dissabte, 15 de juny de 2013

Denuncien un augment de les vexacions per parlar en català


La Plataforma per la Llengua en documenta 40 casos només en els darrers set anys als Països Catalans
Creu que només són la “punta de l'iceberg”, i insta que es facin públics

Quelcom tan natural com parlar en català als Països Catalans pot acabar esdevenint encara avui un suplici, com ho era durant la dictadura franquista. Entitats com la Plataforma per la Llengua segueixen existint per denunciar-ho a través d'informes com el que va presentar ahir, que recull 40 casos de vexacions i fins i tot agressions en les relacions amb instàncies públiques, recopilats a Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears només entre principis del 2007 i l'abril del 2013. “Això passa aquí, avui i a casa nostra”, incidia un dels autors de l'estudi, Eloi Torrents. “I no només és intolerable, sinó que és il·legal”, hi afegia, tot recordant que els drets lingüístics dels catalanoparlants vénen emparats tant pels tres estatuts d'autonomia com per la legislació internacional ratificada per l'Estat espanyol, com és la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.

Tots els incidents segueixen un mateix patró: ciutadans que es dirigeixen a un treballador o autoritat pública en català i són tractats de males maneres quan es neguen a canviar al castellà en ser-hi exigits –l'informe ha estat batejat amb un explícit En español o nada–, fins al punt que acaben sent insultats, expulsats o amb denúncies creuades a la justícia. Fins i tot en sis casos s'han denunciat agressions físiques. En la majoria d'afers de discriminació lingüística, 25, els involucrats han estat agents de la Guàrdia Civil o la Policía Nacional –tot i que un reglament intern del 2010 ho tipifica com a falta molt greu– si bé també se n'han documentat en altres àmbits, com els aeroports del Prat o de Son Sant Joan, o en la sanitat valenciana.

Lluny d'anar-se eradicant, des del 2012 s'ha detectat un augment dels incidents, que la plataforma no sap si atribuir a una major hostilitat cap al català o bé a una major conscienciació per fer-ho públic. “Aquests 40 casos creiem que només són la punta de l'iceberg, perquè molta gent acaba desistint o renuncia a posar la denúncia”, lamentava Xesca Oliver, presidenta de la Fundació Catalunya. “És molt important que se sàpiga, val la pena denunciar-ho per fer pressió, si no jo potser encara seria a la presó”, reflexionava Èric Bertran, que al 2004 va protagonitzar un dels casos més mediàtics quan va ser detingut a casa seva acusat d'amenaces terroristes per haver enviat correus electrònics a empreses preguntant-los perquè no etiquetaven en català. “Encara hi ha un fenomen de racisme cap a la llengua”, denunciava.

Hi assentia Rosario Palomino, una peruana que fa 22 anys que viu a Catalunya, a qui també van detenir el 2009 després de parlar en català pel mòbil en una comissaria on anava a fer el DNI al fill. “Parlava en català perquè ho trobo el més normal del món, no com a reivindicació política, però ara ho faig amb plena consciència”, explicava. “La por no ens treu la raó; al contrari”, animava.

Denúncies a Europa

La plataforma, que assessora als afectats, va rebre ahir el suport de membres de CiU i ICV, i ha tramès l'informe al Ministeri de l'Interior. A més, estudia denunciar la vulneració de drets lingüístics al Consell d'Europa, la UE i institucions internacionals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada