L'Estat es nega a catalanitzar els topònims nord-catalans a les carreteres

Si se circula per l'N-II en direcció a la Catalunya del Nord, difícilment s'arribarà mai a Perpinyà. En tot cas, la destinació serà sempre «Perpignan». I això mateix passa si es vol anar a Arles per la mateixa N-II, o a la Guingueta d'Ix des de Puigcerdà, perquè en els rètols de senyalització de les carreteres només s'hi pot llegir «Arles sur Tech» i «Bourg-Madame». Diverses entitats han reclamat a la Subdelegació que incorpori els topònims en català d'aquestes ciutats, però l'Estat s'hi nega perquè afirma que la llei estatal indica que s'ha de mantenir sempre el «topònim oficial» de la població senyalitzada. En tot cas, la legislació catalana sí que deixa clar que els topònims han de figurar en català si existeix una forma tradicional del nom en aquesta llengua.

La francesització dels topònims obeeix, segons ha explicat la Subdelegació del Govern, al fet que la llei indica que els topònims s'escriuran en la seva denominació oficial, i que en el cas de Perpinyà el nom només és reconegut en la forma francesa. Així ho va fer saber també el subdelegat, Francesc Francisco-Busquets.

Més casos a Catalunya

No només a les carreteres gironines es dóna el cas de topònims que no són escrits en català. En grans vies com ara l'A-2 a la demarcació de Barcelona és habitual trobar escrit «Valencia» en comptes de «València», o «Castellón» en comptes de «Castelló» a l'AP-7 a Tarragona. A la Terra Alta, a l'N-420, el més normal és dirigir-se cap a «Calaceite», i no cap a «Calaceit». De fet, les carreteres en direcció a la Franja són un dels principals punts de retolació de pobles només en castellà, tot i l'existència del nom oficial en català. Tamarite substitueix en molts punts de l'N-230 el topònim Tamarit de Llitera, i el mateix passa amb el Torricó i Benavarri, que queden escrits com a «Altorricón» i «Benabarre» en molts dels rètols indicatius. Les connexions entre l'Alta Ribagorça i la Ribagorça aragonesa a través de l'N-230 i l'N-260 també contenen un seguit d'exemples d'aquests, i només es pot llegir en els rètols «Castejón de Sos», «Benasque» i «Puente de Montañana» en comptes dels topònims Castilló de Sos, Benasc i el Pont de Muntanyana.

EL PUNT