Una veïna de Girona que es volia catalanitzar el nom es troba amb la sorpresa d´un afegitó amb dos noms més en castellà

D´Ermesinda a Ermessenda Dolores Eulalia



Un tràmit que hauria de ser simple s´està convertint en un periple ple d´entrebancs per a Ermessenda G. G. una veïna de Girona de 64 anys decidida ha modificar el seu nom, Ermesinda, dels documents oficials, imposat en època franquista pel mateix nom en català, Ermessenda. El resultat final després d´un munt de traves administratives ha estat «Ermessenda Dolores Eulalia». Li han aparegut dos noms que en cap moment havia demanat. «Cansada, decebuda i incrèdula» ha decidit denunciar el cas i posar de manifest «les aptituts i actituds dels funci0naris» que sovint l´han tractat amb despreci durant tot el procés.

Tot va començar quan a principis ­d´any Ermessenda G.G. va decidir catalanitzar el seu nom. Va anar al registre civil i al juliol va obtenir el document que reflectia la seva petició de canvi. D´Ermesinda a Ermessenda. Res més.
A continuació, amb aquest document, va dirigir-se a la policia nacional per poder canviar-se el nom al carnet d´identitat. La persona que la va atendre, mostrant «falta d´educació» cap a ella, segons assegura, li va mostrar a la pantalla el canvi. Estava ben escrit. Inicialment semblava que la catalanització del nom hauria estat prou ràpida. Va anar a recollir el nou carnet i per sorpresa va veure que al DNI li apareixia el nom «Ermessenda Dolores Eulalia». Allà li diuen que ells no poden fer-hi res i que «tot depèn de Madrid».

«Jo només volia canviar Ermesinda per Ermessenda», lamenta «molesta». El mateix dia, segons explica, a casa, se li va presentar un funcionari dient-li que havien parlat amb Madrid: «Hem fet el que diu literament el paper». L´afectada, però, recalca que al document del registre civil, a l´esquerra hi posa «Cambiar el nombre Ermesinda por el de Ermessenda, en catalán». A la dreta, amb el document retornat de Madrid s´hi havia inclòs «el dia, lloc i hora de naixement, el nom dels meus pares i els dos noms Dolores Eulalia, que es posaven per l´Església».
L´única opció que li van donar és tornar a anar al registre i eliminar els dos noms afegits. Allà, però, li diuen que ha de començar el procés de nou i tornar-se a dir «Ermesinda» per reiniciar les tramitacions.

8 documents i 3 testimonis
A més, li diuen que ha de presentar vuit documents que acreditin que es deia «Ermessenda». Un nom que mai ha pogut tenir. En no entendre res, va demanar per la màxima responsable de l´organisme. Aquesta li va dir que els vuit documents que havia de presentar servien per deixar palès que es deia «Ermesinda» sense cap altre nom i tres testimonis (un famliar i dos més) que així ho validin. Tot i ser juliol no li van donar data per presentar els papers fins al 18 d´octubre. Per cert, que a la cita, li van escriure el nom com a «Hermessenda» mentre una funcionària, darrere d´un ordinador li deia «no se olvide de los documentos».

Arriba el dia i s´hi adreça amb tots els documents i testimonis. El resultat aconseguit és esperar un mes més per tornar a tenir un sol nom en castellà. A partir d´aquí, podrà començar altre cop el procés per aconseguir el seu nom en català. Sense afegits.

DIARI DE GIRONA

INJUSTIFICADEs DIFICULTATS PER CATALANITZAR EL NOM DE PILA

Una dona de Girona de 64 anys que vol catalanitzar-se el nom de pila -Ermesinda per Ermessenda- fa setma?nes que batallant amb l'administració de l'Estat. Ha rebut amb sorpresa un DNI on darrere del nom correcte n'hi han afegit dos més: Dolores Eulalia (i en castellà).

El 8 de gener de 1977, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar una reforma de l'article 54 de la Llei del Registre Civil, que va quedar de la següent manera: "En la inscripció s'expressarà el nom que es doni al nascut. Tractant-se d'espanyols, els noms hauran de consignar-se en alguna de les llengües espanyoles". També preveia que des d'aleshores l'encarregat del registre substituiria el nom propi, imposat amb anterioritat a la vigència de la reforma legislativa, pel seu equivalent onomàstic en qualsevol de les "llengües espanyoles". La reforma l'havia aprovada unes setmanes abans el Govern presidit per Adolfo Suárez, que aleshores encara exercia el càrrec per designació directa del Rei. La reforma per poder canviar el nom va ser impulsada principalment des de Catalunya. Sensibilitzar els catalans perquè s'acollissin a aquesta potestat va ser una de les campanyes que va promoure el Congrés de Cultura Catalana celebrat aquell any. Molts van ser els catalans que en les setmanes posteriors a l'entrada en vigor de la nova normativa van acudir als Registres Civils per catalanitzar el nom. Trenta-cinc anys després, una dona gironina que ha volgut canviar Ermesinda per Ermessenda, ha topat amb el mur de l'Administració de l'Estat. ?Després de diversos, llargs i enutjosos tràmits, s'ha trobat que en el DNI li han afegit dos noms darrere el d'Ermessenda: Dolores Eulalia. Això li comporta tornar a iniciar tota la paperassa. Com que no volem creure que l'administració de l'Estat sigui tan matussera o ?negada, hem de pensar que darrere del suposat error, perquè no té cap explicació justificable, hi ha alguna intencionalitat política que la Subdelegació del ?Govern hauria d'investigar per respecte als drets dels ciutadans.

DIARI DE GIRONA

Vilobí inaugura avui la primera Fira de la Llet

Es farà un reconeixement al mèrit de la promoció del sector lleter


El Mas Bes és una de les explotacions lleteres més grans del municipi de Vilobí.

Vilobí d'Onyar estrena avui la Fira de la Llet, amb activitats durant tot el cap de setmana. La fira és una iniciativa de la regidoria de Promoció Econòmica, amb la col·laboració d'entitats i associacions i empreses del sector lleter. Actualment, segons va explicar ahir el regidor de Promoció Econòmica, Joan Viñolas, hi ha vuit explotacions lleteres a Vilobí, un municipi amb molta tradició al sector. De fet, avui a les nou del vespre es farà un reconeixement al mèrit de la promoció del sector lleter.

La fira s'inaugura avui a les onze del matí, i s'han programat tota mena d'activitats relacionades amb la llet, com ara una caminada popular per visitar totes les granges del municipi. També hi haurà una fira de productes d'artesania i derivats làctics, i un concurs de munyir. La fira es fa en el marc de la festa de Sant Galderic.

EL PUNT

LOTERIA DE NADAL 2012 Sorteig del 22 de desembre Núm. 84016

Aquest any el número que ens portarà la sort serà el 84.016 Podeu adquirir les participacions del Núm. 84016 a tots els socis i establiments col·laboradors. Ens ajudareu a poder seguir fent activitats. BONA SORT!!!

11 DE SETEMBRE, MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA Vilobí, Salitja i Sant Dalmai se sumen a la concentració multitudinària de Barcelona

.- cap a tres quarts de 12 (un cop acabat l’acte “institucional”, per part de l’Assemblea Nacional Catalana, a Els Delmes de Salitja, es declamarà per tres rapsodes locals el poema HIMNE DE LA INDEPENDÈNCIA , de Vicenç Albert Ballester, i que cada verset te com a tornada de part de tots els assistents (a manera dels goigs) “No pidolem lleis noves, ni demanem clemència, volem per Catalunya només la independència, és un poema que molta força, demà encara més, i en les circumstancies actuals de Catalunya i Espanya ho es al màxim. En repartirem fulls entre els assistents perquè puguin seguir la declamació. .- Manifestació a Barcelona de l'11 a la tarda .- Preguntes i aclariments que pugin sorgir Hem d'estar atents i donar l'importancia que te la Diada Nacional de Catalunya aquest any 2012 Hem d'esser-hi tots, molts, quants més millor Salut i independència!!! Dimarts 11 de setembre. A les 14:30h sortida en autobús des del CAMP DE FUTBOL. Inscripcions a l'Ajuntament o al 972 47 30 26. Places limitades. Data límit: 5 de setembre. Acte gratuït per a tots els socis del Casal. Aquelles persones no socis que vulguin assistir-hi hauran d'abonar 10€. L'import inclou viatge d'anada i tornada a Barcelona amb autobús. Inscripcions a indeps@@salitja.cat HORA I RECORREGUT: A les 17:00 hores diverses columnes marxaran cap a la plaça Catalunya on a les 18:00 hores començarà l'acte polític. Posteriorment marxarem fins al parlament. COMARCA DE LA SELVA. VINE AMB BUS des de Santa Coloma de Farners: Sortida a les 3 de la tarda de l'aparcament de Sant Salvador. Apunta't a: estanc Can Net, fleca Can Corominas, fleca Can Ferriol, a l'ajunament o a busfarners@gmail.com Lloret de Mar: podeu adquirir les entrades a la paradeta de la plaça de l'Església de l'Assemblea Territorial de Lloret de Mar els dissabtes de 10 h a 21 h i també a la botiga Mon Gran situada al carrer Oliva al davant de l'Hotel Florida, aquí s'hi poden adquirir en horari comercial. Blanes i Tossa de Mar: podeu posar-vos en contacte amb lloretperlaindependencia@gmail.com i us informaran sobre on adquirir-les.

Els terrassencs Sense Sal, primer premi a Salitja. El segon va ser per als reusencs Poker's i el tercer, per als selvatans A Granel. Tona Gafarot, premi popular

17 grups finalistes procedents de tot Catalunya i fins i tot de Mallorca van participar ahir en el concurs. Sense Sal, ahir a Salitja Foto: NÚRIA GARRO / X.C. Poker's Foto: NÚRIA GARRO / X.C. A Granel Foto: NÚRIA GARRO / X.C. Tona Gafarot Foto: NÚRIA GARRO / X.C. El grup terrassenc Sense Sal va guanyar ahir la 34a edició del Concurs de Cançó de Salitja, amb el tema Cors de fusta, dedicat als morts oblidats de totes les guerres. Sense Sal rebran com a premi tres dies de gravació als estudis Juglans Music d'Estanyol. El segon premi (400 euros) del concurs va ser per al grup reusenc Poker's, que va ser l'encarregat de tancar la llista d'actuacions amb la cançó Amb tu sóc jo. El grup selvatà A Granel, format per músics de Santa Coloma de Farners, Sils i altres localitats properes, va rebre el tercer premi (200 euros) concedit pel jurat, per la cançó Dies foscos. El premi popular, decidit per diversos membres del públic, va ser per a la cantautora Tona Gafarot, de Llambilles, per la cançó Alba sísmica. El premi popular consisteix en un cap de setmana en una casa de turisme rural. En aquesta edició del concurs va haver-hi molta varietat estilística: des de la música medieval de Malva de Runa, amb una gran arpa inclosa, fins al rock sense complexos de Defluxs i la seva Nena (et vull portar al bosc). També hi van actuar els garrotxins Red Souls, que ja havien guanyat l'any anterior, o el cantant Gerard Sesé, que ha publicat un parell de discos i va presentar una oportuna Marxem a Mart (Cançó anticrisi). Fins i tot hi va participar un músic mallorquí, Joan Miquel Riera, que va reconèixer que venir a actuar a Salitja amb el seu grup els havia costat “una pasta”, però tot i així estaven entusiasmats: “Ens hem autoanomenat ambaixadors de Salitja a Mallorca”. El Concurs de Salitja va ser, un any més, un bon aparador de la vitalitat i diversitat de la música en català. Com va dir el presentador, Quim Güell, “el català és una llengua que aviat no es podrà ensenyar a les escoles. Ells estan estirant molt per allà i nosaltres, molt per aquí; a veure si al final tomba i ens podem alliberar”. EL PUNT

17 finalistes, al Concurs de Cançó de Salitja

El primer premi seran tres dies de gravació als estudis Juglans Music Els garrotxins Red Souls van guanyar el 2011 el concurs de Salitja i hi tornen aquest any Foto: L.S. El Concurs de Cançó de Salitja celebra avui la seva 34a edició, en la qual participaran 17 grups i solistes procedents de diferents punts dels Països Catalans. Les actuacions començaran a les 7 de la tarda, en un envelat instal·lat al centre del poble, que aquests dies celebra la festa major. El primer premi del concurs consisteix en tres dies de gravació als estudis Juglans Music, d'Estanyol. Per ordre d'actuació, els participants i les cançons del concurs són aquests: Malva de Runa (Enterrau nostros morts), Roigé i la Calidoscòpia (Petits timoners), Red Souls (Diga-m'ho), Gerard Civat i els Civets (Lluny), Barri's (El calaix), Acoustic Layla (Esquitxos salats), Irene Terrón (Una mica de sal), Falcon & Firkin (Podrem tocar el cel), Massagran i el Calidoscopi (L'Estàtua/ 39º d'Incapacitat), Sense Sal (Cors de fusta), A granel (Dies foscos), Joan Miquel Riera (Cançó cursi), Tona Gafarot (Alba sísmica), Gerard Sesé (Marxem a Mart –Cançó anticrisi–), Defluxs (Nena –Et vull emportar al bosc–), Iaraquè? (La Tempesta) i Poker's (Amb tu sóc jo). El jurat està format per Edgar Massegú, de Pulpopop; el bateria Alfred Berengena; la cantant Sílvia Montells; Rosa Torrijos, de Juglans Music, i els periodistes Xevi Planas i Xavier Castillón. EL PUNT

# CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT Salitja x Independència

20x20 El 20è Aniversari dels INDEPS s'agermana amb els 20 anys de CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT Compromís musical en estat pur en una nit inoblidable. 35 músics i grups van omplir de pop, cançó d'autor, poesia i rock la il·lusió d'independència de milers de persones. Públic i artistes van compartir el somni d'una Catalunya lliure en un macroconcert que va durar més de sis hores. Un dels moments més emocionants de la nit va ser quan tots els músics participants al macroconcert van cantar amb Quico Pi de la Serra la tornada de Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol. Un públic d'edats i procedències diverses va seguir la marató musical. Els detinguts en l'Operació Garzón van ser rebuts amb eufòria. “Tenim un somni. El volem?”, va exclamar, enèrgic, Santi Arisa. La resposta, rotunda: “Sí!” Si una cosa va quedar clara ahir durant les sis llargues hores del macroconcert a la Devesa és que una part molt important de la cultura del país està compromesa fins al moll de l'os amb les inquietuds de la societat catalana. “No defalliu. La independència és a les vostres mans”, bramava Núria Feliu. No hi ha dubte: tothom va compartir ahir els mateixos neguits. I tothom vol dir més de 15.000 persones. L'escenari per on van desfilar els 35 músics i grups va ser, de facto, un altar fictici. Artistes i públic van exhibir les seves causes, profundes i transparents, en plena sintonia i a peu pla. Sense complexos ni prejudicis. Furgant el mínim en la sensibleria. No deixant cap marge, o poc, al victimisme, i molt, tot, a les noves perspectives d'una Catalunya lliure. Potser no hi eren tots, però potser sí els més valents. I, això segur, els més entusiastes per rebre amb forts aplaudiments i eufòria desbocada alguns dels independentistes catalans detinguts en l'Operació Garzón de fa vint anys, que quan encara era clar van pujar a l'escenari en un dels moments més emocionants i inoblidables de la llarga nit a la Devesa. A tots ells, protagonistes absents del festival del 1992, el públic els va omplir de tributs. La convivència intergeneracional a l'escenari va trobar la seva correspondència en el públic, jove i madur, solitari i familiar, agrupat en colles, en tribus o en parelles. El mar de gent es movia en forma d'onades esbravades segons l'atenció que els mereixien els grups musicals, que s'anaven rellevant a un ritme trepidant mentre es projectaven en pantalla els somnis de llibertat de diverses personalitats del món cultural i social. Alguns músics ja van participar el 1992 en l'històric festival Catalunya vol viure en llibertat: Santi Arisa –fa vint anys va exercir de mestre de cerimònies; ahir, de revulsiu de sentiments de masses–, Josep Tero, Joan Reig com a bateria d'Els Pets, Kitsch i la Companyia Elèctrica Dharma, que ahir va aparèixer de sorpresa amb una salutació musical dharmàtica teixida de fragments de La muixeranga d'Algemesí, La presó del rei de França i No volem ser. No va ser un concert estàtic, ni rígid, ni previsible, va ser un anar i venir constant de músics –que van actuar d'una manera totalment desinteressada– i de gent vinguda d'arreu, fent allò que se'n diu un concert viu, viu del tot. Les actuacions no van anar de menys a més, ni de més a menys; de principi a fi va ser una vetllada impetuosa que es van ben encarregar de mantenir calenta i àlgida els exponents de l'escena musical catalana, emergents i consagrats, plurals en veus i actituds creatives. El macroconcert es va obrir amb injeccions de fantasies infantils, totalment aptes per als adults, d'Àngel Daban i Jordi Tonietti per, tot seguit, lliurar-se en cos i ànima a l'aventura percussionista de Santi Arisa amb els Xirois. Les fortes ràfegues de música pop van tenir abduïts una bona estona els joves adolescents, magnetitzats primer amb les seves formacions preferides que cotitzen a l'alça, Marge d'Error, Amelie, Macedònia (que van estrenar formació i dues cançons del disc que preparen, Vacances i Primer pas), Els Catarres (van provocar un moment de catarsi amb el seu Jenifer) i Electrotoylets; es van acoblar bé al gir pop que han fet Els Cremats a l'univers de les havaneres, i finalment van ser còmplices de les emotives destreses dels Gospelians, que van centellejar una adaptació al català de Let freedom ring. El bloc central del festival el va capitanejar el cartell dels cantautors, que van fer valer la paraula. Hi va haver espai per a l'humor, del que fa riure i també pensar i malpensar, amb un Pere Tàpias sorneguer però tendre que va cantar La moto i Txa, txa, txa. Espai, molt espai, per recordar els focs de l'Empordà que fa just una setmana cremaven amb virulència (De Calaix en va fer una sentida referència abans d'arrencar l'Empordà dels Sopa de Cabra). I també espai per a la poesia, amb una Núria Feliu entranyable recitant, amb variació inclosa al final, Josep Miquel Servià (“Nosaltres solament exigim ser... qui som / i podem / i ho volem / i ho serem / d'independents”) i Joan Sales (“Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils”). Quico Pi de la Serra, el més bregat de tots, s'ho va fer amb dos clàssics del seu repertori, La cultura (“La cultura és usada pels dos bàndols, / els que la van desfent sense manies / perquè fa raonar i no és rentable, / els campanuts tibats que se la guarden”) i Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol, la tornada del qual van cantar com una sola veu i amb intensitat dramàtica alguns dels músics participants al concert, instigant una lògica pujada d'adrenalina de l'audiència. Títols radicals i francs com el que va cantar Miquel Gil, Lladres, del disc més emblemàtic d'Al Tall, Quan el mal ve d'Almansa. Jaume Arnella i Carles Belda compenetrats en tàndem, Josep Tero, Biel Majoral (que es va imposar amb Jo sóc català) i Joan Reig (aquest cop dins del seu Refugi particular), van ser altres gurus de la cançó d'autor, gats vells de la música que sap protestar, que no van faltar a la multitudinària cita de la Devesa, alternant-se l'escenari amb molt més material incombustible: Joan Dausà i Els Tipus d'Interès, Eduard Canimas, Els Trobadors d'Alfons Encinas i Poble que Canta, que va corprendre el públic sencer amb Els segadors. Una tremolor d'emoció va recórrer tot el recinte. La rumba refrigerant dels Terratombats, amb el seu rabiós Els jocs de la vergonya tan impregnat de l'esperit de la jornada reivindicativa del 1992, va descollar la contundència rockera de l'última part del concert, traca final que van encendre amb pop ocurrent i insubordinat els PulpoPop i amb sensibilitat i delicadesa Miquel Abras. Uns Brams tonificats, l'ska festiu de sempre dels Deskarats, l'agudesa arrauxada dels Dekrèpits, els delirants The Gruixut's i, en els darrers sospirs de la nit, uns veterans, Kitsch, els mateixos que van cloure el concert de fa vint anys, van acabar de sobreexcitar, qui sap si per sempre més, uns seguidors incondicionals al seu talent. Al crit, és clar, d'Independència. L'Elèctrica Dharma va aparèixer de sorpresa Kitsch va cloure el festival, com fa vint anys, amb ‘Independència' La Devesa va tremolar d'emoció amb ‘Els segadors' Els Catarres van provocar un moment catàrtic amb ‘Jenifer'