dimarts, 21 de juny del 2011

CONCURS DE CANÇÓ DE SALITJA Obertes les inscripcions per a la 33a edició (2011)

Inscripcions al 33è Concurs de Cançó de Salitja

Per inscriure-us al Concurs de Cançó de Salitja, si-us-plau, REGISTREU-VOS a la pàgina web del Concurs (bé a través d'un usuari de Facebook o creant un usuari nou)

CONCURS DE CANÇÓ DE SALITJA

dissabte, 18 de juny del 2011

Estrasburg s'interessa per la supressió de les emissions de TV3 al País Valencià L'Intergrup de Minories Tradicionals analitza la política lingüística del govern de Francisco Camps

El valencià Ferran Suay planteja la censura de TV3 i la “persecució” de què és objecte Acció Cultural


Convidats per l'oficina de l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, Ferran Suay, en representació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Júlia López-Seguí, d'Obra Cultural Balear (OBC) van comparèixer ahir dijous en una reunió de l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu.

Ferran Suay va parlar de la impossibilitat de veure els canals públics de televisió catalans i de l'escassa oferta en valencià a Canal 9. Els assistents quedaren particularment sorpresos en conèixer la quantia de les sancions imposades a ACPV per les emissions de TV3, que ha estat tractada com si fóra una gran empresa de telecomunicacions, quan només és una associació cultural sense ànim de lucre.

També, va ser rebut amb perplexitat l'exposició de circumstàncies tan curioses, com ara que Canal 9 encara no haja donat la notícia que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, està imputat pel cas Gürtel.

Per la seua banda, Júlia López Seguí, responsable de l'oficina de drets lingüístics d'OCB, va subratllar que les persones que parlen alemany o anglès “tenen més drets lingüístics efectius” que no les que s'expressen en la llengua pròpia de les Illes Balears.

Pel que fa a transmissions de televisió, els ciutadans balears “pateixen” una cadena pública que està “abocada a un fals bilingüisme, consistent en apuntalar la supremacia de l'espanyol i la subordinació del català en tots els àmbits”, va assenyalar López Seguí.

Després de la reunió formal de l'Intergrup, els representants van mantenir una reunió de treball amb Simone Klinge, secretària de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, i amb Davyth Hicks, secretari de l'Intergrup. Tots dos vanb demostrar que coneixien bé la situació lingüística que es viu al País Valencià i van sol·licitar més informació al respecte.

Pròximament hi haurà una visita d'un comitè d'experts tant al País Valencià com a les Illes, que han sol·licitat de reunir-se amb responsables de política lingüística de diverses institucions i associacions.

L'Intergrup de Minories Tradicional, Comunitats Nacionals i Llengües es tracta d'un grup de treball en què poden participar diputats de tots els partits. El seu nom evita qualsevol referència a les “nacions sense estat” que, al cap i a la fi és del que es tracta, per pressions que Estats com Espanya i França.
Internacionalitzar el problema

El contacte amb les institucions europees és una via de treball que pot resultar productiva. Cal internacionalitzar la situació, ja que el govern espanyol ha demostrat t que no té voluntat de respectar els drets lingüístic de cap ciutadà que no siga castellanoparlant, segons els ponents, malgrat que la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries ha estat ratificada i signada pel govern d'Espanya l'any 2001.

Una mostra del procedir de les institucions estatals l'ha patida la delegació. Les intervencions realitzades davant la comissió del Parlament Europeu, es van fer en anglès perquè, tot i que s'havia sol·licitat la possibilitat de fer-les en català, i que hi ha traductors que estan perfectament capacitats per a fer-ho, es va denegar. I hi hauria prou perquè un estat membre —com ara Espanya— ho demanara perquè el català fóra una llengua de treball al Parlament.

En opinió del ponent, el professor Suay: “Definitivament, a Europa hi ha poca gent que estiga habituada al nivell d'obscurantisme i autoritarisme que es viu al País Valencià. El control ferri dels continguts emesos pels mitjans públics, i la seua conversió en instruments de propaganda del Partit Popular només resultaven familiars a aquells que havien viscut sota les dictadures comunistes”.

EL PUNT

Sánchez Camacho no utilitzarà el català al Senat La president del PP de Catalunya afirma que les traduccions simultànies són un “excés” econòmic en un moment de crisi

El reglament de la Cambra Alta permet la utilització de les llengües cooficials des d'aquest dimarts

La presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, no utilitzarà el català en les seves intervencions davant el ple del Senat malgrat que el reglament ho permet fer a partir d'aquest dimarts. Segons la senadora, l'ús de les llengües cooficials al ple de la cambra alta té un cost que no es pot justificar en un moment de crisi com l'actual, i per tant es limitarà a fer ús de la seva llengua a les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, on sempre s'ha pogut parlar en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat. “Quan les famílies catalanes no arriben a final de més i els pensionistes tenen la seva pensió congelada no s'han de produir excessos i despeses com la que a partir d'avui es produeix al Senat”, ha sentenciat.

Camacho ha fet aquestes manifestacions als passadissos del Senat poc abans que el senador de l'Entesa Ramon Aleu es pronunciï en català al ple de la cambra alta per primera vegada en democràcia. Ho fa en virtut del nou reglament aprovat per tots els grups a excepció del PP i d'UPN, que hi van votar en contra. El reglament permet que els senadors facin ús de les llengües cooficials a les mocions que es discuteixen en ple, però no a les preguntes i interpel·lacions al govern espanyol. Fins ara tan sols es podia parlar en català a la Comissió General de les Comunitats Autònomes.

Comentaris:

Josep Vicent Serrano capella (Fortaleza, Ceará)

Bé, més gent a l'atur.

Per a estalviar deurien de tancar la vintena de canals en castellà que no ens serveixen i que el que fan és gastar llum.

EL PUNT

Rajoy diu que l'ús del català al Senat no és propi d'un “país normal”

El líder del PP creu que no té “cap sentit” i que no hi havia “cap demanada” per utilitzar les llengües cooficials

Diu que “les llengües estan per entendre's i no per crear problemes”

El líder del PP, Mariano Rajoy, considera que l'ús del català, el basc i el gallec als plens del Senat no és propi d'un “país normal” i no té “cap sentit”. Segons el dirigent dels populars no hi havia “cap demanda” enlloc perquè les llengües cooficials es puguin utilitzar als plens de la cambra alta. Els senadors, ha recordat, parlen tots castellà i s'entenen en aquesta llengua sense necessitat d'utilitzar traducció simultània, i caldria que “el que és el normal al carrer sigui el normal a la cambra”. “Les llengües estan per entendre's i no per crear problemes”, ha sentenciat poques hores abans que el senador de l'Entesa Ramon Aleu utilitzi el català al ple del Senat per primera vegada en democràcia.

Rajoy ha fet aquestes manifestacions coincidint amb el primer ple en què entra en vigor en nou Reglament del Senat aprovat amb els vots de totes les formacions menys el PP i UPN. La normativa -pactada amb el PSOE gràcies a l'impuls dels grups catalans, el PNB i el BNG- permet que els representants parlin en totes les llengües oficials de l'Estat quan debatin mocions, però no a les preguntes i interpel·lacions als membres del govern espanyol. La reacció de la dreta ha estat obrir un debat sobre el cost del personal que ha de fer la traducció simultània.

EL PUNT

diumenge, 12 de juny del 2011

FESTA DE LA REVOLTA DELS SEGADORS Santa Coloma de Farners 18 de juny de 2011

Durant tot el dia a la plaça Farners. Organitzat pel Casal Independentista Popular La Sega 1640

diumenge, 5 de juny del 2011

Un equip immaculat El CF Vilobí, dirigit per Javi García, és l'únic conjunt sènior de Catalunya que ha acabat la lliga sense cedir ni un punt

«Nosaltres vam néixer modestos i continuarem modestos»
«El que hem fet és increïble. Aquí, ningú cobra i ningú s'ha deixat anar»
Els jugadors del Breda fent el passadis al Vilobí campió. Foto: DAVID BORRAT.

No és el Vilobí que tots coneixíem (nascut el 1975 i clausurat el 2004), el qual, amb Josep Panella al centre d'operacions, va pujar graó a graó fins arribar a disputar una fase d'ascens per pujar a segona B i també va esdevenir un club de referència a Catalunya en el futbol de base. El Vilobí que enguany ha tornat a situar la petita localitat selvatana en el mapa futbolístic per la seva gesta esportiva –32 victòries en 32 partits, encara que hagi estat a 3a regional– no conserva ni el nom ni l'escut ni tampoc la indumentària (vesteix una samarreta amb ratlles blaves i negres, com l'Inter de Milà) del predecessor. «Hi ha bones relacions i col·laboració amb la gent que dirigia l'altre club, però sempre s'ha volgut separar un de l'altre. Fins i tot amb els colors», explica el president, Josep Casteyó, la intenció del qual era conservar el verd i el blanc.

L'estrella del FC Vilobí no la té al camp, sinó a la banqueta. Javi García, l'exjugador de l'Espanyol, el Palamós, l'Hospitalet i el Girona és qui ha dirigit els destins d'un equip imbatible en què el bloc ha prevalgut per sobre de totes les coses: «El jugador amb més currículum és David Vendrell, que va jugar a tercera amb el Cassà i a preferent amb el Farners», indica el tècnic, amb el títol estatal a la butxaca des de l'estiu del 2010 i amb moltes ganes d'evolucionar, però sense presses: «La meva primera experiència a la banqueta va ser a tercera (el Banyoles) i va acabar molt malament. Tinc expectatives, però no busco res. Si surt alguna cosa, en parlarem. I si no, al Vilobí hi estic encantat.»

Javi García va voler valorar el mèrit de no haver cedit ni un punt: «Aquí tothom té una altra vida, i ningú es va deixar anar ni quan faltant cinc jornades ja érem campions. I tots els que estem aquí hi estem per 0 euros. No cobrem ni la benzina.» El tècnic reconeix que va veure trontollar la immaculada trajectòria «quatre o cinc vegades, i no hauria estat gens injust». En recorda especialment dues: «Contra el Tossa, tot i ser superiors, no vam marcar l'1-0 fins al minut 92 o 93, de falta directa. I també a casa, contra el Tordera, nosaltres amb deu i guanyant 2-1, ens vam salvar dues vegades de miracle del 2-2.» Va qualificar d'heroïcitat el que ha fet l'equip: «És que és molt fàcil tenir un mal dia o que qualsevol rival et pugui empatar o guanyar.»

Modèstia i austeritat.
El president del CF Vilobí lamenta que, tot i que no hi ha ningú que vegi ni cinc, les despeses anuals pugen a 8.000 euros entre arbitratges, fitxes, revisions, material i algun sopar. «I no volem gastar més ni emmirallar-nos en el passat. Vam néixer modestos i continuarem modestos», explica Casteyó, a qui li fa certa gràcia veure quina pot ser la resposta de l'equip el curs vinent en la nova categoria: «El poble dóna pel que dóna i no podem estar gaire més amunt que de 3a catalana, però tenim un entrenador que es un fenomen i que vol guanyar sempre.» Fundat el 2007, Casteyó va recordar l'origen del FC Vilobí: «Érem una quinzena de joves prenent cubates en una terrassa, per la festa major, i ens vam preguntar per què no fèiem un club aprofitant que teníem un magnífic camp de gespa que ningú utilitzava. I vam posar-hi fil a l'agulla...»

javi garcía
josep casteyó

LES XIFRES

0
EMPATS I DERROTES
del Vilobí en tota la lliga.

27
GOLS EN CONTRA
en 32 jornades, amb una mitjana que no arriba al gol encaixat per partit (0,84).

96
PUNTS SUMATS
dels 96 que s'han posat en joc, gràcies a 32 victòries.

151
GOLS A FAVOR
i una mitjana estratosfèrica de 4,71 gols per partit.

EL PUNT

CiU reté el govern a Vilobí d'Onyar, on l'espectre es redueix a dos partits

Olga Guillem (CiU) tornarà a ser l'alcaldessa de Vilobí d'Onyar després que ahir va obtenir el 48,05% dels vots (762), que donen als convergents 6 regidors i, per tant, la majoria absoluta. A aquestes eleccions només hi concorrien 3 partits, en relació amb 5 que hi van concórrer en la convocatòria anterior, l'any 2007, i un dels tres, el PP, amb 76 vots (4,79%) no ha obtingut representació i ha quedat fora de l'Ajuntament. A l'oposició, amb 5 regidors, hi queda el Grup Municipal Independent (GMI) de Josep Borrell, que ha acumulat la majoria dels vots que s'havien repartit partits que ja no existeixen.

EL PUNT


GMI

“CiU governarà sola o no governarà”

“L'institut escola és la proposta clau per al proper mandat”
“No pactarem amb ningú”

Olga Guillem Foto: El Punt.

En una de les campanyes més tenses dels darrers anys, Guillem explica les seves propostes i la relació amb el PP i el Grup Municipal Independent.

Com va la campanya?

Nosaltres ja vam dir que faríem una campanya neta, transparent, explicant el nostre programa. I ho hem fet. He visitat 1.200 cases per explicar què volem fer.

I què volen fer?

El nostre projecte clau és l'institut escola, que el farem allà on es pot fer i on està permès. Els altres dos grups també el tenen en el seu programa, però en un lloc on ja ens han dit que és impossible.

Tenen més projectes o la situació econòmica recomana posar fre?

Tenim més projectes. Però ara, més que mai, s'ha de tocar de peus a terra. CiU ha fet moltes coses els darrers 8 anys. I encara cal habilitar més espais verds, carrils bici i mantenir el que ja tenim.

Hi ha molta tensió amb els altres dos grups que es presenten als comicis?

Fan una campanya d'enganys i mentides. Volen l'institut escola en un lloc impossible. I van programar un debat que va acabar sent un cara a cara. Dos mesos abans ja vam dir que no hi seríem. I fins al darrer moment han fet creure que sí.

I per què no hi van anar?

Perquè creiem que els debats es fan amb partits que són a l'Ajuntament. Si no, al final cadascú acaba explicant el programa. I jo ha he anat casa per casa.

Es pot interpretar com una falta de valor.

Buscaven un enfrontament. I ho volíem evitar. Som un poble petit i cada dia hem de sortir al carrer amb la cara ben alta.

Revalidarà la majoria absoluta?

És agosarat de dir. La gent és la que decideix i, si creu que hem fet una bona gestió, espero que ens doni suport.

Potser li tocarà pactar per fer govern?

Crec que ja tenen decidit que pactaran entre ells. I des de CiU també tenim clar que no pactarem. Estem satisfets de la feina que hem fet i volem continuar fent-la.

Així, CiU governa sola o no governa?

Exacte.

EL PUNT

L'alcaldessa no va al debat de Vilobí ni tampoc l'hi esperen

Olga Guillem (CiU) es nega a debatre amb els candidats del GMI i el PP, que acaben fent un debat cara a cara

De dreta a esquerra, el seient reservat per a Guillem (CiU), De la Cruz (PP) i Borrell (GM). Foto: NURI FORNS.


El teatre de Can Sagrera es va omplir de gom a gom (més de 200 persones) divendres a la nit per seguir l'únic debat electoral programat a Vilobí d'Onyar. Tot i que són tres els candidats que aspiren a l'alcaldia de la vila, l'acte finalment va esdevenir un debat cara a cara entre el cap de llista del GMI, Josep Borrell, i el del PP, Enric de la Cruz. L'alcaldessa Olga Guillem, candidata de CiU, va preferir no entrar a discutir en públic el seu programa. Se li va reservar un lloc a la taula, però tal com havia fet saber, va preferir desentendre's de l'acte. Aquest lloc, de fet, va acabar essent el principal tema de controvèrsia de la trobada, sobretot quan en el torn d'intervencions del públic, l'antic alcalde Ramon Rovira va criticar la manca de respecte de l'alcaldessa per als seus rivals polítics i per als votants.

Borrell i De la Cruz van coincidir en moltes crítiques a l'equip de govern però també van mostrar moltes diferències programàtiques, sobretot en els aspectes econòmics. El cap de llista del GMI va reiterar l'“escàndol” pel fet que hi ha cinc regidors amb dedicació exclusiva i De la Cruz va assegurar que, si governa, abaixarà els impostos. Borrell va dir que buscarà fórmules perquè els veïns participin en els plens municipals i De la Cruz va avançar que si té la clau de l'alcaldia farà valer el seu programa. Tots dos es presenten per primer cop a les eleccions.

EL PUNT