi van viure dues noies de Santa Mònica defensores d'un hippisme total, amb una relació directa amb la natura i, és clar, aquest món també hi va ser present. Un dia, a Formentera, Pau Riba em va dir: “Noi, el que cal és canviar l'ordre dels valors.” Era el que volíem fer.

Un camí cap a la perdició?
Hi havia gent que ens criticava perquè deien que no fèiem res, però, en realitat, es vivia en una ebullició constant, i tant a Can Hereu com a Sant Marçal, a Colldecarrera i a Can Picu, hi havia una inventiva brutal (és una paraula de moda) i teníem una sensació de llibertat que ens permetia fer qualsevol cosa. La nostra era una aposta vivencial, sense cadenes, i encara que algunes persones benpensants ens presentaven com el dimoni, nosaltres crèiem que tot estava marcat per l'energia creativa. Com ja he dit, aquesta era una casa oberta on es van instal·lar des de visitants ocasionals amb ganes d'experimentar fins a gent que buscava un sostre, artistes, músics i escultors; entre d'altres, Joan Anton Palau, que aquí va pintar el seu quadre La nit. El mateix passava a Sant Marçal, on Güell va col·laborar amb el TEI en diversos muntatges: Antígona, Calígula, Electra, etc., i a Colldecarrera, on apostàvem per la natura i fèiem festes al sol.

Vostè i Lluís Güell col·laboraven d'una manera particular?
Lluís Güell era un geni, un creador, que entenia com s'havia de transformar el món que ens tocava viure i imaginava els espais per on volia que transitessin les persones. Feia uns dissenys complicats que s'havien de traduir i posar-los en pràctica i nosaltres ho fèiem mecànicament. Ell i jo manteníem una relació de germandat; jo era la persona que estava al seu costat tant en les genialitats com en les pujades i les baixades. La nostra era una amistat molt i molt divertida. Tots dos teníem un sentit oníric de la vida; més ben dit, festiu. Hi havia una mena de barra lliure, algunes festes s'havien allargat una setmana... La gent deia: “Aquests, els artistes...” I ens deixava fer, la qual cosa no volia dir que si hi havia una feina no complíssim amb els terminis; a vegades per arribar-hi ens passàvem tres nits sense dormir. Mai vam pensar que la feina fos un patiment o un càstig, sinó un element fonamental del procés creatiu. De la imaginació de Lluís Güell van sorgir obres com el Cap d'Estopes i El negre ferit de bala, però també temples lúdics com l'Skinsad de Banyoles i L'Envelat del Follet d'Olot, passant pel Saint Trop (conegut per la penya com Saint Trip) de Lloret, el Cafè del Mar, Es Paradís i el Súmmum, a Eivissa. Semblaven espais fora del temps i la realitat, però no eren sinó recintes pensats per xalar amb la millor música –què podem dir de Ravi Shankar?

Alguns d'aquests locals van tenir una mort sobtada, no?
L'Skinsad de Banyoles es va cremar, i les flames també es van menjar el Saint Trop de Lloret; el cas de L'Envelat del Follet va ser diferent. Allà, amb Piculives, Josep Serrano Serra, Damià Escuder i d'altres, vam ocupar Can Malagrida, que la coneixien com “la casa de la por”, i vam viure temps de creació i alegria. Teníem el suport d'en Joaquim de Trinxeria, tancàvem Can Xalegre a les tres de la matinada i cada dia naixia amb un repte: transformar una sala despullada en un espai enèrgic i estimulant. Güell deia que, quan estigués acabat, hi faria tocar els Rolling Stones; al final, Gay Mercader els va portar a la Monumental de Barcelona, i afegia que estava aixecant un santuari, un centre generador de bon ambient que havia d'irradiar a tota la muntanya. Potser per això va dissenyar un espai simbòlic i barroc que no era sinó un viatge al·lucinant al món dels somnis i la irrealitat. Avui podem assegurar que la proposta va ser tan trencadora i agosarada, i hi havia una acumulació de formes, volums, colors i missatges tan complexa, que la gent d'Olot es va veure superada per la circumstància mateixa. Allò i una gestió no gaire acurada dels administradors van condemnar L'Envelat a la desaparició.

De tot plegat, només n'ha quedat pols?
Havíem cregut que els refugis rurals podien ser embrions on es plantegés una alternativa a la societat. Allò va fracassar, els grups no es van consolidar, però personalment no renuncio al concepte anarquista que la llibertat és ben teva mentre no perjudiquis ningú. Faré un salt enrere, tornaré a les sessions en què Piculives, amb l'harmònica, ens enamorava l'ànima a tots i ens feia gaudir. Jo no he renunciat a aquesta filosofia. Crec que el gaudi és un element essencial de la creativitat i pot fer canviar un món habitat per una sèrie de reptilians que només pensen a fer diners i per aconseguir-ho no dubten a fer patir els que creuen que els poden fer nosa. O jo o ells som d'un altre planeta. Abans el seu no era el meu món, i avui tampoc ho és.

EL PUNT

dimarts, 1 d’abril del 2014

El monolit a l'entrada de Salitja (al trencant de can Montgé) és un homenatge a 2001 Odissea del espacio?




Si és així falta un mico a sobre

És la delimitació d'un cementiri indiu

Un lloc espiritual vaja

Un lloc de pau i reflexió espiritual

Un lloc zen

Un lloc on trobar-se amb tu mateix (si és que t'has perdut)

Vaja, un santuari de pau i reflexió on hi ha mongetes

O bé és una paret d'escalada en miniatura

O és un tòtem de l'illa de Pasqua

Potser podrem escriure els caiguts per Déu i per Catalunya

No serà un mur de les lamentacions?

I un pipican?

Potser és una trampa del Coyote

Bip bip

Marca ACME

Hi penjaran una botifarra dolça?

Potser és la primera pedra d'un puticlub

No hi voldran fer una basílica?

O una catedral?

Potser hi posaran una font

O una bevedora

Per aparcar la bici?

Per fer-hi graffitis?

I per posar-hi un pessebre?

Potser és un altar

O una taula per fer-hi sacrificis rituals?

I per amagar-te al darrera?

Potser és una porta estelar

I per seure un gegant?

Ah, ja sé. És el nou frontó de Salitja

No és pas un meteorit?

Hi ha nascut o l'hi han posat?

Un homenatge a les targetes VISA

Una làpida commemorativa????

Hi posaran Welcome to Salitja

I per darrera (ho veureu al marxar) You are leaving Salitja

Per posar-hi propaganda

Una font de les Fonts

Un far per orientar els avions

Un menhir de l'Astèrix!

No serà una de les dues taules de la llei?

No serà una bústia?

Però si és una bústia, on és el forat?

Hi faran forats per tot el veïnat?

O és per e-mails?

No serà un anunci d'una marca de cigarretes i falta fer el relleu?

No serà un mur per afusellar a algú?

Però si és això, deu ser per nans

I si és per fer una barra lounge ara que vé l'estiu?

I un mostrador?

I si és una part de l'avió desaparegut?

Deu ser la caixa marró

Sens dubte: és un cementiri indiu

No pot ser res més

O sí?

No crec que sigui per tapar la senyera

És un espectre... realment no existeix


diumenge, 30 de març del 2014

CALÇOTADA 2014

diumenge, 16 de març del 2014

22 i 23 de març tornarem a fer una recollida massiva de signatures en la campanya "Signa un vot per la Independència" A Salitja, Sant Dalmai i Vilobí

Benvolguts, el 22 i 23 de març tornarem a fer una recollida massiva de signatures en la campanya "Signa un vot per la Independència" A Salitja, Sant Dalmai i Vilobí.
Altre cop, demanem la col.laboració dels voluntaris que ens permeten arribar a tothom i consolidar, amb èxit, aquestes jornades.

Dissabte 22
Salitja - de 10 a 14h, plaça de l'esglèsia
Sant Dalmai - de 10 a 14h, plaça del Restaurant La Crosa
Vilobí - de 10 a 14h, plaça Nova - 17 a 19h C/ Sant Josep (davant Can Sagrera)

Diumenge 23
Salitja - de 10 a 14h, plaça de l'esglèsia
Sant Dalmai - de 10 a 14h, plaça del Restaurant La Crosa
Vilobí - de 10 a 14h, plaça Nova

Si podeu cobrir algun torn (2 hores), responeu aquest correu posant l'hora i el lloc.

Gràcies per endavant.

diumenge, 2 de març del 2014

DIARI DE VILOBI Hi ha farra... de botifarra ensucrada!

Crida dita i feta pel cantautor i gastrònom Pere Tàpias amb motiu de la 17a Fira Festa de la Botifarra Dolça que va tenir lloc a Salitja el diumenge dia 23 de febrer del 2014
El diputat Pere Macias li regala una botifarra dolça a Rajoy
La bassa del Molí de Salitja recupera un milió de litres d'aigua i els ànecs hi tornen a fer estada

LA BOTIFARRA DOLÇA COM A ESTRELLA


Una gentada omple Salitja en la 17a edició de la tradicional Fira de la Botifarra Dolça

Pere Tàpias, primer pregoner de l'esdeveniment


Pere Tàpies , ahir al migdia poc abans de fer el pregó, mostrant una botifarra dolça en la parada central de la fira Foto: LLUÍS SERRAT.

Una cinquantena llarga de parades omplia ahir, com cada any més o menys per aquestes dates, el centre de Salitja. I una gentada, empesa pel bon temps, envaïa el municipi des de totes bandes i en sortia carregada de bosses. Les parades, com passa sovint a les fires, eren de tot tipus: embotits, pans artesans, decoració, roba i les cada cop més habituals parades independentistes. A Salitja, però, l'estrella era una altra: la botifarra dolça. I és que en la 17a edició de la Fira de la Botifarra Dolça, com no podia ser d'altra manera, on hi havia més cua i batibull de gent era en la parada central de la plaça Major per comprar el menjar que dóna nom a la festa.

La segona estrella del dia –amb el permís de paradistes i compradors, que sempre són el principal– va ser Pere Tàpies. El cantautor i gastrònom va ser l'encarregat de fer ahir al migdia el primer pregó de la fira. Va fer un pregó tot en vers, molt aplaudit, que va començar com una oda a Vilobí i a Salitja (no es va oblidar de mencionar el festival de la cançó) per convertir-se després, lògicament, en una oda a la botifarra dolça, un “embotit peculiar”, que “a la cassola, a la paella, al forn... agrada a tothom”. Va enviar “lluny els profetes de la salut i les calories”, va repassar tot tipus de famosos –des de futbolistes a la casa reial– que haurien sucumbit als encants del menjar homenatjat, va introduir el toc que mai falta sobre la plena sobirania del país i va acabar amb un “Desitjo a tots una bona botifarra!”.

La fira encara va tenir un parell més d'estrelles convidades. D'una banda, el Ripollès, la comarca convidada d'enguany, amb estand al costat de la parada central. De l'altra, la ratafia, que va tenir dissabte tota una jornada dedicada només a ella, en què, entre altres coses, es va presentar el fuet dolç de ratafia. I ahir al migdia, després del pregó, doble nova presentació: el iogurt de ratafia i el formatge de ratafia. Amb tot plegat, com va dir el presentador, “Salitja es converteix en la capital de les coses dolces.”

EL PUNT

dijous, 20 de febrer del 2014