Per Reis, el codi postal de Salitja ens portarà sort!
diumenge, 26 de desembre del 2010
divendres, 17 de desembre del 2010
LOTERIA DE NADAL 2010
Aquest any tornem a jugar al número 17184 (codi postal de Salitja). MOLTA SORT A TOTS!
diumenge, 12 de desembre del 2010
Donació a la biblioteca de Quaderns de la Selva n.21
Donació a la biblioteca del casal del tom 21 de Quaderns de la Selva per part de l'autor Lluís Ball-llosera. El llibre estarà a disposició per a tots els socis.
número: 21 títol núm.: Quaderns de la Selva
editorial: CE Selvatans lloc: Sant Feliu de Guíxols any: 2009
periodicitat: Anual issn/isbn: 1130-1708 dins del CCUC: SI
preu: estat: disponible
Disponible a la biblioteca de l'IRM: Disponible
centre: Centre d'Estudis Selvatans contacte:
sumari:
LA SELVA, TERRITORI EN TRANSFORMACIÓ
FIGUERAS, Narcís. Les transformacions històriques i actuals del territori. 6
Crònica d'unes jornades. 8
BRUGUERA LIGERO, Fèlix. La toponímia com a mostra de la transformació del territori. L'exemple d'Osor. 17
BUXEDA I MAJORAL, Gerard. Les colònies industrials selvatanes del Ter: motor de transformació econòmica, social i paisatgística de la contrada. 29
FUNDACIÓ EMYS. La Camparra: un testimoni viu a casa nostra. 45
GONZÁLEZ BATISTE-ALENTORN, Ana. La Pauma (1920-2008): testimoni dels "anys daurats" de Tossa de Mar. 71
GONZÀLEZ I PLANAGUMÀ, Eloi. La crisi de l'avellana a la comarca de la Selva. 89
GONZÀLEZ I PLANAGUMÀ, Eloi. Les pollancredes de la conca selvatana de la Tordera. 97
JUNQUERA, Xavier; TARRÉS, Josep. La descripció dels camins de les Guilleries a finals del segle XIX segons els militars. 107
MALLORQUÍ, Elvis. Les celleres medievals de les terres de Girona. 117
MOLÍ FRIGOLA, Montserrat. Notes per a una història del jardí a la Selva. Del selvàtic de Sant Salví de Cladells a la geometria de Pinya de Rosa. 149
PLA I RODAS, Francesc. Els darrers dies d'en Serrallonga per les Guilleries. 165
ESTUDIS
AUGÉ, Anna; LLINÀS, Joan; MOIX, Elisenda; SÀNCHEZ, Marina; ZABALA, Marta. Prehistòria recent i antiguitat a Aiguaviva i Fornells de la Selva: les troballes arqueològiques a les obres del TGV. 175
VALERO MOLINA, Joan. La font gòtica de Blanes. 195
DOMÈNECH I MONER, Joan. Lloret i la Guerra de Successió (1705-1711). El període austracista. 217
LOAISA DALMAU, Esther; MOLLA CALLÍS, Joan; MORÉ AGUIRRE, David. Dos-cents cinquanta anys d'ets i uts de l'Hospital de Pobres de la vila de Tossa: un vincle entre Tossa i Calonge. 241
PLANELLAS BASSOLS, Marta. La Setmana Tràgica a Anglès i la Cellera de Ter. Els fets de l'estiu de 1909 a través de les memòria de Joan Matas. 283
BUXEDA I MAJORAL, Gerard. La Setmana Tràgica a Santa Coloma de Farners. 297
NOTES I APORTACIONS
AGUIRRE MARTÍN, Alberto. Els equinoderms al litoral selvatà. 309.
PLANELLAS BASSOLS, Marta. Josep Moreno Pallí (1909-2001). Un mestre de la República a Tossa. 329
GRAU, Josep M.; PUIG, Roser. Emigració gironina de postguerra al Sud de Catalunya segons els padrons d'habitants (Reus, 1945). 343
VILA, Pep. "A la Mare de Déu del Far" (1956). Nota bibliogràfica. 367
TEIXIDOR, Ricard; BALL-LLOSERA, Lluís. El camí antic de Vilobí. 373
VIADER I CROUS, Montse. El pla director del castell d'Hostalric. 391
RESSENYES I BIBLIOGRAFIA COMARCAL. 403
INFORMACIONS DEL CENTRE. 435
dissabte, 11 de desembre del 2010
dissabte, 4 de desembre del 2010
FESTA MAJOR DE SANT DALMAI 2010
Amb gana cap a la festa
Del 4 al 8 de desembre.
El sopar popular és un dels actes més multitudinaris i esperats d'aquesta festa major. Foto: SORTIM.
Escollir el vestit per al sopar de gala, les sabates més còmodes per ballar amb la Nueva Etapa i la Maravella o entrenar-se amb les cartes són ara mateix els maldecaps més importants dels santdalmaiencs, que demà comencen la seva festa major. El popular XXVI Campionat de Botifarra enceta la programació festiva, que ofereix actuacions infantils, concerts, nit jove amb Loca Histeria i Mit&Offen Dj's, ofici solemne a l'església de Sant Dalmai i balls amb orquestra, entre altres. Cal destacar-ne el sopar popular de diumenge, que cada any aplega bona part de la gent del poble, i la caminada al volcà de la Crosa de dilluns al matí, on es podrà gaudir del cràter més gran de la Península.
EL PUNT
Del 4 al 8 de desembre.
El sopar popular és un dels actes més multitudinaris i esperats d'aquesta festa major. Foto: SORTIM.
Escollir el vestit per al sopar de gala, les sabates més còmodes per ballar amb la Nueva Etapa i la Maravella o entrenar-se amb les cartes són ara mateix els maldecaps més importants dels santdalmaiencs, que demà comencen la seva festa major. El popular XXVI Campionat de Botifarra enceta la programació festiva, que ofereix actuacions infantils, concerts, nit jove amb Loca Histeria i Mit&Offen Dj's, ofici solemne a l'església de Sant Dalmai i balls amb orquestra, entre altres. Cal destacar-ne el sopar popular de diumenge, que cada any aplega bona part de la gent del poble, i la caminada al volcà de la Crosa de dilluns al matí, on es podrà gaudir del cràter més gran de la Península.
EL PUNT
dissabte, 4 de setembre del 2010
El prelat de l´Opus ordena demà un capellà de Salitja
Josep Maria Viñolas, de 44 anys, rebrà el sagrament a Torreciudad
Viñolas, a la dreta, amb el mexicà Mario Vera, en una fotografia recent.
El bisbe prelat de l'Opus Dei, Javier Echevarría (col·laborador de José María Escrivá de Balaguer, fundador de l'Obra), presidirà demà, a les 10 del matí, l'ordenació sacerdotal de Josep Maria Viñolas Esteva (Salitja, Vilobí d'Onyar, 1966) al Santuari de Torreciudad, a Osca. Havia rebut l'ordenació diaconal, el pas previ, el 20 de febrer a Roma. Viñolas, que, igual que a la diaconal, rebrà l'ordenació juntament amb Mario Vera Juárez (Mèxic DF, 1970), és enginyer tècnic agrícola, ha impartit docència i celebrarà la Missa Nova el proper diumenge 19 de setembre a Salitja a les 12 de migdia. Una germana del gironí és missionera a Xile. El nou capellà, que exercirà al col·legi Bell-lloc del Pla de Girona, és doctor per la Universitat deNavarra amb la tesi La fe i la increença en les publicacions del Consell Pontifici de la Cultura, cosa que ha implicat estudiar a fons l'ateisme, el relativisme i la indeferència religiosa.
Format, precisament, en el Bell-lloc de Girona, el capellà provè d'una família dedicada a l'agricultura i ramaderia a Salitja. Un context que li va significar "la millor motivació" a fi de cursar els estudis d'Enginyeria Tècnica Agrícola, segons explica en una entrevista publicada a la web de l'Opus Dei. Viñolas Esteva és molt conegut al Penedès en haver estat, durant 20 anys, professor del centre concertat Camp Joliu, situat a L'Arboç. En referència a la formació de mainada i adolescents, Viñolas defensa que "l'educació no pot limitar-se a les aules i requereix, al costat del professorat, més implicació dels pares". A més, "cada vegada és més necessari un seguiment de l'entorn, perquè aquesta formació no sigui únicament acadèmica, sinó integral". Se sent partícep d'"una onada de nous sacerdots amb un gran afany de contribuir a renovar la vida de l'Església, i fidels al seu ministeri i al que l'Església s'espera d'ells" afegint després que "procurant ser font d'unitat i no causar ferides a la comunió" a la institució.
Què espera la societat catòlica d'un capellà en el segle XXI? Parla de "disponibilitat" ("sens dubte") i ser un "bon exemple". En referència a la primera idea, Josep Maria Viñolas comenta que "calen més sacerdots i més disponibles, perquè aquesta disponibilitat és manifestació de caritat pastoral, de no viure per un mateix". I, respecte al fet de ser testimoni, admet que "som humans i cadascun tenim els nostres defectes" i, per tant, "necessitem corregir, reconèixer els nostres errors i, com tot cristià, convertir-nos per ser bons sacerdots". Té clar que "quan els homes viuen conscients de la seva relació constitutiva amb Déu, creix intensament la qualitat humana de la vida personal i social".
DIARI DE GIRONA
Viñolas, a la dreta, amb el mexicà Mario Vera, en una fotografia recent.
El bisbe prelat de l'Opus Dei, Javier Echevarría (col·laborador de José María Escrivá de Balaguer, fundador de l'Obra), presidirà demà, a les 10 del matí, l'ordenació sacerdotal de Josep Maria Viñolas Esteva (Salitja, Vilobí d'Onyar, 1966) al Santuari de Torreciudad, a Osca. Havia rebut l'ordenació diaconal, el pas previ, el 20 de febrer a Roma. Viñolas, que, igual que a la diaconal, rebrà l'ordenació juntament amb Mario Vera Juárez (Mèxic DF, 1970), és enginyer tècnic agrícola, ha impartit docència i celebrarà la Missa Nova el proper diumenge 19 de setembre a Salitja a les 12 de migdia. Una germana del gironí és missionera a Xile. El nou capellà, que exercirà al col·legi Bell-lloc del Pla de Girona, és doctor per la Universitat deNavarra amb la tesi La fe i la increença en les publicacions del Consell Pontifici de la Cultura, cosa que ha implicat estudiar a fons l'ateisme, el relativisme i la indeferència religiosa.
Format, precisament, en el Bell-lloc de Girona, el capellà provè d'una família dedicada a l'agricultura i ramaderia a Salitja. Un context que li va significar "la millor motivació" a fi de cursar els estudis d'Enginyeria Tècnica Agrícola, segons explica en una entrevista publicada a la web de l'Opus Dei. Viñolas Esteva és molt conegut al Penedès en haver estat, durant 20 anys, professor del centre concertat Camp Joliu, situat a L'Arboç. En referència a la formació de mainada i adolescents, Viñolas defensa que "l'educació no pot limitar-se a les aules i requereix, al costat del professorat, més implicació dels pares". A més, "cada vegada és més necessari un seguiment de l'entorn, perquè aquesta formació no sigui únicament acadèmica, sinó integral". Se sent partícep d'"una onada de nous sacerdots amb un gran afany de contribuir a renovar la vida de l'Església, i fidels al seu ministeri i al que l'Església s'espera d'ells" afegint després que "procurant ser font d'unitat i no causar ferides a la comunió" a la institució.
Què espera la societat catòlica d'un capellà en el segle XXI? Parla de "disponibilitat" ("sens dubte") i ser un "bon exemple". En referència a la primera idea, Josep Maria Viñolas comenta que "calen més sacerdots i més disponibles, perquè aquesta disponibilitat és manifestació de caritat pastoral, de no viure per un mateix". I, respecte al fet de ser testimoni, admet que "som humans i cadascun tenim els nostres defectes" i, per tant, "necessitem corregir, reconèixer els nostres errors i, com tot cristià, convertir-nos per ser bons sacerdots". Té clar que "quan els homes viuen conscients de la seva relació constitutiva amb Déu, creix intensament la qualitat humana de la vida personal i social".
DIARI DE GIRONA
dissabte, 28 d’agost del 2010
El cas de l'aeroport del poble de la Selva anomenat Salitja
Vacances al país de les infraestructures
És freqüent que en temps de vacances alguns articulistes escriguin peces sobre viatges i aventures viscudes, sovint en països exòtics o llunyans. A mi sempre em recorden aquelles persones que, tornant d'un viatge, et convidaven a una interminable sessió de diapositives comentades. A banda que els països exòtics o llunyans només existeixen en l'imaginari local del viatger, que no s'adona que, en desplaçar-se, l'exòtic i llunyà és ell mateix i no l'indret del món on arriba.
Alguns altres articulistes relaten excursions més domèstiques. Queda molt bé la narració d'una sortida a passejar pels entorns naturals, seguint la ruta de les fonts, en companyia d'uns amics que t'han vingut a veure a la segona residència. Sortir a caminar i que t'enxampi la turbonada entre els verns i les vaques pasturant pot inspirar una magnífica perla del periodisme literari.
La lectura de tants papers escrits per articulistes viatgers o excursionistes m'ha impulsat a deixar constància del país de les infraestructures on visc tots els dies de l'any, situat en un municipi de la plana de la Selva, una comarca ni exòtica, ni llunyana, ni bucòlica, malgrat el que el topònim vol indicar.
Posem que parlo de Salitja, un poble de 300 habitants que abans sortia als mapes però que, paradoxalment, n'ha desaparegut sense que les autoritats cartogràfiques ho hagin denunciat. La raó és d'alta volada: a Salitja hi ha instal·lat, des de fa poc més de quaranta anys, l'aeroport Girona-Costa Brava. El cas d'aquest aeroport és molt curiós. Les companyies que hi operen venen els bitllets amb origen o destinació a aquest aeroport amb l'eufemisme “Barcelona”. La propaganda de les institucions polítiques i econòmiques catalanes fa servir un altre eufemisme: “Girona-Costa Brava”. Quan succeeix algun incident, els mitjans de comunicació es refereixen a l'aeroport de “Vilobí d'Onyar” (municipi al qual pertany el poble de Salitja) o de “Vilobí” (poble veí de Salitja però que no té aeroport). El cas és que de l'aeroport de Salitja no en parla ningú, tot i que l'aeroport està situat a Salitja. I el que dèiem, en els mapes, la petita taca on hi hauria d'aparèixer el nom de Salitja ha quedat tapada per una gran taca que diu “Aeroport Girona-Costa Brava”.
Pot semblar un cas anecdòtic o menor, però quan en un futur pròxim es construeixi l'estació del TGV a l'aeroport (la reserva de terrenys ja fa ans que s'ha fet), caldrà fer més lloc als mapes i, aleshores, probablement desapareixerà fins i tot el nom del municipi de Vilobí d'Onyar, que quedarà tapat amb lletres grosses pel nou topònim (o ferrònim) “Estació del TGV Aeroport Girona-Costa Brava”.
De moment, des de fa més d'un any, tot el terme de Vilobí d'Onyar i de municipis veïns està travessat per un parell de vies llampants, emmurallades a banda i banda per tanques metàl·liques. Són vies que no vénen d'enlloc ni porten enlloc perquè són trams sense continuïtat. No hi passa mai cap tren. Són vies mortes, tot i que, com qui diu, acaben de néixer. Contemplar les vies solitàries del TGV que trinxen la comarca de la Selva no és tan literari com Brno o la vall de Camprodon, però a mi sempre em recorda el conte L'exprés, de Pere Calders. “Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”.
La tornada a casa sempre la puc fer pels terrenys habitats i expropiats pel ministeri de Foment (per ampliar l'aeroport) o pel DPTOP (per ampliar l'Eix Transversal o l'Eix Ferroviari Transversal), o seguint el rastre altiu de les torres de la MAT, o guiat pel brogit permanent de l'AP-7 o de l'A-2, o vorejant el perímetre del CIM la Selva, una autèntica zona franca.
Soterrada entre els talussos de les obres del TGV ha quedat, introbable, la Font del Frare, un paratge fresquívol al qual, encara no fa cinc anys s'arribava endinsant-se per un camí boscós. Una pica de pedra natural emmarcava el brollador. Adif es va encarregar d'inscriure'n l'acta de defunció en el registre de víctimes de les infraestructures.
EL PUNT
És freqüent que en temps de vacances alguns articulistes escriguin peces sobre viatges i aventures viscudes, sovint en països exòtics o llunyans. A mi sempre em recorden aquelles persones que, tornant d'un viatge, et convidaven a una interminable sessió de diapositives comentades. A banda que els països exòtics o llunyans només existeixen en l'imaginari local del viatger, que no s'adona que, en desplaçar-se, l'exòtic i llunyà és ell mateix i no l'indret del món on arriba.
Alguns altres articulistes relaten excursions més domèstiques. Queda molt bé la narració d'una sortida a passejar pels entorns naturals, seguint la ruta de les fonts, en companyia d'uns amics que t'han vingut a veure a la segona residència. Sortir a caminar i que t'enxampi la turbonada entre els verns i les vaques pasturant pot inspirar una magnífica perla del periodisme literari.
La lectura de tants papers escrits per articulistes viatgers o excursionistes m'ha impulsat a deixar constància del país de les infraestructures on visc tots els dies de l'any, situat en un municipi de la plana de la Selva, una comarca ni exòtica, ni llunyana, ni bucòlica, malgrat el que el topònim vol indicar.
Posem que parlo de Salitja, un poble de 300 habitants que abans sortia als mapes però que, paradoxalment, n'ha desaparegut sense que les autoritats cartogràfiques ho hagin denunciat. La raó és d'alta volada: a Salitja hi ha instal·lat, des de fa poc més de quaranta anys, l'aeroport Girona-Costa Brava. El cas d'aquest aeroport és molt curiós. Les companyies que hi operen venen els bitllets amb origen o destinació a aquest aeroport amb l'eufemisme “Barcelona”. La propaganda de les institucions polítiques i econòmiques catalanes fa servir un altre eufemisme: “Girona-Costa Brava”. Quan succeeix algun incident, els mitjans de comunicació es refereixen a l'aeroport de “Vilobí d'Onyar” (municipi al qual pertany el poble de Salitja) o de “Vilobí” (poble veí de Salitja però que no té aeroport). El cas és que de l'aeroport de Salitja no en parla ningú, tot i que l'aeroport està situat a Salitja. I el que dèiem, en els mapes, la petita taca on hi hauria d'aparèixer el nom de Salitja ha quedat tapada per una gran taca que diu “Aeroport Girona-Costa Brava”.
Pot semblar un cas anecdòtic o menor, però quan en un futur pròxim es construeixi l'estació del TGV a l'aeroport (la reserva de terrenys ja fa ans que s'ha fet), caldrà fer més lloc als mapes i, aleshores, probablement desapareixerà fins i tot el nom del municipi de Vilobí d'Onyar, que quedarà tapat amb lletres grosses pel nou topònim (o ferrònim) “Estació del TGV Aeroport Girona-Costa Brava”.
De moment, des de fa més d'un any, tot el terme de Vilobí d'Onyar i de municipis veïns està travessat per un parell de vies llampants, emmurallades a banda i banda per tanques metàl·liques. Són vies que no vénen d'enlloc ni porten enlloc perquè són trams sense continuïtat. No hi passa mai cap tren. Són vies mortes, tot i que, com qui diu, acaben de néixer. Contemplar les vies solitàries del TGV que trinxen la comarca de la Selva no és tan literari com Brno o la vall de Camprodon, però a mi sempre em recorda el conte L'exprés, de Pere Calders. “Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”.
La tornada a casa sempre la puc fer pels terrenys habitats i expropiats pel ministeri de Foment (per ampliar l'aeroport) o pel DPTOP (per ampliar l'Eix Transversal o l'Eix Ferroviari Transversal), o seguint el rastre altiu de les torres de la MAT, o guiat pel brogit permanent de l'AP-7 o de l'A-2, o vorejant el perímetre del CIM la Selva, una autèntica zona franca.
Soterrada entre els talussos de les obres del TGV ha quedat, introbable, la Font del Frare, un paratge fresquívol al qual, encara no fa cinc anys s'arribava endinsant-se per un camí boscós. Una pica de pedra natural emmarcava el brollador. Adif es va encarregar d'inscriure'n l'acta de defunció en el registre de víctimes de les infraestructures.
EL PUNT
Rusó Sala guanya el Concurs de la Cançó de Salitja
La 32ena edició va tenir catorze participants, entre els que va destacar Cesk Freixas i Sílvia Montells i grups com Pulpopop
SALITJA | DDG La cantant Rusó Sala és la guanyadora de la 32a edició del Concurs de la Cançó de Salitja. Sala va guanyar el primer premi, atorgat per l'Ajuntament de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, amb la cançó La meva terra. El segon premi, anomenat Poble de Salitja va ser per a Pulpopop, amb la cançó Vull voler volar. El tercer premi, que rep el nom de Frutiex S.A., va anar destinar a Estúpid Erikah, que va actuar amb la cançó Tres acords per la balada de Joan Matraca.
Per la seva banda, el premi popular va ser per al conegut cantautor Cesk Freixas i per a Sílvia Montells amb la cançó Mudança. Aquest premi popular el va atorgar la Comissió de Festes.
L'organització també va donar l'enhorabona a tota la resta dels 14 participants (cal comptar la baixa del grup Lark About). El conjunt de cantants va fer gaudir al públic que va anar al pavelló de Sant Dalmai d'una nit màgica. El festival Concurs de Cançó de Salitja es va realitzar el dissabte 14 d'agost a partir de les set de la tarda. Les causes climatològiques van ser un contratemps per a l'organització, que va haver de cambiar l'escenari del certamen. Així doncs, el festival es va fer dins el pavelló de Sant Dalmai, al terme de Vilobí d'Onyar.
Els responsables del Concurs de Cançó de Salitja van voler donar les gràcies a l'Ajuntament de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai per poder disposar de les instal·lacions del pavelló de Sant Dalmai, així com agrair la presència al grup Llobatos de Sant Dalmai per cedir el material que hi ha dins del pavelló.
Fins a 26 cantautors van estar interesats en participar en el Concurs de la Cançó de Salitja. D'aquests interessats, només hi podien participar 14. Els organitzadors van haver de descartar fins a onze grups i fins i tot es va registrar alguna baixa a última hora.
Els catorze temes que es van poder escoltar durant la tarda del dissabte van ser elss següents: Mudança, de Cesk Freixas i Sílvia Montells; Res no és mesquí de Sam Destral; El Nostre Conte, de theRow; La meva terra, de Rusó Sala; Girona m'enamora de Lakaste; Escolta'm de Vertfosc; Com sempre fem, de Cabaret Misêria; Mentre dorm el meu cor, de Jorcx; El Temps, de Tan De Bo; Floquets de neu de Laforet; Vull Voler Volar, de Pulpopop; Dona'm un minut, de Marge d'Error; Tres acords per la balada de Joan Matraca de Estúpida Erikah i, per últim Potser de Rocksord.
DIARI DE GIRONA
SALITJA | DDG La cantant Rusó Sala és la guanyadora de la 32a edició del Concurs de la Cançó de Salitja. Sala va guanyar el primer premi, atorgat per l'Ajuntament de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, amb la cançó La meva terra. El segon premi, anomenat Poble de Salitja va ser per a Pulpopop, amb la cançó Vull voler volar. El tercer premi, que rep el nom de Frutiex S.A., va anar destinar a Estúpid Erikah, que va actuar amb la cançó Tres acords per la balada de Joan Matraca.
Per la seva banda, el premi popular va ser per al conegut cantautor Cesk Freixas i per a Sílvia Montells amb la cançó Mudança. Aquest premi popular el va atorgar la Comissió de Festes.
L'organització també va donar l'enhorabona a tota la resta dels 14 participants (cal comptar la baixa del grup Lark About). El conjunt de cantants va fer gaudir al públic que va anar al pavelló de Sant Dalmai d'una nit màgica. El festival Concurs de Cançó de Salitja es va realitzar el dissabte 14 d'agost a partir de les set de la tarda. Les causes climatològiques van ser un contratemps per a l'organització, que va haver de cambiar l'escenari del certamen. Així doncs, el festival es va fer dins el pavelló de Sant Dalmai, al terme de Vilobí d'Onyar.
Els responsables del Concurs de Cançó de Salitja van voler donar les gràcies a l'Ajuntament de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai per poder disposar de les instal·lacions del pavelló de Sant Dalmai, així com agrair la presència al grup Llobatos de Sant Dalmai per cedir el material que hi ha dins del pavelló.
Fins a 26 cantautors van estar interesats en participar en el Concurs de la Cançó de Salitja. D'aquests interessats, només hi podien participar 14. Els organitzadors van haver de descartar fins a onze grups i fins i tot es va registrar alguna baixa a última hora.
Els catorze temes que es van poder escoltar durant la tarda del dissabte van ser elss següents: Mudança, de Cesk Freixas i Sílvia Montells; Res no és mesquí de Sam Destral; El Nostre Conte, de theRow; La meva terra, de Rusó Sala; Girona m'enamora de Lakaste; Escolta'm de Vertfosc; Com sempre fem, de Cabaret Misêria; Mentre dorm el meu cor, de Jorcx; El Temps, de Tan De Bo; Floquets de neu de Laforet; Vull Voler Volar, de Pulpopop; Dona'm un minut, de Marge d'Error; Tres acords per la balada de Joan Matraca de Estúpida Erikah i, per últim Potser de Rocksord.
DIARI DE GIRONA
diumenge, 15 d’agost del 2010
Triomf d'autor
Rusó Sala guanya el Concurs de Cançó de Salitja amb ‘La meva terra', un homenatge a les arrels
Rusó Sala, a punt de tornar a interpretar la cançó guanyadora. Foto: NURI FORNS.
La cantautora de Roses Rusó Sala va guanyar ahir el 32è Concurs de Cançó de Salitja amb la cançó La meva terra, i va trencar anys de domini dels grups de pop rock, que s'havien imposat en les últimes deu edicions. Sala va conquistar Salitja amb una cançó mediterrània, acompanyada únicament d'una guitarra acústica.
“És un homenatge als orígens, a la terra física, però també al recorregut personal per la vida”, va explicar la cantautora alt-empordanesa, que l'any passat va editar el seu primer disc, La ciutat imaginària. El juny passat, Sala ja va guanyar el Concurs de Cantautors Horta-Guinardó. El segon lloc del concurs de Salitja va ser per al grup de Sarrià de Ter i la Cellera Pulpopop, amb Vull voler volar, que van interpretar amb una posada en escena molt original. El tercer va ser el terrassenc Estúpida Erikah, amb Tres acords per la balada de Joan Matraca i el premi popular se'l van endur Cesk Freixas i Sílvia Montells amb Mudança. El concurs es va haver de celebrar al pavelló de Sant Dalmai per la pluja.
EL PUNT
RUSÓ SALA KOPERDRAAT, CANTAUTORA
“En qualsevol moment podem canviar de rumb”
Nascuda a Roses fa 28 anys, Rusó Sala va decidir fer un cop de timó i canviar els números per la música. L'any passat va treure el seu primer disc, ‘La ciutat imaginària', i el 2010 li ha portat els primers premis, als concursos d'Horta Guinardó i de Salitja, i una gira per Argentina i Alemanya amb la cantant de música sefardí Rosa Zaragoza. Demà actua a les 10 de la nit a Castelló d'Empúries.
Com vas començar amb la música, et ve de família?
No, tot i que he acabat descobrint que tenia un avi que cantava, i el seu avi també... Vaig decidir que m'hi volia dedicar als 25 anys, quan de fet ja estava orientada cap a una altra banda.
Cap a quina banda?
Havia estudiat econòmiques.
Sona molt diferent...
Molt diferent, molt. La música estava latent, i no hi havia res que pogués cobrir el que està cobrint ara. Estava una mica desorientada, pensant en què podia treballar.
Realment, t'interessaven els temes econòmics?
Sempre m'han agradat els números, el meu pare és empresari... Quan vaig acabar Empresarials vaig continuar amb Econòmiques, però anava una mica perduda, i quan vaig acabar vaig dir: «Ja sé que m'agrada la música, i tiro per aquí».
Perquè si deies a casa, jo vull ser cantant?
Els pares aconsellen el que pensen que és millor, i que facis alguna cosa que et doni diners i estabilitat... Per mi, ha sigut molt maco decidir que volia dedicar-me a la música per tot al que m'he hagut d'enfrontar, de resistències primer meves, de pensar «quina bogeria estic fent?», i pels que t'envolten. Cada dia havia fer un pas més i anar demostrant a mi mateixa i a tots que això és el que volia fer.
Quines cares et trobaves quan deies que volies dedicar-te a la música?
En general a tothom li semblava molt maco, però íntimament la gent que em coneix més em deia: «Bé, dedica't a la música però tingues alguna cosa al darrere que et salvi». Això demostra que en qualsevol moment un pot decidir canviar de rumb, quan un veu allò que el fa vibrar i on encaixa...
Una recepta per a l'èxit és fer allò que t'apassiona?
Potser depèn del que s'entengui per èxit. El que s'entén per èxit en aquesta societat és fer diners, però el meu èxit és diferent, comença en allò personal i del dia a dia, d'estar content amb el que fas, a què dediques el teu temps...
L'èxit d'un cantant es mesura pels discs que ven?
La relació amb la música és íntima, ets tu i els instruments i el que estàs transmetent. No cal fer música a gran escala perquè aquesta relació es produeixi. Es tracta de decidir quin és el preu... N'has de viure, de la música? I si n'has de viure, com ho dissenyes i fins on estiraràs la corda abans que es trenqui? Jo el que tinc clar és que la música va amb mi. Poc a poc i bona lletra, però la recepta actual és tot el contrari: «Fes un gran salt que això et donarà diners». Quan dic que faig cançons em diuen: «Home, doncs vés a Operación Triunfo!» La gent té aquesta consciència que l'artista malviu i que hi ha d'haver alguna manera de guanyar molts diners, una via més fàcil, però a quin preu? L'enemic del músic i la cultura musical actual és aquest gran negoci, que no té en compte la música.
En què t'inspires per a les lletres?
És totalment vivencial, de fet el primer disc, La Ciutat imaginària, és aquell disc necessari, les cançons necessàries per sentir-me a gust dins la música... Quan penses que t'hi vols dedicar apareixen grans fantasmes, barreres que són dins teu, i has d'anar pas a pas... Al disc parlo d'una ciutat fosca i grisa, però que sempre pots trobar-hi un carrer que et porti fins el mar.
EL PUNT
Rusó Sala, a punt de tornar a interpretar la cançó guanyadora. Foto: NURI FORNS.
La cantautora de Roses Rusó Sala va guanyar ahir el 32è Concurs de Cançó de Salitja amb la cançó La meva terra, i va trencar anys de domini dels grups de pop rock, que s'havien imposat en les últimes deu edicions. Sala va conquistar Salitja amb una cançó mediterrània, acompanyada únicament d'una guitarra acústica.
“És un homenatge als orígens, a la terra física, però també al recorregut personal per la vida”, va explicar la cantautora alt-empordanesa, que l'any passat va editar el seu primer disc, La ciutat imaginària. El juny passat, Sala ja va guanyar el Concurs de Cantautors Horta-Guinardó. El segon lloc del concurs de Salitja va ser per al grup de Sarrià de Ter i la Cellera Pulpopop, amb Vull voler volar, que van interpretar amb una posada en escena molt original. El tercer va ser el terrassenc Estúpida Erikah, amb Tres acords per la balada de Joan Matraca i el premi popular se'l van endur Cesk Freixas i Sílvia Montells amb Mudança. El concurs es va haver de celebrar al pavelló de Sant Dalmai per la pluja.
EL PUNT
RUSÓ SALA KOPERDRAAT, CANTAUTORA
“En qualsevol moment podem canviar de rumb”
Nascuda a Roses fa 28 anys, Rusó Sala va decidir fer un cop de timó i canviar els números per la música. L'any passat va treure el seu primer disc, ‘La ciutat imaginària', i el 2010 li ha portat els primers premis, als concursos d'Horta Guinardó i de Salitja, i una gira per Argentina i Alemanya amb la cantant de música sefardí Rosa Zaragoza. Demà actua a les 10 de la nit a Castelló d'Empúries.
Com vas començar amb la música, et ve de família?
No, tot i que he acabat descobrint que tenia un avi que cantava, i el seu avi també... Vaig decidir que m'hi volia dedicar als 25 anys, quan de fet ja estava orientada cap a una altra banda.
Cap a quina banda?
Havia estudiat econòmiques.
Sona molt diferent...
Molt diferent, molt. La música estava latent, i no hi havia res que pogués cobrir el que està cobrint ara. Estava una mica desorientada, pensant en què podia treballar.
Realment, t'interessaven els temes econòmics?
Sempre m'han agradat els números, el meu pare és empresari... Quan vaig acabar Empresarials vaig continuar amb Econòmiques, però anava una mica perduda, i quan vaig acabar vaig dir: «Ja sé que m'agrada la música, i tiro per aquí».
Perquè si deies a casa, jo vull ser cantant?
Els pares aconsellen el que pensen que és millor, i que facis alguna cosa que et doni diners i estabilitat... Per mi, ha sigut molt maco decidir que volia dedicar-me a la música per tot al que m'he hagut d'enfrontar, de resistències primer meves, de pensar «quina bogeria estic fent?», i pels que t'envolten. Cada dia havia fer un pas més i anar demostrant a mi mateixa i a tots que això és el que volia fer.
Quines cares et trobaves quan deies que volies dedicar-te a la música?
En general a tothom li semblava molt maco, però íntimament la gent que em coneix més em deia: «Bé, dedica't a la música però tingues alguna cosa al darrere que et salvi». Això demostra que en qualsevol moment un pot decidir canviar de rumb, quan un veu allò que el fa vibrar i on encaixa...
Una recepta per a l'èxit és fer allò que t'apassiona?
Potser depèn del que s'entengui per èxit. El que s'entén per èxit en aquesta societat és fer diners, però el meu èxit és diferent, comença en allò personal i del dia a dia, d'estar content amb el que fas, a què dediques el teu temps...
L'èxit d'un cantant es mesura pels discs que ven?
La relació amb la música és íntima, ets tu i els instruments i el que estàs transmetent. No cal fer música a gran escala perquè aquesta relació es produeixi. Es tracta de decidir quin és el preu... N'has de viure, de la música? I si n'has de viure, com ho dissenyes i fins on estiraràs la corda abans que es trenqui? Jo el que tinc clar és que la música va amb mi. Poc a poc i bona lletra, però la recepta actual és tot el contrari: «Fes un gran salt que això et donarà diners». Quan dic que faig cançons em diuen: «Home, doncs vés a Operación Triunfo!» La gent té aquesta consciència que l'artista malviu i que hi ha d'haver alguna manera de guanyar molts diners, una via més fàcil, però a quin preu? L'enemic del músic i la cultura musical actual és aquest gran negoci, que no té en compte la música.
En què t'inspires per a les lletres?
És totalment vivencial, de fet el primer disc, La Ciutat imaginària, és aquell disc necessari, les cançons necessàries per sentir-me a gust dins la música... Quan penses que t'hi vols dedicar apareixen grans fantasmes, barreres que són dins teu, i has d'anar pas a pas... Al disc parlo d'una ciutat fosca i grisa, però que sempre pots trobar-hi un carrer que et porti fins el mar.
EL PUNT
dissabte, 14 d’agost del 2010
Festa amb molt música
Un grup participant del Concurs de Cançó de Salitja de l'any passat. Foto: EUDALD PICAS.
Vint-i-sis grups i cantautors d'arreu de Catalunya s'han presentat aquest any en el 32è Concurs de Cançó de Salitja, que ha fet una selecció per acabar tenint quinze formacions participants per, així, poder encabir tot el concurs en un temps raonable (més informació a http://concurs.salitja.com). Aquest és un dels actes centrals de la festa major d'aquesta població selvatana, que s'allarga fins diumenge. Aquests dies es podrà disfrutar de diverses activitats com per exemple del ball de Ferran Prunell, el triatló Sprint, bicicròs, jocs a la piscina i estampació de gorres amb el Racó de l'Artista, missa, sardanes, playback i cinema a la fresca. Els més marxosos disfrutaran d'allò més dissabte a la nit amb el 20è Pinxorockibirra, amb els grups El Nota, La Banda del Yuyu i La Kinky beat.
EL PUNT
L'aigua de Salitja ja raja des de Vilobí
L'obra, que ha tingut un cost de 197.628 euros, es va inaugurar ahir
L'alcaldessa i el delegat obrint l'aixeta, en l'acte de la inauguració de la connexió de la xarxa a Salitja. Foto: N. FORNS.
El delegat del govern, Jordi Martinoy, i l'alcaldessa de Vilobí d'Onyar, Olga Guillem, van inaugurar ahir la connexió de la xarxa municipal d'aigua al nucli de Salitja. Les obres van començar el mes de maig passat i han tingut un cost de 197.628 euros, dels quals 110.492 han estat subvencionats pel Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC). Les obres han consistit en la construcció d'una canonada de 1.938 metres que connecta Salitja amb Vilobí. Fins ara, l'aigua de Salitja provenia d'un pou situat a la banda nord del poble, però l'aigua tenia nitrats i la xarxa estava deteriorada. L'alcaldessa va destacar que en el futur les quatre zones del municipi han d'estar connectades per la mateixa xarxa d'aigua, però que l'actuació de Salitja era la més urgent. També s'han aprofitat les obres per renovar una part de la xarxa de distribució.
EL PUNT
L'alcaldessa i el delegat obrint l'aixeta, en l'acte de la inauguració de la connexió de la xarxa a Salitja. Foto: N. FORNS.
El delegat del govern, Jordi Martinoy, i l'alcaldessa de Vilobí d'Onyar, Olga Guillem, van inaugurar ahir la connexió de la xarxa municipal d'aigua al nucli de Salitja. Les obres van començar el mes de maig passat i han tingut un cost de 197.628 euros, dels quals 110.492 han estat subvencionats pel Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC). Les obres han consistit en la construcció d'una canonada de 1.938 metres que connecta Salitja amb Vilobí. Fins ara, l'aigua de Salitja provenia d'un pou situat a la banda nord del poble, però l'aigua tenia nitrats i la xarxa estava deteriorada. L'alcaldessa va destacar que en el futur les quatre zones del municipi han d'estar connectades per la mateixa xarxa d'aigua, però que l'actuació de Salitja era la més urgent. També s'han aprofitat les obres per renovar una part de la xarxa de distribució.
EL PUNT
S´inaugura la connexió de la xarxa d´aigua entre Vilobí i Salitja
Vilobí d'Onyar va fer la inauguració oficial de la connexió de la xarxa d'aigua entre Salitja i la població de la Selva. A l'acte, hi va assistir el delegat del Govern català a Girona, Jordi Martinoy, i l'alcadessa del municipi, Olga Guillem, entre d'altres. Les personalitats polítiques i alguns dels assistents van decidir fer una mena de tast simbòlic de l'aigua, després que fes la nova connexió de la xarxa. La connexió de Vilobí amb salitja havia portat certa polèmica, ja que l'anteior alcalde, Joan Busquets (CiU), va adjudicar el contracte d'obres a una empresa de la qual ell n'era conseller delegat a través d'un decret d'alcaldia.
DIARI DE GIRONA
La cançó viu a Salitja
Quinze grups i solistes actuaran dissabte al 32è Concurs de Cançó
Cesk Freixas actuarà dissabte a Salitja. Foto: ARXIU.
Després del Concurs de Cançó, tindrà lloc la vintena edició del festival Pinxorockibirra
Un total de quinze grups i solistes, seleccionats entre les vint-i-sis propostes presentades, participaran aquest dissabte a la 32a edició del Concurs de Cançó de Salitja, tot un clàssic de l'estiu gironí que es manté en una envejable forma, any rere any. Organitzat per la Comissió de Festes de Salitja, aquest és un concurs modest en premis –800, 400 i 200 euros, respectivament, per als tres guardonats pel jurat, més el premi popular–, però que ha anat adquirint prestigi per la seva tasca perseverant i amb bon criteri, en defensa de la música en català.
Els quinze finalistes d'aquest any, cadascun dels quals interpretarà dissabte una sola cançó a la plaça Major de Salitja a partir de les 7 de la tarda, són els següents: Cesk Freixas, amb la cançó Mudança; Sam Destral, amb Res no és mesquí; The Row, amb El nostre conte; Rusó Sala, amb La meva terra; Lark About, amb Escapar; Lakaste, amb Girona m'enamora; Vertfosc, amb Escolta'm; Cabaret Misèria, amb Com sempre fem; Jorcx, amb Mentre dorm el meu cor; Tan De Bo, amb El temps; Laforet, amb Floquets de neu; Pulpopop, amb Vull voler volar; Marge d'Error, amb Dona'm un minut; Estúpida Erikah, amb Tres acords per la balada de Joan Matraca, i Rocksord, amb Potser. Com es pot veure, el concurs cobreix un ampli ventall d'estils, que va de la cançó d'autor al rock dur. Durant les seves tres dècades d'història ininterrompuda, el concurs ha estat una plataforma per a una gran diversitat de cantants i grups: Joan Amèric (1987), Insípids (2000), Frenètic (2004) i The Gruixut's (2007) han estat alguns dels guanyadors del concurs de Salitja, que en els últims temps ha renovat també les seves eines de difusió a través d'internet i està present tant a Facebook, com a Twitter i Myspace. L'any passat els guanyadors van ser Gonçal, Mercè Subirachs i Mârmara.
Després de les actuacions i el veredicte del Concurs de Cançó, Salitja celebrarà dissabte una edició especial del popular Pinxorockibirra, amb motiu del seu vintè aniversari. Per celebrar-ho, hi tindran lloc les actuacions d'El Nota, La Banda del Yuyu i La Kinky Beat, és a dir, un bon còctel de hip-hop, rock i mestissatge, amanit òbviament amb pinxos i birres.
EL PUNT
Cesk Freixas actuarà dissabte a Salitja. Foto: ARXIU.
Després del Concurs de Cançó, tindrà lloc la vintena edició del festival Pinxorockibirra
Un total de quinze grups i solistes, seleccionats entre les vint-i-sis propostes presentades, participaran aquest dissabte a la 32a edició del Concurs de Cançó de Salitja, tot un clàssic de l'estiu gironí que es manté en una envejable forma, any rere any. Organitzat per la Comissió de Festes de Salitja, aquest és un concurs modest en premis –800, 400 i 200 euros, respectivament, per als tres guardonats pel jurat, més el premi popular–, però que ha anat adquirint prestigi per la seva tasca perseverant i amb bon criteri, en defensa de la música en català.
Els quinze finalistes d'aquest any, cadascun dels quals interpretarà dissabte una sola cançó a la plaça Major de Salitja a partir de les 7 de la tarda, són els següents: Cesk Freixas, amb la cançó Mudança; Sam Destral, amb Res no és mesquí; The Row, amb El nostre conte; Rusó Sala, amb La meva terra; Lark About, amb Escapar; Lakaste, amb Girona m'enamora; Vertfosc, amb Escolta'm; Cabaret Misèria, amb Com sempre fem; Jorcx, amb Mentre dorm el meu cor; Tan De Bo, amb El temps; Laforet, amb Floquets de neu; Pulpopop, amb Vull voler volar; Marge d'Error, amb Dona'm un minut; Estúpida Erikah, amb Tres acords per la balada de Joan Matraca, i Rocksord, amb Potser. Com es pot veure, el concurs cobreix un ampli ventall d'estils, que va de la cançó d'autor al rock dur. Durant les seves tres dècades d'història ininterrompuda, el concurs ha estat una plataforma per a una gran diversitat de cantants i grups: Joan Amèric (1987), Insípids (2000), Frenètic (2004) i The Gruixut's (2007) han estat alguns dels guanyadors del concurs de Salitja, que en els últims temps ha renovat també les seves eines de difusió a través d'internet i està present tant a Facebook, com a Twitter i Myspace. L'any passat els guanyadors van ser Gonçal, Mercè Subirachs i Mârmara.
Després de les actuacions i el veredicte del Concurs de Cançó, Salitja celebrarà dissabte una edició especial del popular Pinxorockibirra, amb motiu del seu vintè aniversari. Per celebrar-ho, hi tindran lloc les actuacions d'El Nota, La Banda del Yuyu i La Kinky Beat, és a dir, un bon còctel de hip-hop, rock i mestissatge, amanit òbviament amb pinxos i birres.
EL PUNT
dissabte, 24 de juliol del 2010
Avui, dia 14 d'abril de 1742...
Troben una rajola amb una inscripció del segle XVIII a l'església de Salitja
En Gibbi i en Jordi sostenen el rajol que van trobar sobre la volta de l'església de Salitja. Foto: TOSQUIJA.
“Avui, dia 14 d'abril de 1742, és fet aquest rajol per mà de Pere Pla, rajoler d'Aiguaviva, el dia abans de Minerva de Riudellots i feia un bon fred”. Aquesta és la inscripció que es pot llegir en una rajola trobada sobre una volta de l'església de Salitja per dos paletes, Jordi Gener i Gibbi, quan estaven treballant en l'arranjament dels cairats sota la teulada del temple. La revista Tosquija, del municipi de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, ha fet aquesta proposta de transcripció del text gravat a la rajola i remarca que el cognom Pla ha estat vinculat fins fa poc a Aiguaviva i a l'ofici de rajoler.
EL PUNT
En Gibbi i en Jordi sostenen el rajol que van trobar sobre la volta de l'església de Salitja. Foto: TOSQUIJA.
“Avui, dia 14 d'abril de 1742, és fet aquest rajol per mà de Pere Pla, rajoler d'Aiguaviva, el dia abans de Minerva de Riudellots i feia un bon fred”. Aquesta és la inscripció que es pot llegir en una rajola trobada sobre una volta de l'església de Salitja per dos paletes, Jordi Gener i Gibbi, quan estaven treballant en l'arranjament dels cairats sota la teulada del temple. La revista Tosquija, del municipi de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, ha fet aquesta proposta de transcripció del text gravat a la rajola i remarca que el cognom Pla ha estat vinculat fins fa poc a Aiguaviva i a l'ofici de rajoler.
EL PUNT
Dos paletes troben una rajola del 1742 escrita en català a Salitja
El text que hi ha inscrit en la placa revela que el va escriure un rajoler d'Aiguaviva anomenat Pere Pla el 14 d'abril d'aquell any
Dos paletes, en Jordi Gener i en Gibbi, treballaven en l'arranjament dels cairats sota el teulat de l'església parroquial de Santa Maria de Salitja quan, tapat amb material d'obra, van descobrir un rajol singular en el cim d'una volta. En aquest rajol hi havia un text de sis ratlles escrit en llengua catalana. Es tractava d'un català antic. Al final de l'escrit hi havia una data destacada: 1742. La rajola la van trobar el passat set d'abril.
La primera informació que s'obté en observar la placa escrita en un català antic és la datació "Avui, dia 14 d'abril de 1742". Per tant, la inscripció es va fer ara fa justament 268 anys, és a dir, al segle XVIII. Cal dir que l'església de Santa Maria de Salitja és del segle XIII però es va reconstruir el segle XVIII amb un estil barroc-neoclàssic, segons la revista Tosquija, publicació del municipi de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai.
Després d'exposar la data, el text continua: "és fet aquest rajol per mà de Pere Pla, rajoler d'Aiguaviva". La tercera informació té un caràcter més social i religiós. Diu així: "el dia abans de Minerva de Riudellots". La Minerva era una confraria que promovia el culte a l'eucaristia. El text finalitza amb "i feia un bon fred".
Per tant, el text complet de la placa és "avui, dia 14 d'abril de 1742, és fet aquest rajol per mà de Pere Pla, rajoler d'Aiguaviva, el dia abans de Minerva de Riudellots i feia un bon fred. 1742.".
DIARI DE GIRONA
Dos paletes, en Jordi Gener i en Gibbi, treballaven en l'arranjament dels cairats sota el teulat de l'església parroquial de Santa Maria de Salitja quan, tapat amb material d'obra, van descobrir un rajol singular en el cim d'una volta. En aquest rajol hi havia un text de sis ratlles escrit en llengua catalana. Es tractava d'un català antic. Al final de l'escrit hi havia una data destacada: 1742. La rajola la van trobar el passat set d'abril.
La primera informació que s'obté en observar la placa escrita en un català antic és la datació "Avui, dia 14 d'abril de 1742". Per tant, la inscripció es va fer ara fa justament 268 anys, és a dir, al segle XVIII. Cal dir que l'església de Santa Maria de Salitja és del segle XIII però es va reconstruir el segle XVIII amb un estil barroc-neoclàssic, segons la revista Tosquija, publicació del municipi de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai.
Després d'exposar la data, el text continua: "és fet aquest rajol per mà de Pere Pla, rajoler d'Aiguaviva". La tercera informació té un caràcter més social i religiós. Diu així: "el dia abans de Minerva de Riudellots". La Minerva era una confraria que promovia el culte a l'eucaristia. El text finalitza amb "i feia un bon fred".
Per tant, el text complet de la placa és "avui, dia 14 d'abril de 1742, és fet aquest rajol per mà de Pere Pla, rajoler d'Aiguaviva, el dia abans de Minerva de Riudellots i feia un bon fred. 1742.".
DIARI DE GIRONA
diumenge, 4 de juliol del 2010
Som una Nació, nosaltres decidim.
Contra l'alteració amb traïdoria de l'Estatut ja aprovat pel poble de Catalunya en referèdum i l'acarnissament dels 4 magistrats posats a dit pel PP, tots a la mani de Barcelona el 10 de juliol.
Esteu atents als horaris del bus, no s'enviaran per mail fins a l'últim moment
Esteu atents als horaris del bus, no s'enviaran per mail fins a l'últim moment
divendres, 23 d’abril del 2010
Sant Jordi 2010
Experiències personals i valentia i compromís amb l'esport català
«Catalunya contra Espanya», història de les traves a l'esport català
Piqué, Laporta, Àlex Crivillé i Xesco Espar deixen el seu testimoni
Un retrat de Dani Jarque i les reflexions d'Arcadi Alibés, més novetats
Joan Antoni Samaranch, que va morir dimecres, és també un dels protagonistes indirectes d'aquest Sant Jordi de literatura esportiva. L'expresident català del COI va ser l'artífex del canvi a la Carta Olímpica que impedeix la participació de Catalunya en el Jocs Olímpics i el reconeixement internacional de l'esport català. El requeriment que siguin estats reconeguts per la comunitat internacional els que tenen dret a participar-hi (encara que hi hagi un munt d'excepcions consolidades) és un argument a què recorren els dirigents esportius i polítics espanyols per impedir a les federacions internacionals el reconeixement de les federacions catalanes independentment de les espanyoles. Sobre aquesta situació es desenvolupa la trama que el director adjunt d'El 9 Lluís Simon exposa al llibre Catalunya contra Espanya: el partit interminable, de Cossetània Edicions. Simon explica que impedir el reconeixement de les seleccions catalanes és una «raó d'estat» per al govern espanyol, ja sigui del PP o del PSOE. Els casos dels diferents esports que han intentat aquest reconeixement pels més diversos camins i el joc brut de l'Estat per impedir-ho s'exposen de manera documentada i amena. A partir d'una bona tasca de recerca i investigació, Simon presenta públicament i de manera valenta fets i intervencions que o bé han estat silenciades o bé es continuen negant. Aquest és un assaig compromès que suposa una novetat respecte a la majoria de llibres de temàtica esportiva que es vendran en aquesta diada de Sant Jordi.
El futbolista del Barça Gerard Piqué escriu de primera mà la seva experiència al planter del club, la seva sortida cap a Manchester i la seva tornada triomfant al primer equip blaugrana. Viatge d'anada i tornada (62) és una bona aproximació, com ho va ser el d'Andrés Iniesta, a la personalitat d'un jove que ha complert el somni de molts barcelonistes.
De somnis també parla Joan Laporta, president del Barça, a Un somni per als meus fills (Angle). De somnis, de malsons, d'ambicions i revenges personals en la seva etapa en el Barça, i del seu somni de ser el líder redemptor de l'independentisme català. Les aspiracions polítiques de Laporta ara que deixarà la presidència del Barça són el veritable motor i motiu d'aquest llibre escrit en primera persona.
Vint-i-una històries (el seu dorsal era el 21) a partir de testimonis de persones que van conèixer bé Dani Jarque, el futbolista de l'Espanyol malauradament desaparegut l'estiu passat, són el contingut del llibre El cel és blanc-i-blau, dels periodistes Bruno Alemany i Moisès Llorens (Ara Llibres).
Amb l'explícit títol Una vida sobre rodes (Plataforma), l'expilot de motos Àlex Crivillé repassa la seva trajectòria esportiva i vital, en una de les novetats de temàtica no futbolística.
També de l'experiència de la pràctica esportiva parla el periodista Arcadi Alibés a Córrer per ser feliç (Ara Llibres). Alibés és un consumat corredor de maratons i compateix amb les lectors les seves motivacions.
Entre altres novetats, hi ha Jugar con el corazón, de l'exentrenador d'handbol del Barça Xesco Espar, que conté reflexions sobre l'alta competició.
Pep Guardiola, padrí solidari d'un llibre de relats i protagonista d'aproximacions a la seva personalitat.
L'entrenador del Barça, Pep Guardiola, és a hores d'ara un dels personatges més rellevants de Catalunya en qualsevol àmbit i un dels que té més projecció internacional. Totalment centrat en la seva feina, no concedeix entrevistes personalitzades a cap mitjà de comunicació i dosifica i selecciona molt les seves intervencions públiques. És difícil que es presenti a cap acte que no tingui un contingut social solidari. Només per aquest motiu, i perquè hi ha periodistes de tots els mitjans, va acceptar ser el padrí del projecte de llibre Relats del Mundial. Guardiola ha escrit el pròleg i els ingressos de la venda seran per a Pallassos sense Fronteres. A les parades de llibres també n'hi haurà dos que el tenen com a protagonista. No tindràs collons de fer-ho (Base), de Jordi Pons, que recull el testimoni d'una cinquantena de persones. I també Escoltant Guardiola (Cossetània), del director d'El 9, Pep Riera, una aproximació al pensament de Guardiola a partir de 150 frases comentades i contextualitzades i que ja ha arribat a la quarta edició.
EL 9
diumenge, 7 de març del 2010
Salitja diu SÍ a la Independència
Contundent victòria del SÍ en una jornada històrica, on per primer cop els salitgencs van poder votar al seu propi poble.
El resultat a Salitja de la Consulta sobre la independència del dia 28 de febrer de 2010 va ser el següent:
CENS: 271
VOTS EMESOS: 129 (47,60%)
SÍ: 122 (94,57%)
NO: 4 (3,10%)
BLANC: 3 (2,33%)
NUL: 0 (0,00%)
Resultat conjunt de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai:
CENS: 2.403
VOTS EMESOS: 859 (35,74%)
SI: 798 (92,90%)
NO: 31 (3,61%)
BLANC: 26 (3,03%)
NUL: 4 (0,46%)
Jornada de consulta sobre la independència de Catalunya
El municipi de Vilobí va votar sobre si volia la independència de Catalunya en una jornada electoral que va tenir lloc el passat 14 de febrer.
La feina prèvia al dia de la consulta va ser molta i va anar pujant d’intensitat a mesura que s’anava acostant el 14F. Hi va haver una jornada de vot anticipat el dia 7 de febrer coincidint amb la descarregada d’antiguitats de Vilobí i de la Fira de la Botifarra dolça de Salitja, en la qual es van recollir el 5% dels vots. Una xifra rècord si ho comparem amb els municipis de la comarca i del nostre àmbit geogràfic.
El mateix cap de setmana de la consulta es va fer una caravana per la consulta que va recórrer el municipi (nuclis urbans i urbanitzacions) tocant els clàxons del cotxe i enarborant pancartes per animar a la participació.
El mateix dia de la consulta l’ambient va ser festiu i de responsabilitat política alhora. Des de la plataforma organitzadora es va organitzar una botifarrada popular al matí i una xocolatada a la tarda amb l’objectiu de donar rellevància a les votacions i, alhora, crear una bona atmosfera de trobada entre conciutadans en un dia tan important per als habitants del municipi i tots els catalans, en general.
Els resultats de les eleccions van ser molt positius:
• Percentatge de participació(inclou joves de +16 anys i immigrants): 35,75%
• Percentatge de participació respecte el cens: 37,56% (+ que les europees 37,23%)
• Percentatge del SI: 92,90%
• Percentatge del NO: 3,61%
• Vot en BLANC: 3,03%
• Vots NULS: 0,56%
Per municipis
• Salitja: 47.60% de participació
• Sant Dalmai: 28.60 % de participació
• Vilobí: 33% de participació
Aquestes dades situen Vilobí com el poble de la Selva que ha registrat una participació més alta a l’onada del 28F i el segon del total de consultes fetes fins ara, només superat per la Cellera.
Les valoracions de la comissió organitzadora són molt bones i ara ja es treballa per la integració de la plataforma local a la nova plataforma comarcal i millorar, d’aquesta manera, la representació del municipi a la coordinadora nacional.
Aquests bons resultats no haguessin estat possibles sense la participació de totes les persones involucrades a la plataforma, els voluntaris que van treballar el dia de les eleccions, el suport de l’Ajuntament i els empresaris locals que ens van ajudar amb suport logístic el mateix dia de les eleccions i abans. A tots ells, i a tots els ciutadans que vareu participar en la consulta, moltes gràcies!
VILOBÍ
SALITJA
SANT
DALMAI
Decideix
No ha estat un gran èxit, però no ha anat malament del tot
El resultat de la consulta que ha tingut lloc a Vilobí, Salitja i Sant
Dalmai aquest diumenge dia 28 de febrer no ha estat un gran èxit per dues
raons elementals. La primera, perquè per guanyar un referèndum sobre
autodeterminació, d'acord amb la normativa de la unió Europea, hi ha
d'haver un 50 % de participació i un 55 % de vot favorable sobre aquesta
participació. A Vilobí d'Onyar, per tant, hauríem perdut, ja que ens hem
quedat en el 35,74 % de participació.
La segona raó per considerar que no ha estat un gran èxit té a veure amb
la comparació de la mitjana de participació en les diverses eleccions que
han tingut lloc darrerament a Vilobí d'Onyar. L'any 2006 (últimes
eleccions al Parlament de Catalunya) al nostre municipi hi va haver un
63,33 % de participació. L'any 2007 (últimes eleccions municipals) al
nostre municipi hi va haver un 74,49 % de participació. L'any 2008
(últimes eleccions a Corts espanyoles) al nostre municipi hi va haver un
73,47 % de participació). I l'any 2009 (últimes eleccions europees) al
nostre municipi hi va haver un 35,74 % de participació. En conseqüència,
el 28 de febrer, a Vilobí d'Onyar no s'ha aconseguit mobilitzar la
població que habitualment participa en les diverses eleccions.
Pel que fa a la participació mínima exigida i pel que fa a la mitjana de
participació en el conjunt de les votacions, per tant, no es pot parlar
d'èxit, ni gran ni petit.
Feta aquesta primera anàlisi objectiva, sóc de l'opinió que la jornada de
la consulta sobre la independència a Vilobí d'Onyar no ha anat malament
del tot, també per dues raons.
La primera, perquè la mitjana de participació del conjunt dels municipis
que aquest diumenge han fet la consulta se situa en el 21,55 %; és a dir,
que Vilobí d'Onyar, amb el 35,74 % de participació, ha fet un bon resultat
relatiu.
La segona raó, perquè estic convençut que si la consulta hagués tingut
caràcter oficial, la participació hauria superat amb escreix el 50 % i,
dintre d'aquest 50 %, el 'sí' hauria superat també amb escreix el 55 %; és
a dir, que a Vilobí d'Onyar es guanyaria, si es convoqués, un referèndum
oficial sobre la independència de Catalunya.
Josep M. Pascual
El resultat a Salitja de la Consulta sobre la independència del dia 28 de febrer de 2010 va ser el següent:
CENS: 271
VOTS EMESOS: 129 (47,60%)
SÍ: 122 (94,57%)
NO: 4 (3,10%)
BLANC: 3 (2,33%)
NUL: 0 (0,00%)
Resultat conjunt de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai:
CENS: 2.403
VOTS EMESOS: 859 (35,74%)
SI: 798 (92,90%)
NO: 31 (3,61%)
BLANC: 26 (3,03%)
NUL: 4 (0,46%)
Jornada de consulta sobre la independència de Catalunya
El municipi de Vilobí va votar sobre si volia la independència de Catalunya en una jornada electoral que va tenir lloc el passat 14 de febrer.
La feina prèvia al dia de la consulta va ser molta i va anar pujant d’intensitat a mesura que s’anava acostant el 14F. Hi va haver una jornada de vot anticipat el dia 7 de febrer coincidint amb la descarregada d’antiguitats de Vilobí i de la Fira de la Botifarra dolça de Salitja, en la qual es van recollir el 5% dels vots. Una xifra rècord si ho comparem amb els municipis de la comarca i del nostre àmbit geogràfic.
El mateix cap de setmana de la consulta es va fer una caravana per la consulta que va recórrer el municipi (nuclis urbans i urbanitzacions) tocant els clàxons del cotxe i enarborant pancartes per animar a la participació.
El mateix dia de la consulta l’ambient va ser festiu i de responsabilitat política alhora. Des de la plataforma organitzadora es va organitzar una botifarrada popular al matí i una xocolatada a la tarda amb l’objectiu de donar rellevància a les votacions i, alhora, crear una bona atmosfera de trobada entre conciutadans en un dia tan important per als habitants del municipi i tots els catalans, en general.
Els resultats de les eleccions van ser molt positius:
• Percentatge de participació(inclou joves de +16 anys i immigrants): 35,75%
• Percentatge de participació respecte el cens: 37,56% (+ que les europees 37,23%)
• Percentatge del SI: 92,90%
• Percentatge del NO: 3,61%
• Vot en BLANC: 3,03%
• Vots NULS: 0,56%
Per municipis
• Salitja: 47.60% de participació
• Sant Dalmai: 28.60 % de participació
• Vilobí: 33% de participació
Aquestes dades situen Vilobí com el poble de la Selva que ha registrat una participació més alta a l’onada del 28F i el segon del total de consultes fetes fins ara, només superat per la Cellera.
Les valoracions de la comissió organitzadora són molt bones i ara ja es treballa per la integració de la plataforma local a la nova plataforma comarcal i millorar, d’aquesta manera, la representació del municipi a la coordinadora nacional.
Aquests bons resultats no haguessin estat possibles sense la participació de totes les persones involucrades a la plataforma, els voluntaris que van treballar el dia de les eleccions, el suport de l’Ajuntament i els empresaris locals que ens van ajudar amb suport logístic el mateix dia de les eleccions i abans. A tots ells, i a tots els ciutadans que vareu participar en la consulta, moltes gràcies!
VILOBÍ
SALITJA
SANT
DALMAI
Decideix
No ha estat un gran èxit, però no ha anat malament del tot
El resultat de la consulta que ha tingut lloc a Vilobí, Salitja i Sant
Dalmai aquest diumenge dia 28 de febrer no ha estat un gran èxit per dues
raons elementals. La primera, perquè per guanyar un referèndum sobre
autodeterminació, d'acord amb la normativa de la unió Europea, hi ha
d'haver un 50 % de participació i un 55 % de vot favorable sobre aquesta
participació. A Vilobí d'Onyar, per tant, hauríem perdut, ja que ens hem
quedat en el 35,74 % de participació.
La segona raó per considerar que no ha estat un gran èxit té a veure amb
la comparació de la mitjana de participació en les diverses eleccions que
han tingut lloc darrerament a Vilobí d'Onyar. L'any 2006 (últimes
eleccions al Parlament de Catalunya) al nostre municipi hi va haver un
63,33 % de participació. L'any 2007 (últimes eleccions municipals) al
nostre municipi hi va haver un 74,49 % de participació. L'any 2008
(últimes eleccions a Corts espanyoles) al nostre municipi hi va haver un
73,47 % de participació). I l'any 2009 (últimes eleccions europees) al
nostre municipi hi va haver un 35,74 % de participació. En conseqüència,
el 28 de febrer, a Vilobí d'Onyar no s'ha aconseguit mobilitzar la
població que habitualment participa en les diverses eleccions.
Pel que fa a la participació mínima exigida i pel que fa a la mitjana de
participació en el conjunt de les votacions, per tant, no es pot parlar
d'èxit, ni gran ni petit.
Feta aquesta primera anàlisi objectiva, sóc de l'opinió que la jornada de
la consulta sobre la independència a Vilobí d'Onyar no ha anat malament
del tot, també per dues raons.
La primera, perquè la mitjana de participació del conjunt dels municipis
que aquest diumenge han fet la consulta se situa en el 21,55 %; és a dir,
que Vilobí d'Onyar, amb el 35,74 % de participació, ha fet un bon resultat
relatiu.
La segona raó, perquè estic convençut que si la consulta hagués tingut
caràcter oficial, la participació hauria superat amb escreix el 50 % i,
dintre d'aquest 50 %, el 'sí' hauria superat també amb escreix el 55 %; és
a dir, que a Vilobí d'Onyar es guanyaria, si es convoqués, un referèndum
oficial sobre la independència de Catalunya.
Josep M. Pascual
Anglès, Breda i Vilobí lideren la Selva
Es van mobilitzar més de 5.600 persones, més avis que menors de 18 anys i immigrants i el «sí» va ser del 93,65%
Noranta-vuit anys té la dona de Maçanet de la Selva que ahir va anar a votar acompanyada del seu fill i amb un document d'identitat tant antic que el programa informàtic no l'admetia. Al final, un tècnic informàtic ho va poder solucionar, però l'espera «va neguitejar la dona» perquè, segons deia, «després de tants anys esperant que no la deixessin votar li hagués sabut greu». A la Selva, ahir es votava a sis municipis: Anglès, Breda, Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea, Vidreres i Vilobí d'Onyar. Municipis molt diferents un de l'altre i per tant amb resultats també molt diferents. Es van mobilitzar 5.638 persones. El sí va ser aclaparador –93,65%– i la participació va ser del 23,47% –va ser del 14,8% que va fer Maçanet al 35,7% de Vilobí d'Onyar–. A Anglès, hi van participar el 32,74%, a Breda el 30,62%, a Vidreres el 18,9% i a Riells, el 16%. En tots els casos, però, els organitzadors, que ja fa moltes setmanes que treballen per informar sobre les consultes, ahir es definien com a «molts satisfets». Tots estaven d'acord que una part dels votants era gent gran i que van ser pocs els menors de 18 anys i els immigrants que es van mobilitzar, malgrat que des del desembre s'han fet xerrades als instituts per aconseguir el vot dels més joves, s'han aprofitat les classes de català per explicar als immigrants què representava la consulta, fins i tot en algun dels municipis s'ha fet el porta per porta i s'han imprès cartells en tots els idiomes dels veïns del poble perquè «ningú pogués dir que no sabia el que s'estava fent». Igual que en la primera consulta que es va fer el desembre passat, bona part de la diada a cinc dels sis pobles de la Selva les votacions es van complementar amb actes festius. A Riells on «no hi ha un nucli urbà i tot son urbanitzacions» no es va aconseguir recaptar diners i es va optar per no fer cap acte.
EL PUNT
Noranta-vuit anys té la dona de Maçanet de la Selva que ahir va anar a votar acompanyada del seu fill i amb un document d'identitat tant antic que el programa informàtic no l'admetia. Al final, un tècnic informàtic ho va poder solucionar, però l'espera «va neguitejar la dona» perquè, segons deia, «després de tants anys esperant que no la deixessin votar li hagués sabut greu». A la Selva, ahir es votava a sis municipis: Anglès, Breda, Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea, Vidreres i Vilobí d'Onyar. Municipis molt diferents un de l'altre i per tant amb resultats també molt diferents. Es van mobilitzar 5.638 persones. El sí va ser aclaparador –93,65%– i la participació va ser del 23,47% –va ser del 14,8% que va fer Maçanet al 35,7% de Vilobí d'Onyar–. A Anglès, hi van participar el 32,74%, a Breda el 30,62%, a Vidreres el 18,9% i a Riells, el 16%. En tots els casos, però, els organitzadors, que ja fa moltes setmanes que treballen per informar sobre les consultes, ahir es definien com a «molts satisfets». Tots estaven d'acord que una part dels votants era gent gran i que van ser pocs els menors de 18 anys i els immigrants que es van mobilitzar, malgrat que des del desembre s'han fet xerrades als instituts per aconseguir el vot dels més joves, s'han aprofitat les classes de català per explicar als immigrants què representava la consulta, fins i tot en algun dels municipis s'ha fet el porta per porta i s'han imprès cartells en tots els idiomes dels veïns del poble perquè «ningú pogués dir que no sabia el que s'estava fent». Igual que en la primera consulta que es va fer el desembre passat, bona part de la diada a cinc dels sis pobles de la Selva les votacions es van complementar amb actes festius. A Riells on «no hi ha un nucli urbà i tot son urbanitzacions» no es va aconseguir recaptar diners i es va optar per no fer cap acte.
EL PUNT
Emotiva presentació a Salitja del llibre d'en Lluís Simon CATALUNYA CONTRA ESPANYA. EL PARTIT INTERMINABLE
Lluís Simon i Rabasseda, fill de l’Hermínia de Can Granic de Salitja, de 38 anys, casat i emmainadat, amb estudis de periodisme, treballa al Punt Diari, s’especialitza en esports, entra al 9, ara n’és director adjunt i fa la secció de Més esport.
Per acabar de centrar la persona direm que es un xicot sempre amatent i vinculat amb totes les coses de Salitja, soci i fundador dels INDEPS, de la Festa de la Botifarra Dolça, ha estat regidor municipal pel PI.
Fent de periodista escriu d’esports i de política esportiva, segueix els entrebancs que el govern central espanyol posa a les seleccions catalanes, és present a Fresno en el cas de l’hoquei, junt amb un altre vilobinenc en Genís Turon, veient com la política fa fracassar una cosa que era clara i bona per tothom: per Catalunya i per Espanya.
Coneixent aquesta temàtica de tant aprop en fa un llibre: Catalunya contra Espanya, i avui és un honor (que sempre es diu per quedar bé i no sol ésser-ho) presentar-lo a casa seua, entre els veïns, amics i coneguts i en la diada de les consultes independentistes ja que el llibre parla de la manca de solució per part d’Espanya en vers Catalunya del tema de les seleccions esportives. Ho tenia fàcil i no va voler. Que hi farem, és Espanya que ens va barrar la porta.
Aprofitem que hi ha un Observador internacional, avui aquí a Salitja, -poble que ja ha demostrat que té un sentit d’independència:, recordeu allò dels 150 anys i que eren realment 162 i els documents que ho emparen- per veure si es fa com cal això de la Consulta Independentista, en Lluís Simon farà obsequi públic i personal de un exemplar d’aquest llibre al Sr Francesco Sanfilipo, de Sardenya, perquè tingui un testimoni de que els catalans tenim molt present que volem esser independents, que no ens deixen, i que ho hem de poder demanar.
Ara en Lluís ens parlarà del llibre, acabarà obsequiant-ne al Sr Francesco i seguidament acabarem tastant el Rajol de coca de Salitja, xocolata, ratafia, tosquigets i el que calgui
Visca Salitja!!!
Visca Catalunya lliure!!!
LLUÍS BALL-LLOSERA
«La roja» contra la nostra
Gerard Piqué, jugant amb la selecció catalana contra Argentina.
Ja el llegiré i no trigaré pas gaire. Però de moment el deixo a la tauleta de nit, fent cua, com ha de ser. Vaig anar a la presentació de Catalunya contra Espanya (el partit interminable), que ha escrit el company d'El 9 Esportiu Lluís Simon. Va fer els honors un altre company i amic, en Jordi Grau, que va saber situar el treball en el context polític en el qual es desenvolupa de tal manera que – com li vaig comentar en sortir– potser ja no cal llegir el llibre. En tot cas, i abans de res, una petita observació a l'autor. Jo hauria triat un títol invers: Espanya contra Catalunya. Per diversos motius. El primer, perquè és evident que, tot i que moltes jugades se situïn lluny de la península, el camp de joc essencial en què es desenvolupa el partit narrat és a Madrid. Per tant, Espanya juga a casa i és habitual posar l'equip local en primer lloc. Segon, i més important, perquè la història que ens va anunciar en Grau no és pas una lluita de les federacions esportives catalanes contra les espanyoles. Ben al contrari, és sempre l'equip estatal el que juga a l'atac, el que posa totes les traves, el que imposa lleis, el que mobilitza diplomàtics, el que menteix, el que suborna delegacions, el que fa el que calgui per impedir que les nostres federacions puguin fer la seva vida i el seu camí fins a ser reconegudes internacionalment, com seria normal, per la història, pel volum d'activitat i pel pes específic dels nostres esportistes.
La gent sap que Espanya no accepta que les nostres federacions puguin anar pel món amb la nostra bandera i el nostre himne, en nom del nostre país, per raons polítiques. És evident que el poble –i tots som poble– se sent aviat solidari amb qualsevol esportista que competeix amb el nom del país que representa. És un patriotisme epidèrmic però real. Espanya no pot acceptar cap més patriotisme que el seu, el que representa la roja. Un patriotisme excloent comporta unes seleccions excloents. Anant molt lluny es pot permetre algun partit que es pugui titllar de costellada.
Però cal deixar tot això per després de llegir el llibre. Si de cas, ja en tornarem a parlar. Però no em puc estar de pensar que, al costat de les motivacions polítiques que tots entenem, n'hi ha també d'esportives.
Diuen molt clar que mai no permetran que la selecció catalana de res jugui contra l'espanyola. Pel seu simbolisme? Evidentment. Però també, en podeu estar segurs, perquè saben que en molts casos la seva roja perdria. Us imagineu la vergonya d'aquests esportistes patriotes de despatx, veient-se eliminats d'un campionat mundial per la selecció d'una de les seves regiones? No ens volen al davant i ens necessiten per fer-los la feina als camps, a les pistes.
EL PUNT
divendres, 26 de febrer del 2010
Vilobí Salitja Sant Dalmai Decideix a TV Girona
La Plataforma VSSD Decideix, organitzadora de la Consulta sobre la independència als pobles de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai ha estat entrevistada a TVGi.
La comissió organitzadora treballa per atraure el màxim de gent possible amb accions populars i de conscienciació
El proper diumenge dia 28 de febrer el municipi de Vilobí Salitja i Sant Dalmai celebrarà, com altres pobles, la consulta sobre la sobirania de Catalunya. Per donar a conèixer la consulta al màxim de gent i buscar una participació el més àmplia i representativa possible, els membres de la comissió organitzadora de la consulta estan duent a terme diferents actes de promoció i animació.
Entre aquests actes destaquen la distribució de tríptics informatius i l’emplaçament de cartells i pancartes a llocs estratègics de la població. També s’estan utilitzant els cotxes particulars de membres de la comissió i voluntaris per arribar al màxim de gent possible. A més a més, es vol estimular el vot dels nous vilobinencs, i per això s’han editat una sèrie de cartells en els idiomes més parlats al municipi a banda del català i el castellà (anglès, francès, romanès, devanagari, panjabi i àrab). Aquesta iniciativa ha tingut una bona acollida entre la població local i també ha servit d’exemple per a altres poblacions que celebren la consulta i que els han sol·licitat per fer-los servir.
El dia de la consulta, hi ha previstos diferents actes d’animació popular com ara una botifarrada popular al matí i una xocolatada a la tarda. A més a més, i de mode simbòlic, la comissió organitzadora de la consulta, oferirà un Tosquiget (pasta tipus galeta típic de Vilobí) a tots els votants, seguint el procediment que es fa servir a Andorra, on encara avui cada votant rep simbòlicament una pesseta en emetre el seu vot. Els Tosquigets els aporta la pastisseria Noguera.
Vot anticipat: El passat diumenge dia 14 de febrer es va celebrar una jornada de vot anticipat que va obtenir excel·lents resultats amb un total de 108 vots (Vilobí -51, Salitja -45, Sant Dalmai – 12).
Més informació sobre VSSD – Decideix a:
Facebook: tenim un grup que podreu trobar amb el nom de “VILOBÍ · SALITJA · SANT DALMAI decideix. És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. “ http://www.facebook.com/home.php?#/group.php?gid=211149735708
Correu electrònic: VSSDdecideix@gmail.com
La comissió organitzadora treballa per atraure el màxim de gent possible amb accions populars i de conscienciació
El proper diumenge dia 28 de febrer el municipi de Vilobí Salitja i Sant Dalmai celebrarà, com altres pobles, la consulta sobre la sobirania de Catalunya. Per donar a conèixer la consulta al màxim de gent i buscar una participació el més àmplia i representativa possible, els membres de la comissió organitzadora de la consulta estan duent a terme diferents actes de promoció i animació.
Entre aquests actes destaquen la distribució de tríptics informatius i l’emplaçament de cartells i pancartes a llocs estratègics de la població. També s’estan utilitzant els cotxes particulars de membres de la comissió i voluntaris per arribar al màxim de gent possible. A més a més, es vol estimular el vot dels nous vilobinencs, i per això s’han editat una sèrie de cartells en els idiomes més parlats al municipi a banda del català i el castellà (anglès, francès, romanès, devanagari, panjabi i àrab). Aquesta iniciativa ha tingut una bona acollida entre la població local i també ha servit d’exemple per a altres poblacions que celebren la consulta i que els han sol·licitat per fer-los servir.
El dia de la consulta, hi ha previstos diferents actes d’animació popular com ara una botifarrada popular al matí i una xocolatada a la tarda. A més a més, i de mode simbòlic, la comissió organitzadora de la consulta, oferirà un Tosquiget (pasta tipus galeta típic de Vilobí) a tots els votants, seguint el procediment que es fa servir a Andorra, on encara avui cada votant rep simbòlicament una pesseta en emetre el seu vot. Els Tosquigets els aporta la pastisseria Noguera.
Vot anticipat: El passat diumenge dia 14 de febrer es va celebrar una jornada de vot anticipat que va obtenir excel·lents resultats amb un total de 108 vots (Vilobí -51, Salitja -45, Sant Dalmai – 12).
Més informació sobre VSSD – Decideix a:
Facebook: tenim un grup que podreu trobar amb el nom de “VILOBÍ · SALITJA · SANT DALMAI decideix. És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge. “ http://www.facebook.com/home.php?#/group.php?gid=211149735708
Correu electrònic: VSSDdecideix@gmail.com
Dos «rivals» sense concessions
Es presenta a Girona el llibre «CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable» que descriu la lluita per les seleccions
Un moment de la presentació, a la llibreria 22.
Girona El subdirector d'El Punt, Jordi Grau, i el periodista d'El 9 Esportiu, Lluís Simon, van presentar ahir a la llibreria 22 de Girona el llibre Catalunya contra Espanya, el partit interminable, que explica la lluita que es manté en els dos països per aconseguir, en el primer cas, i per evitar, en l'altre, el reconeixement de les seleccions catalanes en l'àmbit internacional. Simon explica les llargues peripècies de les federacions catalanes que han volgut ser reconegudes i l'actitud agressiva del govern espanyol envers aquestes federacions i també contra el govern català quan aquest ha actuat.
EL PUNT
El llibre del salitgenc Lluís Simon, CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable, es presentarà el proper 28 de febrer a Els Delmes de Salitja, a les 12 del migdia. Després de l'acte, hi haurà tastets de Rajol de Salitja i xocolatada per a tots els assistents. Hi esteu tots convidats.
Un moment de la presentació, a la llibreria 22.
Girona El subdirector d'El Punt, Jordi Grau, i el periodista d'El 9 Esportiu, Lluís Simon, van presentar ahir a la llibreria 22 de Girona el llibre Catalunya contra Espanya, el partit interminable, que explica la lluita que es manté en els dos països per aconseguir, en el primer cas, i per evitar, en l'altre, el reconeixement de les seleccions catalanes en l'àmbit internacional. Simon explica les llargues peripècies de les federacions catalanes que han volgut ser reconegudes i l'actitud agressiva del govern espanyol envers aquestes federacions i també contra el govern català quan aquest ha actuat.
EL PUNT
El llibre del salitgenc Lluís Simon, CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable, es presentarà el proper 28 de febrer a Els Delmes de Salitja, a les 12 del migdia. Després de l'acte, hi haurà tastets de Rajol de Salitja i xocolatada per a tots els assistents. Hi esteu tots convidats.
El «complot» contra les seleccions catalanes
L'obra «CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable», la història d'un conflicte desigual
L'autor, Lluís Simon, admet que l'Estat ho té tot a favor per qüestions econòmiques i polítiques
Lluís Simon i Josep Riera en la llibreria Catalònia.
«El títol del llibre és CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable, però es podria dir perfectament Espanya contra Catalunya si estigués plantejat com un enfrontament per les traves que posen des de l'Estat pel reconeixement lícit i raonable de les seleccions esportives catalanes.» Josep Riera, director d'El 9 i de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània, va presentar amb aquestes paraules el llibre de Lluís Simon (Salitja, 1971), director adjunt d'aquest mateix diari. Riera es va mostrar convençut de la necessitat d'aquesta publicació, ja que «recull informació i fets sabuts i que sovint no interessen a tots els mitjans de comunicació. I la millor manera de denunciar complots és documentar-los».
En el llibre, que es pot llegir com una novel·la amb intriga, suspens i acció, no es dóna el desenllaç d'aquest suposat partit. L'autor, però, pensa que Espanya l'acabarà guanyant per diverses raons: «La tendència de les federacions internacionals és anar canviant els estatuts perquè els nous membres pertanyin a estats reconeguts. I l'altre aspecte és l'econòmic. Des d'una federació catalana sempre s'haurà de duplicar, triplicar o, fins i tot, quadriplicar el pressupost respecte d'altres pel problema afegit de la confrontació amb el govern espanyol. I aquí tenim l'exemple del patinatge, el rugbi, les bitlles i d'altres.» En aquest sentit, el llibre és més polític que esportiu. Simon sosté la teoria que l'antic president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va intervenir en dos actes que a la llarga van acabar influint en el final de la seva carrera política. «La fotografia de Macau amb la selecció campiona del món d'hoquei al costat d'una estelada i, posteriorment, els incidents en el partit de futbol entre Catalunya i Euskadi li van acabar passant factura», recorda. L'autor admet que des d'Espanya ho tenen tot a favor, perquè en aquest aspecte tots els partits, govern i oposició, «van a l'una i aquí sempre hi hagut diferències, la posició és més afeblida».
EL PUNT
El llibre del salitgenc Lluís Simon, CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable, es presentarà el proper 28 de febrer a Els Delmes de Salitja, a les 12 del migdia. Després de l'acte, hi haurà tastets de Rajol de Salitja i xocolatada per a tots els assistents. Hi esteu tots convidats.
L'autor, Lluís Simon, admet que l'Estat ho té tot a favor per qüestions econòmiques i polítiques
Lluís Simon i Josep Riera en la llibreria Catalònia.
«El títol del llibre és CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable, però es podria dir perfectament Espanya contra Catalunya si estigués plantejat com un enfrontament per les traves que posen des de l'Estat pel reconeixement lícit i raonable de les seleccions esportives catalanes.» Josep Riera, director d'El 9 i de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània, va presentar amb aquestes paraules el llibre de Lluís Simon (Salitja, 1971), director adjunt d'aquest mateix diari. Riera es va mostrar convençut de la necessitat d'aquesta publicació, ja que «recull informació i fets sabuts i que sovint no interessen a tots els mitjans de comunicació. I la millor manera de denunciar complots és documentar-los».
En el llibre, que es pot llegir com una novel·la amb intriga, suspens i acció, no es dóna el desenllaç d'aquest suposat partit. L'autor, però, pensa que Espanya l'acabarà guanyant per diverses raons: «La tendència de les federacions internacionals és anar canviant els estatuts perquè els nous membres pertanyin a estats reconeguts. I l'altre aspecte és l'econòmic. Des d'una federació catalana sempre s'haurà de duplicar, triplicar o, fins i tot, quadriplicar el pressupost respecte d'altres pel problema afegit de la confrontació amb el govern espanyol. I aquí tenim l'exemple del patinatge, el rugbi, les bitlles i d'altres.» En aquest sentit, el llibre és més polític que esportiu. Simon sosté la teoria que l'antic president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va intervenir en dos actes que a la llarga van acabar influint en el final de la seva carrera política. «La fotografia de Macau amb la selecció campiona del món d'hoquei al costat d'una estelada i, posteriorment, els incidents en el partit de futbol entre Catalunya i Euskadi li van acabar passant factura», recorda. L'autor admet que des d'Espanya ho tenen tot a favor, perquè en aquest aspecte tots els partits, govern i oposició, «van a l'una i aquí sempre hi hagut diferències, la posició és més afeblida».
EL PUNT
El llibre del salitgenc Lluís Simon, CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable, es presentarà el proper 28 de febrer a Els Delmes de Salitja, a les 12 del migdia. Després de l'acte, hi haurà tastets de Rajol de Salitja i xocolatada per a tots els assistents. Hi esteu tots convidats.
diumenge, 21 de febrer del 2010
El Cercle Català de Negocis parla a Vilobí d’espoli fiscal i dels avantatges econòmics, empresarials i socials dels països sobirans
La xerrada es va fer a Can Roscada davant d’una setantena de veïns que es van interessar per les dades exposades
El Cercle Català de Negocis va dur a terme una presentació de dades sobre espoli fiscal i avantatges competitius d’una nació lliure en un acte organitzat des de la plataforma per la consulta popular del municipi i a la qual van asistir una setantena llarga de persones que van omplir la sala d’actes de Can Roscada.
Algunes dades exposades van ser per exemple, tot el que es podria fer en infraestructures, inversió social i estructural amb els 22.000 milions d’euros que no retornen de Madrid cada any. En una part de la trobada més proactiva, es va desgranar un model econòmic, industrial i empresarial per al país en el qual es ressaltaren els avantatges de les nacions amb estat enfront de les regions que no en tenen i la política econòmica de les quals depèn de centres de decisió aliens. Els ponents van ser Albert Codinas i Joan Canadell, amb la presentació de Carles Fité (SSD- Decideix) i Àlex Sanchez (CCN).
L’acte es va cloure amb una exposició de les intencions del Cercle Català de Negocis i un full de ruta cap a la independència, tasca per a la qual vol exercir funcions e lobby agrupant energies i esforços de l’empresariat català.
Més informació sobre el Cercle Català de Negocis: www.ccn.cat
Més informació sobre la consulta a Vilobí: facebook
La Selva Notícies
El Cercle Català de Negocis va dur a terme una presentació de dades sobre espoli fiscal i avantatges competitius d’una nació lliure en un acte organitzat des de la plataforma per la consulta popular del municipi i a la qual van asistir una setantena llarga de persones que van omplir la sala d’actes de Can Roscada.
Algunes dades exposades van ser per exemple, tot el que es podria fer en infraestructures, inversió social i estructural amb els 22.000 milions d’euros que no retornen de Madrid cada any. En una part de la trobada més proactiva, es va desgranar un model econòmic, industrial i empresarial per al país en el qual es ressaltaren els avantatges de les nacions amb estat enfront de les regions que no en tenen i la política econòmica de les quals depèn de centres de decisió aliens. Els ponents van ser Albert Codinas i Joan Canadell, amb la presentació de Carles Fité (SSD- Decideix) i Àlex Sanchez (CCN).
L’acte es va cloure amb una exposició de les intencions del Cercle Català de Negocis i un full de ruta cap a la independència, tasca per a la qual vol exercir funcions e lobby agrupant energies i esforços de l’empresariat català.
Més informació sobre el Cercle Català de Negocis: www.ccn.cat
Més informació sobre la consulta a Vilobí: facebook
La Selva Notícies
Èxit de la Fira i Festa de la Botifarra Dolça
Els tastets de botifarra dolça i les propostes dels restaurants col·laboradors van fer les delícies dels assistents a la primera Nit Gastronòmica dedicat a aquest embotit que es va celebrar dissabte passat a Sant Dalmai. També van ser molt concorregudes la fira de l'endemà a Salitja i les activitats complementàries com la visita al volcà la Crosa. Ahir també es va tancar la Ruta de la Botifarra Dolça dels restaurants col·laboradors.
EL PUNT
Unió equilibrada de carn amb sucre
Fira-Festa de la Botifarra Dolça
SALTIJA-SANT DALMAI
La primera Nit Gastronòmica de la Botifarra Dolça dóna dissabte el tret de sortida a la fira, que diumenge celebra la tretzena edició. També té lloc la Ruta de la Botifarra Dolça (del 5 al 14 de febrer) amb la participació dels restaurants col·laboradors, la 38a Descarregada d'Antiquaris (diumenge) i la 5a Trobada de Cotxes Clàssics (diumenge.) A més, la mostra es complementa amb activitats de tot tipus .
13 i 14 de febrer. Nit Gastronòmica, dia 13 a Sant Dalmai (21.00 h, al pavelló); Fira, dia 14 al pati dels Delmes i plaça Major de Salitja (descarregada d'antiquaris i trobada de cotxes clàssics a Vilobí).
http://www.vilobidonyar.cat
EL PUNT
SALTIJA-SANT DALMAI
La primera Nit Gastronòmica de la Botifarra Dolça dóna dissabte el tret de sortida a la fira, que diumenge celebra la tretzena edició. També té lloc la Ruta de la Botifarra Dolça (del 5 al 14 de febrer) amb la participació dels restaurants col·laboradors, la 38a Descarregada d'Antiquaris (diumenge) i la 5a Trobada de Cotxes Clàssics (diumenge.) A més, la mostra es complementa amb activitats de tot tipus .
13 i 14 de febrer. Nit Gastronòmica, dia 13 a Sant Dalmai (21.00 h, al pavelló); Fira, dia 14 al pati dels Delmes i plaça Major de Salitja (descarregada d'antiquaris i trobada de cotxes clàssics a Vilobí).
http://www.vilobidonyar.cat
EL PUNT
L'any més suculent
Fira Festa de la Botifarra Dolça
SALITJA-SANT DALMAI
La fira presenta una vintena de parades artesanes i de productes d'alimentació.
Amb l'objectiu de convertir la fira en un referent gastronòmica de la comarca, la dolça fira de Salitja s'amplia aquest any amb la Nit Gastronòmica de la Botifarra Dolça, que es fa dissabte a partir de les 9 del vespre al pavelló de Sant Dalmai. Es tracta d'un sopar a base de tastets de botifarra dolça i altres especialitats elaborades pels restaurants col·laboradors que acabarà amb ressopó, música i ball. A més, es presentarà la Ratafia de la Botifarra Dolça i es lliurarà el premi Botifarra Dolça. El preu de l'entrada és de 10 euros per als adults i de 7 euros per a la mainada.
EL PUNT
SALITJA-SANT DALMAI
La fira presenta una vintena de parades artesanes i de productes d'alimentació.
Amb l'objectiu de convertir la fira en un referent gastronòmica de la comarca, la dolça fira de Salitja s'amplia aquest any amb la Nit Gastronòmica de la Botifarra Dolça, que es fa dissabte a partir de les 9 del vespre al pavelló de Sant Dalmai. Es tracta d'un sopar a base de tastets de botifarra dolça i altres especialitats elaborades pels restaurants col·laboradors que acabarà amb ressopó, música i ball. A més, es presentarà la Ratafia de la Botifarra Dolça i es lliurarà el premi Botifarra Dolça. El preu de l'entrada és de 10 euros per als adults i de 7 euros per a la mainada.
EL PUNT
Artesania i vells oficis
Fira Festa de la Botifarra Dolça
SALITJA-SANT DALMAI
El públic assisteix, amb atenció, a una demostració
El Pati dels Delmes i la plaça Major seran diumenge el marc de la tretzena edició de la Fira Festa de la Botifarra Dolça de Salitja. A les 8 del matí s'obrirà una fira que té com a protagonistes els productes artesanals i els oficis antics. Al llarg del matí hi haurà la missa en honor de sant Vicenç –copatró de la vila–, un col·loqui, una exhibició de gossos ensinistrats, la quarta tractorada amb màquines antigues i la presentació de la Ratafia de la Botifarra Dolça. També es farà el lliurament del premi Botifarra Dolça i una de les activitats més destacades de la mostra: el desè concurs de coques de botifarra dolça, en què hi participaran unes 25 persones. A 2/4 de 5 de la tarda hi haurà una audició de sardanes amb la cobla La Principal de Banyoles.
EL PUNT
SALITJA-SANT DALMAI
El públic assisteix, amb atenció, a una demostració
El Pati dels Delmes i la plaça Major seran diumenge el marc de la tretzena edició de la Fira Festa de la Botifarra Dolça de Salitja. A les 8 del matí s'obrirà una fira que té com a protagonistes els productes artesanals i els oficis antics. Al llarg del matí hi haurà la missa en honor de sant Vicenç –copatró de la vila–, un col·loqui, una exhibició de gossos ensinistrats, la quarta tractorada amb màquines antigues i la presentació de la Ratafia de la Botifarra Dolça. També es farà el lliurament del premi Botifarra Dolça i una de les activitats més destacades de la mostra: el desè concurs de coques de botifarra dolça, en què hi participaran unes 25 persones. A 2/4 de 5 de la tarda hi haurà una audició de sardanes amb la cobla La Principal de Banyoles.
EL PUNT
dijous, 18 de febrer del 2010
Èxit del vot anticipat a Vilobí, Salitja i Sant Dalmai
Molts vots emesos a Vilobí
Molta gent va votar diumenge passat en la jornada de vot anticipat que es va fer a Vilobí d'Onyar. En total van votar 108 persones, que representen gairebé un 4,5 per cent dels cens, que és de 2.403 habitants, una xifra molt alta si es té en compte els nivells de participació que hi ha hagut en altres municipis durant el vot anticipat, ja que la majoria de la gent espera fins al dia de la votació general.
Per pobles, on va votar més gent va ser a Vilobí, amb 51 vots; seguit de Salitja, amb 45, i Sant Dalmai, amb 12. La jornada de vot anticipat va coincidir amb dos esdeveniments, la fira de la botifarra dolça a Salitja i la descarregada d'antiguitats i la trobada de cotxes clàssics de Vilobí, d'aquí que en aquests dos pobles el percentatge de participació fos bastant més important que a Sant Dalmai.
Per donar suport a la plataforma Vilobí-Salitja-Sant Dalmai Decideix s'ha creat un grup al Facebook al qual tothom qui ho vulgui es pot adherir. Els impulsors de la plataforma també han decidit fer propaganda a favor de la consulta penjant cartells als seus cotxes particulars. La intenció dels organitzadors és que el proper 28 de febrer hagi votat en la consulta com més gent millor.
EL PUNT
El partit interminable
Catalunya necessita que algú la representi davant del món
En el seu llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, de lectura obligatòria, el periodista Lluís Simon no només parla de la lluita de les seleccions nacionals per obtenir un reconeixement internacional que, amb la llei a la mà, no hauria de ser problemàtic per a la majoria d'elles, sinó d'alguna cosa més profunda. És sabut que ara mateix Catalunya no pot tenir formalment un Comitè Olímpic Català perquè el COI presidit per un català, Samaranch, va modificar la carta olímpica. I que alguna federació internacional de les grans, com la de futbol, ja ha pres mesures per evitar un reconeixement formal de la selecció nacional de Catalunya, tot i que permetin competir Escòcia, el País de Gal·les, Anglaterra i Irlanda, que són nacions d'un mateix estat. Però dret a llei, les federacions internacionals són organismes privats que poden admetre qui considerin oportú. Espanya i el seu estat, però, han lluitat i lluitaran per impedir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes amb males pràctiques incloses. No poden ni imaginar-se les dues seleccions trepitjar el mateix camp o la mateixa pista.
Hi pensava sentint el vicepresident del govern explicar els avenços en afers exteriors i cooperació que s'han fet en aquesta legislatura. Carod-Rovira, orador brillant, reclama un departament d'Exteriors en un futur govern. I és evident que, econòmicament i socialment, Catalunya necessita que algú la representi davant del món, perquè si ens hem de refiar de l'estat que paguem, ho tenim clar. No sé si el proper govern, sigui quin sigui, tindrà l'empenta necessària per enfrontar-se amb la caverna. En tot cas, els mateixos arguments pels quals Catalunya necessita representació exterior serveixen per reclamar seleccions esportives. Però no ens enganyem, Espanya no cedirà. S'ha de ser un estat, diuen. Doncs si volen un Estat, tinguem-lo.
EL PUNT
El llibre del salitgenc Lluís Simon, CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable, es presentarà el proper 28 de febrer a Els Delmes de Salitja, a les 12 del migdia. Després de l'acte, hi haurà tastets de Rajol de Salitja i xocolatada per a tots els assistents. Hi esteu tots convidats.
En el seu llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, de lectura obligatòria, el periodista Lluís Simon no només parla de la lluita de les seleccions nacionals per obtenir un reconeixement internacional que, amb la llei a la mà, no hauria de ser problemàtic per a la majoria d'elles, sinó d'alguna cosa més profunda. És sabut que ara mateix Catalunya no pot tenir formalment un Comitè Olímpic Català perquè el COI presidit per un català, Samaranch, va modificar la carta olímpica. I que alguna federació internacional de les grans, com la de futbol, ja ha pres mesures per evitar un reconeixement formal de la selecció nacional de Catalunya, tot i que permetin competir Escòcia, el País de Gal·les, Anglaterra i Irlanda, que són nacions d'un mateix estat. Però dret a llei, les federacions internacionals són organismes privats que poden admetre qui considerin oportú. Espanya i el seu estat, però, han lluitat i lluitaran per impedir el reconeixement internacional de les seleccions catalanes amb males pràctiques incloses. No poden ni imaginar-se les dues seleccions trepitjar el mateix camp o la mateixa pista.
Hi pensava sentint el vicepresident del govern explicar els avenços en afers exteriors i cooperació que s'han fet en aquesta legislatura. Carod-Rovira, orador brillant, reclama un departament d'Exteriors en un futur govern. I és evident que, econòmicament i socialment, Catalunya necessita que algú la representi davant del món, perquè si ens hem de refiar de l'estat que paguem, ho tenim clar. No sé si el proper govern, sigui quin sigui, tindrà l'empenta necessària per enfrontar-se amb la caverna. En tot cas, els mateixos arguments pels quals Catalunya necessita representació exterior serveixen per reclamar seleccions esportives. Però no ens enganyem, Espanya no cedirà. S'ha de ser un estat, diuen. Doncs si volen un Estat, tinguem-lo.
EL PUNT
El llibre del salitgenc Lluís Simon, CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable, es presentarà el proper 28 de febrer a Els Delmes de Salitja, a les 12 del migdia. Després de l'acte, hi haurà tastets de Rajol de Salitja i xocolatada per a tots els assistents. Hi esteu tots convidats.
dilluns, 1 de febrer del 2010
TRASH-KAT x Vilobí Salitja Sant Dalmai Decideix
TRASH-KAT X DECIDIR
Aquest Divendres dia 5 de Febrer a partir de les 22 h.concert de Trash-kat , al Teatre de Can Sagrera col.laborant amb la plataforma Vilobí , Salitja i Sant Dalmai decideix. Hi haurà una taula pel vot anticipat .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
