LOTERIA DE NADAL 2012 Sorteig del 22 de desembre Núm. 84016

Aquest any el número que ens portarà la sort serà el 84.016 Podeu adquirir les participacions del Núm. 84016 a tots els socis i establiments col·laboradors. Ens ajudareu a poder seguir fent activitats. BONA SORT!!!

11 DE SETEMBRE, MARXA CAP A LA INDEPENDÈNCIA Vilobí, Salitja i Sant Dalmai se sumen a la concentració multitudinària de Barcelona

.- cap a tres quarts de 12 (un cop acabat l’acte “institucional”, per part de l’Assemblea Nacional Catalana, a Els Delmes de Salitja, es declamarà per tres rapsodes locals el poema HIMNE DE LA INDEPENDÈNCIA , de Vicenç Albert Ballester, i que cada verset te com a tornada de part de tots els assistents (a manera dels goigs) “No pidolem lleis noves, ni demanem clemència, volem per Catalunya només la independència, és un poema que molta força, demà encara més, i en les circumstancies actuals de Catalunya i Espanya ho es al màxim. En repartirem fulls entre els assistents perquè puguin seguir la declamació. .- Manifestació a Barcelona de l'11 a la tarda .- Preguntes i aclariments que pugin sorgir Hem d'estar atents i donar l'importancia que te la Diada Nacional de Catalunya aquest any 2012 Hem d'esser-hi tots, molts, quants més millor Salut i independència!!! Dimarts 11 de setembre. A les 14:30h sortida en autobús des del CAMP DE FUTBOL. Inscripcions a l'Ajuntament o al 972 47 30 26. Places limitades. Data límit: 5 de setembre. Acte gratuït per a tots els socis del Casal. Aquelles persones no socis que vulguin assistir-hi hauran d'abonar 10€. L'import inclou viatge d'anada i tornada a Barcelona amb autobús. Inscripcions a indeps@@salitja.cat HORA I RECORREGUT: A les 17:00 hores diverses columnes marxaran cap a la plaça Catalunya on a les 18:00 hores començarà l'acte polític. Posteriorment marxarem fins al parlament. COMARCA DE LA SELVA. VINE AMB BUS des de Santa Coloma de Farners: Sortida a les 3 de la tarda de l'aparcament de Sant Salvador. Apunta't a: estanc Can Net, fleca Can Corominas, fleca Can Ferriol, a l'ajunament o a busfarners@gmail.com Lloret de Mar: podeu adquirir les entrades a la paradeta de la plaça de l'Església de l'Assemblea Territorial de Lloret de Mar els dissabtes de 10 h a 21 h i també a la botiga Mon Gran situada al carrer Oliva al davant de l'Hotel Florida, aquí s'hi poden adquirir en horari comercial. Blanes i Tossa de Mar: podeu posar-vos en contacte amb lloretperlaindependencia@gmail.com i us informaran sobre on adquirir-les.

Els terrassencs Sense Sal, primer premi a Salitja. El segon va ser per als reusencs Poker's i el tercer, per als selvatans A Granel. Tona Gafarot, premi popular

17 grups finalistes procedents de tot Catalunya i fins i tot de Mallorca van participar ahir en el concurs. Sense Sal, ahir a Salitja Foto: NÚRIA GARRO / X.C. Poker's Foto: NÚRIA GARRO / X.C. A Granel Foto: NÚRIA GARRO / X.C. Tona Gafarot Foto: NÚRIA GARRO / X.C. El grup terrassenc Sense Sal va guanyar ahir la 34a edició del Concurs de Cançó de Salitja, amb el tema Cors de fusta, dedicat als morts oblidats de totes les guerres. Sense Sal rebran com a premi tres dies de gravació als estudis Juglans Music d'Estanyol. El segon premi (400 euros) del concurs va ser per al grup reusenc Poker's, que va ser l'encarregat de tancar la llista d'actuacions amb la cançó Amb tu sóc jo. El grup selvatà A Granel, format per músics de Santa Coloma de Farners, Sils i altres localitats properes, va rebre el tercer premi (200 euros) concedit pel jurat, per la cançó Dies foscos. El premi popular, decidit per diversos membres del públic, va ser per a la cantautora Tona Gafarot, de Llambilles, per la cançó Alba sísmica. El premi popular consisteix en un cap de setmana en una casa de turisme rural. En aquesta edició del concurs va haver-hi molta varietat estilística: des de la música medieval de Malva de Runa, amb una gran arpa inclosa, fins al rock sense complexos de Defluxs i la seva Nena (et vull portar al bosc). També hi van actuar els garrotxins Red Souls, que ja havien guanyat l'any anterior, o el cantant Gerard Sesé, que ha publicat un parell de discos i va presentar una oportuna Marxem a Mart (Cançó anticrisi). Fins i tot hi va participar un músic mallorquí, Joan Miquel Riera, que va reconèixer que venir a actuar a Salitja amb el seu grup els havia costat “una pasta”, però tot i així estaven entusiasmats: “Ens hem autoanomenat ambaixadors de Salitja a Mallorca”. El Concurs de Salitja va ser, un any més, un bon aparador de la vitalitat i diversitat de la música en català. Com va dir el presentador, Quim Güell, “el català és una llengua que aviat no es podrà ensenyar a les escoles. Ells estan estirant molt per allà i nosaltres, molt per aquí; a veure si al final tomba i ens podem alliberar”. EL PUNT

17 finalistes, al Concurs de Cançó de Salitja

El primer premi seran tres dies de gravació als estudis Juglans Music Els garrotxins Red Souls van guanyar el 2011 el concurs de Salitja i hi tornen aquest any Foto: L.S. El Concurs de Cançó de Salitja celebra avui la seva 34a edició, en la qual participaran 17 grups i solistes procedents de diferents punts dels Països Catalans. Les actuacions començaran a les 7 de la tarda, en un envelat instal·lat al centre del poble, que aquests dies celebra la festa major. El primer premi del concurs consisteix en tres dies de gravació als estudis Juglans Music, d'Estanyol. Per ordre d'actuació, els participants i les cançons del concurs són aquests: Malva de Runa (Enterrau nostros morts), Roigé i la Calidoscòpia (Petits timoners), Red Souls (Diga-m'ho), Gerard Civat i els Civets (Lluny), Barri's (El calaix), Acoustic Layla (Esquitxos salats), Irene Terrón (Una mica de sal), Falcon & Firkin (Podrem tocar el cel), Massagran i el Calidoscopi (L'Estàtua/ 39º d'Incapacitat), Sense Sal (Cors de fusta), A granel (Dies foscos), Joan Miquel Riera (Cançó cursi), Tona Gafarot (Alba sísmica), Gerard Sesé (Marxem a Mart –Cançó anticrisi–), Defluxs (Nena –Et vull emportar al bosc–), Iaraquè? (La Tempesta) i Poker's (Amb tu sóc jo). El jurat està format per Edgar Massegú, de Pulpopop; el bateria Alfred Berengena; la cantant Sílvia Montells; Rosa Torrijos, de Juglans Music, i els periodistes Xevi Planas i Xavier Castillón. EL PUNT

# CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT Salitja x Independència

20x20 El 20è Aniversari dels INDEPS s'agermana amb els 20 anys de CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT Compromís musical en estat pur en una nit inoblidable. 35 músics i grups van omplir de pop, cançó d'autor, poesia i rock la il·lusió d'independència de milers de persones. Públic i artistes van compartir el somni d'una Catalunya lliure en un macroconcert que va durar més de sis hores. Un dels moments més emocionants de la nit va ser quan tots els músics participants al macroconcert van cantar amb Quico Pi de la Serra la tornada de Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol. Un públic d'edats i procedències diverses va seguir la marató musical. Els detinguts en l'Operació Garzón van ser rebuts amb eufòria. “Tenim un somni. El volem?”, va exclamar, enèrgic, Santi Arisa. La resposta, rotunda: “Sí!” Si una cosa va quedar clara ahir durant les sis llargues hores del macroconcert a la Devesa és que una part molt important de la cultura del país està compromesa fins al moll de l'os amb les inquietuds de la societat catalana. “No defalliu. La independència és a les vostres mans”, bramava Núria Feliu. No hi ha dubte: tothom va compartir ahir els mateixos neguits. I tothom vol dir més de 15.000 persones. L'escenari per on van desfilar els 35 músics i grups va ser, de facto, un altar fictici. Artistes i públic van exhibir les seves causes, profundes i transparents, en plena sintonia i a peu pla. Sense complexos ni prejudicis. Furgant el mínim en la sensibleria. No deixant cap marge, o poc, al victimisme, i molt, tot, a les noves perspectives d'una Catalunya lliure. Potser no hi eren tots, però potser sí els més valents. I, això segur, els més entusiastes per rebre amb forts aplaudiments i eufòria desbocada alguns dels independentistes catalans detinguts en l'Operació Garzón de fa vint anys, que quan encara era clar van pujar a l'escenari en un dels moments més emocionants i inoblidables de la llarga nit a la Devesa. A tots ells, protagonistes absents del festival del 1992, el públic els va omplir de tributs. La convivència intergeneracional a l'escenari va trobar la seva correspondència en el públic, jove i madur, solitari i familiar, agrupat en colles, en tribus o en parelles. El mar de gent es movia en forma d'onades esbravades segons l'atenció que els mereixien els grups musicals, que s'anaven rellevant a un ritme trepidant mentre es projectaven en pantalla els somnis de llibertat de diverses personalitats del món cultural i social. Alguns músics ja van participar el 1992 en l'històric festival Catalunya vol viure en llibertat: Santi Arisa –fa vint anys va exercir de mestre de cerimònies; ahir, de revulsiu de sentiments de masses–, Josep Tero, Joan Reig com a bateria d'Els Pets, Kitsch i la Companyia Elèctrica Dharma, que ahir va aparèixer de sorpresa amb una salutació musical dharmàtica teixida de fragments de La muixeranga d'Algemesí, La presó del rei de França i No volem ser. No va ser un concert estàtic, ni rígid, ni previsible, va ser un anar i venir constant de músics –que van actuar d'una manera totalment desinteressada– i de gent vinguda d'arreu, fent allò que se'n diu un concert viu, viu del tot. Les actuacions no van anar de menys a més, ni de més a menys; de principi a fi va ser una vetllada impetuosa que es van ben encarregar de mantenir calenta i àlgida els exponents de l'escena musical catalana, emergents i consagrats, plurals en veus i actituds creatives. El macroconcert es va obrir amb injeccions de fantasies infantils, totalment aptes per als adults, d'Àngel Daban i Jordi Tonietti per, tot seguit, lliurar-se en cos i ànima a l'aventura percussionista de Santi Arisa amb els Xirois. Les fortes ràfegues de música pop van tenir abduïts una bona estona els joves adolescents, magnetitzats primer amb les seves formacions preferides que cotitzen a l'alça, Marge d'Error, Amelie, Macedònia (que van estrenar formació i dues cançons del disc que preparen, Vacances i Primer pas), Els Catarres (van provocar un moment de catarsi amb el seu Jenifer) i Electrotoylets; es van acoblar bé al gir pop que han fet Els Cremats a l'univers de les havaneres, i finalment van ser còmplices de les emotives destreses dels Gospelians, que van centellejar una adaptació al català de Let freedom ring. El bloc central del festival el va capitanejar el cartell dels cantautors, que van fer valer la paraula. Hi va haver espai per a l'humor, del que fa riure i també pensar i malpensar, amb un Pere Tàpias sorneguer però tendre que va cantar La moto i Txa, txa, txa. Espai, molt espai, per recordar els focs de l'Empordà que fa just una setmana cremaven amb virulència (De Calaix en va fer una sentida referència abans d'arrencar l'Empordà dels Sopa de Cabra). I també espai per a la poesia, amb una Núria Feliu entranyable recitant, amb variació inclosa al final, Josep Miquel Servià (“Nosaltres solament exigim ser... qui som / i podem / i ho volem / i ho serem / d'independents”) i Joan Sales (“Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils”). Quico Pi de la Serra, el més bregat de tots, s'ho va fer amb dos clàssics del seu repertori, La cultura (“La cultura és usada pels dos bàndols, / els que la van desfent sense manies / perquè fa raonar i no és rentable, / els campanuts tibats que se la guarden”) i Si els fills de puta volessin no veuríem mai el sol, la tornada del qual van cantar com una sola veu i amb intensitat dramàtica alguns dels músics participants al concert, instigant una lògica pujada d'adrenalina de l'audiència. Títols radicals i francs com el que va cantar Miquel Gil, Lladres, del disc més emblemàtic d'Al Tall, Quan el mal ve d'Almansa. Jaume Arnella i Carles Belda compenetrats en tàndem, Josep Tero, Biel Majoral (que es va imposar amb Jo sóc català) i Joan Reig (aquest cop dins del seu Refugi particular), van ser altres gurus de la cançó d'autor, gats vells de la música que sap protestar, que no van faltar a la multitudinària cita de la Devesa, alternant-se l'escenari amb molt més material incombustible: Joan Dausà i Els Tipus d'Interès, Eduard Canimas, Els Trobadors d'Alfons Encinas i Poble que Canta, que va corprendre el públic sencer amb Els segadors. Una tremolor d'emoció va recórrer tot el recinte. La rumba refrigerant dels Terratombats, amb el seu rabiós Els jocs de la vergonya tan impregnat de l'esperit de la jornada reivindicativa del 1992, va descollar la contundència rockera de l'última part del concert, traca final que van encendre amb pop ocurrent i insubordinat els PulpoPop i amb sensibilitat i delicadesa Miquel Abras. Uns Brams tonificats, l'ska festiu de sempre dels Deskarats, l'agudesa arrauxada dels Dekrèpits, els delirants The Gruixut's i, en els darrers sospirs de la nit, uns veterans, Kitsch, els mateixos que van cloure el concert de fa vint anys, van acabar de sobreexcitar, qui sap si per sempre més, uns seguidors incondicionals al seu talent. Al crit, és clar, d'Independència. L'Elèctrica Dharma va aparèixer de sorpresa Kitsch va cloure el festival, com fa vint anys, amb ‘Independència' La Devesa va tremolar d'emoció amb ‘Els segadors' Els Catarres van provocar un moment catàrtic amb ‘Jenifer'

CONSTITUCIÓ DE L'ASSEMBLEA NACIONAL CATALANA AL MUNICIPI Divendres 25 de maig del 2012

Divendres es fa un acte a Vilobí i s’anuncia públicament la constitució de l’ANC al municipi Els INDEPS hi serem; però no com a col·lectiu. Es que a l’ANC s’ha d’ésser-hi a títol individual Passeu a tots que es fa divendres a les 8 del vespre, crec que es important, a les 9 acabem i podrem anar al futbol Salut i independència!!!

2a TROBADA DE CASALS I ATENEUS DELS PAÏSOS CATALANS Vilanova i la Geltrú, 19 de maig del 2012

Benvolguts/des, Us fem arribar el pdf de la revista que hem editat amb motiu de la 2a Trobada de Casals i Ateneus dels Països Catalans, que com sabeu celebrarem a Vilanova i la Geltrú el proper 19 de maig, durant tot el dia. Salut! Ateneu Vilanoví MANIFEST DE LA 2a TROBADA DE CASALS I ATENEUS DELS PAÏSOS CATALANS (proposta per treballar) Trobada de Casals i Ateneus a Vilanova i la Geltrú, en memòria dels ateneus obrers Els casals i ateneus dels Països Catalans ens hem tornat a reunir en una trobada nacional, aquest any a Vilanova i la Geltrú. L’ocasió ha servit per commemorar els 100 anys del 2n Congrés de d’Ateneus i Societats de Cultura de Catalunya, celebrat a la mateixa ciutat els dies 24 i 25 de maig de 2012. Amb aquest centenari hem volgut recordar el moviment ateneístic català, que fou motor de cultura, alfabetització, formació, lluita i esperit crític al nostre país en el mig segle anterior que precedí l’aixecament fexisita i la posterior guerra civil. Ens sentim hereus de la motivació més genuina d’aquells ateneus obrers que varen apostar per l’auoorganització i l’auotgestió col·lectiva de la vida social, cultural i política. I com a hereus, entenem que el nostre paper en aquests temps de canvis, de lluita i indignacions ha de ser el de prendre el seu relleu en el fil roig de la història que relliga els nostres avantpassats amb el nostre present i futur com a poble i com a moviment social i polític. Els casals i ateneus als Països Catalans, motor i mapa de la lluita per un país lliure i una societat justa Al llarg dels darrers anys la llista i l’abast territorial dels casals i ateneus ha augmentat sense pausa. També és cert que molts casals i ateneus han tancat les seves portes després d’alguns any sde funcionament. En qualsevol cas, els casals i ateneus populars juguem un paper actiu en moltes realitats locals i comarcals al llarg del país, i encara l’hem de jugar més, reforçant la nostra funció d’instrument útil per al canvi social i polític que s’està produint al nostre país: - Som punt de trobada de moviments socials - Servim de punt de distribució de premsa alternativa - Portem a debat al territori i difonem al nostre entorn els temes i els agents protagonistes d’actualitat en els moviments socials i polítics transformadors d’arreu del país. - En la nostra pràctica i activitat social difonem valors emmancipadors com l’antirracisme, l’antisexisme, la cooperació, la solidaritat, l’ecologisme i el respecte per la terra, l’esperit crític i la consciència nacional. - Promovem dins nostre i en el nostre entorn el treball social en xarxa, ajudant a reforçar denoss teixits socials entre entitats i entre la ciutadania, matèria bàsica per a fer la nostra societat més solidària, més resistent i capacitar-la per projectar-se políticament cap a un futur de lluita per un món més just. - Reforcem, revivim i actualitzem la cultura popular catalana, aquella que és basa en la gent senzilla, que beu de les tradicions ocultades pel poder i reprimides durant llargs periodes, i ara denostades per la cultura de mercat. - Usem, defensem i treballem la llengua catalana com a base de la cohesió ide les formulacions d’emancipació social i nacional. - Dinamitzem i promovem les iniciatives d’economia social i solidària, que dibuixen ara i aquí les alternatives de la societat a l’economia capitalista depredadora de valors, de treball i de relacions. Els casals i ateneus, reunits a Vilanova i la Geltrú el dia 19 de maig amb motiu de la 2a Trobada de Casals i Ateneus, acordem: - Impulsar una visiblització conjunta de les nostres activitats i els nostres centres socials a través d’Internet, per tal d’avanar en la coordinació i associació a nivell nacional de les nosytres activitats - Posar els nostres centres socials al servei, ara més que mai, dels moviments socials i de protesta que la crisi econòmica i nacional estan fent aflorar arreu del país, i col·laborar-hi activament. - Etc. A COMPLETAR DURANT LA JORNADA