diumenge, 2 de desembre del 2018

Exposició PRESOS POLÍTICS A L'ESPANYA CONTEMPORÀNIA

Vilobí d'Onyar del 4 al 13 de desembre del 2018
Cloenda el 13 de desembre amb Benet Salelles

dissabte, 1 de desembre del 2018

FESTA MAJOR DE SANT DALMAI 2018

Dissabte 1 de desembre NIT JOVE

dissabte, 27 d’octubre del 2018

LOTERIA DE CAP D'ANY La Grossa 2018

Ja podeu adquirir les participacions dels Núm. 17183, 17184 i 17186 de la Grossa de Cap d'Any, com sempre als socis i establiments col·laboradors

Enguany a més amb cada butlleta participareu al SORTEIG D'UN LOT DE RATAFIA VOLCÀNICA, per al número de butlleta que coincideixi amb les tres últimes xifres de la Grossa de Cap d'Any 2018

Tots els beneficis aniran a la Caixa de Solidaritat.
__________________________________________________
RESULTATS SORTEIG LOT CREMA I RATAFIA VOLCÀNICA
- NÚM DE BUTLLETA PREMIADA 499
- NÚM DE RETUIT PREMIAT 99

__________________________________________________

A tots els que hi col·laboreu, un any més moltes gràcies pel vostre suport!

dissabte, 13 d’octubre del 2018

Presentació del llibre JO SOC AQUELL QUE VA MATAR FRANCO

L’escriptor i columnista Joan-Lluís Lluís presentarà la novel·la Jo sóc aquell que va matar Franco, guanyadora del Premi Sant Jordi 2017, a Vilobí d’Onyar

Serà el dimecres 24 d’octubre, a les vuit del vespre, al Teatre Can Sagrera (c. Sant Josep, 4).

L’acte està organitzat per Òmnium Cultural La Selva i compta amb la col·laboració de l’ANC de Vilobí, i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar.

Us hi esperem!

dijous, 4 d’octubre del 2018

FEM-NE VIA! Diumenge 7 d'octubre del 2018

Cadena humana contra la repressió unint els pobles de Sant Julià de Ramis i Aiguavia

Acte final a Aiguavia

Apunta't al teu tram aquí
VAM VOTAR. FEM-NE VIA!

diumenge, 30 de setembre del 2018

Aiguaviva: els 376 vots que van sobreviure a la crueltat policíaca

Visitem Aiguaviva un any després del primer d'octubre i parlem amb els veïns que van salvar els vots de la ràtzia de la Guàrdia Civil


Taques negres. Una, dues, tres… Passen de la quarantena. Avancen a pas militar i prenen forma humana. Porten cascs, escuts, porres i bastons. Són gairebé les quatre de la tarda. Després d’un matí de falses alarmes, l’amenaça esdevé real. Els agents de la Guàrdia Civil fan picar les porres contra els escuts. Pam-pam-pam… Les ràtzies per les urnes han arrasat abans Sant Julià de Ramis i part de Girona. Aiguaviva és la pròxima víctima. Pam-pam-pam… Els cops ressonen contra els murs de l’ajuntament i la parròquia de Sant Joan. Els agents han vingut amb ganes d’acarnissar-se.


A la plaça Constitucional –ara U d’Octubre–, una cinquantena de veïns fan una arrossada popular davant l’ajuntament. L’ambient és festiu. Plats plens, vi, cava i somriures. Però l’alegria es tenyeix de negre. El carrer del Pont comença a escopir agents antiavalots. Un, dos, tres… Els veïns corren cap a l’entrada de l’ajuntament per blocar-ne l’accés. Alcen els braços i criden: ‘Votarem! Votarem!’ Els agents es distribueixen ‘com si fossin una legió romana’, assegura Jaume Mas, veí del poble. Aixequen els escuts i ocupen la plaça de banda a banda. Aparten cadires i taules amb agressivitat.

Votants i guàrdies civils es miren als ulls. Mas i altres veïns demanen als agents que s’identifiquin i que mostrin l’ordre judicial per a entrar a l’ajuntament. Silenci… Ho tornen a repetir. Silenci… Alguns agents proven d’avançar rere l’escut. ‘Identifiqueu-vos!’, torna a cridar Mas. Ningú no respon. ‘No vam tenir temps de demanar-ho una quarta vegada. Algú, no sabem qui, va donar l’ordre’, explica. El silenci es transforma en un caos de crits, empentes amb escuts i porres volant per sobre dels caps.

Primera càrrega de la Guàrdia Civil (fotografia: Joan-Pau Ferré)

La primera víctima és Josep Maria Nadal, ex-rector de la Universitat de Girona i germà de Joaquim Nadal. Els antiavalots el tiren a terra. L’aparten de la multitud i li donen cops. El piquen amb les porres i el trepitgen. Dos agents l’arrosseguen pel carrer del Pont. Nadal acaba hospitalitzat al Josep Trueta. A la plaça, la ràbia i la impotència resisteixen el primer envit dels guàrdies civils. ‘Assassins! Truqueu a les ambulàncies!’, criden diversos veïns des de les escales de la parròquia.

Una desena de persones bloquen les portes de fusta de l’ajuntament. La primera tinent de batlle, Marta Vives, observa l’escena des d’una finestra del consistori. Només un enreixat la separa dels antiavalots: ‘Era impossible parlar-hi. Venien encegats a fer mal. Volien emportar-se l’urna, fos com fos.’ Els agents encerclen les portes. La negror agafa un veí i el fa desaparèixer. Cops de porra a l’esquena, cops de puny… Una agent dels Mossos prova d’evitar la pallissa, però la brutalitat la menysté.

L’ajuntament resisteix fins que la Guàrdia Civil dispara gas lacrimogen amb un esprai. La primera bromada química no dissol els concentrats. Els veïns acoten el cap i intenten tancar les portes. ‘Estàvem pendents de barrar-los els pas. No sabíem què passava. Era una olor estranya… Però a la segona ruixada vaig notar de seguida l’ofec i el plor. Em vaig desorientar’, explica Mas. Els agents aprofiten l’atordiment del gas per avançar i entrar en tromba. No hi ha misericòrdia. Aprofiten la superioritat física per acarnissar-se i empenyen la gent al fons de la plaça.

‘Marta, tanca la porta. Que la trenquin’
Dins l’ajuntament, hi ha nervis i estossecs per culpa del gas. Rere les portes de fusta, hi ha una segona porta de vidre automàtica. ‘Marta, tanca la porta!’, exclama un noi que no vol ser identificat. La tinent de batlle la desactiva. Els agents atonyinen els veïns que protegeixen l’entrada. Un d’ells és esclafat contra una paret a cops d’escut. Un antiavalots mira d’obrir la porta amb les mans, però se’n desdiu i se’n va. ‘Tanca-la, tanca-la, Marta –repeteix el noi–. Si volen entrar, que la trenquin.’

Els guàrdies civils s’aparten de la porta i s’afegeixen al cordó que controla la plaça. Són vint segons de calma en què s’esdevé aquesta conversa:

—Noi: Marta, ens l’emportem [en referència a l’urna]?
—Marta Vives: No, tranquil, està solucionat.

El noi tus amb força dues vegades.

—M. V.: No hi ha res a dins.

Per la porta, apareix un home amb boina, és un dels comandants de l’operatiu. No ho sap, però ell i els seus homes són a punt de ser humiliats. L’enginy, aquesta vegada, venç la violència. L’urna d’Aiguaviva és plena de sobre buits. Un veí ha salvat els vots abans de la càrrega. Els ha tret per la porta del darrere i els ha amagat al maleter d’un cotxe. La ràtzia no ha servit per a res. ‘Vaig patir tota la tarda. Els veia tornant al poble, enfurismats, perquè s’havien adonat de l’engany’, explica Vives.

El comandament posa les mans sobre la porta, on hi ha serigrafiat l’escut del poble, i l’obre amb fúria. Els vidres espeteguen. ‘Vinga!’, crida el comandament. Llavors una desena d’agents entren a l’ajuntament. Quatre van de paisà. Un que porta ulleres de sol exigeix als membres de la mesa que s’identifiquin i li donin els DNI. Dos es dirigeixen directament a l’urna, però en comptes d’agafar-la, fan veure que forcegen per aconseguir-la. Un tercer ho enregistra amb una càmera. ‘Eh, eh, eh, espera’t’, crida un d’ells. ‘Van muntar un teatre vergonyós davant nostre mentre ens tenien acorralats’, explica Vives.

Un guàrdia civil reclama al noi el mòbil amb què ha enregistrat l’entrada, però ell fuig escales amunt. Al primer pis del consistori, amaga el telèfon entre la paperassa d’un despatx. Els agents l’atrapen i li exigeixen de males maneres el dispositiu. Ell diu que l’ha perdut mentre corria i que no sap on és. Un antiavalots l’immobilitza pel coll i l’arrossega escales avall. Un segon agent, perquè les cames no li piquin amb els graons, li dóna puntades de peu. Finalment el treuen de l’ajuntament i el tiren a terra, a la plaça.

Poc després, els guàrdies civils abandonen el consistori. S’emporten paperetes i l’urna sense els vots dins d’una bossa d’escombraries. ‘Ens van rebentar una fusta de l’entrada. No sabem per què. I ens van requisar un portàtil, el primer que van trobar… Encara no l’hem recuperat’, denuncia la tinent de batlle. Vives també explica que un dels agents de paisà va sortir del consistori fent veure que havia estat detingut. ‘Anava amb els braços alçats i encreuats’, diu.

Primera càrrega de la Guàrdia Civil (fotografia: Joan-Pau Ferré)

Els agents marxen pel carrer del Pont, el mateix pel qual han accedit a la plaça. El cordó que conté els veïns es desfà i es converteix en una formació d’escuts que camina de recules. La gent els escridassa i els segueix fins a l’entrada del carreró, on dos Mossos d’Esquadra aturen la multitud. L’operació ha durat poc menys de quinze minuts. Els guàrdies civils esquiven un cotxe vermell al final del carrer del Pont entre crits de ‘viva España’. No hi paren atenció. Com a molt, li donen algun cop. Al maleter, però, hi ha allò que cercaven: els vots del referèndum.

Les cases refugi
En Joan Ribot viu al costat de l’ajuntament. Durant les càrregues, casa seva es va convertir en un refugi per als ferits i els afectats pel gas. Ara al balcó hi té penjada una pancarta de ‘llibertat presos polítics’ i un llaç groc. ‘Jo era aquí [assenyala el mig de la plaça] quan va passar tot. Feia fotografies de l’arrossada, quan van arribar. Vaig sentir una barreja de coses: sorpresa, por, impotència…’, explica. A ell no el van agredir, però diu que emocionalment sí que va quedar afectat: ‘Un mes després, encara tenia angoixa. Hi pensava i em feia mal ‘estómac.’ Tampoc no hi ajudava que, dies després de l’1-O, encara tingués racons de casa impregnats amb l’olor del gas.

Primera càrrega de la Guàrdia Civil (fotografia: Joan-Pau Ferré)

Quan la Guàrdia Civil va carregar contra els veïns, la multitud va retrocedir. La porta de casa de Ribot era el primer lloc segur on es podien resguardar. Diversos afectats pel gas, entre els quals Jaume Mas, van rebre les primeres cures a la sala d’estar: aigua per a fregar-se la cara i un lloc on seure i recuperar l’alè. El veí recorda el cas d’un noi que es va quedar assegut en una cadira durant més de mitja hora. ‘Estava quiet, catatònic. Suposo que necessitava assimilar la bestialitat.’

A l’altra banda de la plaça, Dolors Vall-llosera també va convertir casa seva en un refugi improvisat per a les víctimes. ‘Diverses persones van entrar-hi per culpa de les empentes i cops dels policies’, explica. De fet, ella va acollir el noi a qui la Guàrdia Civil va estrangular dins l’ajuntament. Quan el van tirar fora a la plaça, va arribar gairebé fins al llindar de la porta de Vall-llosera, que li va oferir un lloc al sofà. ‘No deixava de plorar.’

Primera càrrega de la Guàrdia Civil (fotografia: Joan-Pau Ferré)

Però el refugi gairebé es converteix en una trinxera. ‘Un agent es va plantar a la porta i em va dir: “Sortiu d’aquí dins.” I jo li vaig respondre que no pensava sortir d’enlloc. “Això és casa meva. No hi poseu els peus, que us denunciaré.” Quan va sentir això, va fer uns passos enrere.’ Minuts després, quan els antiavalots ja se n’havien anat, van arribar els serveis d’emergència a la plaça. Els ferits van ser atesos en tres ambulàncies del SEM. Una desena de veïns van ser derivats a centres hospitalaris.

Primera càrrega de la Guàrdia Civil (fotografia: Joan-Pau Ferré)

Els nens d’Aiguaviva
Mentre els veïns escuraven els plats d’arròs, bona part de la mainada s’entretenia mirant Ice Age a ca la Neus, un centre social situat just davant l’ajuntament. Elisabet Rupià, una de les mares, va entrar-hi poc abans de les càrregues. ‘Vaig començar a sentir sorolls i em vaig adonar que eren ells. I en aquell moment es va acabar la pel·lícula. La meva obsessió era protegir els nens. “Som al cinema”, vaig cridar. I vaig tancar totes les finestres i les portes’, relata.

Rupià no veia què passava fora, però diu que es guiava per les veus que coneixia i pel que veia per una escletxa de la porta principal. ‘Era com una pel·lícula de terror.’. Per l’escletxa només albirava les cames de dues veïnes. Eren la seva referència per a entendre el perill que corrien: ‘Protegien la porta perquè sabien que dins hi havia els nens… Però, de cop i volta, van desaparèixer. Em vaig adonar que érem a primera línia… Buf!’

Mentre cercaven un altre film, va distribuir els infants per la sala per evitar que prenguessin mal si els antiavalots esbotzaven la porta. També va trucar al 112 per avisar els bombers: ‘Els vaig dir que veia fum a l’Ajuntament d’Aiguaviva. Quan em van passar amb els bombers… “Mireu, nois, jo no veig fum enlloc, però ens estan atonyinant de mala manera i necessitem la vostra ajuda”.’

Primera càrrega de la Guàrdia Civil (fotografia: Joan-Pau Ferré)

La ràtzia va durar només uns minuts, però diu que se li van fer eterns: ‘Jo no coneixia tots els nens, però el meu fill em va mirar als ulls i es va adonar que fora passava alguna cosa.’ Dins la sala, Rupià animava les criatures a cridar perquè s’oblidessin del soroll de les càrregues. ‘Tenim els pares més forts del món’ o ‘a Aiguaviva som de pagès’, eren alguns dels crits.

En algun moment, diu que va sentir uns cops a la porta de darrere del centre: ‘No sabia si obrir o no. No tenia ni idea què em podia trobar.’ A la plaça, els antiavalots continuaven reprimint els veïns. Rupià va dubtar, però va acabar obrint. A l’altra banda, hi havia una mare que s’emportava més nens cap a casa. Les criatures que jugaven a la pista esportiva havien vist com la Guàrdia Civil desfilava en pas marcial cap al centre del poble.

‘I després es va acabar tot. La porta principal es va obrir i va entrar un nen. Es va acostar a un altre i li va dir: “Al teu pare li han donat una pallissa.” Li vaig dir que callés. Volia preservar la tranquil·litat, però també van entrar adults amb els ulls vermells i plorosos. Els nens demanaven: “Que heu plorat? Què ha passat?” Va arribar un moment que no els podia aguantar més a la sala. Vaig consultar una mare que és psicopedagoga i després els vaig deixar sortir.’

A l’escola d’Aiguaviva, el primer dia de classe després del referèndum el van dedicar a parlar de violència i repressió. Diversos pares coincideixen que la brutalitat de la Guàrdia Civil ha afectat els seus fills, sobretot els més petits. ‘Els grans, d’una manera o d’una altra, han anat racionalitzant la barbàrie’, expliquen.

Després de la ràtzia, la resurrecció
En Josep Dalmau va ser a la plaça tot el matí. Va participar en l’esmorzar –entrepans de botifarra–– i va ajudar a preparar l’arròs. ‘L’ambient era alegre. La plaça era plena. Es va celebrar un bateig i tot’, relata. Tanmateix, poc abans de l’arriba dels antiavalots, va anar-se’n a casa: ‘Només va ser mitja hora, però quan vaig tornar tot era de cap per avall.’

Les restes de l’arrossada popular (fotografia: Joan Ribot)

No va veure cap agent. Dalmau va entrar a la plaça pel carrer del Pont. ‘El primer que em vaig trobar va ser en Nadal, a terra. Els serveis mèdics l’atenien amb oxigen. Vaig caminar una mica més… Hi havia histèria. Molta gent amb els ulls vermells i tossint. Tenien problemes per a respirar. Un d’ells era el meu fill. Les taules estaven tombades i les cadires escampades per tota la plaça’, explica.

Quan torna a veure la càrrega en un vídeo, Dalmau diu diverses vegades que no és el més indicat per parlar-ne: ‘Jo no hi era. Però els qui som una mica vells i conservem la memòria això ja ho hem viscut. Ja sabem quina mala llet gasten aquesta gent.’

Primera càrrega de la Guàrdia Civil (fotografia: Joan-Pau Ferré)

A tres quarts de cinc de la tarda van arribar els primers periodistes, també gent de la rodalia que volia veure què havia passat. En aquell moment, es va retirar la bandera espanyola del balcó de l’ajuntament. ‘Ens havien demanat per activa i per passiva que poséssim la bandera. I ho vam fer. Però després d’haver rebut el seu agraïment, vam decidir de despenjar-la per sempre més’, diu la tinent de batlle.

La gent continuava a la plaça. Van passar les hores i es va improvisar una castanyada. ‘La gent es podia haver tancat a casa. Ensopida, trista, ferida… Però no. No podien guanyar’, diu Dalmau. Van fer brases i l’olor de torrat va camuflar els rastres del gas. Eren gairebé les vuit del vespre. El cel enfosquia. Poc després, dins l’ajuntament, es van començar obrir els sobres. 376 vots, concretament.

El recompte dels vots del referèndum (fotografia: Joan-Pau Ferré)

A un quart de nou, ja a la llum de la lluna, Jaume Mas va agafar un megàfon. La plaça era plena i hi havia cert nerviosisme. Mas es va acostar l’aparell a la boca i va dir: ‘Vots nuls, dos; vots en blanc, dos; no, vuit; sí, tres-cents seixanta-quatre.’ Quatre hores després dels cops, les empentes i les vexacions, la plaça va esclatar d’alegria.

L’endemà, la placa de la plaça Constitucional va aparèixer guixada amb esprai. A sobre, en plena façana d’una casa, s’hi podia llegir: ‘Plaça 1 d’octubre.’ L’ajuntament no va parar de rebre trucades de solidaritat. Els periodistes perseguien els veïns pels carrers. L’ANC de Vilablareix, el poble veí, va proposar de fer un acte de suport al vespre. La convocatòria va córrer per la xarxa i l’acte es va acabar convertint gairebé en un pelegrinatge. Les carreteres estaven col·lapsades. No es podia accedir a Aiguaviva, els vorals eren plens de cotxes aparcats. Deu mil persones es van congregar al poble.

Primera càrrega de la Guàrdia Civil (fotografia: Joan-Pau Ferré)

Per què Aiguaviva?
Aiguaviva té 775 habitants. Al voltant hi ha l’aeroport, cinc polígons i uns quilòmetres més al nord, Girona. Per què la Guàrdia Civil va decidir de reprimir el poble? ‘Aquí es van atrevir. És una vila petita i sabien que podien arrasar’, diu Dalmau. La primera tinent de batlle ho comparteix. ‘Ni tenim cap polític conegut, ni havia de venir cap famós a votar… Som petits i una víctima fàcil.’

Primera càrrega de la Guàrdia Civil (fotografia: Joan-Pau Ferré)

Ningú no sap si els agents que van protagonitzar la ràtzia havien participat abans en alguna càrrega del Gironès. Tampoc no se sap d’on van sortir. ‘Van entrar per la carretera de Girona, que és on hi ha la caserna més pròxima, però no sabem del cert d’on venien. Aquells dies, molts guàrdies civils van dormir a l’aeroport… I no eren precisament agents de duanes’, diu Vives.

Els veïns sospiten que els agents van rebre alguna mena d’informació abans d’atacar Aiguaviva. ‘Sabien què feien. Van arribar quan hi havia menys gent a la plaça i coneixien perfectament els accessos a la plaça. Si haguessin vingut una hora abans, haurien topat amb dues-centes persones. Potser la història hauria estat diferent’, explica Dalmau.

Querella per tortures i lesions
Els ajuntaments d’Aiguaviva, Sant Julià de Ramis i Girona han presentat una querella conjunta per delictes de tortures i lesions que ha estat admesa a tràmit. La querella adjunta més de dues-centes denúncies de víctimes de la violència. Totes elles han declarat al jutjat i les han visitades metges forenses. Ara van identificant els agents que van participar en les càrregues.

Jaume Mas, un dels denunciants

Mas és un dels denunciants i lamenta l’actitud hostil de la jutgessa durant la declaració: ‘No parava de preguntar-me què fèiem davant l’ajuntament, per què hi érem i si vam oposar resistència.’ Diu que encara no sap si els antiavalotss que van actuar eren de la Guàrdia Civil.

No eren guàrdies civils?
—Els vam demanar de manera reiterada que s’identifiquessin i no ho van fer.
Però portaven l’uniforme i el número…
—Jo també em puc vestir d’antiavalots i posar-me un número identificatiu.
Voleu dir que anaven disfressats?
—És possible. No van dir res, van carregar i ens van robar l’urna.

Mas diu que no confia en la justícia espanyola, però sap que ara mateix passar pels seus tribunals és l’única manera d’arribar algun dia al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

Què voleu aconseguir amb la denúncia?
—Demostrar què ha passat. Han apallissat gent pacífica i han fet servir mètodes repressius propis d’una dictadura. Han passat per alt la seva legalitat i això ha de tenir conseqüències.

Els veïns d’Aiguaviva que han participat en aquest reportatge: Joan-Pau Ferré, Joan Ribot, Josep Dalmau, Jaume Mas, Dolors Vall-llosera i Marta Vives.

Més informació:
Guàrdies civils acarnissats en pobles petits


VILAWEB

dissabte, 29 de setembre del 2018

PRIMER D'OCTUBRE DE 2017 Ni oblit ni perdó

Inauguració de la Travessia Primer d'Octubre

Dilluns, 1 d'octubre a 2/4 de 9 Vilobí d'Onyar (la Selva)

dissabte, 22 de setembre del 2018

Documental POBLE REBEL

Dissabte 22 de setembre del 2018

Teatre de Can Sagrera a les 7h del vespre. Vilobí d'Onyar

Hi ha una Catalunya, dissident i combativa, que perviu i resisteix sota la capa del relat oficial. Una Catalunya on —des dels temps de la fal·làcia de la Transició— la desobediència, la dissidència o l'auto-organització davant la misèria ha estat i és palpable, com també la via repressiva per erradicar-les.

Poble Rebel es proposa, com a llargmetratge documental, endinsar-s'hi, explorar-la, amb un zoom que apunta i enfoca les quatre últimes dècades: arranquem el 1974 amb l'assassinat de Salvador Puig i Antich i apareixem —topant pel camí amb la mal anomenada “crisi” de 2008—, a les lluites de l'aquí i de l'ara, analitzant-ne el context polític, econòmic, social i cultural. Tot, per entendre com i perquè neixen, creixen i s'organitzen els moviments socials.

Tot, per mostrar el principi fonamental d'acció-reacció en ambdues direccions: moviments socials vs. sistema i sistema vs. moviments socials

POBLE REBEL

dijous, 6 de setembre del 2018

FESTA MAJOR DE VILOBÍ D'ONYAR 2018

7, 8, 9, 10, 11, 15 i 16 de setembre

dissabte, 1 de setembre del 2018

APLEC DE LA MARE DE DÉU DE LES FONTS

Salitja, 2 de setembre del 2018

diumenge, 26 d’agost del 2018

PONTS PER LA LLIBERTAT

LLIBERTAT PRESES POLÍTIQUES
A Vilobí d'Onyar equipats amb Ratafia Volcànica i Xuixos Noguera

divendres, 17 d’agost del 2018

Mamuts a Salitja

El grup vallesenc Mamuts va guanyar dimecres el 40è Concurs de Cançó de Salitja, on Nicòmac va quedar segon i Alverd Oliva, tercer

La foto de família de tots els premiats d'aquesta edició CONCURS DE CANÇÓ DE SALITJA


Xavier Castillón - SALITJA
La formació guanyadora es diu realment De Tu a Tu, és de Sant Cugat i té un disc editat

El grup vallesenc de pop-rock Mamuts va guanyar dimecres la 40a edició del Concurs de Cançó de Salitja , amb la cançó Viatge a un desert. El segon premi va ser per al grup badaloní Nicòmac (El Barbuteixot) i el tercer, per al cantautor i guitarrista figuerenc Alverd Oliva, per la cançó Espai. Els tres guardons estan dotats de 800, 400 i 200 euros, respectivament. A més, el grup barceloní Robin’s Secret va rebre el premi popular, decidit pel públic entre els 16 participants. En aquesta edició commemorativa el jurat del concurs estava format per guanyadors d’altres edicions, i mentre els seus membres deliberaven, hi van actuar també tres antics guardonats, que van interpretar les cançons amb què van conquerir el primer premi de Salitja: el grup Frenètic, guanyador de dues edicions, el 2002 (Segueixo intentant) i el 2004 (Laberint); Sandra March, premiada el 1986 per Memòries, i Gerard Solano, que es va incorporar a aquest llarg palmarès de 40 anys el 2016, amb la cançó Records. Aquesta 40a edició del Concurs de Cançó de Salitja, seguida per un públic molt nombrós, va tenir en general un to molt reivindicatiu, amb diverses al·lusions a la situació política del país, als presos polítics i als atacs contra la llibertat d’expressió. Per exemple, una de les cançons participants, Un passeig per Lovaina, d’Un tal Pere, està dedicada al conseller Toni Comín.

Pel que fa al primer premi es dona la curiosa circumstància que el grup guanyador d’aquest any, es diu realment De Tu a Tu i té un disc titulat Moments (Microscopi, 2016), però en el moment de fer la inscripció al concurs un dels seus membres va entendre que no hi podia participar un grup que ja tingués un disc editat, quan el que diuen realment les bases del premi és que no es pot presentar una cançó ja editada en disc, cosa que no passa amb Viatge a un desert, fins ara inèdita. Mamuts o De Tu a Tu té el seu local d’assaig a Sant Cugat del Vallès i està format per Jordi Fàbregas, bateria; Gerard Español, guitarra solista; Joan Giralt, veu i guitarra, i Oriol Piqué, baix. També havien actuat a Salitja en dues ocasions acompanyant el cantautor Oriol Barri, que el 2011 va rebre el premi del públic.

28è Pinxorockibirra

La festa major de Salitja continua i demà, dissabte, inclourà un altre acte ja clàssic: el Pinxorockibirra, que en la seva 28a edició inclourà les actuacions de The Excitements, Will & The Dirties, Silverflame i Drinkin’ Brothers, després del Sopar-Pinxo amb el músic Sergi Estella.

EL PUNT

dimecres, 8 d’agost del 2018

FESTA MAJOR DE SALITJA 2018

15, 16, 17, 18 i 19 d'agost

diumenge, 22 de juliol del 2018

Els 40 de Salitja

El Concurs de Cançó de Salitja celebrarà el 15 d’agost la 40a edició, amb la reunió per una nit del grup Frenètic i altres sorpreses

Sandra March va guanyar el Concurs de Cançó de Salitja del 1986 MANEL LLADÓ.


Xavier Castillón - Salitja

“Salitja és un petit poble de poc més de 300 habitants que, des del 1978, posa el seu propi granet de sorra dins la cultura i la música catalanes amb l’organització d’un concurs que el pròxim 15 d’agost celebrarà la seva 40a edició.” Així presenten els seus organitzadors la 40a edició del ja clàssic Concurs de Cançó de Salitja , que en aquestes quatre dècades s’ha convertit en un autèntic planter per a la música en català, per on han passat com a concursants, amb més o menys fortuna, Adrià Puntí, Josep Thió i Gerard Quintana, Jaume Rufí –que hi va presentar L’Empordà–, Joan Amèric, que sí que va guanyar (1987), o Joan Enric Barceló, d’Els Amics de les Arts, que l’any 2000 va triomfar a Salitja amb el grup Insípids. En els últims anys també han passat pel concurs Teràpia de Shock, Pepet i Marieta, Cesk Freixas (premi popular del 2009) i Tona Gafarot, de Les Anxovetes, que va guanyar el 2015.

Per celebrar aquests quaranta anys de música en directe, el Concurs de Cançó de Salitja ha preparat una edició especial en la qual, a més dels setze finalistes, hi haurà altres actuacions destacades: es reunirà per a l’ocasió el grup Frenètic, de Santa Coloma de Farners, que va guanyar el concurs els anys 2002 i 2004 –a Salitja també han guanyat dues vegades Joan Colls i Sandra Roigé (1988 i 1989) i Doble Via (1998 i 1999)–, i també hi ha previstes les actuacions de Sandra March, guanyadora del 1986, que també va participar com a convidada en l’edició del 25è aniversari, i Gerard Solano, que va guanyar el 2016.

Per subratllar que aquesta és una edició molt especial, la comissió de festes de Salitja també estrenarà durant el concurs un vídeo amb participació de gent del poble, músics i organitzadors, que parlaran d’experiències relacionades amb la vila selvatana i el seu festival durant aquests quaranta anys, des que el concurs es va posar en marxa, el 1978, sense gaires pretensions.

Els finalistes del 2018

Els setze finalistes que participaran en el Concurs de Cançó de Salitja 2018 són els següents: Albina Tena, Alverd Oliva, Flying Hats, Jaume Puig, Jep Cua i la Banda –amb una cançó titulada Xirinacs–, Lia Sampai, Malestruch, Mamelles, Mamuts, Marieta, Masú, Nicòmac, Niel Laz, Òscar Bretau, Robin Secret i Un tal Pere.

Els premis seran de 800, 400 i 200 euros per als tres primers classificats, i seran atorgats per un jurat oficial en què hi haurà guanyadors d’antigues edicions del concurs. També hi haurà el premi popular, triat pel públic.

EL PUNT

dissabte, 16 de juny del 2018

III CONCURS DE RATAFIA DE MARCA DE CATALUNYA -BIANUAL-

La ratafia comercial guanyadora de la MEDALLA D'OR 2018 és RATAFIA VOLCÀNICA


El jurat ha atorgat la Medalla d'Or 2018 a la Ratafia Volcànica de Salitja (La Selva), una ratafia de territori que porta fent-se al volcà de la Crosa de Sant Dalmai i les Fonts de Salitja més de 30 anys, amb una recepta de 1987

El jurat reunit a les instal·lacions de Mas Bes estava format pels següents experts independents del món de la ratafia:

· Lluís Ball-llosera, president dels naturalistes de Girona
· Lluís Carreras, membre de la Confraria de la Ratafia
· Jaume Guinovart, membre de la Fira de la Ratafia de Centelles
· Joan Vinyolas, tècnic agrícola propietari de Mas Bes
· Cristina Mundet, alcaldessa de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai

Ha actuat de secretaria Esther Busquets de la Confraria Gastronòmica dels Naps Ratafins


JORNADES DE LA RATAFIA

Data: 17 de juny del 2018

Lloc: Mas Bes, Salitja, la Selva


3r Concurs de Ratafia de Marca de Catalunya -Bianual-


Vuit ratafies catalanes es posicionen per aconseguir la Medalla d'Or 2018


Les ratafies participants en la contesa són:


Ratafia Ca Roman de Rasquera (Ribera d'Ebre)

Ratafia Farré Garriga de Caldes de Malavella (la Selva)

Ratafia de l'Àvia d'Arenys de Munt (Maresme)

Ratafia L'Empordanesa de Garriguella (Alt Empordà)

Ratafia La Pabordesa de Vilablareix (Gironès)

Ratafia Melody del Masnou (Maresme)

Ratafia Pujol de Gelida (Alt Penedès)

Ratafia Volcànica de Salitja (la Selva)


La constant vitalitat del món de la ratafia, amb ratafies noves i innovacions en altres de tradicionals fa necessari donar-les a conèixer al públic en general i especialment als ratafins, els amants de la ratafia.

Un jurat format per experts independents atorgarà la Medalla d'Or 2018 en un esdeveniment de projecció internacional i màxim enaltiment de la ratafia catalana.

En les tres edicions hauran participat en aquest Concurs un total de 29 ratafies de 15 marques diferents.

Medalla d'Or 2016
Ratafia Melody

Medalla d'Or 2014
Ratafia de l'Avi Guillem


JORNADA SALITJA 2018


Comparteix al FACEBOOK

diumenge, 10 de juny del 2018

JORNADES DE LA RATAFIA SALITJA 2018

Diumenge 17 de juny del 2018
JORNADES DE LA RATAFIA
SALITJA 2018
Diumenge 17 de juny

MATÍ
9h
5a CAMINADA PER RECOLLIR
HERBES PER FER RATAFIA

al volcà de la Crosa PUNT DE TROBADA: Les Fonts de Salitja
11h
VERMUT VOLCÀNIC
amb ratafia VolcânicA i tosquigets, les galetes volcànciques de la Crosa
12h
TALLER DE RATAFIA
amb Anisat dels Raiers (reserveu les garrafes de 3 litres a cuina@salitja.cat abans del 10 de juny).
Tothom que tingui herbes ja recollides les pot portar per intercanviar amb la resta de participants

TARDA
14h
DINAR DE LA RATAFIA
Agrobotiga del Mas Bes de Salitja. Cal comprar el tiquet amb antel•lació. Tel 652307020
Preu 20€ (Infantil 10€: Aperitius, Macarrons amb carn arrebossada o Canelons, Gelat de vainilla o Iogurt)
MENÚ: Aperitiu, Amanida amb vinagreta de ratafia, Embotits del municipi, Mini pizzes de verduretes, Músclos al vapor, Mini cornet salat, Graellada de vedella de Mas Bes -bistec, xurrasco, hamburgueses-, Botifarres, Llom, Gelat de ratafia fet a Mas Bes, Pa, Aigua, Vi i Cafès o Infusions
3r CONCURS DE RATAFIA DE MARCA DE CATALUNYA (BIANUAL)
Medalla d'Or concedida per un jurat d'experts independents del món de la Ratafia
17h
5è CONCURS DE RATAFIA LOCAL
Premi: Diploma a la millor ratafia i reproducció dels capgrossos En Botifarra i Na Dolça (consulteu bases a part)
S'ha de presentar mitja ampolla de ratafia en vidre transparent a l'Agrobotiga Mas Bes fins el 10/06/2018

Finalitzarà la jornada el TAST DE RATAFIES participants acompanyades de la coca de ratafia del Mas Bes

Comparteix al FACEBOOK