dissabte, 28 d’agost de 2010

El cas de l'aeroport del poble de la Selva anomenat Salitja

Vacances al país de les infraestructures

És freqüent que en temps de vacances alguns articulistes escriguin peces sobre viatges i aventures viscudes, sovint en països exòtics o llunyans. A mi sempre em recorden aquelles persones que, tornant d'un viatge, et convidaven a una interminable sessió de diapositives comentades. A banda que els països exòtics o llunyans només existeixen en l'imaginari local del viatger, que no s'adona que, en desplaçar-se, l'exòtic i llunyà és ell mateix i no l'indret del món on arriba.

Alguns altres articulistes relaten excursions més domèstiques. Queda molt bé la narració d'una sortida a passejar pels entorns naturals, seguint la ruta de les fonts, en companyia d'uns amics que t'han vingut a veure a la segona residència. Sortir a caminar i que t'enxampi la turbonada entre els verns i les vaques pasturant pot inspirar una magnífica perla del periodisme literari.

La lectura de tants papers escrits per articulistes viatgers o excursionistes m'ha impulsat a deixar constància del país de les infraestructures on visc tots els dies de l'any, situat en un municipi de la plana de la Selva, una comarca ni exòtica, ni llunyana, ni bucòlica, malgrat el que el topònim vol indicar.

Posem que parlo de Salitja, un poble de 300 habitants que abans sortia als mapes però que, paradoxalment, n'ha desaparegut sense que les autoritats cartogràfiques ho hagin denunciat. La raó és d'alta volada: a Salitja hi ha instal·lat, des de fa poc més de quaranta anys, l'aeroport Girona-Costa Brava. El cas d'aquest aeroport és molt curiós. Les companyies que hi operen venen els bitllets amb origen o destinació a aquest aeroport amb l'eufemisme “Barcelona”. La propaganda de les institucions polítiques i econòmiques catalanes fa servir un altre eufemisme: “Girona-Costa Brava”. Quan succeeix algun incident, els mitjans de comunicació es refereixen a l'aeroport de “Vilobí d'Onyar” (municipi al qual pertany el poble de Salitja) o de “Vilobí” (poble veí de Salitja però que no té aeroport). El cas és que de l'aeroport de Salitja no en parla ningú, tot i que l'aeroport està situat a Salitja. I el que dèiem, en els mapes, la petita taca on hi hauria d'aparèixer el nom de Salitja ha quedat tapada per una gran taca que diu “Aeroport Girona-Costa Brava”.

Pot semblar un cas anecdòtic o menor, però quan en un futur pròxim es construeixi l'estació del TGV a l'aeroport (la reserva de terrenys ja fa ans que s'ha fet), caldrà fer més lloc als mapes i, aleshores, probablement desapareixerà fins i tot el nom del municipi de Vilobí d'Onyar, que quedarà tapat amb lletres grosses pel nou topònim (o ferrònim) “Estació del TGV Aeroport Girona-Costa Brava”.

De moment, des de fa més d'un any, tot el terme de Vilobí d'Onyar i de municipis veïns està travessat per un parell de vies llampants, emmurallades a banda i banda per tanques metàl·liques. Són vies que no vénen d'enlloc ni porten enlloc perquè són trams sense continuïtat. No hi passa mai cap tren. Són vies mortes, tot i que, com qui diu, acaben de néixer. Contemplar les vies solitàries del TGV que trinxen la comarca de la Selva no és tan literari com Brno o la vall de Camprodon, però a mi sempre em recorda el conte L'exprés, de Pere Calders. “Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”.

La tornada a casa sempre la puc fer pels terrenys habitats i expropiats pel ministeri de Foment (per ampliar l'aeroport) o pel DPTOP (per ampliar l'Eix Transversal o l'Eix Ferroviari Transversal), o seguint el rastre altiu de les torres de la MAT, o guiat pel brogit permanent de l'AP-7 o de l'A-2, o vorejant el perímetre del CIM la Selva, una autèntica zona franca.

Soterrada entre els talussos de les obres del TGV ha quedat, introbable, la Font del Frare, un paratge fresquívol al qual, encara no fa cinc anys s'arribava endinsant-se per un camí boscós. Una pica de pedra natural emmarcava el brollador. Adif es va encarregar d'inscriure'n l'acta de defunció en el registre de víctimes de les infraestructures.

EL PUNT

Rusó Sala guanya el Concurs de la Cançó de Salitja

La 32ena edició va tenir catorze participants, entre els que va destacar Cesk Freixas i Sílvia Montells i grups com Pulpopop


SALITJA | DDG La cantant Rusó Sala és la guanyadora de la 32a edició del Concurs de la Cançó de Salitja. Sala va guanyar el primer premi, atorgat per l'Ajuntament de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, amb la cançó La meva terra. El segon premi, anomenat Poble de Salitja va ser per a Pulpopop, amb la cançó Vull voler volar. El tercer premi, que rep el nom de Frutiex S.A., va anar destinar a Estúpid Erikah, que va actuar amb la cançó Tres acords per la balada de Joan Matraca.

Per la seva banda, el premi popular va ser per al conegut cantautor Cesk Freixas i per a Sílvia Montells amb la cançó Mudança. Aquest premi popular el va atorgar la Comissió de Festes.

L'organització també va donar l'enhorabona a tota la resta dels 14 participants (cal comptar la baixa del grup Lark About). El conjunt de cantants va fer gaudir al públic que va anar al pavelló de Sant Dalmai d'una nit màgica. El festival Concurs de Cançó de Salitja es va realitzar el dissabte 14 d'agost a partir de les set de la tarda. Les causes climatològiques van ser un contratemps per a l'organització, que va haver de cambiar l'escenari del certamen. Així doncs, el festival es va fer dins el pavelló de Sant Dalmai, al terme de Vilobí d'Onyar.

Els responsables del Concurs de Cançó de Salitja van voler donar les gràcies a l'Ajuntament de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai per poder disposar de les instal·lacions del pavelló de Sant Dalmai, així com agrair la presència al grup Llobatos de Sant Dalmai per cedir el material que hi ha dins del pavelló.

Fins a 26 cantautors van estar interesats en participar en el Concurs de la Cançó de Salitja. D'aquests interessats, només hi podien participar 14. Els organitzadors van haver de descartar fins a onze grups i fins i tot es va registrar alguna baixa a última hora.

Els catorze temes que es van poder escoltar durant la tarda del dissabte van ser elss següents: Mudança, de Cesk Freixas i Sílvia Montells; Res no és mesquí de Sam Destral; El Nostre Conte, de theRow; La meva terra, de Rusó Sala; Girona m'enamora de Lakaste; Escolta'm de Vertfosc; Com sempre fem, de Cabaret Misêria; Mentre dorm el meu cor, de Jorcx; El Temps, de Tan De Bo; Floquets de neu de Laforet; Vull Voler Volar, de Pulpopop; Dona'm un minut, de Marge d'Error; Tres acords per la balada de Joan Matraca de Estúpida Erikah i, per últim Potser de Rocksord.

DIARI DE GIRONA

diumenge, 15 d’agost de 2010

Triomf d'autor

Rusó Sala guanya el Concurs de Cançó de Salitja amb ‘La meva terra', un homenatge a les arrels


Rusó Sala, a punt de tornar a interpretar la cançó guanyadora. Foto: NURI FORNS.

La cantautora de Roses Rusó Sala va guanyar ahir el 32è Concurs de Cançó de Salitja amb la cançó La meva terra, i va trencar anys de domini dels grups de pop rock, que s'havien imposat en les últimes deu edicions. Sala va conquistar Salitja amb una cançó mediterrània, acompanyada únicament d'una guitarra acústica.

“És un homenatge als orígens, a la terra física, però també al recorregut personal per la vida”, va explicar la cantautora alt-empordanesa, que l'any passat va editar el seu primer disc, La ciutat imaginària. El juny passat, Sala ja va guanyar el Concurs de Cantautors Horta-Guinardó. El segon lloc del concurs de Salitja va ser per al grup de Sarrià de Ter i la Cellera Pulpopop, amb Vull voler volar, que van interpretar amb una posada en escena molt original. El tercer va ser el terrassenc Estúpida Erikah, amb Tres acords per la balada de Joan Matraca i el premi popular se'l van endur Cesk Freixas i Sílvia Montells amb Mudança. El concurs es va haver de celebrar al pavelló de Sant Dalmai per la pluja.

EL PUNT

RUSÓ SALA KOPERDRAAT, CANTAUTORA
“En qualsevol moment podem canviar de rumb”


Nascuda a Roses fa 28 anys, Rusó Sala va decidir fer un cop de timó i canviar els números per la música. L'any passat va treure el seu primer disc, ‘La ciutat imaginària', i el 2010 li ha portat els primers premis, als concursos d'Horta Guinardó i de Salitja, i una gira per Argentina i Alemanya amb la cantant de música sefardí Rosa Zaragoza. Demà actua a les 10 de la nit a Castelló d'Empúries.

Com vas començar amb la música, et ve de família?

No, tot i que he acabat descobrint que tenia un avi que cantava, i el seu avi també... Vaig decidir que m'hi volia dedicar als 25 anys, quan de fet ja estava orientada cap a una altra banda.

Cap a quina banda?

Havia estudiat econòmiques.

Sona molt diferent...

Molt diferent, molt. La música estava latent, i no hi havia res que pogués cobrir el que està cobrint ara. Estava una mica desorientada, pensant en què podia treballar.

Realment, t'interessaven els temes econòmics?

Sempre m'han agradat els números, el meu pare és empresari... Quan vaig acabar Empresarials vaig continuar amb Econòmiques, però anava una mica perduda, i quan vaig acabar vaig dir: «Ja sé que m'agrada la música, i tiro per aquí».

Perquè si deies a casa, jo vull ser cantant?

Els pares aconsellen el que pensen que és millor, i que facis alguna cosa que et doni diners i estabilitat... Per mi, ha sigut molt maco decidir que volia dedicar-me a la música per tot al que m'he hagut d'enfrontar, de resistències primer meves, de pensar «quina bogeria estic fent?», i pels que t'envolten. Cada dia havia fer un pas més i anar demostrant a mi mateixa i a tots que això és el que volia fer.

Quines cares et trobaves quan deies que volies dedicar-te a la música?

En general a tothom li semblava molt maco, però íntimament la gent que em coneix més em deia: «Bé, dedica't a la música però tingues alguna cosa al darrere que et salvi». Això demostra que en qualsevol moment un pot decidir canviar de rumb, quan un veu allò que el fa vibrar i on encaixa...

Una recepta per a l'èxit és fer allò que t'apassiona?

Potser depèn del que s'entengui per èxit. El que s'entén per èxit en aquesta societat és fer diners, però el meu èxit és diferent, comença en allò personal i del dia a dia, d'estar content amb el que fas, a què dediques el teu temps...

L'èxit d'un cantant es mesura pels discs que ven?

La relació amb la música és íntima, ets tu i els instruments i el que estàs transmetent. No cal fer música a gran escala perquè aquesta relació es produeixi. Es tracta de decidir quin és el preu... N'has de viure, de la música? I si n'has de viure, com ho dissenyes i fins on estiraràs la corda abans que es trenqui? Jo el que tinc clar és que la música va amb mi. Poc a poc i bona lletra, però la recepta actual és tot el contrari: «Fes un gran salt que això et donarà diners». Quan dic que faig cançons em diuen: «Home, doncs vés a Operación Triunfo!» La gent té aquesta consciència que l'artista malviu i que hi ha d'haver alguna manera de guanyar molts diners, una via més fàcil, però a quin preu? L'enemic del músic i la cultura musical actual és aquest gran negoci, que no té en compte la música.

En què t'inspires per a les lletres?

És totalment vivencial, de fet el primer disc, La Ciutat imaginària, és aquell disc necessari, les cançons necessàries per sentir-me a gust dins la música... Quan penses que t'hi vols dedicar apareixen grans fantasmes, barreres que són dins teu, i has d'anar pas a pas... Al disc parlo d'una ciutat fosca i grisa, però que sempre pots trobar-hi un carrer que et porti fins el mar.

EL PUNT

dissabte, 14 d’agost de 2010

Festa amb molt música


Un grup participant del Concurs de Cançó de Salitja de l'any passat. Foto: EUDALD PICAS.

Vint-i-sis grups i cantautors d'arreu de Catalunya s'han presentat aquest any en el 32è Concurs de Cançó de Salitja, que ha fet una selecció per acabar tenint quinze formacions participants per, així, poder encabir tot el concurs en un temps raonable (més informació a http://concurs.salitja.com). Aquest és un dels actes centrals de la festa major d'aquesta població selvatana, que s'allarga fins diumenge. Aquests dies es podrà disfrutar de diverses activitats com per exemple del ball de Ferran Prunell, el triatló Sprint, bicicròs, jocs a la piscina i estampació de gorres amb el Racó de l'Artista, missa, sardanes, playback i cinema a la fresca. Els més marxosos disfrutaran d'allò més dissabte a la nit amb el 20è Pinxorockibirra, amb els grups El Nota, La Banda del Yuyu i La Kinky beat.

EL PUNT

L'aigua de Salitja ja raja des de Vilobí

L'obra, que ha tingut un cost de 197.628 euros, es va inaugurar ahir


L'alcaldessa i el delegat obrint l'aixeta, en l'acte de la inauguració de la connexió de la xarxa a Salitja. Foto: N. FORNS.

El delegat del govern, Jordi Martinoy, i l'alcaldessa de Vilobí d'Onyar, Olga Guillem, van inaugurar ahir la connexió de la xarxa municipal d'aigua al nucli de Salitja. Les obres van començar el mes de maig passat i han tingut un cost de 197.628 euros, dels quals 110.492 han estat subvencionats pel Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC). Les obres han consistit en la construcció d'una canonada de 1.938 metres que connecta Salitja amb Vilobí. Fins ara, l'aigua de Salitja provenia d'un pou situat a la banda nord del poble, però l'aigua tenia nitrats i la xarxa estava deteriorada. L'alcaldessa va destacar que en el futur les quatre zones del municipi han d'estar connectades per la mateixa xarxa d'aigua, però que l'actuació de Salitja era la més urgent. També s'han aprofitat les obres per renovar una part de la xarxa de distribució.

EL PUNT

S´inaugura la connexió de la xarxa d´aigua entre Vilobí i Salitja


Vilobí d'Onyar va fer la inauguració oficial de la connexió de la xarxa d'aigua entre Salitja i la població de la Selva. A l'acte, hi va assistir el delegat del Govern català a Girona, Jordi Martinoy, i l'alcadessa del municipi, Olga Guillem, entre d'altres. Les personalitats polítiques i alguns dels assistents van decidir fer una mena de tast simbòlic de l'aigua, després que fes la nova connexió de la xarxa. La connexió de Vilobí amb salitja havia portat certa polèmica, ja que l'anteior alcalde, Joan Busquets (CiU), va adjudicar el contracte d'obres a una empresa de la qual ell n'era conseller delegat a través d'un decret d'alcaldia.

DIARI DE GIRONA

La cançó viu a Salitja

Quinze grups i solistes actuaran dissabte al 32è Concurs de Cançó


Cesk Freixas actuarà dissabte a Salitja. Foto: ARXIU.

Després del Concurs de Cançó, tindrà lloc la vintena edició del festival Pinxorockibirra

Un total de quinze grups i solistes, seleccionats entre les vint-i-sis propostes presentades, participaran aquest dissabte a la 32a edició del Concurs de Cançó de Salitja, tot un clàssic de l'estiu gironí que es manté en una envejable forma, any rere any. Organitzat per la Comissió de Festes de Salitja, aquest és un concurs modest en premis –800, 400 i 200 euros, respectivament, per als tres guardonats pel jurat, més el premi popular–, però que ha anat adquirint prestigi per la seva tasca perseverant i amb bon criteri, en defensa de la música en català.

Els quinze finalistes d'aquest any, cadascun dels quals interpretarà dissabte una sola cançó a la plaça Major de Salitja a partir de les 7 de la tarda, són els següents: Cesk Freixas, amb la cançó Mudança; Sam Destral, amb Res no és mesquí; The Row, amb El nostre conte; Rusó Sala, amb La meva terra; Lark About, amb Escapar; Lakaste, amb Girona m'enamora; Vertfosc, amb Escolta'm; Cabaret Misèria, amb Com sempre fem; Jorcx, amb Mentre dorm el meu cor; Tan De Bo, amb El temps; Laforet, amb Floquets de neu; Pulpopop, amb Vull voler volar; Marge d'Error, amb Dona'm un minut; Estúpida Erikah, amb Tres acords per la balada de Joan Matraca, i Rocksord, amb Potser. Com es pot veure, el concurs cobreix un ampli ventall d'estils, que va de la cançó d'autor al rock dur. Durant les seves tres dècades d'història ininterrompuda, el concurs ha estat una plataforma per a una gran diversitat de cantants i grups: Joan Amèric (1987), Insípids (2000), Frenètic (2004) i The Gruixut's (2007) han estat alguns dels guanyadors del concurs de Salitja, que en els últims temps ha renovat també les seves eines de difusió a través d'internet i està present tant a Facebook, com a Twitter i Myspace. L'any passat els guanyadors van ser Gonçal, Mercè Subirachs i Mârmara.

Després de les actuacions i el veredicte del Concurs de Cançó, Salitja celebrarà dissabte una edició especial del popular Pinxorockibirra, amb motiu del seu vintè aniversari. Per celebrar-ho, hi tindran lloc les actuacions d'El Nota, La Banda del Yuyu i La Kinky Beat, és a dir, un bon còctel de hip-hop, rock i mestissatge, amanit òbviament amb pinxos i birres.

EL PUNT