Inverteixen 1,5 milions en una planta de biogàs a Salitja

Agropequària Mas Bes transformarà en energia els purins dels 800 caps de bestiar boví de l'explotació

Imatge aèria de la planta de biogàs que s'inaugurarà dissabte
agropequària mas bes

GIRONA | ORIOL PUIG
El biogàs guanya adeptes a les comarques gironines. L'explotació Agropequària Mas Bes, de Salitja, ha posat en funcionament la tercera planta d'aquest tipus a les comarques gironines i que ha suposat una inversió d'1,5 milions d'euros.
Per posar-la en marxa, els responsables de l'explotació ramadera han constituït una empresa en la qual també té una participació minoritària Apergas, reponsable de la primera planta biogàs de Catalunya, inaugurada l'estiu de 2009 a Sant Esteve de Guialbes.
Joan Viñolas, responsable de la planta de Salitja, explica que en aquestes instal·lacions transformaran en electricitat les dejeccions ramaderes de 800 caps de bestiar de las seva explotació.
El biogàs es produeix per la fermentació de la matèria orgànica en condicions anaeròbies (sense oxigen). El resultat és un gas compost bàsicament per metà, que s'utilitza com a combustible d'un motor que acciona un generador, responsable de produir l'electricitat que s'envia a la xarxa.
Tot i ser una novetat a casa nostra, les plantes de biogàs ón molt comunes en altres països, com Alemanya o Dinamarca, on cada any es posen marxa centenars d'aquestes instal·lacions.
L'ús d'aquesta tecnologia ofereix grans beneficis per al desenvolupament rural, per al medi ambient i per garantir el subministrament elèctric descentralitzat. D'una banda, la conversió del biogàs en electricitat és una font d'ingressos si es comercialitza, i de l'altra el calor residual generat es pot emprar per a calefacció d'habitatges i granges, reduint la ?dependència dels combustibles fòssils.
Fa uns mesos, cooperatives lleteres vinculades a Llet Nostra i els ramaders del Grup de Sanejament Porcí de Girona van presentar un projecte per promoure la transformació dels purins de granges lleteres i porcines en biogàs.
Els impulsors de la iniciativa, que rep fons europeus, van criticar l'excessiva burocràcia i el rebuig social a una energia molt implantada en països europeus i que soluciona un problema de residus i permet obtenir uns ingressos addicionals al ramader.

DIARI DE GIRONA