diumenge, 4 de març de 2012

JORDI CAÑAS I EL CATALÀ

JAUME FÀBREGA

Catalunya és un cas de psiquiàtric. Ens permetem tenir personatges instal·lats en l'odi al seu propi país, l'engany i la mentida. Vidal Quadras, Boadella i tota la resta. També tenim les particulars forces d'ocupació en forma de jutges, policies, funcionaris i fins i tot polítics. D'entre aquest il.lustre florilegi, a part del PP en ple i d'algun selecte representant del socialisme "baix-llobregatià" l'estrella, sens dubte, és Jordi Cañas.
Jordi Cañas (Ciudadanos) és un dels personatges més pintorescos i friquis del nostre país. Des del seu monolingüisme militant i guerrer, s'erigeix en defensor ?abrandat d'un bilingüisme que ell és incapaç de practicar. Al Parlament de Catalunya no parla un borrall de català. A més, constantment ens insulta vomitant mentides contra Catalunya. En cap Parlament seriós del món això seria permès: parlar en una llengua forastera i a més mentir constantment sobre aquest país que representa.
És, per tant, la demostració ben evident que els catalans ho acceptem tot, és a dir, que som uns complets masoquistes de psiquiàtric. Això fins al punt que ens permetem pagar un bon sou a un personatge que, tot i que des del seu ultranacionalsisme espanyol menysprea la cultura, nosaltres encara el fem diputat del nostre parlament i el paguem.
L'obsessió del tal Cañas amb el català sembla, com la de molts espanyols, un cas patològic. Segurament, els seus exabruptes i les seves mentides no haurien de tenir més protagonisme del que es mereixen, circumscrit a l'àmbit d'una conversa a la barra d'un bar. El problema, però, és que a Catalunya, com a tot arreu, també tenim gent crèdula i de bona fe que s'acaben empassant qualsevol ximpleria. Si ve d'un personatge públic.
Jordi Cañas és un usuari del Twitter que cada cop la diu més grossa. Amb la polèmica sobre les subvencions que els nacionalistes espanyols com ell neguen a la difusió de la llengua catalana, Cañas piula coses com les següents. Així, nega que Catalunya tingui llengua pròpia: "¿Lengua propia? Un invento nacionalista". Només això, per mentider i intoxicador, ja l'hauria d'inhabilitar com a parlamentari. Però a més assegurava que: "El nacionalismo catalán es peligroso, anexionista, supremacista, hispanófobo... además de ridículo".
Aquest excel·lent deixeble de Goebbels, ni fa fa un parell de dies carregava contra les entitats promotores de la cultura i la llengua: ""Catalanismo?" Separatismo puro y duro pagado por todos. Independentismo camuflado de sociedad civil regado de millones de euros". I mentre diu això, els catalans li ingressem la nòmina anual del votant de cent mil euros, a més de dietes, despeses de viatges, pagaments especials per assistència a les comissions i dietes. I, tot plegat, a canvi de vomitar la seva dosi diària de catalanofòbia. Som així, els catalans.

DIARI DE GIRONA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada