dissabte, 30 de gener de 2010

Presentació a Salitja del llibre d'en Lluís Simon



El llibre del salitgenc Lluís Simon, CATALUNYA CONTRA ESPANYA El partit interminable, es presentarà el proper 28 de febrer a Els Delmes de Salitja, a les 12 del migdia. Després de l'acte, hi haurà tastets de Rajol de Salitja i xocolatada per a tots els assistents. Hi esteu tots convidats.

En Lluís fa en l'obra un repàs de les moltíssimes gestions que s'han fet des de Catalunya per poder tenir seleccions esportives, cosa que tenen nacions sense estat com Escòcia o Gales, entre altres. I fa també un repàs dels moltíssims entrebancs que s'han trobat les aspiracions catalanes i de quina manera l'Estat espanyol amb tots els mitjans que té un estat ha intentat evitar sempre que ha pogut que Catalunya pogués competir en competicions internacionals. Detalla pressions a tot nivell i de tota mena i altres fórmules més pròpies de polítiques obscures que s'han utilitzat per aconseguir que Catalunya no pogués tenir algun tipus de reconeixement. I això s'ha fet sigui quina sigui la modalitat esportiva, des dels esports més populars fins els més minoritaris. I també explica com s'ho ha fet Catalunya per tenir reconeixement de seleccions internacionals, que en té, o per poder jugar competicions internacionals, com és el cas de l'hoquei que juga en la copa de seleccions suramericanes. És com diu el subtítol del llibre "un partit inacabat", perquè Catalunya insistirà sempre que trobi una escletxa en aconseguir reconeixements internacionals i perquè Espanya, mani qui mani, dretes o esquerres seguirà com reflecteix la coberta del llibre fent totes les travetes que pugui a les aspiracions catalanes. I és que com llegim en la introducció de l'obra tant el govern de la Generalitat com el de l'Estat seguiran destinant recursos per aconseguir un, el de Catalunya, tenir seleccions amb reconeixement internacional i l'altre, el d'Espanya, impedir-ho. Així ho diu en Lluís:

"A diferència d'altres afers políticament més profunds en què la Generalitat s'ha volgut fer valer enmig del marasme de comunitats autònomes i ha topat contra un mur de ferro anomenat Estat, en l'àmbit de les seleccions i les federacions esportives aquesta paret ha pogut ser saltada gràcies a l'àmbit privat d'aquests mateixes associacions, algunes de les quals, no sense grans dificultats i una gran injecció de diners públiques, han estat reconegudes per organismes internacionals. I Madrid no s'ha quedat, en cap cas, de braços plegats. Ha emprat tots els ressorts de què disposa un govern que és una de les grans potències econòmiques del món per evitar que qualsevol federació catalana, per modesta que sigui, i per extensió el nostre esport, trobi el seu lloc en el món."

Campanya per la correcta retolació de SALITJA


Salitja Recollida de firmes per una nova retolació

Un grup de veïns de Salitja, poble del municipi de Vilobí d'Onyar, han reprès una recollida de signatures que van iniciar l'any passat per la Fira de la Botifarra Dolça, que es fa diumenge, per reclamar que la senyalització de la GI-534, és a dir, la carretera que va de Salitja a Vilobí i a Estanyol, indiqui de la mateixa forma -cos i majúscules- el nom de Salitja com la resta de pobles. De moment tenen unes 300 firmes i la queixa s'ha adreçat també al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, que ahir va afirmar que els correspon la retolació en minúscula pel seu nombre d'habitants.

Diari de Girona

Rètol correcte de Salitja, escrit en majúscules com la resta de pobles

SALITJA és POBLE Campanya oberta a tothom que hi vulgui col·laborar. Podeu baixar-vos l'imprès de recollida de signatures i un cop emplenat fer-ne arribar una còpia a la Generalitat generalitatgirona@gencat.cat

diumenge, 24 de gener de 2010

L'Estat es nega a catalanitzar els topònims nord-catalans a les carreteres


Si se circula per l'N-II en direcció a la Catalunya del Nord, difícilment s'arribarà mai a Perpinyà. En tot cas, la destinació serà sempre «Perpignan». I això mateix passa si es vol anar a Arles per la mateixa N-II, o a la Guingueta d'Ix des de Puigcerdà, perquè en els rètols de senyalització de les carreteres només s'hi pot llegir «Arles sur Tech» i «Bourg-Madame». Diverses entitats han reclamat a la Subdelegació que incorpori els topònims en català d'aquestes ciutats, però l'Estat s'hi nega perquè afirma que la llei estatal indica que s'ha de mantenir sempre el «topònim oficial» de la població senyalitzada. En tot cas, la legislació catalana sí que deixa clar que els topònims han de figurar en català si existeix una forma tradicional del nom en aquesta llengua.

La francesització dels topònims obeeix, segons ha explicat la Subdelegació del Govern, al fet que la llei indica que els topònims s'escriuran en la seva denominació oficial, i que en el cas de Perpinyà el nom només és reconegut en la forma francesa. Així ho va fer saber també el subdelegat, Francesc Francisco-Busquets.

Més casos a Catalunya

No només a les carreteres gironines es dóna el cas de topònims que no són escrits en català. En grans vies com ara l'A-2 a la demarcació de Barcelona és habitual trobar escrit «Valencia» en comptes de «València», o «Castellón» en comptes de «Castelló» a l'AP-7 a Tarragona. A la Terra Alta, a l'N-420, el més normal és dirigir-se cap a «Calaceite», i no cap a «Calaceit». De fet, les carreteres en direcció a la Franja són un dels principals punts de retolació de pobles només en castellà, tot i l'existència del nom oficial en català. Tamarite substitueix en molts punts de l'N-230 el topònim Tamarit de Llitera, i el mateix passa amb el Torricó i Benavarri, que queden escrits com a «Altorricón» i «Benabarre» en molts dels rètols indicatius. Les connexions entre l'Alta Ribagorça i la Ribagorça aragonesa a través de l'N-230 i l'N-260 també contenen un seguit d'exemples d'aquests, i només es pot llegir en els rètols «Castejón de Sos», «Benasque» i «Puente de Montañana» en comptes dels topònims Castilló de Sos, Benasc i el Pont de Muntanyana.

EL PUNT