dissabte, 18 de juny de 2011

Estrasburg s'interessa per la supressió de les emissions de TV3 al País Valencià L'Intergrup de Minories Tradicionals analitza la política lingüística del govern de Francisco Camps

El valencià Ferran Suay planteja la censura de TV3 i la “persecució” de què és objecte Acció Cultural


Convidats per l'oficina de l'eurodiputat d'ERC, Oriol Junqueras, Ferran Suay, en representació d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i Júlia López-Seguí, d'Obra Cultural Balear (OBC) van comparèixer ahir dijous en una reunió de l'Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu.

Ferran Suay va parlar de la impossibilitat de veure els canals públics de televisió catalans i de l'escassa oferta en valencià a Canal 9. Els assistents quedaren particularment sorpresos en conèixer la quantia de les sancions imposades a ACPV per les emissions de TV3, que ha estat tractada com si fóra una gran empresa de telecomunicacions, quan només és una associació cultural sense ànim de lucre.

També, va ser rebut amb perplexitat l'exposició de circumstàncies tan curioses, com ara que Canal 9 encara no haja donat la notícia que el president de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, està imputat pel cas Gürtel.

Per la seua banda, Júlia López Seguí, responsable de l'oficina de drets lingüístics d'OCB, va subratllar que les persones que parlen alemany o anglès “tenen més drets lingüístics efectius” que no les que s'expressen en la llengua pròpia de les Illes Balears.

Pel que fa a transmissions de televisió, els ciutadans balears “pateixen” una cadena pública que està “abocada a un fals bilingüisme, consistent en apuntalar la supremacia de l'espanyol i la subordinació del català en tots els àmbits”, va assenyalar López Seguí.

Després de la reunió formal de l'Intergrup, els representants van mantenir una reunió de treball amb Simone Klinge, secretària de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries, i amb Davyth Hicks, secretari de l'Intergrup. Tots dos vanb demostrar que coneixien bé la situació lingüística que es viu al País Valencià i van sol·licitar més informació al respecte.

Pròximament hi haurà una visita d'un comitè d'experts tant al País Valencià com a les Illes, que han sol·licitat de reunir-se amb responsables de política lingüística de diverses institucions i associacions.

L'Intergrup de Minories Tradicional, Comunitats Nacionals i Llengües es tracta d'un grup de treball en què poden participar diputats de tots els partits. El seu nom evita qualsevol referència a les “nacions sense estat” que, al cap i a la fi és del que es tracta, per pressions que Estats com Espanya i França.
Internacionalitzar el problema

El contacte amb les institucions europees és una via de treball que pot resultar productiva. Cal internacionalitzar la situació, ja que el govern espanyol ha demostrat t que no té voluntat de respectar els drets lingüístic de cap ciutadà que no siga castellanoparlant, segons els ponents, malgrat que la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries ha estat ratificada i signada pel govern d'Espanya l'any 2001.

Una mostra del procedir de les institucions estatals l'ha patida la delegació. Les intervencions realitzades davant la comissió del Parlament Europeu, es van fer en anglès perquè, tot i que s'havia sol·licitat la possibilitat de fer-les en català, i que hi ha traductors que estan perfectament capacitats per a fer-ho, es va denegar. I hi hauria prou perquè un estat membre —com ara Espanya— ho demanara perquè el català fóra una llengua de treball al Parlament.

En opinió del ponent, el professor Suay: “Definitivament, a Europa hi ha poca gent que estiga habituada al nivell d'obscurantisme i autoritarisme que es viu al País Valencià. El control ferri dels continguts emesos pels mitjans públics, i la seua conversió en instruments de propaganda del Partit Popular només resultaven familiars a aquells que havien viscut sota les dictadures comunistes”.

EL PUNT

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada