dissabte, 15 de juny del 2013

La població de Salitja acull la presentació de la Ratafia Volcànica


La presentació, que es va fer el passat diumenge, arriba al lloc que la va veure néixer després de recórrer fires com les de Santa Coloma i la de Centelles.

La població de Salitja va presentar la Ratafia Volcànica el passat diumenge, en el marc d’una jornada lúdico- festiva dedicada a aquesta beguda tan arrelada a la nostra comarca. La jornada es va iniciar a les nou del matí amb una caminada per recollir les herbes de la ratafia per l’entorn del volcà de La Crosa. La direcció d’aquesta sortida va anar a càrrec del naturalista vilobinenc Lluís Ball•llosera, expert en el volcà de La Crosa de Sant Dalmai.

Seguidament, es va fer la presentació de la Ratafia Volcànica a l’espai de les Fonts de Salitja, sobreixidor natural d’aquest volcà. En el transcurs de la presentació, que va comptar amb una gran afluència de públic entre el que hi havia una gran representació de l’associacionisme local, es va donar a conèixer els orígens i la tradició ratafiaire d’aquest entorn.

Així, tots els assistents a l’acte de presentació, van poder degustar la ratafia amb acompanyament de Tosquigets, les galetes de pedres volcàniques gentilesa de la pastisseria Noguera de Vilobí.

D’altra banda, els assistents a l’acte que això ho han volgut també han pogut adquirir Anisat dels Raiers, l'altre element bàsic -a part de les nou-, de la Ratafia Volcànica. L'anisat era preparat en garrafes de vidre a punt per fer-lo servir per fer la ratafia.

La jornada s’ha clausurat amb una botifarrada popular per a tot els assistents. Totes aquelles persones que hi ha participat se’ls ha obsequiat amb una reproducció de col•leccionista de l'ampolla de Ratafia Volcànica.

La presentació oficial de la Ratafia Volcànica de Salitja es va fer el passat diumenge 9 de juny a la terra que la va veure néixer després d'un any de degustar-se per les contrades gironines i comarques veïnes. Entre les poblacions que es va presentar hi ha la Festa de la Ratafia de Santa Coloma i la Fira de Ratafia de Centelles.

L’origen de la Ratafia Volcànica

La Ratafia Volcànica, també coneguda com l’Elixir del Volcà de la Crosa, surt del saber fer de molts anys que els Indeps han sabut aprofitar i fer evolucionar la Ratafia Dolça donant-li un punt més fort i lleuger alhora, un punt explosiu que fa que estigui plenament en el ventall de gustos més apreciats avui en dia.

El municipi de Vilobí s’ha convertit en centre de pelegrinatge dels ratafiaires que volen estar a l’última. De fet, al municipi de Vilobí d’Onyar ja hi ha diversos establiments on es pot degustar i adquirir aquesta Ratafia com l’Agrobotiga el Forn, la Pastisseria Noguera, el Pub Mític i el Restaurant La Crosa.

GIRONANOTICIES

Denuncien un augment de les vexacions per parlar en català


La Plataforma per la Llengua en documenta 40 casos només en els darrers set anys als Països Catalans
Creu que només són la “punta de l'iceberg”, i insta que es facin públics

Quelcom tan natural com parlar en català als Països Catalans pot acabar esdevenint encara avui un suplici, com ho era durant la dictadura franquista. Entitats com la Plataforma per la Llengua segueixen existint per denunciar-ho a través d'informes com el que va presentar ahir, que recull 40 casos de vexacions i fins i tot agressions en les relacions amb instàncies públiques, recopilats a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears només entre principis del 2007 i l'abril del 2013. “Això passa aquí, avui i a casa nostra”, incidia un dels autors de l'estudi, Eloi Torrents. “I no només és intolerable, sinó que és il·legal”, hi afegia, tot recordant que els drets lingüístics dels catalanoparlants vénen emparats tant pels tres estatuts d'autonomia com per la legislació internacional ratificada per l'Estat espanyol, com és la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.

Tots els incidents segueixen un mateix patró: ciutadans que es dirigeixen a un treballador o autoritat pública en català i són tractats de males maneres quan es neguen a canviar al castellà en ser-hi exigits –l'informe ha estat batejat amb un explícit En español o nada–, fins al punt que acaben sent insultats, expulsats o amb denúncies creuades a la justícia. Fins i tot en sis casos s'han denunciat agressions físiques. En la majoria d'afers de discriminació lingüística, 25, els involucrats han estat agents de la Guàrdia Civil o la Policía Nacional –tot i que un reglament intern del 2010 ho tipifica com a falta molt greu– si bé també se n'han documentat en altres àmbits, com els aeroports del Prat o de Son Sant Joan, o en la sanitat valenciana.

Lluny d'anar-se eradicant, des del 2012 s'ha detectat un augment dels incidents, que la plataforma no sap si atribuir a una major hostilitat cap al català o bé a una major conscienciació per fer-ho públic. “Aquests 40 casos creiem que només són la punta de l'iceberg, perquè molta gent acaba desistint o renuncia a posar la denúncia”, lamentava Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya. “És molt important que se sàpiga, val la pena denunciar-ho per fer pressió, si no jo potser encara seria a la presó”, reflexionava Èric Bertran, que al 2004 va protagonitzar un dels casos més mediàtics quan va ser detingut a casa seva acusat d'amenaces terroristes per haver enviat correus electrònics a empreses preguntant-los perquè no etiquetaven en català. “Encara hi ha un fenomen de racisme cap a la llengua”, denunciava.

Hi assentia Rosario Palomino, una peruana que fa 22 anys que viu a Catalunya, a qui també van detenir el 2009 després de parlar en català pel mòbil en una comissaria on anava a fer el DNI al fill. “Parlava en català perquè ho trobo el més normal del món, no com a reivindicació política, però ara ho faig amb plena consciència”, explicava. “La por no ens treu la raó; al contrari”, animava.

Denúncies a Europa

La plataforma, que assessora als afectats, va rebre ahir el suport de membres de CiU i ICV, i ha tramès l'informe al Ministeri de l'Interior. A més, estudia denunciar la vulneració de drets lingüístics al Consell d'Europa, la UE i institucions internacionals.

Empreses: Oportunitats de fer negoci a Gàmbia. La Selva mira cap a l'Àfrica

La iniciativa de Noguera ha permès crear més de seixanta llocs de treball a Gàmbia

Un empresari de Vilobí d'Onyar ja ha obert dues fleques i una pastisseria a Gàmbia amb un soci del país que va aprendre a fer pa a l'establiment que té al poble selvatà
Va ser el primer empresari de la comarca a engegar un negoci al país subsaharià i al juliol l'acompanyarà una expedició de cinc empreses més que s'hi volen instal·lar
A les imatges de l'esquerra, Toni Noguera amb els seus socis gambians, a dalt, i fent pa a la nova fleca. La resta de les imatges corresponen a la inauguració de la nova fleca que va muntar Ismaila Trawally juntament amb Noguera, i que va ser tot un esdeveniment social a Sukuta. Foto: PASTISSERIA NOGUERA.

Ismaila Trawally no volia feina, perquè ja en tenia, però volia aprendre a fer pa per muntar una fleca

El mes de juliol un grup d'empreses de la comarca de la Selva faran un viatge a Gàmbia per veure de primera mà quines possibilitats d'inversió i creixement tenen en aquest país subsaharià. La llavor d'aquesta aventura va néixer a la fleca pastisseria Noguera de Vilobí d'Onyar. Toni Noguera, el seu propietari i el primer que s'ha obert camí a Gàmbia, recorda que, ara fa cinc anys, va entrar a la fleca “un noi moreno” que volia aprendre a fer pa. L'home, Ismaila Trawally, no demanava que li paguessin res, ni tan sols volia feina, perquè ja en tenia, però tenia al cap aprendre a fer pa perquè volia tornar un dia al seu país i obrir una fleca. I així va començar una relació entre el flequer i Trawally, que es va anar transformant, recorden Noguera i la seva dona, Maria Bosch, de simple mestre-aprenent a amistat. “Li vam dir que el pa s'aprenia a fer a còpia de treballar, li vam dir els horaris que fèiem, i ell sempre que podia venia”, recorda Bosch. Al cap d'un any i mig, les dues famílies (Trawally tenia també la seva dona a Vilobí) ja havien fet força amistat, i el gambià va proposar als pastissers que l'acompanyessin a Gàmbia. “Volia que l'aconselléssim per veure on podia obrir una fleca; ell treballava aquí, però tenia clar que el seu futur era a Gàmbia”, explica Noguera.

Massa car per fer-ho sol

Així que el febrer del 2010 Noguera i Bosch van agafar el primer de molts futurs vols a Gàmbia. Abans, però, el pastisser havia fet càlculs del que costaria obrir un forn amb maquinària de segona mà. A Sukuta, prop de la ciutat de Serrekunda, van trobar unes naus que reunien les condicions necessàries per obrir el negoci. Però la inversió inicial era un obstacle molt gran. La parella de gambians no havia aconseguit, ni de bon tros, estalviar prou per comprar la maquinària necessària. “Per a ell era impossible obrir-ho sol, i jo hi vaig veure possibilitats de negoci, i vaig decidir ajudar-lo a comprar el forn”, explica Noguera. Trawally hi va posar el que tenia, i Noguera va invertir el que faltava (de fet, la majoria del capital) per poder engegar el negoci entre tots dos. “Si vols, et faré de soci –li va proposar Noguera–; nosaltres equipem la fleca i tu ho tires endavant”, recorda que li va proposar Toni Noguera. La fleca Trawally's Bakery and Pastry es va inaugurar el juliol següent (quatre mesos després del primer viatge dels Noguera), i va ser tot un esdeveniment social a la zona. No només va ser una experiència empresarial. És fàcil concloure, parlant amb els pastissers vilobinencs, que l'experiència els ha servit per fer llaços d'amistat a Gàmbia, i estan tan engrescats amb el país i la seva gent, que Toni Noguera ha fet xerrades amb empresaris de la Selva per animar-los a obrir negocis allà, fet que serviria no només per obrir nous mercats, sinó per ajudar també famílies que volen treballar i millorar les seves condicions de vida però no saben com començar. Aquesta visió ha fet que, recentment, el Consell Comarcal de la Selva hagi inclòs Noguera Pastissers entre el grup d'empresaris de la Selva amb bones pràctiques empresarials, concretament en l'apartat de “responsabilitat social” (en va distingir 32 en diversos apartats). El Consell destaca que ha permès generar més de 60 llocs de treball a Gàmbia, i engrescar altres empreses catalanes per generar nous projectes empresarials “que serveixin per millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen”.

Dues fleques i una pastisseria

Des de llavors, Noguera i la seva dona han viatjat molts cops a Gàmbia (ell hi va tres cops l'any com a mínim), i ja hi han obert una segona fleca i una pastisseria. El negoci a Gàmbia el porten Trawally i la seva dona, Kaddy Sonko, que de fet quan vivia a Vilobí, com que no trobava feina, va decidir formar-se fent un curset d'administració d'empreses, i ara porta els números del negoci.

No tot va ser bufar i fer ampolles, però. Noguera explica que hi havia diferències molt grans fins i tot en la manera de fer pa i, a més, talls d'electricitat amb dies sencers sense llum. A més, el govern fixa el límit màxim del preu del pa, i poc després d'engegar la primera fleca, el preu del cereal es va disparar: la farina era caríssima, i el preu del pa no es podia apujar. Els flequers i pastissers van aconseguir pressionar el govern gambià perquè els deixés incrementar el preu del pa, però llavors els que es van queixar van ser els repartidors, que, malgrat no tenir més despesa (fan el repartiment del pa en bicicleta), reclamaven més comissió. L'aventura, però, lluny de desanimar Noguera, el va esperonar no només a continuar els llaços d'amistat i empresarials a Gàmbia, sinó a animar altres empreses selvatanes. La seva experiència ha servit perquè una altra empresa de Vilobí, Construccions Busquets, ja hi estigui treballant, des de fa poc més d'un any, per donar cobertura tècnica i material per fer instal·lacions d'aigua als pobles. En aquesta empresa, batejada amb el nom de Waterpoint, també s'ha ajuntat amb Noguera. Un altre pas que ha fet Noguera és posar-se en contacte amb un institut de formació professional de Girona on hi ha molta presència d'alumnes d'origen subsaharià. “Als nois gambians que vulguin tornar al seu país els donarem feina, si podem. De moment, ja hem contractat dos lampistes que han sortit de l'escola i ja són a Gàmbia”, explica Toni Noguera. Al juliol seran cinc empreses més de la Selva que aniran a Gàmbia. L'aventura selvatana continua.

EL PUNT