diumenge, 11 de març de 2012

SOPAR COMMEMORATIU DEL 20è ANIVERSARI (1992-2012) Dissabte 24 de març del 2012

20 anys de Casal Independentista de Salitja

Els assistents al sopar del Casal Independentista de Salitja. Foto: EL PUNT.

El Casal Independentista de Salitja va celebrar amb un sopar el vintè aniversari dissabte passat. Durant el sopar, que estava obert a socis, amics i també simpatitzants, els regidors de Salitja Joan Vinyoles i Mercè Sais van rebre la rajola commemorativa de mans del president dels Indeps Quim Canals i del president de la Fira de la Botifarra Dolça, Lluís Bayer.

EL PUNT



Pastís 20è ANIVERSARI gentilesa de Pastisseria Noguera de Vilobí d'Onyar

Ampolles de Cava SALITJA Brut i Brut Natura RESERVA BARRICA (la segona començant per l'equerra)












Placa de cava brut SALITJA commemorativa del 20è Aniversari

Sopar obert a socis, amics i simpatitzants. El Casal convidarà a tots els assistents a cava Brut Salitja i pastís d'Aniversari fet per la Pastisseria Noguera de Vilobí d'Onyar. Volem que ens acompanyeu per brindar per aquest esdeveniment tan especial, els nostres primers 20 anys!

Places limitades. Apunteu-vos el més aviat possible a indeps@@salitja.cat (corregiu la doble @ per enviar el mail). S'atendran les sol·licituds per estricte ordre d'arribada.

Restaurant: El Cafè de Salitja Horse
Hora: 9h del vespre

La proposta pel sopar del dissabte 24,el menú constarà de :

Pica-Pica per compartir :

.Crema d'escarxofa amb sèsam
.Quiche de pera i gorgonzola
.Amanida tèbia de formatge de cabra i vinagreta de fruits secs
.Patates farcides de carn de rostit
.Brandada de Bacallà amb torradetes
.Croquetes de pollastre i pernil
............................
.Melós de vedella al vi negre
............................
.Pa,aigües minerals,vi D.O.Empordà i cafè

Cost per persona : 21 €

Tots els plats són d'elaboració artesanal i amb productes de proximitat.

US HI ESPEREM!!!


El Casal Independentista de Salitja va ser fundat per un bon grup de joves d’entre 18 i 25 anys durant la Festa Major del 92. Eren majoritàriament de Salitja, però també de Sant Dalmai, Vilobí i Aiguaviva. Compartien les ganes de fer coses pel poble i pel país. Solucionar la manca històrica d’un local va ser un dels primers objectius. Després de diferents intents i propostes a l’Ajuntament, van veure que això seria encara més difícil del que semblava. Amb les aportacions dels socis i gràcies a que durant tres anys consecutius va tocar la “pedra” a la loteria de Nadal, van poder començar a fer activitats. La secció gastronòmica va ser una de les que va sorgir amb més força: xerrades gastronòmiques, sopars col•loqui... fins aconseguir organitzar, encara avui, la Fira-festa de la Botifarra Dolça. Per carnestoltes es van arribar a fer espectacles i correfocs patrocinats integrament pel Casal. Amb l’afició que hi havia al motor, no van trigar a fer-se les seccions Gas Salitja per muntar rutes 4x4 i seguiments de ral•lis, i Genolls Esparre(CAT)s per al món de les motos. Altres activitats han sigut la participació a la Universitat Catalana d’Estiu, sortides a la natura, excursions, aplecs gastronòmics, equip de futbol sala, seguiment de les seleccions esportives, passis de vídeos i diapositives, exposicions, concursos de pessebres, suport a campanyes, etc. La manca de projectes engrescadors per als joves va fer que fins hi tot es presentessin a les eleccions locals. Actualment, els que resistim estem igual d’il•lusionats per fer coses pel poble i pel país, i esperem amb forces renovades seguir aquesta trajectòria plena d’activitats.

Un símbol que ha fet història.


El Casal Independentista de Salitja durant força temps també ha estat conegut per l’espectacular logotip dissenyat per en Lluís Hereu, de Vilobí d’Onyar. En el disseny s’hi pot veure clarament el perfil d’en Quim de Can Peret amb dos porrons i una bona estelada de fons. L’escena va servir per dissenyar unes samarretes que tingueren un èxit imprevisible amb una imatge que passarà a la posteritat. Ara que en Quim ja és gran i els seus pares ja no es podran escandalitzar podem explicar que el dibuix que aquí tornem a reproduir està basat en fets autènticament reals perquè alguns de nosaltres érem, per dir-ho d’alguna manera, a l’escenari del crim. Per recordar-ho ens hem de traslladar a l’època més brillant de Cal Raconer, quan el futbolí treia literalment fum pels costats i els porrons de vi circulaven per la barra com a símbol de germandat, teníem grans idees i les circumstàncies de la vida encara ens mantenien units. En Quim, potser el més agosarat de tots, va agafar un parell de porrons, un de vi negre i un de vi blanc i va atrevir-se a tastar-los tots dos de cop. En Lluís Hereu, un artista que aquell dia havia estat tocat per la mà de la deessa de la inspiració, va voler captar aquell màgic moment amb els seus colors i un tros de paper. Segons ell, la imatge dels dos porrons vessant el líquid representen una metàfora de les Fonts de Salitja i l’estelada de fons era la que sempre hi havia penjada a Cal Raconer (Can Racu pels amics). Així doncs, el casal ja tenia una imatge que l’identificava per sempre més amb el seu lloc d’origen. I probablement l’havia dibuixat un home que era més revolucionari que tots nosaltres junts. Però aquesta és una altra història...

Des d’aquí un cop més volem donar les gràcies a tots els socis que han passat pel Casal, especialment als que ja no ens poden acompanyar, i a tota la gent que ens ha donat suport tots aquests anys.

Moltes gràcies a tots.

diumenge, 4 de març de 2012

JORDI CAÑAS I EL CATALÀ

JAUME FÀBREGA

Catalunya és un cas de psiquiàtric. Ens permetem tenir personatges instal·lats en l'odi al seu propi país, l'engany i la mentida. Vidal Quadras, Boadella i tota la resta. També tenim les particulars forces d'ocupació en forma de jutges, policies, funcionaris i fins i tot polítics. D'entre aquest il.lustre florilegi, a part del PP en ple i d'algun selecte representant del socialisme "baix-llobregatià" l'estrella, sens dubte, és Jordi Cañas.
Jordi Cañas (Ciudadanos) és un dels personatges més pintorescos i friquis del nostre país. Des del seu monolingüisme militant i guerrer, s'erigeix en defensor ?abrandat d'un bilingüisme que ell és incapaç de practicar. Al Parlament de Catalunya no parla un borrall de català. A més, constantment ens insulta vomitant mentides contra Catalunya. En cap Parlament seriós del món això seria permès: parlar en una llengua forastera i a més mentir constantment sobre aquest país que representa.
És, per tant, la demostració ben evident que els catalans ho acceptem tot, és a dir, que som uns complets masoquistes de psiquiàtric. Això fins al punt que ens permetem pagar un bon sou a un personatge que, tot i que des del seu ultranacionalsisme espanyol menysprea la cultura, nosaltres encara el fem diputat del nostre parlament i el paguem.
L'obsessió del tal Cañas amb el català sembla, com la de molts espanyols, un cas patològic. Segurament, els seus exabruptes i les seves mentides no haurien de tenir més protagonisme del que es mereixen, circumscrit a l'àmbit d'una conversa a la barra d'un bar. El problema, però, és que a Catalunya, com a tot arreu, també tenim gent crèdula i de bona fe que s'acaben empassant qualsevol ximpleria. Si ve d'un personatge públic.
Jordi Cañas és un usuari del Twitter que cada cop la diu més grossa. Amb la polèmica sobre les subvencions que els nacionalistes espanyols com ell neguen a la difusió de la llengua catalana, Cañas piula coses com les següents. Així, nega que Catalunya tingui llengua pròpia: "¿Lengua propia? Un invento nacionalista". Només això, per mentider i intoxicador, ja l'hauria d'inhabilitar com a parlamentari. Però a més assegurava que: "El nacionalismo catalán es peligroso, anexionista, supremacista, hispanófobo... además de ridículo".
Aquest excel·lent deixeble de Goebbels, ni fa fa un parell de dies carregava contra les entitats promotores de la cultura i la llengua: ""Catalanismo?" Separatismo puro y duro pagado por todos. Independentismo camuflado de sociedad civil regado de millones de euros". I mentre diu això, els catalans li ingressem la nòmina anual del votant de cent mil euros, a més de dietes, despeses de viatges, pagaments especials per assistència a les comissions i dietes. I, tot plegat, a canvi de vomitar la seva dosi diària de catalanofòbia. Som així, els catalans.

DIARI DE GIRONA