Un empresari de Vilobí d'Onyar ja ha obert dues fleques i una pastisseria a Gàmbia amb un soci del país que va aprendre a fer pa a l'establiment que té al poble selvatà
Va ser el primer empresari de la comarca a engegar un negoci al país subsaharià i al juliol l'acompanyarà una expedició de cinc empreses més que s'hi volen instal·lar
El mes de juliol un grup d'empreses de la comarca de la Selva faran un viatge a Gàmbia per veure de primera mà quines possibilitats d'inversió i creixement tenen en aquest país subsaharià. La llavor d'aquesta aventura va néixer a la fleca pastisseria Noguera de Vilobí d'Onyar. Toni Noguera, el seu propietari i el primer que s'ha obert camí a Gàmbia, recorda que, ara fa cinc anys, va entrar a la fleca “un noi moreno” que volia aprendre a fer pa. L'home, Ismaila Trawally, no demanava que li paguessin res, ni tan sols volia feina, perquè ja en tenia, però tenia al cap aprendre a fer pa perquè volia tornar un dia al seu país i obrir una fleca. I així va començar una relació entre el flequer i Trawally, que es va anar transformant, recorden Noguera i la seva dona, Maria Bosch, de simple mestre-aprenent a amistat. “Li vam dir que el pa s'aprenia a fer a còpia de treballar, li vam dir els horaris que fèiem, i ell sempre que podia venia”, recorda Bosch. Al cap d'un any i mig, les dues famílies (Trawally tenia també la seva dona a Vilobí) ja havien fet força amistat, i el gambià va proposar als pastissers que l'acompanyessin a Gàmbia. “Volia que l'aconselléssim per veure on podia obrir una fleca; ell treballava aquí, però tenia clar que el seu futur era a Gàmbia”, explica Noguera.
Massa car per fer-ho sol
Així que el febrer del 2010 Noguera i Bosch van agafar el primer de molts futurs vols a Gàmbia. Abans, però, el pastisser havia fet càlculs del que costaria obrir un forn amb maquinària de segona mà. A Sukuta, prop de la ciutat de Serrekunda, van trobar unes naus que reunien les condicions necessàries per obrir el negoci. Però la inversió inicial era un obstacle molt gran. La parella de gambians no havia aconseguit, ni de bon tros, estalviar prou per comprar la maquinària necessària. “Per a ell era impossible obrir-ho sol, i jo hi vaig veure possibilitats de negoci, i vaig decidir ajudar-lo a comprar el forn”, explica Noguera. Trawally hi va posar el que tenia, i Noguera va invertir el que faltava (de fet, la majoria del capital) per poder engegar el negoci entre tots dos. “Si vols, et faré de soci –li va proposar Noguera–; nosaltres equipem la fleca i tu ho tires endavant”, recorda que li va proposar Toni Noguera. La fleca Trawally's Bakery and Pastry es va inaugurar el juliol següent (quatre mesos després del primer viatge dels Noguera), i va ser tot un esdeveniment social a la zona. No només va ser una experiència empresarial. És fàcil concloure, parlant amb els pastissers vilobinencs, que l'experiència els ha servit per fer llaços d'amistat a Gàmbia, i estan tan engrescats amb el país i la seva gent, que Toni Noguera ha fet xerrades amb empresaris de la Selva per animar-los a obrir negocis allà, fet que serviria no només per obrir nous mercats, sinó per ajudar també famílies que volen treballar i millorar les seves condicions de vida però no saben com començar. Aquesta visió ha fet que, recentment, el Consell Comarcal de la Selva hagi inclòs Noguera Pastissers entre el grup d'empresaris de la Selva amb bones pràctiques empresarials, concretament en l'apartat de “responsabilitat social” (en va distingir 32 en diversos apartats). El Consell destaca que ha permès generar més de 60 llocs de treball a Gàmbia, i engrescar altres empreses catalanes per generar nous projectes empresarials “que serveixin per millorar la qualitat de vida de les persones que hi viuen”.
Dues fleques i una pastisseria
Des de llavors, Noguera i la seva dona han viatjat molts cops a Gàmbia (ell hi va tres cops l'any com a mínim), i ja hi han obert una segona fleca i una pastisseria. El negoci a Gàmbia el porten Trawally i la seva dona, Kaddy Sonko, que de fet quan vivia a Vilobí, com que no trobava feina, va decidir formar-se fent un curset d'administració d'empreses, i ara porta els números del negoci.
No tot va ser bufar i fer ampolles, però. Noguera explica que hi havia diferències molt grans fins i tot en la manera de fer pa i, a més, talls d'electricitat amb dies sencers sense llum. A més, el govern fixa el límit màxim del preu del pa, i poc després d'engegar la primera fleca, el preu del cereal es va disparar: la farina era caríssima, i el preu del pa no es podia apujar. Els flequers i pastissers van aconseguir pressionar el govern gambià perquè els deixés incrementar el preu del pa, però llavors els que es van queixar van ser els repartidors, que, malgrat no tenir més despesa (fan el repartiment del pa en bicicleta), reclamaven més comissió. L'aventura, però, lluny de desanimar Noguera, el va esperonar no només a continuar els llaços d'amistat i empresarials a Gàmbia, sinó a animar altres empreses selvatanes. La seva experiència ha servit perquè una altra empresa de Vilobí, Construccions Busquets, ja hi estigui treballant, des de fa poc més d'un any, per donar cobertura tècnica i material per fer instal·lacions d'aigua als pobles. En aquesta empresa, batejada amb el nom de Waterpoint, també s'ha ajuntat amb Noguera. Un altre pas que ha fet Noguera és posar-se en contacte amb un institut de formació professional de Girona on hi ha molta presència d'alumnes d'origen subsaharià. “Als nois gambians que vulguin tornar al seu país els donarem feina, si podem. De moment, ja hem contractat dos lampistes que han sortit de l'escola i ja són a Gàmbia”, explica Toni Noguera. Al juliol seran cinc empreses més de la Selva que aniran a Gàmbia. L'aventura selvatana continua.
EL PUNT
