diumenge, 28 d’agost del 2011

ROCK DUR A SALITJA El grup olotí Red Souls guanya el 33è Concurs de Cançó de Salitja amb la contundent ‘Parla o calla'

El primer sorprès va ser el grup guanyador, que van anar a la barra sense esperar el premi


Sorpresa total al 33è Concurs de Cançó de Salitja, que es va celebrar diumenge al vespre amb un total de setze participants. En una edició fortament marcada per la influència de grups com ara Manel, Antònia Font i Els Amics de les Arts, el guanyador va ser un grup de rock dur, la banda olotina Red Souls, amb la cançó Parla o calla, extreta de la seva última maqueta, Addictes. Segons sembla, ells van ser els primers sorpresos per la decisió del jurat, integrat pels músics Carles Sanjosé (Sanjosex), Vicky de Clascà, Albert Oliva i Sergi Marcet i els periodistes Joan Arenyes (Ràdio 4) i Dani Chicano (El Punt Avui). “Com que ens pensàvem que no hi teníem res a fer, hem anat a la barra a beure i ara no sé si tindrem forces per tornar a tocar”, va dir un dels seus components quan van pujar a recollir el primer premi (800 euros) que els va entregar l'alcaldessa de Vilobí d'Onyar, Olga Guillem. Parla o calla és un tema que es pot situar entre el heavy metal i el hardcore i que destaca per la seva tornada enganxosa.

El segon premi (400 euros) va ser per al grup Acousters (Se t'escapa el temps) i el tercer premi (200 euros), per a Minimal 21, per la cançó Nina de bronze trencada. Acousters i Minimal 21 van destacar, segons els organitzadors, “per elegància, per interpretació i, sobretot, pel talent de les seves dues vocalistes”. El premi del públic, decidit per 10 espectadors escollits abans del concurs, va ser per a la cançó Raons sense raó, d'Oriol Barri, que va fer cantar als assistents un tema inèdit i es va guanyar a pols el reconeixement de la gent que omplia el nou envelat de Salitja.

EL PUNT

diumenge, 14 d’agost del 2011

Cançó, ‘birres', rock i ‘pintxos'

Salitja celebra avui, en plena festa major, dos grans clàssics de l'estiu musical: la 33a edició del Concurs de Cançó (19 h) i, ja després del Madrid-Barça, el Pinxorockibirra, amb La Banda del Yuyu, Deskarats i Fi-asko.

En aquesta edició del concurs de Salitja, hi participaran finalment setze grups i solistes, entre les set i les deu del vespre. Per ordre d'aparició, seran Acousters, Albert Solà, Bulma, Cesk Freixas i Sílvia Montells, Jaume Guardia, Jordi Reyes, Mârmara i Minimal 21. Després d'una pausa, actuaran Red Souls, Nort, Oriol Barri, Sarramangu, Sense Sal, Simètric, Ual·la i Xe&Tit.

Aquest any s'ha instal·lat un envelat que protegirà tant l'escenari com el públic, de manera que no hi haurà risc que la pluja pugui interrompre les actuacions. El jurat, format per professionals de la música i la comunicació, triarà els tres guanyadors, que rebran 800, 400 i 200 euros, respectivament.

EL PUNT

Festa major i 33è Concurs de Cançó de Salitja



Rècord d'inscripcions

Parlar de festa major a Salitja és sinònim de Concurs de Cançó, un festival que va néixer fa trenta-tres anys amb la idea d'oferir a músics i cantants de qualsevol estil la possibilitat de donar a conèixer, en un escenari, la seva música. En les seves tres dècades de vida, el festival ha demostrat que és obert a tothom, sense discriminació de cap estil, i per l'escenari han passat cantautors, intèrprets de folk, grups de rock de tota mena, grups de corals, bandes de música tradicional, etcètera. L'únic requisit és que cada cantant o grup només interpreti una cançó, que ha de ser inèdita i en català. Enguany, segons els organitzadors, s'ha batut un rècord de participació, amb un total de 39 inscripcions, de les quals s'han seleccionat 18 grups i solistes que el diumenge dia 14, a partir de les 7 de la tarda, pujaran a l'escenari instal·lat a l'esplanada dels Delmes. Com a novetat, enguany s'han instal·lat unes veles gegants que cobriran tant l'escenari com l'espai reservat per al públic, per tal que el concurs es pugui celebrar igualment en cas de pluja. A partir de la mitjanit, un cop acabat el concurs, se celebrarà en el mateix escenari el 21è Pinxorockibirra, amb les actuacions de Deskarats, La Banda del Yuyu i Fiasko. La resta de la programació es pot consultar a la web www.vilobidonyar.cat i www.salitja.com

La Banda del Yuyu

Deskarats


ELS PARTICIPANTS
Intèrpret i títol de cançó

Abril, Cridant
Acousters, Se t'escapa el temps
Albert Solà, Ulls de marbre
Bulma, Morir jove
Cesk Freixas i Sílvia Montells, Que no et falli mai la sort
Inèrcia, Desperta'm
Jaume Guardia, No hi ha putes ganes de seguir el show
Jordi Reyes, Mentides
Mârmara, Bruna
Minimal 21, Nina de Bronze Trencada
NorT, JardinS De GeL i WhiskY
Oriol Barri, Raons sense raó
Red Souls, Parla O Calla
Sarramangu, A un concert de Lou Reed
Sense Sal, La caixa
Simètric, Rumb al cel
Ual·la, La Llista
Xe&Tit, Això és sentir

Rusó Sala, guanyadora del 32è Concurs

EL PUNT

dijous, 4 d’agost del 2011

“Vilobí ha de tenir veu en l'aeroport” La majoria dels ingressos municipals provenen dels impostos de l'autopista i de l'aeroport

Tot i no tenir indústria ni turisme, a Vilobí hi ha tots els serveis bàsics, que l'alcaldessa assegura que no es tocaran
Olga Guillem al balcó de l'Ajuntament de Vilobí. Olga Guillem i Pujol ha estat escollida de nou per majoria absoluta alcaldessa de Vilobí d'Onyar, com a cap de llista de CiU. Viu a Sant Dalmai, té quaranta anys, està casada i és mare de dues filles. És alcaldessa des del 16 de novembre del 2009, quan va substituir Joan Busquets

La va sorprendre que tornés a obtenir la majoria absoluta per CiU?

Em va sorprendre encara més la poca diferència que hi va haver entre els independents, afins a ERC. Pensàvem que la diferència augmentaria, però la cosa ha quedat igual que la primera vegada que va guanyar CiU, amb sis regidors a cinc. Reconec que ens hauria agradat mantenir els set que teníem en el darrer mandat.

Aquest resultat reflecteix certa divisió al poble entre dues formacions polítiques?

No ho voldria de cap de les maneres ni tampoc crec que sigui així. Les diferències polítiques en un poble com Vilobí no han estat mai causa de divisions entre la població. I intentarem que això continuï sent així.

La majoria d'ingressos de l'Ajuntament provenen de l'autopista i de l'aeroport?

Sí. Una part molt important dels ingressos provenen d'aquestes dues grans infraestructures. I això passa des del mandat del 2007 al 2011 quan es va obligar Acesa a pagar. Quant a l'aeroport, AENA tenia declarat molt poc espai, però això ja s'està arreglant, però encara hem d'anar més lluny. Hem d'intentar que Vilobí tingui la seva cadira en la gestió de l'aeroport.

Vilobí, en l'aspecte econòmic, de quins altres recursos disposa?

De fet, no tenim grans àrees industrials. Tenim un sol polígon i encara petit. Això vol dir que tenim molt poques indústries i tampoc tenim turisme. Tot i així, pel que fa a serveis, tenim gairebé de tot, i cal potenciar les infraestructures per poder continuar mantenint-los. La majoria de gent habitualment treballa a Girona o fora de la població. Tot i així, hem de lluitar perquè Vilobí no es converteixi en una població dormitori. És per això que s'organitzen moltes activitats perquè la gent, malgrat treballar a fora, senti plenament que pertany a Vilobí.

Què considera que li ha quedat pendent de realitzar del mandat anterior?

Aprovar la cessió dels terrenys per construir les noves escoles; aquest tema per nosaltres és prioritari. De fet, ja està, i només resta fer la cessió al Departament d'Educació. Estic convençuda que en pocs anys això estarà solucionat.

I a causa de la manca d'inversions pels temps que corren, què haurà de deixar de fer?

De projectes importants, he de dir que no n'hem hagut de deixar cap al calaix. Intentem adaptar-nos als temps com fa la resta del país. Això es pot notar amb coses com ara el programa de la festa major o les activitats lúdiques, que hauran de ser una mica més restrictives. Pel que fa als serveis bàsics, no tocarem res mentre puguem.

S'han plantejat reestructurar el personal a causa de la crisi?

Doncs sí. Intentarem, però, optar per la mobilitat dels recursos humans de què disposem ara, en lloc de llogar gent nova. Farem una reestructuració dins el personal municipal sense que haguem de fer fora ningú.

I amb els regidors de l'oposició, hi ha bona entesa?

No ens barallem. Per les dues parts s'ha d'aconseguir que hi hagi entesa. Ara, la majoria són nous i se'ls ha d'explicar una mica el funcionament. De moment, es nota una miqueta que encara els falta rodatge dins l'Ajuntament.

EL PUNT

SETGE AL CATALÀ La llengua catalana és objecte d'un atac continu, sobretot del PP

A Catalunya, la sentència de l'Estatut ha suposat l'enduriment de les hostilitats
Al País Valencià i a les Balears perilla l'educació en català


La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, demanant que el seu fill tingui una escolarització bilingüe Foto: ARXIU.


El català viu una situació complicada per l'assetjament de què és objecte
en molts àmbits. El PP és un dels principals instigadors de les hostilitats, ja sigui des del govern –País Valencià o les Illes Balears– o recorrent als jutjats per tombar una llei referendada per tot un poble –l'Estatut de Catalunya.

País Valencià

Els ciutadans del País Valencià són dels que pateixen més l'ofec de les institucions públiques. El govern de Francisco Camps (PP) practica una política anticatalana en tota regla i sempre s'ha oposat visceralment a la unitat lingüística, tot i el gran nombre de sentències judicials que li treuen la raó. En aquest camp, un dels punts més calents ha estat la negativa a admetre en oposicions la llicenciatura de filologia catalana com a títol que acredita el coneixement preceptiu del valencià. A finals del mandat passat, la Generalitat Valenciana també va exigir que es retiressin uns referents valencians d'un web institucional sobre la cultura catalana promogut pel tripartit. La llavors portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, va enviar una carta al govern de la Generalitat de Catalunya en què l'acusava d'apropiar-se símbols valencians –com ara Ausiàs Marc i Joanot Martorell– i també considerava que el concepte de Països Catalans és una fal·làcia.

El llarg i feixuc conflicte pel tancament de les emissions de TV3 és un episodi més del combat del PP valencià contra tot allò que representa una certa catalanitat. Fins i tot s'ha enfrontat amb la Generalitat de Catalunya per haver subvencionat Acció Cultural del País Valencià.

Però l'última polèmica toca directament la immersió lingüística a les escoles. Camps vol suprimir les línies educatives en català i articular-ne només una que integraria el català, el castellà i l'anglès impartits a parts iguals. La intenció és aplicar el programa a partir del curs 2012-2013. La reacció no s'ha fet esperat, i ja s'han organitzat manifestacions per defensar un ensenyament de qualitat i en català. L'entitat cívica Escola Valenciana té previst denunciar al Parlament Europeu l'anomenat decret plurilingüe.

Illes Balears

El nou govern del PP a les Illes Balears amenaça de trencar el consens lingüístic vigent des de fa gairebé 25 anys, amb el qual s'ha intentat afavorir la normalització de l'ús de la llengua catalana, cada vegada més fràgil a les Illes. El nou president, José Ramón Bauzá, ja va anunciar durant la campanya un canvi en la política lingüística en detriment del català: conèixer-lo deixarà de ser un requisit per accedir a l'administració pública, i derogarà l'anomenat decret de mínims, que garanteix la presència de la llengua, almenys en un 50% a l'ensenyament. Els plans de Bauzá comporten eliminar l'esperit de la llei de normalització lingüística, aprovada l'any 1987 i impulsada pels mateixos populars. El canvi de política s'ha justificat ara amb una suposada “manca de llibertat” dels castellanoparlants per fer servir el seu idioma, tot i que l'ús social del castellà és aclaparador a les Illes en relació amb el del català. Bauzá ha vist legitimat el seu gir lingüístic amb una victòria històrica per majoria absoluta en les eleccions. En espera de concretar les mesures més agosarades, ja ha suprimit la direcció general de Política Lingüística i ha tancat la Ràdio i Televisió de Mallorca, un dels dos únics mitjans públics en català.

Com a cirera del pastís, el PP balear ha fet seus els arguments dels populars valencians, i ha qüestionat per primera vegada la unitat de la llengua catalana. El PP pretén impulsar l'ensenyament de les “modalitats insulars: el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc”, amb l'edició de llibres escolars en cadascuna de les variants, segons informa Lluís Plana

La Franja

El 2009, el govern del PSOE va aprovar la llei de llengües, que reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies del territori, però mai com a oficials –aquest estatus queda reservat per al castellà–. La legislació permet que els habitants dels municipis on es parlen les llengües pròpies puguin adreçar-se a l'administració local en el seu idioma, i regula que puguin ser assignatura curricular en l'ensenyament. Tot i això, el PSOE va deixar ben clar que el coneixement del català i de l'aragonès no és obligatori per accedir a l'administració.

La norma va provocar una campanya anticatalana, i van aparèixer entitats com No Hablamos Catalán. Tant el PP com el Partit Aragonès Regionalista no donen reconeixement al català i asseguren que a la Franja es parlen “modalitats” com el fragatí i el lliterà. Ara la posició bel·ligerant guanya pes amb el nou govern del PP. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi, vol derogar la llei de llengües, amb aquest fals argument que no s'ha de protegir cap llengua, perquè només hi ha “modalitats locals”. La Institució Cultural de la Franja ha demanat empara a la Generalitat de Catalunya, segons informa David Marín.

Andorra

Andorra és l'únic estat on el català és oficial, i això permet que es pugui sentir la llengua a l'ONU –Andorra n'és membre de ple dret des del 1993–. Tot i això, el panorama de la llengua catalana al país pirinenc no és gaire esperançador, com admet el govern. Tot i que el gros de la població entén el català, la llengua més estesa és el castellà –un 43,4% de la població la té com a materna. També s'hi ha incrementat de manera notable el nombre d'immigrats portuguesos, i l'ús del seu idioma.

Arran d'aquest complex mosaic lingüístic, l'executiu andorrà promou campanyes a favor de la llengua oficial, que és majoritària a les institucions i la retolació, però no en els comerços. També impulsa l'ensenyament en català, sobretot des que el 1982 va crear l'Escola Andorrana.

Alguer / el Carxe

L'Alguer és una ciutat de Sardenya, amb un 20% de catalanoparlants. L'Ajuntament va impulsar-hi l'oficialitat de la llengua, tot i que la presència que té en l'ensenyament és molt escassa. El govern italià tampoc s'ha preocupat mai de protegir-la.

D'altra banda, el Carxe és el nom d'una serra murciana a tocar del Vinalopó Mitjà, i hi viuen mig miler de persones que parlen català. L'administració no en reconeix l'oficialitat.

Unió Europea

Fa anys que s'organitzen campanyes perquè el català sigui oficial a la UE, però mai no han reeixit, tot i que hi ha catorze llengües oficials amb menys parlants. El govern espanyol sempre s'hi ha negat.

Ara s'ha posat en dubte la legalitat de l'etiquetatge en català.

Catalunya del Nord

L'ús del català a la Catalunya del Nord està sota mínims, tal com demostren les estadístiques oficials –només un 1% de la població el fa servir al carrer–. En l'ensenyament, un 20% de l'alumnat fa alguna assignatura en català. L'educació s'estableix en diversos models a l'escola pública o privada, ja sigui a través de la immersió lingüística o del model de línia bilingüe. L'escolarització en català fa 35 anys, i centres com ara La Bressola passen un anguniós tràngol per les retallades.

La Constitució francesa va aprovar el 2008 la consideració de les “llengües regionals”, entre les quals hi ha el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià, tot i que el govern no ha reconegut oficialment mai cap altra llengua que no sigui la francesa. Per tant, la modificació legal és una mesura simbòlica que no dóna més drets als catalanoparlants.

En el cantó més positiu, hi ha les institucions locals. El Consell General dels Pirineus Orientals va promoure el 2007 uns acords per defensar el català, i Perpinyà, el 2010, va reconèixer el català com la llengua històrica de la vila. En l'àmbit del principat de Catalunya, el PP també s'ha apuntat al carro dels retrets a aquest territori, i ha criticat els ajuts que la Generalitat destina a promoure-hi la cultura i l'ensenyament en català.

Catalunya

La sentència contra la carta catalana s'està convertint en una gota malaia per a Catalunya. Els magistrats del TC van anul·lar l'ús preferent del català a les administracions públiques i als mitjans de comunicació, i un dia rere l'altre es van notant cada cop més els seus devastadors efectes. El PP, amb la connivència de Ciutadans i del Defensor del Poble, burxa contínuament la ferida amb l'excusa que s'igualin els drets del català i el castellà. És per això que han recorregut contra algunes de les normes de l'Estatut que contenen aspectes que afavoreixen la utilització de la nostra llengua: la llei del cinema, la de consum i la dels nouvinguts. També s'ha portat la batalla als àmbits estrictament municipals, i es va arribar a anul·lar cautelarment el gros dels articles dels reglaments d'usos del català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida.

Però les envestides més doloroses han estat les sentències del Tribunal Suprem, que, seguint la resolució contra l'Estatut, van instar la Generalitat a fer del castellà “llengua vehicular de l'ensenyament, juntament amb el català”. Un atac frontal a la immersió lingüística, que funciona des dels anys 80. El govern ja va anunciar al seu moment que tot continuarà igual, i que el model no corre perill, perquè la sentència del TS només es referia a casos particulars.

Tot i això, els populars, continuen tensant la corda, i fa unes setmanes la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, va entrar una instància a Ensenyament perquè el seu fill pugui rebre “educació bilingüe”. La dirigent va estar acompanyada de l'associació Convivència Cívica, que fa anys que atia la suposada discriminació lingüística.

El panorama del català


EL PUNT