ELECCIONS MUNICIPALS VILOBI D'ONYAR SALITJA I SANT DALMAI 2019

Vilobí

GMI 679
JXC 401
ERC 62
LLI 67

Salitja i Sant Dalmai

GMI 293
JXC 235
ERC 39
LLI 11

COMPARATIVA AMB EL 2015

Vilobí

GMI 550
CIU 421
ERC 67

Salitja i Sant Dalmai

GMI 267
CIU 216
ERC 57

FESTA MAJOR DE SANT DALMAI 2018

Dissabte 1 de desembre NIT JOVE

CARNAVAL 2018 SANT DALMAI

Dissabte 17 de febrer

LLOBATONS.CAT

Resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya, 21 de desembre del 2017

MUNICIPI DE VILOBÍ, SALITJA I SANT DALMAI

TOTAL PARTICIPACIÓ: 89,15%

VOTS PER PARTITS:

JUNTS X CATALUNYA 1028
ESQUERRA REPUBLICANA 409
CIUDADANO'S 289
CUP 103
PARTIT SOCIALISTA 81
EN COMÚ PODEM 64
PARTIDO POPULAR 33

Festa Major de Sant Dalmai 2017

Del 5 al 9 de desembre

L'Hostal Vell de Sant Dalmai. Per Ricard Teixidor

Figura 1. L’Hostal Vell en una fotografia de l’any 1963.

Article publicat per Ricard Teixidor al llibre de la Festa Major de Vilobí d'Onyar l'any 2011.

Situació

La casa número 4 del carrer de Sant Llop de Sant Dalmai, és en l’actualitat, una vivenda de planta baixa i pis en la qual hi fa residència el matrimoni Miquel Bagué i Esperança Fancisco. Des de sempre, ha estat coneguda com l’Hostal Vell (cf. figura1). El nom indica, doncs, que en un temps passat aquí hi havia hagut un hostal, tot i que ningú no recorda l’edifici com a tal. L’edifici que ocupa el restaurant de la Crosa abans era conegut com a can Cot; doncs bé, fins a la Guerra Civil, aquí hi havia un altre hostal que segurament es va posar en funcionament quan l’altre va deixar de fer-ho i va passar a anomenar-se l’Hostal Nou. Amb la construcció de la nova carretera de Santa Coloma, va aparèixer una altre hostal que ha perviscut fins ara, can Gros. Una cosa en comú a aquest tres establiments és el lloc de la seva situació; al costat de vies de comunicació importants.

Figura 2. Al poble de Sant Dalmai es creuava el camí de Cassà a Vic amb el camí de Girona a Santa Coloma.

El possible origen de l’Hostal Vell

Ni en les parets ni a les llindes de les portes i finestres de tota la casa no hi ha cap data gravada. No podem, doncs, saber quan es va construir ni quan s’hi varen fer reformes amb el pas dels anys, sobretot quan l’edifici va deixar de ser hostal. L’atzar, però, m’ha portat a localitzar un document notarial a l’Arxiu Històric de Girona, que m’ha permès de saber la data exacta de l’establiment d’una taverna, que a més havia de ser fleca i gavella. És l’any 1756 i estic convençut que és l’origen de l’Hostal Vell. En aquesta centúria es construeixen noves cases en tot el terme de Sant Dalmai i, en conseqüència, creix la població. A l’entorn de l’església parroquial, fins ara aïllada, també. Dues dades demogràfiques ho indiquen clarament: segons el fogatge de l’any 1553, hi ha vint-i-set focs i dos eclesiàstics (focs són cases habitades) que es pot estimar en una població d’entre 110 i 120 habitants; segons el cens de Floridablanca de 1787 hi viuen 154 persones. Davant d’això, i tenint en compte que el poble se situa en una cruïlla de camins importants i, per tant, lloc de pas, es fa necessari l’existència d’un d’hostal on, a més, s’hi pugui vendre una mica de tot. Seria el que ara anomenem una botiga de queviures. És l’obreria de la parròquia qui sol·licita l’establiment de la taverna, fleca i gavella a Gaspar Bastero i Lledó, paborde de l’Almoina del Pa de la Seu de Girona i baró i senyor jurisdiccional del castell de Brunyola. En aquesta època, un particular no pot obrir cap establiment on s’hi practiqui el comerç sense permís del senyor jurisdiccional del lloc; com que el terme de Sant Dalmai està sota la jurisdicció del castell de Brunyola, havia ser el senyor d’aquest qui havia de fer la concessió en forma d’establiment. Un establiment era la concessió d'un immoble en emfiteusi en la qual el senyor o estabilient es desprèn del domini útil, que cedeix a l'emfiteuta, i es reserva el domini directe. El significat de gavella ens pot ser desconegut; era un lloc en el qual es venia principalment sal, un producte de primera necessitat per poder conservar els aliments. També s’hi podien vendre altres productes com l’oli.

L’escriptura de l’establiment per part del procurador del paborde de l’Almoina a favor del obrers de la parròquia de Sant Dalmai està autoritzada pel notari públic de Girona, Alexandre Andreu i Vilana. Fins la dècada de 1990, es guardava una còpia de l’escriptura entre els llibres de l’Arxiu Parroquial. La conservació d’aquest document notarial era important per a la parròquia, ja que li permetia fer valdre els seus drets sobre l’hostal sempre que li calgués. Actualment estan custodiats a l’Arxiu Diocesà de Girona. D’un total de set folis, en fem la transcripció literal dels tres primers i una part del quart “Sépase por esta escritura pública como yo, el Dr. Gerónimo Sitjar y Boix, presbítero beneficiado de San Feliu de Gerona como a procurador del ilustre y muy reverendo don Gaspar Bastero y Lledó, canónigo de la Seo de Barcelona, obteniendo la pabordía de la Limosna del Pan de la Seo de Gerona, por estas y otras cosas por el en dicho nombre constituido ante Francisco Font por autoridad Apostólica Real Notario Público collegiado de Número de Barcelona a los tres de junio del próximo pasado año; sabiendo y atendiendo que por parte de los infraescritos obreros de la Iglesia Parroquial de San Dalmay, Baronía del Castillo de Bruñola, Obispado de Gerona, de cuya Baronía por razón de dicha pabordía el susodicho es mi Principal i Barón, se me ha expuesto lo siguiente, que en respeto de no hallarse en dicho lugar de San Dalmay Taverna, ni fleca ni gavella para dar mantenimiento a los pasageros que por allí pasan para hir a Vique [Vic], Olot y en otras partes, fuesse servir auto de establecimiento de las susodichas Taverna, Fleca y Gavella a dicha obra de San Dalmay, exponiéndome que aquella se hallaba con muy poca conveniencia por cuyo motivo seria hazer grande caridad a dicha obra otorgarle la susodicha concesión sabiendo y atendiendo asimismo la dicha petición ser justa y congruhente por las causas y motivos arriba explicados. Por tanto, en dicho nombre de mi grado y cierta ciencia durante el beneplácito del relatado mi Principal como a Paborde predicho y de los suyos en ellos sucesores, establesco y por título de concesión sub emphiteótica concedo y por mejor decir subemfiteotico al Rdo Dr. Jayme Mitjans Presbítero, rector de dicha Parroquial Iglesia de San Dalmay y en dicho nombre, Obrero mayor de la Obra de la citada Parroquial Iglesia, a Juan Palahí labrador y a Dalmacio Turon, carpintero, ambos el presente y corriente año también obreros de la susodicha Obra, presente i baxo acetantes, y a los suyos en ella sucesores, perpetuamente la dicha Taverna, Fleca i Gavella de dicho lugar y término de San Dalmay; así que de oy en adelante, en virtud del presente, puedan los susodichos obreros alquilar en pública al moneda o sin ella y a la persona o personas que bien les pareciere y con el precio o precios que con ella o ellas acordar pudieran las dichas taverna, fleca y gavella, y del precio o precios, que de las relatadas cosas resultaran sea todo a utilidad de dicha obra convertido queriendo en dicho nombre que sea de la obligación de tal o tales personas cuyas tendrán las susodichas cosas alquiladas de tener pan, vino y demás se ofreciere de buena calidad vendiendo tales cosas en los precios proporcionados al tiempo y según se vendiera al trigo y vino entonces en las otras partes asseñalando con la tabla por los obreros de dicha obra dichos precios y según los tales la cantidad de pan y vino se tendrá de dar como y también en la gavella las cosas estarán obligados los arrendatarios de ésta tener y en caso de hazer al contrario incidan el la pena de tres libras barcelonesas por cada vez que se hallara haverse echo, prohibiendo también bajo la misma pena, que ninguno pueda vender pan, vino ni demás ni tampoco tener gavella sí solamente la dicha obra, y por mejor decir los que tubieren arriendo de ella en la conformidad se dispondrà con la tabla dando facultat a los mismos obreros de poner en dicha tabla”.

Anàlisi de l‘escriptura

Un dels motius pel qual els obrers sol·liciten l’establiment de la taverna, fleca i gavella ve donat pel fet de que no n’hi ha cap i, en ser un lloc de pas d’una important via que va a Vic i Olot, els transeünts es veuen amb la necessitat de fer-hi parada i repòs. Ens podem preguntar quin era aquest camí, d’on provenia i per on passava. Dons bé, diverses fonts consultades, m’han permès refer tot el seu recorregut. Era el camí de Vic, més ben dit, era uns dels camins de Vic que comunicaven molts pobles de la Selva amb la capitat de l’actual comarca d’Osona. Partia de Cassà i passava per Campllong i Riudellots. Com que desconec tot aquest tram, no en faig una descripció. En canvi, sí que he pogut estudiar tot el traçat des de Riudellots fins a Sant Dalmai, existent i del tot transitable fins no fa més de cinquanta anys. Des de Riudellots pujava cap a ca n’Abras i a can Calau. Sempre en direcció a ponent deixava el terme de Riudellots i entrava al d’Aiguaviva per can General. L’autopista el va tallar i l’aeroport el va fer desaparèixer. A Salitja reapareix i va a Sant Dalmai, no per la carretera actual, sinó pel camí vell, que passa per can Tries, puja cap a la Casa Petita d’en Tries, baixa al carrer de l’Església, tomba per la carretera de Salitja i desemboca a la Plaça de la Crosa. I ara us preguntareu cap on tirava per anar a Vic i a Olot. Doncs, pel camí actual que puja a Brunyola i després continua fins a Sant Martí Sapresa, Aquí s’unia amb dos camins rals importants, el que anava de Girona a Vic i el que anava de Santa Coloma a Anglès, Amer Olot. A més, cal dir que per Sant Dalmai hi passava el camí ral que anava de Girona a Santa Coloma, actualment conegut com la carretera vella de Santa Coloma. Els amants de fer caminades sabreu que el tram que passa pel terme de Sant Dalmai encara és transitable en gairebé la seva totalitat. Baixava del volcà de la Crosa cap al poble i seguia pel carrer de Sant Llop i travessava la Plaça de la Crosa; després seguia avall per darrere de ca l’Estevenet passava pel costat de can Toni fins a arribar a prop de can Valls. Aquest tram era el mateix de l’antic camí que unia Sant Dalmai amb Vilobí i que actualment s’ha recuperat com a via verda. Des de can Valls baixava a l’Onyar i després pujava a les Quatre Carreteres on deixava el terme. La primera notícia sobre la seva existència és antiga; ja el trobo documentat l’any 1336 amb el nom de camí públic i camí moner; el segle XVII és el camí que va de Sant Dalmai a Vilobí i a Santa Coloma i el segle XVIII té la categoria de camí ral que uneix Girona amb Santa Coloma.
L’altre motiu per sol·licitar l’establiment de l’hostal ve donat per la necessitat d’obtenir diners per part de l’obreria. Per a quina finalitat? L’escriptura diu: “...exponiéndome que aquella [l’obreria] se hallaba con muy poca conveniencia por cuyo motivo seria hazer grande caridad a dicha obra otorgarle la susodicha concesión sabiendo y atendiendo asimismo la dicha petición ser justa y congruhente por las causas y motivos arriba explicados”. Joaquim Maria Puigvert, en la seva tesi doctoral La parròquia rural a Catalunya (segles XVIII-XIX, Bisbat de Girona), exposa el cas d’aquest establiment i apunta que, amb l’arrendament, l’obreria pot obtenir diners que li fan falta per fer front a les despeses de l’ampliació i renovació de l’església; a la façana hi ha la inscripció de la data de 1762.
Més endavant, l’escriptura diu que els obrers han de pagar un parell de capons com a entrada i un cens anual de vuit sous. És una quantitat força raonable ja que l’establiment els permet de fer l’arrendament a la persona o persones qui vulguin, decidir quins productes cal incloure en la gavella, i també posar els preus “ según se vendiera en otras partes” i els garanteix que “ninguno pueda vender pan, vino, ni demás ni tampoc tener gavella, sí solamente dicha obra”. En tenen l’exclusiva, per tant, no tenen competència i és una font d’ingressos segura.

Figura 3. Full d’inici del primer dels set folis de l’escriptura de l’establiment. És un trasllat o còpia de l’any 1774.

L’estat actual de la casa

No he trobat documentació posterior sobre l’hostal. El fet de que el seu nom encara sigui recordat, fa suposar que a l’inici del segle XX encara funcionava.

L’any 1962, Miquel Bagué, que aleshores, vivia a can Borra de Brunyola, va comprar la casa a Maria Cot, resident a Cassà de la Selva. Des de que es van casar, en Miquel i l’Esperança hi han residit fins a l’actualitat. Llavors era una casa aïllada i més petita. L’escriptura de compravenda diu que la seva extensió era de només de “sesenta y dos palmos, igual a a doce metros, ochocientos sesenta y dos milímetros cuadrados.” La compra d’un terreny contigu va permetre ampliar-la i reformar-la. Les obres varen ser fetes pel paleta Alfons Restrudis. Els veïns del poble, segons ens comenta en Miquel, van veure funcionar pe primera vegada una formigonera, i afegeix: “amb la quantitat d’aigua que es necessitava per fer el morter, no es podia poar del pou amb una galleda, per això un mecànic del poble ens va muntar un motor i això també va ser una novetat pel poble”. Amb al pas del temps la casa s’ha anat adequant a les necessitats de la vida moderna.

Figura 4. Detall d’un llenç de paret de pedra tosca i d’una llinda de fusta.

Els propietaris han tingut la gentilesa d’ensenyar-me totes les estances de la vivenda, en una de les quals s’ha conservat, a obra vista, una llinda de fusta i uns trossos de paret de pedra tosca (cf. Figura 4), elements que poden ser originaris de l’edifici primitiu. També he vist el pou, molt antic, on abans, segons m’explica en Miquel, la gent del poble hi venia a poar aigua que anava molt bé per coure els cigrons.

Figura 5. Detall de la volta catalana de l’escala que comunica la planta baixa amb el pis.

És interessant la volta catalana d’una escala (cf. Figura . Al costat, hi havia un gran safareig, on el cisteller de can Cot hi posava els vímets en remull. Quan es varen fer obres, es va tirar a terra un gran forn de pa, de mides desproporcionades amb el que era la casa, i també es va descobrir un gran armari empotrat i tapiat on s’hi devien guardar ampolles, gots sitrells i altres atuells propis d’un hostal. Tot plegat és una prova de l’existència d’una fleca que també feia d’hostal.

Bé, aquesta ha estat la història del possible origen de la casa de Sant Dalmai coneguda amb el nom de l’Hostal Vell. La seva presència ens indica que, en aquell temps, no devia pas ser poc el trànsit per aquells camins de mal passar. Traginers amb rucs carregats de sàrries als lloms o estirant carros més pesats que el plom, pagesos i viatgers hi feien parada; era tot un descans, tant per a la gent com per a les bèsties. És el record d’una època, no massa llunyana, quan les distàncies no es comptaven per quilòmetres sinó per hores.

Fons documentals
Arxiu Històric de Girona; fons Hospici, signatura 235.
Bibliografia
IGLESIAS I FORT, Josep: El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Rafael Dalmau ed., 1981. [Publ. Fundació Salvador Vives Casajuana].
PUIGVERT, Joaquim: La parròquia rural a Catalunya : segles XVIII-XIX : Bisbat de Girona. 3 v. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1994. [Col·lecció de tesis doctorals microfitxades ; 2083].
VILAR, Pierre: Catalunya dins l’Espanya moderna, III. Barcelona: edicions 62, 1966.
Consulta en línia:
http://www.tdx.cat/handle/10803/2005;jsessionid=95A53F3E138EE45D7EEBA7809CF60E0E.tdx1.
Agraïment
Vull fer palès el meu agraïment al matrimoni Miquel Bagué i Esperança Francisco per haver tingut la gentilesa d’ensenyar-me la casa i haver-me aportat informació sobre el mateixa.

© Ricard Teixidor i Palau

PORTALGIRONI.CAT

REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA 1 OCTUBRE 2017

Resultat dels pobles de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai

SÍ: 1.666 (96,36%)
NO: 38 (2,20%)
Blanc: 19 (1,10%)
Nul: 6 (0,35%)

TOTAL: 1.729 votants

La campanya solidària de Vilobí dóna els seus fruits: més de 500 donants de medul·la en dos dies

La primera jornada va tenir lloc el 12 d’abril i les cues van ser constants al llarg de tota la tarda, arribant a aconseguir fins a 365 mostres. Ahir dimecres, 19 d’abril, durant la segona sessió, se’n van recollir 164

Fotografia: La donant número 500, ahir després de la mostra de sang. / Ajuntament

Un total de 529 mostres per fer-se donant de medul·la òssia és el resultat de la campanya solidària engegada per l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar fa unes setmanes i que s’ha desenvolupat al llarg de dos dies a la sala d’actes de Can Roscada de Vilobí. La primera jornada va tenir lloc el 12 d’abril i les cues van ser constants al llarg de tota la tarda, arribant a aconseguir fins a 365 mostres. Ahir dimecres, 19 d’abril, durant la segona sessió, se’n van recollir 164, assolint el repte de superar de les 500 que des del consistori s’havien proposat com a repte. Des del consistori fan un agraïment molt especial a totes les persones, provinents del municipi, però també d'altres poblacions de les comarques gironines, com de diversos punts de Catalunya, per la seva implicació i el seu gra de sorra solidari".

L’origen de la campanya es troba en el cas d’en Pau, un infant de 18 mesos del municipi que està pendent d'un trasplantament a causa de la leucèmia que pateix. Aquestes 529 persones que han participat de la recollida de mostres entren a formar part del registre universal de possibles donants compatibles, que pot servir tant per ajudar al veí vilobinenc com d'altres persones que es troben en la mateixa situació. Aquest registre compta amb més de 30.000.000 de persones arreu del món.

TRIBUNA SELVATANA

FESTA MAJOR DE SANT DALMAI 2016

Dies 4, 5, 6, 7, 8, 9, i 10 de desembre

LLOBATONS.CAT

Projecte per portar l'aigua des de Salitja fins a Sant Dalmai

La inversió és de 196.000 euros i posarà fi al problema de nitrats que arrossega el nucli des de fa quinze anys

Vista aèria del poble de Sant Dalmai
Nuri Forns - Vilobí d'Onyar

El nucli de Sant Dalmai, al terme de Vilobí d'Onyar, estarà connectat amb la xarxa d'aigua de Vilobí i Salitja abans de l'estiu vinent, segons les previsions de l'Ajuntament de Vilobí, que ha aconseguit una subvenció de l'ACA per dur a terme el projecte. Les obres consistiran a instal·lar la canonada des de Salitja fins a Sant Dalmai (1,2 quilòmetres), i permetran que Sant Dalmai deixi de dependre de l'aigua del pou, que des de fa quinze anys, segons l'Ajuntament, presenta nivells de nitrats per sobre del que es considera normal. Periòdicament s'han anat realitzant controls de qualitat de l'aigua, i últimament s'ha superat el llindar màxim normatiu de 50 mg/l, fet que va obligar el consistori a emetre un ban el 6 d'octubre passat. Tot i que des de l'equip de govern del Grup Municipal Independent - Independents de la Selva asseguren que els nivells ja tornen a estar normalitzats, el regidor de Medi Ambient, Quim Vivas, va explicar que en les analítiques el nivell de nitrats de Sant Dalmai (on hi ha uns 550 habitants) sempre estan en la franja alta. A més, a l'estiu durant sis setmanes el dipòsit va estar al 50% de capacitat “i no remuntava, així que hi ha també un problema de quantitat”, hi va afegir. El cost de les obres és de 196.000 euros, dels quals l'ACA en cobreix el 88%. L'alcaldessa, Cristina Mundet, va explicar que confia que es pugui treure a licitació a finals d'aquest any o inicis del vinent. La rasa que s'ha d'obrir per fer passar la canonada començarà a l'altura de la plaça de Salitja, i anirà paral·lela a la carretera que porta a Sant Dalmai. A més, l'Ajuntament aprofitarà per fer una via verda (per a bicicletes i senderistes) al costat de la carretera, que era una reivindicació històrica dels veïns. El projecte de la via verda serà sufragat en un cent per cent pel municipi, i el cost previst serà d'uns 75.000 euros, però encara s'ha de redactar.

Vilobí farà diverses obres de millora a Sant Dalmai i Salitja abans d'acabar l'any

L'equip de govern (GMI) té previst reformar la carretera de Caldes, instal·lar un nou aparcament o fer una via verda, entre altres actuacions

La reforma de la carretera de Caldes podria arrencar la setmana que ve. Carles Colomer

L'equip de govern de Vilobí d'Onyar (GMI) té previst realitzar diverses obres de millora als nuclis urbans de Salitja i Sant Dalmai abans d'acabar l'any. Així ho va confirmar ahir el regidor d'Urbanisme, Joaquim Vivas, qui va avançar que la primera d'aquestes actuacions, la reforma de la carretera de Caldes, a Salitja, s'iniciarà la setmana que ve. «Es farà una vorera, dos passos de vianants aixecats i es reesfaltarà un tram d'aquesta via» va explicar el regidor vilobinenc, qui va precisar que aquest projecte es va adjudicar per un cost de 49.612,23 euros (IVA inclòs).

Pel que fa a la resta d'actuacions previstes a Salitja, Vivas va destacar ahir que una de les més importants i costoses consistirà en el reesfaltatge dels camins de Can Formiga i Can Bes. «Actualment estan molt malament i la idea és que les obres es licitin abans d'acabar l'any. Serà una actuació cara, tot i que encara no sabem a quant pujarà» va concretar el també edil de Mobilitat i Medi Ambient. A part d'aquestes obres, a Salitja es preveu canviar la senyalització del casc antic o la ubicació de la parada del bus, que actualment està situada a la plaça major. «Fa molts anys que els veïns reclamen millores en aquest espai, i de moment, tenim preparat un avantprojecte, tot i que encara és tot molt inicial» va dir Vivas.

Respecte a Sant Dalmai, es preveu que abans d'acabar el 2016 es pavimenti la minipista de bàsquet a la plaça dels Països Catalans o que es faci un nou aparcament. «La pista que existeix ara és de sorra i està situada en una zona verda i el que volem fer és pavimentar-la per fer-la més practicable», va remarcar el regidor. «L'aparcament segurament es farà davant del pavelló municipal, i tindrà uns 20 metres quadrats per a unes 40 places» va afegir. Justament amb relació al pavelló, s'hi realitzarà la sortida d'emergències de l'altell i s'hi instal·laran noves zones d'ombra, ?obres que el govern local té previst adjudicar a finals d'any.

De cara al futur, i com a Salitja, també es vol reformar la plaça de la Crosa que, segons Vivas, actualment està «molt desencantada». «Intentarem que aquest projecte entri en els pressupostos del 2017» va dir Vivas qui va destacar que un dels projectes que preveuen executar l'any que ve, servirà per unir les dues poblacions. «Farem una via verda sobre la canalització que connectarà l'abastament d'aigua de Salitja amb el de Sant Dalmai», va detallar l'edil.

Participació ciutadana

Per tal d'explicar aquests projectes als veïns i acollir noves propostes, el govern local ha organitzat reunions participatives als dos nuclis urbans. A Sant Dalmai es va celebrar el passat 4 d'octubre, mentre que a Salitja està convocada per al 26 d'aquest mes.

DIARI DE GIRONA

Resultats de les eleccions generals del 26 de juny del 2016 a Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai

SALITJA I SANT DALMAI
CDC 201
ERC 160
ECP 47
PP 27
PSC 12
PACMA 11
CS 11
PCP 0
PXC 0
RCGV 0

VILOBÍ D'ONYAR MESA A
CDC 150
ERC 161
ECP 84
PP 48
PSC 44
PACMA 8
CS 38
PCP 0
PXC 1
RCGV 1

VILOBÍ D'ONYAR MESA B
CDC 153
ERC 151
ECP 67
PP 28
PSC 48
PACMA 8
CS 29
PCPC 2
PXC 1
RCGV 0

Sant Dalmai celebra la Festa Major

Aquesta nit se celebra un sopar i hi haurà l'actuació de Miquel del Roig i dimarts es tanca la festa amb sardanes, concert i ball a càrrec de l'Orquestra Selvatana.

Sant Dalmai celebra aquests dies la seva festa major. Organitzada per l'Associació Els Llobatons i Daines de Sant Dalmai, amb la col·laboració de l'Ajuntament, al llarg del cap de setmana s'han celebrat activitats per a tots els gustos i edats: Des de classes de zumba, passant pel campionat de petanca fins a la Nit Jove de la mà d'actuacions de discjòqueis. Com no podia ser d'una altra manera, la programació de la festa també va programar activitats infantils. Avui i demà la festa continua. Aquest vespre se celebra un sopar popular que acabarà amb l'actuació de Miquel Roig, i dimarts l'Orquestra Selvatana prendrà el protagonisme, oferint sardanes, concert i ball.

DIARI DE GIRONA

FESTA MAJOR DE SANT DALMAI 28 i 29 de novembre, 4, 5, 6, 7 i 8 de desembre del 2015

PROGRAMA D'ACTES

LLOBATONS.CAT

Pla a Vilobí per atreure més visitants amb la Crosa de reclam

La dissolució del consorci obre una etapa perquè agents públics i privats activin el potencial del volcà i l'entorn

Una imatge de l'any passat de l'accés al volcà de la Crosa, a la GI-533, a l'entrada a Vilobí Foto: JORDI RIBOT / ICONNA.

L'Ajuntament de Vilobí d'Onyar i l'associació de joves empresaris i emprenedors del mateix municipi (JEEV) han organitzat per demà la primera jornada d'activació turística sobre el volcà de la Crosa i el seu entorn (el riu Onyar). La voluntat, segons indiquen els uns i del altres, és “posar en contacte el sector públic i el sector privat”, assegura la presidenta de JEEV, Bel Jaume.

La jornada tindrà lloc al primer pis del pavelló del nucli de Sant Dalmai (de nou del matí a dos quarts de dues del migdia). Hi són convidats representants dels ajuntaments de Brunyola, Caldes, Riudellots, Aiguaviva i Bescanó, dels consells comarcals de la Selva i del Gironès i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

L'equip de govern de Vilobí, del grup municipal Independent (GMI), té la intenció de garantir la protecció del paratge i al mateix temps incentivar-lo com a reclam per augmentar el nombre de visitants, assenyala el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Josep Borrell.

La dissolució del Consorci de la Crosa, que tenia un sol empleat i representants polítics de diferents municipis, obre una nova etapa en què les administracions s'han d'implicar “en la senyalització i la delimitació de l'espai”, assenyala el regidor. “Empreses i emprenedors hi poden tenir la seva oportunitat”, hi afegeix Borrell.

Conèixer l'Alt Onyar

La presidenta de JEEV considera que la de demà és la primera de les jornades per potenciar un turisme de salut i gastronòmic. “L'Alt Onyar és una zona molt desconeguda”, assenyala Bel Jaume. Segons la presidenta dels joves empresaris, hi ha negocis de turisme rural i establiments de restauració a partir dels quals es pot aprofundir en “turisme de natura, d'excursions i familiar”.

Al final de la jornada, l'Ajuntament lliurarà el premi a Mònica Prunell, la vencedora del concurs per a la tria del logotip de turisme del municipi.

LA DATA
28.11.15
De 9 a 2/4 de 2,
al pavelló de Sant Dalmai, es farà la jornada d'activació turística sobre el volcà de la Crosa.

EL PUNT

ELECCIONS 27S CATALUNYA 2015 Resultats votacions a Vilobí, Salitja i Sant Dalmai

Eleccions 27 de setembre del 2015

SÍ A LA INDEPENDÈNCIA 1487 76,77% Junts pel SÍ + CUP
NO A LA INDEPENDÈNCIA 355 18,33% Ciutadans + PP + Unió + PSC

SALITJA I SANT DALMAI

CENS 712
VOTS 625 87,78%

Junts pel SI 487 77,92%
CUP 47 7,79%
Ciutadans 21 3,36%
PP 20 3,20%
Unió 17 2,72%
Sí que es pot 16 2,56%
PSC 8 1,28%
PACMA 2 0,32%
Pirates 2 0,32%
Els Verds 1 0,16%
Vots en blanc 4 0,64%
Vots nuls 0


VILOBÍ D'ONYAR

CENS 2285
VOTS 1937 84,77%

Junts pel SI 1339 69,13%
CUP 148 7,64%
Ciutadans 165 8,52%
PP 75 3,87%
Unió 46 2,37%
Sí que es pot 65 3,35%
PSC 69 3,56%
PACMA 5 0,26%
Pirates 1 0,05%
Els Verds 4 0,21%
Vots en blanc 10 0,52%
Vots nuls 9 0,46%

El GMI posa fi a 36 anys de batlles convergents a Vilobí

Cristina Mundet diu que l'emociona ser la primera autoritat local i haver rebut la confiança de gairebé nou-cents veïns

Relleva Olga Guillem i afirma que volen posar fi a pràctiques poc clares

Una imatge de la celebració del GMI de diumenge a la nit, amb Cristina Mundet, la nova alcaldessa, a la dreta Foto: EL PUNT AVUI.

Cristina Mundet i el Grup Municipal Independent de Vilobí d'Onyar han posat fi a l'hegemonia de Convergència i Unió, que perdrà l'alcaldia després de 36 anys. “Suposo que deu ser una feina molt emocionant fer d'alcaldessa [...] Hem fet història i som pioners [...] Per mi, que la gent hagi confiat en nosaltres ja és emocionant”, diu Mundet.

La victòria per majoria absoluta del GMI sobre CiU –6 regidors a 5, i 886 vots a 641– és una de les notícies importants de la Selva en les municipals de diumenge. Per Mundet, la victòria de la seva formació és la demostració que hi havia ganes de canvi. “La gent està ben tipa de fer les coses amb molt de personalisme [d'Olga Guillem].”

Mundet hauria de ser alcaldessa el dissabte 13 de juny amb els vots del seu grup. ERC, que va aconseguir 127 sufragis, no va obtenir representació, tot i que tenia un regidor amb un 66,93% dels vots escrutats. A Vilobí hi va haver una participació alta (74,84%).

Mundet, veterinària de 44 anys, es convertirà en la quarta persona que s'asseu al despatx d'alcaldia del municipi, que inclou els pobles de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai –aquest últim, annexat el 1904–. Els tres alcaldes anteriors són Ramon Rovira (1979-2003), Joan Busquets (2003-2009) i Olga Guillem (2009-2015).

Amb la seva victòria, Mundet confia que el GMI podrà aportar una altra manera de fer. “Hi ha hagut moviments no honestos al poble, i s'ha donat feina a tres persones properes [a l'equip de govern]. I amb això no dic que no fossin persones vàlides per a la feina, però tothom ha de tenir el mateix dret a treballar. No pot ser que gent influent decideixi per sobre de l'alcaldessa.”

CiU “tornarà”

Per la seva banda, l'alcaldessa sortint, l'esmentada Guillem, sosté: “Tot i haver treballat moltíssim i haver-hi deixat hores i salut, no ha estat suficient. Encara no sabem ben bé per què hem perdut”, diu. El resultat de cinc regidors de la federació convergent són el pitjor des del 1979 a Vilobí. “Farem oposició i hi serem; d'aquí a quatre anys tornarem.”

Segons la cap de llista de CiU, l'Ajuntament que trobarà el GMI té 1,3 milions d'euros i projectes embastats, com ara la carretera de Brunyola a Sant Dalmai i el centre d'interpretació del Molí de les Fonts. Per Mundet, millorar els camps de futbol és una de les primeres coses que cal fer.

LA XIFRA

6 regidors ha tret el GMI de Vilobí, per cinc de CiU. Els independents han aconseguit 245 vots més.

LES FRASES

La gent té ganes de canvi. Està ben tipa que es facin les coses amb [el] personalisme [de Guillem]
Cristina Mundet
ALCALDESSA ELECTA (GMI)

La felicitat d'uns és la derrota dels altres. S'ha donat per fet que les coses funcionen per inèrcia
Olga Guillem
ALCALDESSA SORTINT (CIU)

EL PUNT

RESULTATS A LES ELECCIONS MUNICIPALS 2015 A VILOBÍ D'ONYAR, SALITJA I SANT DALMAI

Resultats eleccions municipals 24 maig 2015

VILOBÍ D'ONYAR

GMI 550
CIU 421
ERC 66

SALITJA I SANT DALMAI

GMI 267
CIU 216
ERC 57

REGIDORS

GRUP MUNICIPAL INDEPENDENT 6
CONVERGÈNCIA I UNIÓ 5
ESQUERRA REPUBLICANA 0

Participació: 74,80 %

Número de votants: 1720

Obstacles a última hora i mala maror

Guillem fa autocrítica en el balanç però critica el paper d'alguns edils

La tensió creix en l'elaboració de les llistes

D'esquerra a dreta, Guillem, Argelés i Mundet, dijous passat al davant de l'ajuntament de Vilobí d'Onyar Foto: JOAN CASTRO / ICONNA.

Tres llistes es presentaran el dia 24 a Vilobí d'Onyar, les mateixes que el 2011. El que canvia, però, és com s'han gestat. Si fa quatre anys, CiU, el Grup Municipal Independent (GMI) i el PP aspiraven a ostentar l'alcaldia, ara la confecció de les candidatures ha estat la prova més fefaent de les divergències i les separacions a CiU i del GMI. L'antic tinent d'alcalde de CiU Pitu Borrell, ara regidor no adscrit, havia de liderar una llista d'Unió, però és el número 4 del grup d'independents; Josep Argelés, el número 4 del GMI del 2011, és l'alcaldable d'ERC.

Olga Guillem és l'alcaldessa des del 2009, quan va rellevar Joan Busquets. Diu que ha estat un mandat “relativament còmode” pel fet de tenir sis regidors d'onze, però lamenta que l'últim ple (per Sant Jordi) fes palesa una cosa. “Si es pensés més en les persones que en els partits polítics aniríem més bé”, diu Guillem en referència al fet que l'esmentat Borrell i el GMI van impedir que s'aprovés el catàleg de masies: “Ara hi ha unes 320 masies, incloent-hi les cases del veïnat de Can Bells, que no poden fer obres de remodelació i de rehabilitació.”

Guillem fa autocrítica i diu que la feina del grup de CiU té coses pendents com les millores en el camp de futbol: “Però estem cada dia treballant pel poble, i ens podem equivocar.” Valora, en canvi, que s'hagi atès la gent més necessitada, que s'hagin fet millores a la llar d'infants El Patufet, l'escola Josep Madrenys i la llar de jubilats. En el futur, l'Ajuntament vol fer un centre d'interpretació al Molí de les Fonts, a Salitja, i asfaltar la carretera de Sant Dalmai a Brunyola.

Mandat “mediocre”

En el Grup Municipal Independent (GMI), les coses es veuen de manera diferent. Pel seu portaveu, Josep Borrell, “ha estat un mandat mediocre perquè CiU només ha fet millores en el camp de futbol entre els grans punts del seu programa”. Pel cap del GMI, CiU no ha enllestit el pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), no ha construït un nou edifici de les escoles als afores del poble i no ha fet bona feina ni en cultura ni promoció econòmica.

Borrell assegura, a més, que la qualitat democràtica de l'equip de govern ha estat “pèssima”. Assenyala que els regidors de l'equip de govern han anat “saturats” de feina per “no haver volgut comptar amb nosaltres”. L'alcaldable del GMI serà ara Cristina Mundet.

Olga Guillem
CiU.
Alcaldessa des del 2009, és candidata per segon cop. Té 44 anys i és administrativa. Té la diplomatura de música i havia estat a l'AMPA de la llar d'infants i l'escola i vinculada a la catequesi.

Cristina Mundet
GMI.
Administradora d'una empresa de gestió ambiental a Riudellots de la Selva. Té 44 anys i encapçala per primer cop el Grup Municipal Independent (GMI)
en la seva primera experiència política.

Josep Argelés
ERC.
Regidor del GMI, la marca blanca d'ERC, encapçala ara la primera llista pròpia dels republicans al municipi. Argelés, de 42 anys, té una assessoria consultoria a Vilablareix.

EL PUNT

ERC de Vilobí es presenta amb el lema 'Més poble, més país'

Fotografia: Josep Argelés encapçala la candidatura republicana a Vilobí d´Onyar. (ERC)

En la seva intervenció, l'alcaldable Josep Argelés va fer èmfasi en la necessitat d'un canvi a la política municipal, així com del compromís dels republicans amb Catalunya.


Aquest passat dimecres, 29 d'abril, la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya de Vilobí d'Onyar va fer la presentació de la seva candidatura per a les eleccions municipals del 24 de maig.

Després de visionar el vídeo de la campanya, Gemma Vidal, número 3 de la llista i dissenyadora gràfica, va excusar l'assistència del convidat que estava programat, el diputat Pere Bosch, degut al ple extraordinari que es va fer al Parlament, i va presentar en el seu lloc a David Mascort, alcalde republicà de Vilablareix, qui va parlar sobre la situació actual de Catalunya i sobre com el municipalisme pot potenciar el procés que està vivint el país, segons la lectura que es faci a nivell internacional dels resultats.

Seguidament, Carles Fité, número 2 de la llista, i que ha destacat al municipi per la seva actuació al capdavant de l'AMPA durant sis anys, com a impulsor de la secció local de l'ANC i, a nivell esportiu, com a fundador i president del club d'esgrima Sala d'Armes de l'Onyar, va presentar el candidat a alcaldable per ERC, Josep Argelés, del qual en va remarcar la seva imatge, el seu perfil polític, els seus 12 anys d'experiència en política municipal (vuit a l'equip de govern de Vilablareix, i quatre a l'oposició a Vilobí), i l'avantatge que suposa "tenir el recolzament d'un partit com Esquerra, net de corrupció, sense endeutament i amb un sòlid equip d'assessors tècnics, jurídics i polítics al darrera". Ja en el seu torn, l'alcaldable va fer èmfasi en la necessitat d'un canvi a la política municipal de Vilobí d'Onyar, així com del compromís dels republicans amb Catalunya, i que cal reforçar des dels municipis. El seu lema de campanya va en aquesta línia: "Més poble, més país".

En acabat, es va oferir un refrigeri amb cava i refrescos per donar la possibilitat al públic assistent de conversar de forma distesa amb els membres de la llista i intercanviar opinions, així com fer-los propostes.

TRIBUNA SELVATANA