diumenge, 18 de desembre de 2011

LOTERIA DE NADAL 2011

Aquest any jugarem al número 7184
Molta sort a tothom

Un altre cop ens ha tocat UN DURO PER PELA! Pels més joves, 5 euros per euro. Però per un número no ens toca el tercer premi. Si en comptes del 2 hagués sortit el 7, al número 2184 han tocat 12.500 euros per cada 5 euros.

Del Nen, no un duro per pela, sinó que ens ha tocat 6 euros per euro! SOCIS, AMICS I SIMPATITZANTS JA EN TENIM PEL PASTÍS I EL CAVA PER CELEBRAR EL 20è ANIVERSARI DEL CASAL!!!

Moltes gràcies a tots els col·laboradors!

dissabte, 17 de desembre de 2011

El municipi de Vilobí d’Onyar organitza més d’una vintena d’activitats amb motiu de La Marató de TV3

La sala de Teatre de Can Sagrera organitza un festival de La Marató de TV3
El municipi de Vilobí d’Onyar ha organitzat un festival de La Marató de TV3 per aquest
dissabte, 10 de desembre al Teatre de Can Sagrera. Les activitats s’iniciaran a les onze
del matí i es previst que s’allarguin durant tot el dia. D’altra banda, el polivalent de
Vilobí acollirà també el mateix dissabte a la tarda un concurs infantil de pintura, dues
sessions de conte contes, tallers diversos, balls en línia, una simultània d’escacs i
pràctica de diverses modalitats esportives com futbol, bàsquet, esgrima, entre altres.
El regidor de Benestar Social, Josep Borrell, ha destacat la gran col∙laboració que el
consistori ha tingut de totes i cadascuna de les entitats i associacions del municipi a
l’hora d’elaborar el programa per a l’edició d’enguany. En aquest sentit, Borrell ha
assegurat que “sense la implicació i organització de les entitats, el festival no hagués
estat possible”.
Els Vilobí Màgics estrenaran el seu nou espectacle “Vilosiona’t”;
Així, el Teatre de Can Sagrera es convertirà en el centre neuràlgic de totes les activitats
durant tot el dissabte. Entre les activitats que s’hi ha programat hi ha l’actuació dels
Vilobí Màgics que estrenaran el seu nou espectacle “Vilosiona’t”. També l’actuació de
l’escola d’art dramàtic Gaudir Teatre, que comptarà amb els alumnes d’infantil, que
cantaran cançons amb expressió; i els de primària, que oferiran una representació del conte “El temut enemic” de Jorge Bucay‐ amb l’adaptació teatral a càrrec de Maria
León‐.
Amb tot però, una altre de les activitats que de ben segur comptarà amb una gran
expectació és la exhibició a càrrec de les “Cheer leaders” del Club Bàsquet Girona; i
també l’actuació de Acoustic Layla, amb la interpretació de les cançons de Metallica i
Sopa de Cabra.
El preu de l’entrada d’aquest Festival de La Marató serà de 5€ per persona. A més,
amb el número de l’entrada es sortejarà un pernil Duroc.
Gran quina solidària al polivalent de Vilobí
D’altra banda, i en el marc d’aquest Festival de La Marató, també s’han programat
activitats al polivalent de Vilobí. Aquestes activitats començaran a les quatre de la
tarda amb partits de futbol, bàsquet, esgrima, ioga i tennis. També és previst que es
faci una simultània d’escacs, balls en línia, tallers de manualitats, jocs de fira i de regala
una abraçada; entre altres.
La regidora de Cultura, Mercè Sais, ha explicat que també es farà un concurs infantil de
pintura a terra :“Pinta els drets humans”, dues sessions de conta contes que porten
per títol “Adéu Avi” i “per què el meu germà té dos pares”? Finalment, tal com ha
avançat Sais, hi haurà venda de fotos, regals, coques i xocolata.
Pels més menuts, la responsable de Cultura a l’Ajuntament de Vilobí, Salitja i Sant
Dalmai, ha recordat que també hi haurà jocs de fira i pesca d’ànecs. La Gran Quina
Solidària que es farà a partir de les sis de tarda posarà el punt i final als actes de La
Marató de TV3 del dissabte, 10 de desembre.
L’Ajuntament de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai compta amb la col∙laboració de la Llar de
Jubilats Santa Margarita, Futbol Club Vilobí, Club d’Escacs Vilobí, Grup de Teatre Can
Sagrera, Associació Esportiva Vilobí, Club Bàsquet Vilobí, Biblioteca Can Roscada,
Ajuntament de Vilobí d’Onyar
Nota de Premsa: Alcaldia
Pubilles 2011, ENCANVI Serveis Educatius i Culturals, Maria León, AMPA CEIP Josep
Madrenys, AMPA EEI El Patufet, SAM‐SAT, SAO Catalunya Tennis Resort, Isabel Querol,
Alumnes de ioga de Rosa Salvà, Càrites Vilobí i Dones de Bagastrà.
8 de desembre de 2011

dissabte, 3 de desembre de 2011

FESTA MAJOR DE SANT DALMAI 2011 Al gust de tothom

Una nova activitat, el campionat de petanca, dóna el tret de sortida a la festa

El ja clàssic campionat de botifarra, l'ofici solemne o el nou campionat de petanca, que en aquesta ocasió servirà per obrir la festa, són algunes de les propostes que conformen el programa festiu que escalfarà Sant Dalmai durant set dies. Per obrir boca, res millor que familiaritzar-se amb l'entorn a través de la caminada Els arbres monumentals de la Crosa (la sortida es farà diumenge a les nou del matí des del pavelló).

Però la festa major no s'acaba aquí, i continua aquest dilluns amb la Nit Jove, que començarà a 2/4 d'1 de la nit i estarà amenitzada per Miquel del Roig i CatRock, que ens faran ballar amb els grans èxits del rock català dels anys 80 i 90.

Dimarts al matí estarà dedicat als més menuts de casa. Nens i nenes gaudiran de la festa amb l'espectacle de l'animador i cantautor olotí Pep Puigdemont, a les 12 del migdia. A la tarda, els ex Teatre de Guerrilla Carles Xuriguera i Rafel Faixedas, presenten en seu darrer treball, Live. El riure està assegurat amb aquestes dues figures de l'humor català que porten a l'escenari grans dosis de música, improvisació, intimitats, diàlegs punyents, ironia i passades de rosca. Com si fos un late show teatral.

Un altre clàssic

El gran sopar popular de gala, l'altre gran clàssic de la festa major de Sant Dalmai juntament amb el campionat de botifarra, tindrà lloc dimecres, a les nou del vespre. En finalitzar el sopar hi haurà l'actuació musical dels Boogie Woogie.

L'endemà, a les 12 del migdia, es farà l'ofici solemne amb l'acompanyament de la coral Ressons de l'Onyar. Tot seguit els gegants del poble faran una passejada i tancarà la programació una audició de sardanes i un concert amb ball de l'orquestra Selvatana, que per primer cop visitarà la festa major.

El joc de cartes fa festa major

Unes 150 parelles participen cada any en el campionat de botifarra que tradicionalment ha servit per obrir la festa major de Sant Dalmai. Al joc de cartes tradicional català s'hi apunten joves i grans, homes i dones, veïns de totes les edats i condicions que se la juguen en la proposta més popular de la programació. Entre els guanyadors (primer, segon, tercer i quart premi) es repartiran un total de 900 euros en metàl·lic, a més de pernils, lots d'embotits, ampolles de vi i de cava, i altres obsequis que rebran els participants.

Un altre dels plats forts de la festa és el sopar de gala, que tindrà lloc el dia 7. Se celebrarà a les nou del vespre al local polivalent. Allà se servirà un menú preparat pels Arrossaires d'Argelaguer, a base d'amanida i embotit, pollastre i botifarra a la brasa i pastís de poma (pa, aigua, vi, cava i cafè inclosos). Els tiquets, que es venen al preu de 12 euros (adult) i 8 euros (infants de 3 a 10 anys), es poden adquirir fins al dia 5 a la perruqueria Marta i a la carnisseria Marcel de Sant Dalmai, i a la pastisseria Noguera de Vilobí d'Onyar.
3 de desembre. Campionat de botifarra. A partir de les 16 h, al local polivalent. Inscripcions de 12 a 16 hores, preu per parella: 40 euros. Telèfon 676160 244.
http://llobatons.blogspot.com


EL PUNT

diumenge, 13 de novembre de 2011

ELECCIONS 20N: A ESPANYA VOTEM ESTELADA O NO VOTEM, ENVIEM UN MISSATGE CIUTADÀ


DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA S'AFEGEIX A LA CAMPANYA "20N: A ESPANYA VOTEM ESTELADA O NO VOTEM, ENVIEM UN MISSATGE CIUTADÀ"

Benvolgut/da company/a,

Declaració per la Independència et convida a sumar-te a la campanya “20N: Votem estelada o no votem www.votaestelada.cat (us adjuntem les paperetes de vot)” que vol enviar un missatge ciutadà al poble de Catalunya i als partits polítics catalans per:

1) Demostrar que el poble català està ben viu i que volem la independència ara, per posar fi al robatori fiscal d’Espanya que ens empobreix, a les retallades socials i als atacs al català a l’escola.

2) CiU i ERC han de saber que no els votarem fins que deixin de prioritzar un pacte fiscal amb Espanya impossible d’aconseguir i apostin decididament per la independència ara.

3) Hem de fer adonar ERC, que ha rebutjat una candidatura unitària amb Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i les CUP, que mentre no hi hagi unitat no els premiarem amb el nostre vot.

4) Pensem-hi: de què serveix votar a Espanya? cap vot català evitarà la majoria absoluta del PP perquè intentar canviar Espanya és impossible. No podem legitimar per més temps un Congrés espanyol des del que ens espolien i ens empobreixen!

El 20N l’únic vot independentista útil és votar estelada o no votar.


Reenvia aquest correu als teus contactes i omplim les meses electorals d'estelades per demostrar que l'independentisme està més viu que mai!

Visca Catalunya Lliure!

dilluns, 31 d’octubre de 2011

EL SOU DELS DIRECTIUS DE CAIXES I BANCS PUJA EL DOBLE QUE ELS BENEFICIS

Les remuneracions de les juntes directives de les entitats financeres puja un 45% entre el 2004 i el 2010, per un 27% dels guanys

Els salaris dels alts executius de Caja Madrid i dels consellers de la CAM es disparen

Els directius de banca estan en l'ull de l'huracà pels seus alts sous en època de vaques magres, sobretot arran d'alguns casos d'alts executius que han marxat amb grans indemnitzacions i fons de pensions. Si l'entitat ha rebut ajudes públiques o fins i tot ha hagut d'estar intervinguda, l'afer ja ha agafat dimensions d'escàndol. Els de Nova Caixa Galicia i la CAM són els darrers casos que han saltat a la llum pública –i amb certa raó: les seves juntes directives estan entre les que més es van apujar el sou els últims anys–. No són, però, casos aïllats. De mitjana, els directius dels 15 grans bancs i caixes s'han apujat la remuneració un 45% entre el 2004 i el 2010, gairebé el doble del que han pujat els beneficis (27%) i el conjunt dels salaris (26%).

Segons un informe de CCOO fet a partir de dades de les mateixes entitats, les remuneracions tant dels directius com dels conselleres de banca han pujat més que els beneficis i que la seva despesa en personal. Caja Madrid –que ha recorregut a una fusió amb ajuda del FROB, de la qual ha sorgit Bankia– és la que més ha apujat els sous dels directius: un 177% del 2004 al 2010. En canvi, els guanys s'han desinflat un 66% i la despesa total de personal ha crescut un 24%. També el BBVA, el Popular i Nova Caixa Galicia han disparat el sou mitjà dels directius. A l'altra banda se situen entitats com ara Unicaja, Bankinter, Catalunya Caixa i La Caixa, que han rebaixat els sous de la direcció. Els consellers de bancs i caixes també han vist com anava pujant la seva remuneració. El cas més cridaner és el de la CAM, on s'ha disparat un 542%, i a Nova Caixa Galicia ha pujat un 200%.

CCOO va presentar ahir aquestes dades per denunciar “falta de transparència i de control sobre les remuneracions i blindatges dels consellers”, segons José María Martínez, secretari general de Comfia-CCOO, que va reclamar una legislació que limiti les remuneracions, sobretot en les entitats que han rebut diners públics.

LA XIFRA
500
milions d'euros
va pagar la banca espanyola a les seves direccions el 2010, equivalent al 24% del benefici, segons CCOO.


EL PUNT

diumenge, 28 d’agost de 2011

ROCK DUR A SALITJA El grup olotí Red Souls guanya el 33è Concurs de Cançó de Salitja amb la contundent ‘Parla o calla'

El primer sorprès va ser el grup guanyador, que van anar a la barra sense esperar el premi


Sorpresa total al 33è Concurs de Cançó de Salitja, que es va celebrar diumenge al vespre amb un total de setze participants. En una edició fortament marcada per la influència de grups com ara Manel, Antònia Font i Els Amics de les Arts, el guanyador va ser un grup de rock dur, la banda olotina Red Souls, amb la cançó Parla o calla, extreta de la seva última maqueta, Addictes. Segons sembla, ells van ser els primers sorpresos per la decisió del jurat, integrat pels músics Carles Sanjosé (Sanjosex), Vicky de Clascà, Albert Oliva i Sergi Marcet i els periodistes Joan Arenyes (Ràdio 4) i Dani Chicano (El Punt Avui). “Com que ens pensàvem que no hi teníem res a fer, hem anat a la barra a beure i ara no sé si tindrem forces per tornar a tocar”, va dir un dels seus components quan van pujar a recollir el primer premi (800 euros) que els va entregar l'alcaldessa de Vilobí d'Onyar, Olga Guillem. Parla o calla és un tema que es pot situar entre el heavy metal i el hardcore i que destaca per la seva tornada enganxosa.

El segon premi (400 euros) va ser per al grup Acousters (Se t'escapa el temps) i el tercer premi (200 euros), per a Minimal 21, per la cançó Nina de bronze trencada. Acousters i Minimal 21 van destacar, segons els organitzadors, “per elegància, per interpretació i, sobretot, pel talent de les seves dues vocalistes”. El premi del públic, decidit per 10 espectadors escollits abans del concurs, va ser per a la cançó Raons sense raó, d'Oriol Barri, que va fer cantar als assistents un tema inèdit i es va guanyar a pols el reconeixement de la gent que omplia el nou envelat de Salitja.

EL PUNT

diumenge, 14 d’agost de 2011

Cançó, ‘birres', rock i ‘pintxos'

Salitja celebra avui, en plena festa major, dos grans clàssics de l'estiu musical: la 33a edició del Concurs de Cançó (19 h) i, ja després del Madrid-Barça, el Pinxorockibirra, amb La Banda del Yuyu, Deskarats i Fi-asko.

En aquesta edició del concurs de Salitja, hi participaran finalment setze grups i solistes, entre les set i les deu del vespre. Per ordre d'aparició, seran Acousters, Albert Solà, Bulma, Cesk Freixas i Sílvia Montells, Jaume Guardia, Jordi Reyes, Mârmara i Minimal 21. Després d'una pausa, actuaran Red Souls, Nort, Oriol Barri, Sarramangu, Sense Sal, Simètric, Ual·la i Xe&Tit.

Aquest any s'ha instal·lat un envelat que protegirà tant l'escenari com el públic, de manera que no hi haurà risc que la pluja pugui interrompre les actuacions. El jurat, format per professionals de la música i la comunicació, triarà els tres guanyadors, que rebran 800, 400 i 200 euros, respectivament.

EL PUNT

Festa major i 33è Concurs de Cançó de Salitja



Rècord d'inscripcions

Parlar de festa major a Salitja és sinònim de Concurs de Cançó, un festival que va néixer fa trenta-tres anys amb la idea d'oferir a músics i cantants de qualsevol estil la possibilitat de donar a conèixer, en un escenari, la seva música. En les seves tres dècades de vida, el festival ha demostrat que és obert a tothom, sense discriminació de cap estil, i per l'escenari han passat cantautors, intèrprets de folk, grups de rock de tota mena, grups de corals, bandes de música tradicional, etcètera. L'únic requisit és que cada cantant o grup només interpreti una cançó, que ha de ser inèdita i en català. Enguany, segons els organitzadors, s'ha batut un rècord de participació, amb un total de 39 inscripcions, de les quals s'han seleccionat 18 grups i solistes que el diumenge dia 14, a partir de les 7 de la tarda, pujaran a l'escenari instal·lat a l'esplanada dels Delmes. Com a novetat, enguany s'han instal·lat unes veles gegants que cobriran tant l'escenari com l'espai reservat per al públic, per tal que el concurs es pugui celebrar igualment en cas de pluja. A partir de la mitjanit, un cop acabat el concurs, se celebrarà en el mateix escenari el 21è Pinxorockibirra, amb les actuacions de Deskarats, La Banda del Yuyu i Fiasko. La resta de la programació es pot consultar a la web www.vilobidonyar.cat i www.salitja.com

La Banda del Yuyu

Deskarats


ELS PARTICIPANTS
Intèrpret i títol de cançó

Abril, Cridant
Acousters, Se t'escapa el temps
Albert Solà, Ulls de marbre
Bulma, Morir jove
Cesk Freixas i Sílvia Montells, Que no et falli mai la sort
Inèrcia, Desperta'm
Jaume Guardia, No hi ha putes ganes de seguir el show
Jordi Reyes, Mentides
Mârmara, Bruna
Minimal 21, Nina de Bronze Trencada
NorT, JardinS De GeL i WhiskY
Oriol Barri, Raons sense raó
Red Souls, Parla O Calla
Sarramangu, A un concert de Lou Reed
Sense Sal, La caixa
Simètric, Rumb al cel
Ual·la, La Llista
Xe&Tit, Això és sentir

Rusó Sala, guanyadora del 32è Concurs

EL PUNT

dijous, 4 d’agost de 2011

“Vilobí ha de tenir veu en l'aeroport” La majoria dels ingressos municipals provenen dels impostos de l'autopista i de l'aeroport

Tot i no tenir indústria ni turisme, a Vilobí hi ha tots els serveis bàsics, que l'alcaldessa assegura que no es tocaran
Olga Guillem al balcó de l'Ajuntament de Vilobí. Olga Guillem i Pujol ha estat escollida de nou per majoria absoluta alcaldessa de Vilobí d'Onyar, com a cap de llista de CiU. Viu a Sant Dalmai, té quaranta anys, està casada i és mare de dues filles. És alcaldessa des del 16 de novembre del 2009, quan va substituir Joan Busquets

La va sorprendre que tornés a obtenir la majoria absoluta per CiU?

Em va sorprendre encara més la poca diferència que hi va haver entre els independents, afins a ERC. Pensàvem que la diferència augmentaria, però la cosa ha quedat igual que la primera vegada que va guanyar CiU, amb sis regidors a cinc. Reconec que ens hauria agradat mantenir els set que teníem en el darrer mandat.

Aquest resultat reflecteix certa divisió al poble entre dues formacions polítiques?

No ho voldria de cap de les maneres ni tampoc crec que sigui així. Les diferències polítiques en un poble com Vilobí no han estat mai causa de divisions entre la població. I intentarem que això continuï sent així.

La majoria d'ingressos de l'Ajuntament provenen de l'autopista i de l'aeroport?

Sí. Una part molt important dels ingressos provenen d'aquestes dues grans infraestructures. I això passa des del mandat del 2007 al 2011 quan es va obligar Acesa a pagar. Quant a l'aeroport, AENA tenia declarat molt poc espai, però això ja s'està arreglant, però encara hem d'anar més lluny. Hem d'intentar que Vilobí tingui la seva cadira en la gestió de l'aeroport.

Vilobí, en l'aspecte econòmic, de quins altres recursos disposa?

De fet, no tenim grans àrees industrials. Tenim un sol polígon i encara petit. Això vol dir que tenim molt poques indústries i tampoc tenim turisme. Tot i així, pel que fa a serveis, tenim gairebé de tot, i cal potenciar les infraestructures per poder continuar mantenint-los. La majoria de gent habitualment treballa a Girona o fora de la població. Tot i així, hem de lluitar perquè Vilobí no es converteixi en una població dormitori. És per això que s'organitzen moltes activitats perquè la gent, malgrat treballar a fora, senti plenament que pertany a Vilobí.

Què considera que li ha quedat pendent de realitzar del mandat anterior?

Aprovar la cessió dels terrenys per construir les noves escoles; aquest tema per nosaltres és prioritari. De fet, ja està, i només resta fer la cessió al Departament d'Educació. Estic convençuda que en pocs anys això estarà solucionat.

I a causa de la manca d'inversions pels temps que corren, què haurà de deixar de fer?

De projectes importants, he de dir que no n'hem hagut de deixar cap al calaix. Intentem adaptar-nos als temps com fa la resta del país. Això es pot notar amb coses com ara el programa de la festa major o les activitats lúdiques, que hauran de ser una mica més restrictives. Pel que fa als serveis bàsics, no tocarem res mentre puguem.

S'han plantejat reestructurar el personal a causa de la crisi?

Doncs sí. Intentarem, però, optar per la mobilitat dels recursos humans de què disposem ara, en lloc de llogar gent nova. Farem una reestructuració dins el personal municipal sense que haguem de fer fora ningú.

I amb els regidors de l'oposició, hi ha bona entesa?

No ens barallem. Per les dues parts s'ha d'aconseguir que hi hagi entesa. Ara, la majoria són nous i se'ls ha d'explicar una mica el funcionament. De moment, es nota una miqueta que encara els falta rodatge dins l'Ajuntament.

EL PUNT

SETGE AL CATALÀ La llengua catalana és objecte d'un atac continu, sobretot del PP

A Catalunya, la sentència de l'Estatut ha suposat l'enduriment de les hostilitats
Al País Valencià i a les Balears perilla l'educació en català


La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, demanant que el seu fill tingui una escolarització bilingüe Foto: ARXIU.


El català viu una situació complicada per l'assetjament de què és objecte
en molts àmbits. El PP és un dels principals instigadors de les hostilitats, ja sigui des del govern –País Valencià o les Illes Balears– o recorrent als jutjats per tombar una llei referendada per tot un poble –l'Estatut de Catalunya.

País Valencià

Els ciutadans del País Valencià són dels que pateixen més l'ofec de les institucions públiques. El govern de Francisco Camps (PP) practica una política anticatalana en tota regla i sempre s'ha oposat visceralment a la unitat lingüística, tot i el gran nombre de sentències judicials que li treuen la raó. En aquest camp, un dels punts més calents ha estat la negativa a admetre en oposicions la llicenciatura de filologia catalana com a títol que acredita el coneixement preceptiu del valencià. A finals del mandat passat, la Generalitat Valenciana també va exigir que es retiressin uns referents valencians d'un web institucional sobre la cultura catalana promogut pel tripartit. La llavors portaveu del Consell, Paula Sánchez de León, va enviar una carta al govern de la Generalitat de Catalunya en què l'acusava d'apropiar-se símbols valencians –com ara Ausiàs Marc i Joanot Martorell– i també considerava que el concepte de Països Catalans és una fal·làcia.

El llarg i feixuc conflicte pel tancament de les emissions de TV3 és un episodi més del combat del PP valencià contra tot allò que representa una certa catalanitat. Fins i tot s'ha enfrontat amb la Generalitat de Catalunya per haver subvencionat Acció Cultural del País Valencià.

Però l'última polèmica toca directament la immersió lingüística a les escoles. Camps vol suprimir les línies educatives en català i articular-ne només una que integraria el català, el castellà i l'anglès impartits a parts iguals. La intenció és aplicar el programa a partir del curs 2012-2013. La reacció no s'ha fet esperat, i ja s'han organitzat manifestacions per defensar un ensenyament de qualitat i en català. L'entitat cívica Escola Valenciana té previst denunciar al Parlament Europeu l'anomenat decret plurilingüe.

Illes Balears

El nou govern del PP a les Illes Balears amenaça de trencar el consens lingüístic vigent des de fa gairebé 25 anys, amb el qual s'ha intentat afavorir la normalització de l'ús de la llengua catalana, cada vegada més fràgil a les Illes. El nou president, José Ramón Bauzá, ja va anunciar durant la campanya un canvi en la política lingüística en detriment del català: conèixer-lo deixarà de ser un requisit per accedir a l'administració pública, i derogarà l'anomenat decret de mínims, que garanteix la presència de la llengua, almenys en un 50% a l'ensenyament. Els plans de Bauzá comporten eliminar l'esperit de la llei de normalització lingüística, aprovada l'any 1987 i impulsada pels mateixos populars. El canvi de política s'ha justificat ara amb una suposada “manca de llibertat” dels castellanoparlants per fer servir el seu idioma, tot i que l'ús social del castellà és aclaparador a les Illes en relació amb el del català. Bauzá ha vist legitimat el seu gir lingüístic amb una victòria històrica per majoria absoluta en les eleccions. En espera de concretar les mesures més agosarades, ja ha suprimit la direcció general de Política Lingüística i ha tancat la Ràdio i Televisió de Mallorca, un dels dos únics mitjans públics en català.

Com a cirera del pastís, el PP balear ha fet seus els arguments dels populars valencians, i ha qüestionat per primera vegada la unitat de la llengua catalana. El PP pretén impulsar l'ensenyament de les “modalitats insulars: el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc”, amb l'edició de llibres escolars en cadascuna de les variants, segons informa Lluís Plana

La Franja

El 2009, el govern del PSOE va aprovar la llei de llengües, que reconeix el català i l'aragonès com a llengües pròpies del territori, però mai com a oficials –aquest estatus queda reservat per al castellà–. La legislació permet que els habitants dels municipis on es parlen les llengües pròpies puguin adreçar-se a l'administració local en el seu idioma, i regula que puguin ser assignatura curricular en l'ensenyament. Tot i això, el PSOE va deixar ben clar que el coneixement del català i de l'aragonès no és obligatori per accedir a l'administració.

La norma va provocar una campanya anticatalana, i van aparèixer entitats com No Hablamos Catalán. Tant el PP com el Partit Aragonès Regionalista no donen reconeixement al català i asseguren que a la Franja es parlen “modalitats” com el fragatí i el lliterà. Ara la posició bel·ligerant guanya pes amb el nou govern del PP. La presidenta, Luisa Fernanda Rudi, vol derogar la llei de llengües, amb aquest fals argument que no s'ha de protegir cap llengua, perquè només hi ha “modalitats locals”. La Institució Cultural de la Franja ha demanat empara a la Generalitat de Catalunya, segons informa David Marín.

Andorra

Andorra és l'únic estat on el català és oficial, i això permet que es pugui sentir la llengua a l'ONU –Andorra n'és membre de ple dret des del 1993–. Tot i això, el panorama de la llengua catalana al país pirinenc no és gaire esperançador, com admet el govern. Tot i que el gros de la població entén el català, la llengua més estesa és el castellà –un 43,4% de la població la té com a materna. També s'hi ha incrementat de manera notable el nombre d'immigrats portuguesos, i l'ús del seu idioma.

Arran d'aquest complex mosaic lingüístic, l'executiu andorrà promou campanyes a favor de la llengua oficial, que és majoritària a les institucions i la retolació, però no en els comerços. També impulsa l'ensenyament en català, sobretot des que el 1982 va crear l'Escola Andorrana.

Alguer / el Carxe

L'Alguer és una ciutat de Sardenya, amb un 20% de catalanoparlants. L'Ajuntament va impulsar-hi l'oficialitat de la llengua, tot i que la presència que té en l'ensenyament és molt escassa. El govern italià tampoc s'ha preocupat mai de protegir-la.

D'altra banda, el Carxe és el nom d'una serra murciana a tocar del Vinalopó Mitjà, i hi viuen mig miler de persones que parlen català. L'administració no en reconeix l'oficialitat.

Unió Europea

Fa anys que s'organitzen campanyes perquè el català sigui oficial a la UE, però mai no han reeixit, tot i que hi ha catorze llengües oficials amb menys parlants. El govern espanyol sempre s'hi ha negat.

Ara s'ha posat en dubte la legalitat de l'etiquetatge en català.

Catalunya del Nord

L'ús del català a la Catalunya del Nord està sota mínims, tal com demostren les estadístiques oficials –només un 1% de la població el fa servir al carrer–. En l'ensenyament, un 20% de l'alumnat fa alguna assignatura en català. L'educació s'estableix en diversos models a l'escola pública o privada, ja sigui a través de la immersió lingüística o del model de línia bilingüe. L'escolarització en català fa 35 anys, i centres com ara La Bressola passen un anguniós tràngol per les retallades.

La Constitució francesa va aprovar el 2008 la consideració de les “llengües regionals”, entre les quals hi ha el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià, tot i que el govern no ha reconegut oficialment mai cap altra llengua que no sigui la francesa. Per tant, la modificació legal és una mesura simbòlica que no dóna més drets als catalanoparlants.

En el cantó més positiu, hi ha les institucions locals. El Consell General dels Pirineus Orientals va promoure el 2007 uns acords per defensar el català, i Perpinyà, el 2010, va reconèixer el català com la llengua històrica de la vila. En l'àmbit del principat de Catalunya, el PP també s'ha apuntat al carro dels retrets a aquest territori, i ha criticat els ajuts que la Generalitat destina a promoure-hi la cultura i l'ensenyament en català.

Catalunya

La sentència contra la carta catalana s'està convertint en una gota malaia per a Catalunya. Els magistrats del TC van anul·lar l'ús preferent del català a les administracions públiques i als mitjans de comunicació, i un dia rere l'altre es van notant cada cop més els seus devastadors efectes. El PP, amb la connivència de Ciutadans i del Defensor del Poble, burxa contínuament la ferida amb l'excusa que s'igualin els drets del català i el castellà. És per això que han recorregut contra algunes de les normes de l'Estatut que contenen aspectes que afavoreixen la utilització de la nostra llengua: la llei del cinema, la de consum i la dels nouvinguts. També s'ha portat la batalla als àmbits estrictament municipals, i es va arribar a anul·lar cautelarment el gros dels articles dels reglaments d'usos del català a l'Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida.

Però les envestides més doloroses han estat les sentències del Tribunal Suprem, que, seguint la resolució contra l'Estatut, van instar la Generalitat a fer del castellà “llengua vehicular de l'ensenyament, juntament amb el català”. Un atac frontal a la immersió lingüística, que funciona des dels anys 80. El govern ja va anunciar al seu moment que tot continuarà igual, i que el model no corre perill, perquè la sentència del TS només es referia a casos particulars.

Tot i això, els populars, continuen tensant la corda, i fa unes setmanes la seva presidenta, Alícia Sánchez-Camacho, va entrar una instància a Ensenyament perquè el seu fill pugui rebre “educació bilingüe”. La dirigent va estar acompanyada de l'associació Convivència Cívica, que fa anys que atia la suposada discriminació lingüística.

El panorama del català


EL PUNT

dimarts, 21 de juny de 2011

CONCURS DE CANÇÓ DE SALITJA Obertes les inscripcions per a la 33a edició (2011)

Inscripcions al 33è Concurs de Cançó de Salitja

Per inscriure-us al Concurs de Cançó de Salitja, si-us-plau, REGISTREU-VOS a la pàgina web del Concurs (bé a través d'un usuari de Facebook o creant un usuari nou)

CONCURS DE CANÇÓ DE SALITJA

dissabte, 18 de juny de 2011

Estrasburg s'interessa per la supressió de les emissions de TV3 al País Valencià L'Intergrup de Minories Tradicionals analitza la política lingüística del govern de Francisco Camps

El valencià Ferran Suay planteja la censura de TV3 i la “persecució” de què és objecte Acció Cultural


Convidats per l'oficina de l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, Ferran Suay, en representació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Júlia López-Seguí, d'Obra Cultural Balear (OBC) van comparèixer ahir dijous en una reunió de l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu.

Ferran Suay va parlar de la impossibilitat de veure els canals públics de televisió catalans i de l'escassa oferta en valencià a Canal 9. Els assistents quedaren particularment sorpresos en conèixer la quantia de les sancions imposades a ACPV per les emissions de TV3, que ha estat tractada com si fóra una gran empresa de telecomunicacions, quan només és una associació cultural sense ànim de lucre.

També, va ser rebut amb perplexitat l'exposició de circumstàncies tan curioses, com ara que Canal 9 encara no haja donat la notícia que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, està imputat pel cas Gürtel.

Per la seua banda, Júlia López Seguí, responsable de l'oficina de drets lingüístics d'OCB, va subratllar que les persones que parlen alemany o anglès “tenen més drets lingüístics efectius” que no les que s'expressen en la llengua pròpia de les Illes Balears.

Pel que fa a transmissions de televisió, els ciutadans balears “pateixen” una cadena pública que està “abocada a un fals bilingüisme, consistent en apuntalar la supremacia de l'espanyol i la subordinació del català en tots els àmbits”, va assenyalar López Seguí.

Després de la reunió formal de l'Intergrup, els representants van mantenir una reunió de treball amb Simone Klinge, secretària de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, i amb Davyth Hicks, secretari de l'Intergrup. Tots dos vanb demostrar que coneixien bé la situació lingüística que es viu al País Valencià i van sol·licitar més informació al respecte.

Pròximament hi haurà una visita d'un comitè d'experts tant al País Valencià com a les Illes, que han sol·licitat de reunir-se amb responsables de política lingüística de diverses institucions i associacions.

L'Intergrup de Minories Tradicional, Comunitats Nacionals i Llengües es tracta d'un grup de treball en què poden participar diputats de tots els partits. El seu nom evita qualsevol referència a les “nacions sense estat” que, al cap i a la fi és del que es tracta, per pressions que Estats com Espanya i França.
Internacionalitzar el problema

El contacte amb les institucions europees és una via de treball que pot resultar productiva. Cal internacionalitzar la situació, ja que el govern espanyol ha demostrat t que no té voluntat de respectar els drets lingüístic de cap ciutadà que no siga castellanoparlant, segons els ponents, malgrat que la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries ha estat ratificada i signada pel govern d'Espanya l'any 2001.

Una mostra del procedir de les institucions estatals l'ha patida la delegació. Les intervencions realitzades davant la comissió del Parlament Europeu, es van fer en anglès perquè, tot i que s'havia sol·licitat la possibilitat de fer-les en català, i que hi ha traductors que estan perfectament capacitats per a fer-ho, es va denegar. I hi hauria prou perquè un estat membre —com ara Espanya— ho demanara perquè el català fóra una llengua de treball al Parlament.

En opinió del ponent, el professor Suay: “Definitivament, a Europa hi ha poca gent que estiga habituada al nivell d'obscurantisme i autoritarisme que es viu al País Valencià. El control ferri dels continguts emesos pels mitjans públics, i la seua conversió en instruments de propaganda del Partit Popular només resultaven familiars a aquells que havien viscut sota les dictadures comunistes”.

EL PUNT

Sánchez Camacho no utilitzarà el català al Senat La president del PP de Catalunya afirma que les traduccions simultànies són un “excés” econòmic en un moment de crisi

El reglament de la Cambra Alta permet la utilització de les llengües cooficials des d'aquest dimarts

La presidenta del PPC, Alícia Sánchez Camacho, no utilitzarà el català en les seves intervencions davant el ple del Senat malgrat que el reglament ho permet fer a partir d'aquest dimarts. Segons la senadora, l'ús de les llengües cooficials al ple de la cambra alta té un cost que no es pot justificar en un moment de crisi com l'actual, i per tant es limitarà a fer ús de la seva llengua a les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, on sempre s'ha pogut parlar en qualsevol de les llengües oficials de l'Estat. “Quan les famílies catalanes no arriben a final de més i els pensionistes tenen la seva pensió congelada no s'han de produir excessos i despeses com la que a partir d'avui es produeix al Senat”, ha sentenciat.

Camacho ha fet aquestes manifestacions als passadissos del Senat poc abans que el senador de l'Entesa Ramon Aleu es pronunciï en català al ple de la cambra alta per primera vegada en democràcia. Ho fa en virtut del nou reglament aprovat per tots els grups a excepció del PP i d'UPN, que hi van votar en contra. El reglament permet que els senadors facin ús de les llengües cooficials a les mocions que es discuteixen en ple, però no a les preguntes i interpel·lacions al govern espanyol. Fins ara tan sols es podia parlar en català a la Comissió General de les Comunitats Autònomes.

Comentaris:

Josep Vicent Serrano capella (Fortaleza, Ceará)

Bé, més gent a l'atur.

Per a estalviar deurien de tancar la vintena de canals en castellà que no ens serveixen i que el que fan és gastar llum.

EL PUNT

Rajoy diu que l'ús del català al Senat no és propi d'un “país normal”

El líder del PP creu que no té “cap sentit” i que no hi havia “cap demanada” per utilitzar les llengües cooficials

Diu que “les llengües estan per entendre's i no per crear problemes”

El líder del PP, Mariano Rajoy, considera que l'ús del català, el basc i el gallec als plens del Senat no és propi d'un “país normal” i no té “cap sentit”. Segons el dirigent dels populars no hi havia “cap demanda” enlloc perquè les llengües cooficials es puguin utilitzar als plens de la cambra alta. Els senadors, ha recordat, parlen tots castellà i s'entenen en aquesta llengua sense necessitat d'utilitzar traducció simultània, i caldria que “el que és el normal al carrer sigui el normal a la cambra”. “Les llengües estan per entendre's i no per crear problemes”, ha sentenciat poques hores abans que el senador de l'Entesa Ramon Aleu utilitzi el català al ple del Senat per primera vegada en democràcia.

Rajoy ha fet aquestes manifestacions coincidint amb el primer ple en què entra en vigor en nou Reglament del Senat aprovat amb els vots de totes les formacions menys el PP i UPN. La normativa -pactada amb el PSOE gràcies a l'impuls dels grups catalans, el PNB i el BNG- permet que els representants parlin en totes les llengües oficials de l'Estat quan debatin mocions, però no a les preguntes i interpel·lacions als membres del govern espanyol. La reacció de la dreta ha estat obrir un debat sobre el cost del personal que ha de fer la traducció simultània.

EL PUNT

diumenge, 12 de juny de 2011

FESTA DE LA REVOLTA DELS SEGADORS Santa Coloma de Farners 18 de juny de 2011

Durant tot el dia a la plaça Farners. Organitzat pel Casal Independentista Popular La Sega 1640

diumenge, 5 de juny de 2011

Un equip immaculat El CF Vilobí, dirigit per Javi García, és l'únic conjunt sènior de Catalunya que ha acabat la lliga sense cedir ni un punt

«Nosaltres vam néixer modestos i continuarem modestos»
«El que hem fet és increïble. Aquí, ningú cobra i ningú s'ha deixat anar»
Els jugadors del Breda fent el passadis al Vilobí campió. Foto: DAVID BORRAT.

No és el Vilobí que tots coneixíem (nascut el 1975 i clausurat el 2004), el qual, amb Josep Panella al centre d'operacions, va pujar graó a graó fins arribar a disputar una fase d'ascens per pujar a segona B i també va esdevenir un club de referència a Catalunya en el futbol de base. El Vilobí que enguany ha tornat a situar la petita localitat selvatana en el mapa futbolístic per la seva gesta esportiva –32 victòries en 32 partits, encara que hagi estat a 3a regional– no conserva ni el nom ni l'escut ni tampoc la indumentària (vesteix una samarreta amb ratlles blaves i negres, com l'Inter de Milà) del predecessor. «Hi ha bones relacions i col·laboració amb la gent que dirigia l'altre club, però sempre s'ha volgut separar un de l'altre. Fins i tot amb els colors», explica el president, Josep Casteyó, la intenció del qual era conservar el verd i el blanc.

L'estrella del FC Vilobí no la té al camp, sinó a la banqueta. Javi García, l'exjugador de l'Espanyol, el Palamós, l'Hospitalet i el Girona és qui ha dirigit els destins d'un equip imbatible en què el bloc ha prevalgut per sobre de totes les coses: «El jugador amb més currículum és David Vendrell, que va jugar a tercera amb el Cassà i a preferent amb el Farners», indica el tècnic, amb el títol estatal a la butxaca des de l'estiu del 2010 i amb moltes ganes d'evolucionar, però sense presses: «La meva primera experiència a la banqueta va ser a tercera (el Banyoles) i va acabar molt malament. Tinc expectatives, però no busco res. Si surt alguna cosa, en parlarem. I si no, al Vilobí hi estic encantat.»

Javi García va voler valorar el mèrit de no haver cedit ni un punt: «Aquí tothom té una altra vida, i ningú es va deixar anar ni quan faltant cinc jornades ja érem campions. I tots els que estem aquí hi estem per 0 euros. No cobrem ni la benzina.» El tècnic reconeix que va veure trontollar la immaculada trajectòria «quatre o cinc vegades, i no hauria estat gens injust». En recorda especialment dues: «Contra el Tossa, tot i ser superiors, no vam marcar l'1-0 fins al minut 92 o 93, de falta directa. I també a casa, contra el Tordera, nosaltres amb deu i guanyant 2-1, ens vam salvar dues vegades de miracle del 2-2.» Va qualificar d'heroïcitat el que ha fet l'equip: «És que és molt fàcil tenir un mal dia o que qualsevol rival et pugui empatar o guanyar.»

Modèstia i austeritat.
El president del CF Vilobí lamenta que, tot i que no hi ha ningú que vegi ni cinc, les despeses anuals pugen a 8.000 euros entre arbitratges, fitxes, revisions, material i algun sopar. «I no volem gastar més ni emmirallar-nos en el passat. Vam néixer modestos i continuarem modestos», explica Casteyó, a qui li fa certa gràcia veure quina pot ser la resposta de l'equip el curs vinent en la nova categoria: «El poble dóna pel que dóna i no podem estar gaire més amunt que de 3a catalana, però tenim un entrenador que es un fenomen i que vol guanyar sempre.» Fundat el 2007, Casteyó va recordar l'origen del FC Vilobí: «Érem una quinzena de joves prenent cubates en una terrassa, per la festa major, i ens vam preguntar per què no fèiem un club aprofitant que teníem un magnífic camp de gespa que ningú utilitzava. I vam posar-hi fil a l'agulla...»

javi garcía
josep casteyó

LES XIFRES

0
EMPATS I DERROTES
del Vilobí en tota la lliga.

27
GOLS EN CONTRA
en 32 jornades, amb una mitjana que no arriba al gol encaixat per partit (0,84).

96
PUNTS SUMATS
dels 96 que s'han posat en joc, gràcies a 32 victòries.

151
GOLS A FAVOR
i una mitjana estratosfèrica de 4,71 gols per partit.

EL PUNT

CiU reté el govern a Vilobí d'Onyar, on l'espectre es redueix a dos partits

Olga Guillem (CiU) tornarà a ser l'alcaldessa de Vilobí d'Onyar després que ahir va obtenir el 48,05% dels vots (762), que donen als convergents 6 regidors i, per tant, la majoria absoluta. A aquestes eleccions només hi concorrien 3 partits, en relació amb 5 que hi van concórrer en la convocatòria anterior, l'any 2007, i un dels tres, el PP, amb 76 vots (4,79%) no ha obtingut representació i ha quedat fora de l'Ajuntament. A l'oposició, amb 5 regidors, hi queda el Grup Municipal Independent (GMI) de Josep Borrell, que ha acumulat la majoria dels vots que s'havien repartit partits que ja no existeixen.

EL PUNT


GMI

“CiU governarà sola o no governarà”

“L'institut escola és la proposta clau per al proper mandat”
“No pactarem amb ningú”

Olga Guillem Foto: El Punt.

En una de les campanyes més tenses dels darrers anys, Guillem explica les seves propostes i la relació amb el PP i el Grup Municipal Independent.

Com va la campanya?

Nosaltres ja vam dir que faríem una campanya neta, transparent, explicant el nostre programa. I ho hem fet. He visitat 1.200 cases per explicar què volem fer.

I què volen fer?

El nostre projecte clau és l'institut escola, que el farem allà on es pot fer i on està permès. Els altres dos grups també el tenen en el seu programa, però en un lloc on ja ens han dit que és impossible.

Tenen més projectes o la situació econòmica recomana posar fre?

Tenim més projectes. Però ara, més que mai, s'ha de tocar de peus a terra. CiU ha fet moltes coses els darrers 8 anys. I encara cal habilitar més espais verds, carrils bici i mantenir el que ja tenim.

Hi ha molta tensió amb els altres dos grups que es presenten als comicis?

Fan una campanya d'enganys i mentides. Volen l'institut escola en un lloc impossible. I van programar un debat que va acabar sent un cara a cara. Dos mesos abans ja vam dir que no hi seríem. I fins al darrer moment han fet creure que sí.

I per què no hi van anar?

Perquè creiem que els debats es fan amb partits que són a l'Ajuntament. Si no, al final cadascú acaba explicant el programa. I jo ha he anat casa per casa.

Es pot interpretar com una falta de valor.

Buscaven un enfrontament. I ho volíem evitar. Som un poble petit i cada dia hem de sortir al carrer amb la cara ben alta.

Revalidarà la majoria absoluta?

És agosarat de dir. La gent és la que decideix i, si creu que hem fet una bona gestió, espero que ens doni suport.

Potser li tocarà pactar per fer govern?

Crec que ja tenen decidit que pactaran entre ells. I des de CiU també tenim clar que no pactarem. Estem satisfets de la feina que hem fet i volem continuar fent-la.

Així, CiU governa sola o no governa?

Exacte.

EL PUNT

L'alcaldessa no va al debat de Vilobí ni tampoc l'hi esperen

Olga Guillem (CiU) es nega a debatre amb els candidats del GMI i el PP, que acaben fent un debat cara a cara

De dreta a esquerra, el seient reservat per a Guillem (CiU), De la Cruz (PP) i Borrell (GM). Foto: NURI FORNS.


El teatre de Can Sagrera es va omplir de gom a gom (més de 200 persones) divendres a la nit per seguir l'únic debat electoral programat a Vilobí d'Onyar. Tot i que són tres els candidats que aspiren a l'alcaldia de la vila, l'acte finalment va esdevenir un debat cara a cara entre el cap de llista del GMI, Josep Borrell, i el del PP, Enric de la Cruz. L'alcaldessa Olga Guillem, candidata de CiU, va preferir no entrar a discutir en públic el seu programa. Se li va reservar un lloc a la taula, però tal com havia fet saber, va preferir desentendre's de l'acte. Aquest lloc, de fet, va acabar essent el principal tema de controvèrsia de la trobada, sobretot quan en el torn d'intervencions del públic, l'antic alcalde Ramon Rovira va criticar la manca de respecte de l'alcaldessa per als seus rivals polítics i per als votants.

Borrell i De la Cruz van coincidir en moltes crítiques a l'equip de govern però també van mostrar moltes diferències programàtiques, sobretot en els aspectes econòmics. El cap de llista del GMI va reiterar l'“escàndol” pel fet que hi ha cinc regidors amb dedicació exclusiva i De la Cruz va assegurar que, si governa, abaixarà els impostos. Borrell va dir que buscarà fórmules perquè els veïns participin en els plens municipals i De la Cruz va avançar que si té la clau de l'alcaldia farà valer el seu programa. Tots dos es presenten per primer cop a les eleccions.

EL PUNT

diumenge, 24 d’abril de 2011

LLISTES A LES ELECCIONS MUNICIPALS DE VILOBÍ, SALITJA I SANT DALMAI 22 de maig de 2011

Relació provisional de llistes i candidats que s'han presentat a les eleccions municipals del 22 de maig a Vilobí d'Onyar, segons el que es publica en el Butlletí Oficial de la Província del 20 d’abril de 2011.

Vilobí d'Onyar-c_67273
CONVERGENCIA I UNIO (CIU)

1. OLGA GUILLEM PUJOL
2. JOSE BORRELL MATO
3. JUAN VIÑOLAS ESTEVA
4. MERCEDES SAIS LLACH
5. SALVADOR MARTI GAY
6. FELIX FAUSTINO SANCHEZ PATERNA
7. NÚRIA CASALS VILALTA
8. JÈSSICA VILERT GARROFA
9. GERARD SAUS I BLANCH
10. JORGE CASAS TOMAS
11. MONTSERRAT FERNANDEZ VELASCO

Suplents

1. ANNA CORNELLÀ I BATLLE
2. ALBERT LLEAL NOGUÉ
3. MARC GIRONÉS AMAT

GRUP MUNICIPAL INDEPENDENT-ACORD MUNICIPAL (GMI-AM)

1. JOSEP BORRELL BUENO
2. MARTA CONTRERAS TEIXIDO
3. ARNAU MENCIO BOU
4. JOSEP ARGELES FREIXAS
5. ROSA GÜELL PLANELLA
6. JAUME JAUME CERDA
7. CARLES FITE GABARRO
8. MARINA VIROLES CAROLA
9. XAVIER GABARRO VALL
10. LORENA VILCHEZ GAZQUEZ
11. FRANCESC PASCUAL PELACH

Suplents

1. CONCEPCIÓ GARRIGA FONT
2. ALBERT PARE BONMATÍ
3. FLORENTINA-CLAUDIA JIPA
4. JOSEP JOAQUIM GONZALEZ ESCUDERO
5. NÚRIA COMUÑAS VILATERSANA
6. ALBERT VILA ROVIRA
7. MONTSERRAT CLAVELL FIGUERAS
8. JOAN MIQUEL PANELLA

PARTIDO POPULAR (P.P.)

1. ENRIQUE JAVIER DE LA CRUZ VILLARUBIA
2. PEDRO PABLO BOLOS MARTINEZ
3. ENCARNACION CALVO LOPEZ
4. ANA MARIA ALEMAÑ FERNANDEZ
5. JOSE HERRERA PEREZ
6. BLAS GONZALEZ ROMERO
7. JOSE RAMON CAMPELLO MIRA
8. MARIA DEL CARMEN MARCO REINA
9. MARIA CRUZ MARTINEZ RUIZ
10. EDUARDO MARCO PALASI
11. LAURA BOTELLA BELDA

EL PUNT

Dos aspirants nous contra CiU

Convergència i Unió està molt arrelada en el vot de Vilobí, on governa amb majoria absoluta des del 2003. Dues forces han desaparegut del panorama, i s'ha creat el Grup Municipal Independent

Nuri Forns

Josep Borrell i Enrique Javier de la Cruz, a l'Ajuntament.


El panorama ha canviat força a Vilobí des de les últimes eleccions. Per començar, només hi ha tres aspirants a l'alcaldia, (mentre que el 2007 eren cinc): CiU (que governa actualment amb majoria absoluta), el PP i una llista nova sota el nom de Grup Municipal Independent (GMI). Han desaparegut del panorama Tres Pobles-AM i Independents per Vilobí, Salitja i Sant Dalmai-PM, que estan a l'oposició i no repeteixen.

En una població on CiU sempre ha tingut el monopoli del vot, es fa difícil imaginar un panorama diferent. De les altres dues llistes, es pot dir que l'única realment nova és el GMI, que encapçala Josep Borrell. A la llista de Borrell hi ha una barreja heterogènia, amb militants d'ERC, gent que havia format part de llistes de CiU i gent que no ha estat mai vinculada a cap partit. Per Borrell, un dels temes que cal tocar és la dedicació exclusiva dels regidors. “Ara n'hi ha cinc que en tenen i és una bestiesa”, diu, i opina que més val invertir en bons tècnics. Considera que Vilobí s'ha endeutat molt, i s'oposa al nou emplaçament de l'escola segons el nou POUM, que la situa fora del centre del poble. També defensa que les regidories de Salitja i Sant Dalmai siguin en aquests pobles, “sobre el terreny”.

En aquest sentit, Borrell coincideix amb el candidat del PP, que considera que per ser un municipi “amb les infraestructures més importants de la demarcació” hi falta dinamisme. Considera que Vilobí té un Ajuntament “ocult”, que sembla gestionat per una colla d'amics que no necessiten consultar res a ningú. També veu preocupant l'endeutament, creu que no s'ha portat bé el tema de l'aeroport i, malgrat que el 2007 el PP va tenir 23 vots, diu que no es conformen amb treure “un o dos regidors”. “Volem guanyar les eleccions”, assegura.

LA CLAU
Monopoli de CiU.
Convergència i Unió ha governat sempre, i amb majoria absoluta des del 2003.

Olga Guillem
CiU
Va assumir l'alcaldia el 16 de novembre del 2009 quan el seu predecessor, Joan Busquets, va deixar el càrrec i més endavant també la seva condició de regidor. Durant el seu mandat s'ha aprovat inicialment el POUM. Té 40 anys i entre el 2003 i el 2009 va ser segona tinenta d'alcalde.

Josep Borrell
GMI
Nascut el 1973 a Vilobí, és llicenciat en filosofia, té un màster en gestió de mitjans audiovisuals i un postgrau en direcció de comunicació i edició en línia. Va ser director de Ràdio Marina i ara gestiona una agència de comunicació en línia.

Enrique Javier de la Cruz
PP
Nascut a Toledo el 1970, fa 24 anys que viu a Catalunya, i concretament set a Vilobí, a la urbanització Can Tarré. És el primer cop que està en una llista electoral tot i que fa anys que és militant del Partit Popular. És empresari.

EL PUNT

diumenge, 27 de març de 2011

NOU GRUP MUNICIPAL INDEPENDENT A VILOBÍ D'ONYAR Josep Borrell encapçalarà una llista independent a les eleccions municipals

Josep Borrell encapçalarà una llista independent a les eleccions municipals de Vilobí d'Onyar que es presenta sota les sigles GMI (Grup Municipal Independent). Per Borrell, que té una empresa dedicada a premsa i comunicació, aquest serà el primer cop que entra en política municipal. És impulsor i gestor de les webs informatives laselvacomunica.cat, laselvanoticies.cat i somlaselva.cat. També posarà en marxa el web gmi.cat. El programa del GMI s'estructurarà al voltant de tres eixos: la contenció del deute, la reforma de les escoles i el manteniment de l'estructura urbana del nucli de Vilobí, i l'aprofitament de les infraestructures de Salitja i Sant Dalmai.

EL PUNT

diumenge, 6 de març de 2011

Dijous gras, embotits i dieta

La varietat i qualitat dels nostres embotits és una riquesa gastronòmica i cultural que cal difondre i valorar. La clau és un consum adient

Ahir va ser dijous gras, el “dia de l'ou i del porc” o “el dia de la truita”, que inicia les festes de carnaval, abans de la penitència de la Quaresma. En la nostra societat, no sé si laica o simplement “areligiosa”, s'ha perdut la significació dels versicles de l'evangeli segons sant Lluc que diuen: “Jesús, ple de l'Esperit Sant, tornà del Jordà, i fou portat per l'Esperit al desert i quaranta dies fou temptat pel diable. No menjà res durant aquells dies; i, acabat, tingué fam”. Com diu el sacerdot i geòleg Salvador Reguant, Jesús fa un “recés” o “exercici espiritual” abans de llançar-se a predicar el missatge de solitud, oració i penitència a Israel, el seu poble. Avui es valora poc parar-se a reflexionar abans d'una tasca o un període amb una connotació especial i, en canvi, seguim mantenint la tradició lúdica d'uns menjars més o menys contundents abans de la Quaresma, que molta gent ja no sap què significa, tot pensant en la Setmana Santa, que s'associa a vacances. Aquests dies els escolars ja fan un tastet de vacances, l'absurda “setmana blanca”, a costa d'uns pares que aniran més de bòlit i uns avis que faran hores extres. Heus ací una forma actual de “penitència”. Com que, tradicionalment, durant la Quaresma la carn també entrava en quarantena i es permetia el peix, aquests dies previs toca menjar productes carnis i també ous. És evident que amb els preus d'avui segurament és més “sacrifici” comprar peix que carn o embotits.

Des del punt de vista de la nutrició els dies entorn del dijous gras són els “del colesterol”, que forma part dels aliments d'origen animal, especialment els rics en greix, gastronòmicament ben bons. Sempre m'ha semblat ben enginyosa l'expressió d'una persona que després d'un tec copiós deia: “Mireu si tot era bo que el colesterol fins i tot es veia!”.

Com ens explica el folklorista Joan Amades al Costumari català, pels volts del dijous gras era “gairebé general fer un àpat gras propi i especial de les Carnestoltes, cuinat a base de carn de porc, ous, llom, orella, ventre, botifarra, i d'altres carns de les més delicades”. Déu n'hi do. També els refranys, reflex de la cultura popular tradicional, són ben il·lustratius: “Pel dijous gras, carn fins al nas” (una variant substitueix la carn per botifarra). Eren altres temps, en què no hi havia tanta carn disponible, i s'aprofitaven les diades festives per treure el ventre de pena. Però les tradicions es mantenen. El darrer Sortim, que acompanya aquest diari els caps de setmana, informava de la botifarrada popular al mercat de la Boqueria de Barcelona, de la fira de l'embotit d'Olot o de la fira festa de la botifarra dolça de Salitja (Selva).

Avui dia, en què hem substituït el concepte de pecat d'arrels cristianes per la transgressió sanitària o dietètica, els embotits tenen mala premsa. Contenen carn, greix, sal i aporten força calories i, per això, se'n recomana un consum restringit. No es pot simplificar gaire ni caure en l'integrisme sanitari. Ha estat molt oportuna la recent publicació, per part de la Generalitat de Catalunya, del llibre Els embotits de Catalunya, coordinat per Josep Dolcet i Ignasi Pons. La varietat i qualitat dels nostres embotits és una riquesa gastronòmica i cultural que cal difondre i valorar. La clau és un consum adient, integrat en una dieta variada i equilibrada. És veritat que contenen força greix, sal i calories, però també aporten proteïnes de qualitat, vitamines del grup B i, sobretot, ferro. A més, des d'un punt de vista dietètic, el greix del porc és millor del que se sol pensar, i el seu contingut en colesterol no és gaire alt.

Cal recordar una vegada més que no hi ha aliments bons ni dolents, sinó maneres adients o no de combinar-los en el conjunt de la dieta. D'altra banda, hi ha embotits amb continguts de greix i sal reduïts. Consumim-ne amb moderació, si ens agraden, perquè l'alimentació de les persones sanes admet una certa flexibilitat, però fem-ho en el marc d'una dieta variada, mesurada en calories totals, amb molta fruita i verdura i quantitats ponderades de proteïnes animals, greix i sal. Com afirma la dita, “qui té porc i hort, tot l'any té bon conhort”. Es tracta de no oblidar l'hort per aconseguir “temperar” la dieta.

EL PUNT

Un cap de setmana per tastar els tresors del país

OLOT La ciutat semblava que estava de festa major, de tanta gent que va anar a la Fira de l'Embotit CRESPIÀ I SALITJA La mel i la botifarra dolça enganxen molt


La plaça Major de Salitja durant la Fira

Com si hagués estat programat, just després que el Fòrum Gastronòmic de Girona va mostrar al món les virtuts dels nostres cuiners i restaurants, aquest cap de setmana han coincidit unes quantes fires en què –de manera més modesta– s'ha posat a l'aparador el patrimoni menut de la nostra cuina, aquell que no sol atraure la crítica internacional però que, en canvi, forma part de la cultura nacional. Nosaltres hem estat a la de l'embotit d'Olot, la de la mel de Crespià i la de la botifarra dolça de Salitja. A l'entorn d'aquests tres productes han crescut unes fires que tenen en comú el fet de ser multitudinàries i –atenció– que els venedors no han d'anar disfressats. Molts marxants ho deuen agrair i em sembla que el visitant no troba a faltar que el serveixi algú vestit com a l'edat mitjana o amb faldilles de la Grècia antiga.

Demostració d'ensinistrament de gossos a l'esplanada d'Els Delmes

A la capital garrotxina l'Ajuntament, amb la complicitat dels comerciants i artesans locals, ha bastit amb tan sols una dècada un cap de setmana molt potent en què conflueixen al centre les parades d'embotits i d'altres menges, les rebaixes de roba i calçat (la botiga al carrer), un mercat d'artesania, una mostra de productes agroalimentaris locals, una sèrie de tallers a l'entorn de la cuina... El resultat és un ambient que recorda la Fira de Sant Lluc i els dies principals de les Festes del Tura. A una altra escala, els carrers de Crespià queden desbordats gràcies a la mel. Diuen que l'any passat en van vendre més de tres tones i no m'estranya, amb la requesta que ahir tenien els pots daurats. I de Salitja, què us n'hem de dir? Hi vam ser ahir al migdia, quan de botifarra dolça ja no en quedava gaire, però a la multitud que s'hi havia concentrat no semblava importar-li gaire. De fet, un altre aspecte que tenen en comú aquestes tres fires és que el producte que els serveix de reclam no és el que més hi abunda. També passa amb les fires de les cireres, de les maduixes, dels bunyols... La varietat de l'oferta enriqueix la festa, sens dubte, però per al visitant és perillós, ja que te'n vas a casa molt més carregat del que havies previst. I, a sobre, l'any següent hi tornes.

EL PUNT

La XIV edició de la botifarra dolça de Salitja aplega a 3000 visitants que han gaudit de les diferents activitats que s’hi han programat

L’organització destaca el bon nivell de participació tan a la Fira d’avui com a la II Nit Gastronòmica celebrada ahir

XIV edició de la Fira Festa de la botifarra dolça ha aplegat durant la jornada d’avui 3000 visitants que han pogut participar a les diferents activitats programades.

La plaça Major de Salitja plena de parades de la Fira

De bon matí, a les 9, s’ha iniciat la ruta guiada pel volcà de la Crosa a la qual han assistit més un centenar de persones de totes les edats. Al llarg d’aquesta visita s’ha pogut conèixer des del punt de vista geològic i mediambiental el valor d’aquest volcà que té el cràter més gran de la península Ibèrica.

L'Esther, caracteritzada de Na Dolça, mostrant un Rajol de Salitja, a la botiga de la Fira amb els productes i especialitats de botifarra dolça

Els altres actes, com la tractorada, l’exhibició d’ensinistrament de gossos i els passejos a cavall també han despertat gran curiositat entre el públic assistent, així com les parades de productes artesanals instal·lades a la plaça de Salitja. Entre aquestes parades, destacava la que venia botifarres dolces, els rajols de Salitja i la ratafia de botifarra dolça, així com els fuets dolços i altres complements per a aquest singular embotit.

Parada de formatges a la plaça Major de Salitja

Al migdia s’ha dut a terme el tast de la cuina de la botifarra, amb els plats que els restaurants col·laboradors a les Jornades Gastronòmiques de la botifarra dolça, celebrades durant la passada setmana, han ofert als seus clients.

Durant la tarda d’avui s’ha fet el concurs de coques i s’han realitzat tot un seguit d’actes lúdics com ara una audició de sardanes o tallers i espectacles destinats als més petits.

II Nit Gastronòmica de la botifarra dolça

El dissabte a la nit es va celebrar a Sant Dalmai, com a acte previ a la XIV Fira Festa de la botifarra dolça, la II nit gastronòmica de la botifarra dolça, que va aplegar a gairebé 300 persones. Durant aquesta nit gastronòmica, es van poder assaborir les quatre noves creacions culinàries de l’escriptor gastronòmic Germà Coenders. Al final del sopar, es va retre un homenatge a tots els carnissers locals que elaboren botifarra dolça.

L'escriptor gastronòmic Germà Coenders oferint un tast de la cuina de la botifarra dolça

També es va lliurar el premi del concurs de cuina de la botifarra dolça, que va guanyar Sílvia Molins.

Pel que fa al premi Botifarra Dolça, va ser concedit a Ester Busquets per el suport que ha donat sempre a la celebració de la Fira Festa i les iniciatives d’animació que duu a terme, com ara la de disfressar-se de Dolça.

La nit va acabar amb el concert del grup local ‘Sense rumb’.

LA SELVA NOTÍCIES

XIV Fira Festa de la Botifarra Dolça La festa de l'embotit més dolç

Carn de porc picada, sucre i llimona. Aquests són els ingredients principals de la botifarra dolça, un curiós embotit que cada vegada desperta més interès tant entre el públic com entre cuiners, restaurants i restauradors. I Salitja és, sens dubte, la seva capital de referència, ja que cada any li dedica una festa. Aquest any la fira tindrà com a preludi, dissabte, a Sant Dalmai, la segona nit gastronòmica de la botifarra dolça i el cava, en què es presentaran quatre nous plats elaborats per l'escriptor culinari Germà Coenders. En el transcurs de la nit es farà un homenatge a tots els carnissers elaboradors d'aquest producte i es lliurarà el premi Botifarra Dolça 2011.

Cassola de botifarra dolça amb poma, plat de la primera edició

L'endemà, diumenge, la fira començarà amb la novena visita al volcà de la Crosa i continuarà amb una tractorada i un esmorzar popular. També hi haurà una exhibició d'ensinistrament de gossos, una demostració d'oficis antics, l'onzè concurs de coques, un taller infantil de manualitats i una audició de sardanes interpretades per La Principal de Banyoles. Tancarà la jornada Fefe i Companyia.
27 de febrer. Durant tota la jornada, a la fira s'hi podran comprar especialitats de botifarra dolça i fuets dolços, a més de la famosa ratafia de la botifarra dolça. Tel. 972 473 026.
www.vilobidonyar.cat i
www.salitja.cat

EL PUNT

Salitja es prepara per acollir la XIV Fira Festa de la Botifarra dolça

La XIV Fira Festa de la botifarra dolça omplirà Salitja d'especialitats elaborades amb aquest tradicional producte el proper diumenge 27 de febrer. Enguany, la Fira es complementarà novament amb la II Nit Gastronòmica de la botifarra dolça. Un any més, Salitja serà l'escenari de la fira de referència de la botifarra dolça, un producte nostrat que cada vegada desperta més la curiositat no només del públic, sinó també de cuiners, restaurants i restauradors.
La Fira tindrà lloc a Salitja el diumenge dia 27 de febrer però com a preludi, durant la setmana del 21 al 26 de febrer tindran lloc les Jornades Gastronòmiques de la cuina de la botifarra dolça, en què diversos restaurants de la zona ofereixen especialitats de botifarra dolça en els seus menús. Finalment, el mateix dia de la fira, Salitja s'omplirà d'actes d'arrel tradicional catalana que acompanyaran la Fira.

DIARI DE GIRONA

diumenge, 9 de gener de 2011

10è Taller Infantil "Casal Indeps"

Diumenge 27 de febrer de 2011
Lloc: Els Delmes de Salitja
Hora: De 3 a 5 de la tarda



Tot seguit hi haurà Espectacle Infantil per a petits i grans

També hi haurà una taula de recollida de signatures per al Casal Indeps Infantil, a favor de poder obrir els Delmes per la mainada durant les tardes d'hivern.

Hi esteu tots convidats!