Per Reis, el codi postal de Salitja ens portarà sort!
diumenge, 26 de desembre del 2010
divendres, 17 de desembre del 2010
LOTERIA DE NADAL 2010
Aquest any tornem a jugar al número 17184 (codi postal de Salitja). MOLTA SORT A TOTS!
diumenge, 12 de desembre del 2010
Donació a la biblioteca de Quaderns de la Selva n.21
Donació a la biblioteca del casal del tom 21 de Quaderns de la Selva per part de l'autor Lluís Ball-llosera. El llibre estarà a disposició per a tots els socis.
número: 21 títol núm.: Quaderns de la Selva
editorial: CE Selvatans lloc: Sant Feliu de Guíxols any: 2009
periodicitat: Anual issn/isbn: 1130-1708 dins del CCUC: SI
preu: estat: disponible
Disponible a la biblioteca de l'IRM: Disponible
centre: Centre d'Estudis Selvatans contacte:
sumari:
LA SELVA, TERRITORI EN TRANSFORMACIÓ
FIGUERAS, Narcís. Les transformacions històriques i actuals del territori. 6
Crònica d'unes jornades. 8
BRUGUERA LIGERO, Fèlix. La toponímia com a mostra de la transformació del territori. L'exemple d'Osor. 17
BUXEDA I MAJORAL, Gerard. Les colònies industrials selvatanes del Ter: motor de transformació econòmica, social i paisatgística de la contrada. 29
FUNDACIÓ EMYS. La Camparra: un testimoni viu a casa nostra. 45
GONZÁLEZ BATISTE-ALENTORN, Ana. La Pauma (1920-2008): testimoni dels "anys daurats" de Tossa de Mar. 71
GONZÀLEZ I PLANAGUMÀ, Eloi. La crisi de l'avellana a la comarca de la Selva. 89
GONZÀLEZ I PLANAGUMÀ, Eloi. Les pollancredes de la conca selvatana de la Tordera. 97
JUNQUERA, Xavier; TARRÉS, Josep. La descripció dels camins de les Guilleries a finals del segle XIX segons els militars. 107
MALLORQUÍ, Elvis. Les celleres medievals de les terres de Girona. 117
MOLÍ FRIGOLA, Montserrat. Notes per a una història del jardí a la Selva. Del selvàtic de Sant Salví de Cladells a la geometria de Pinya de Rosa. 149
PLA I RODAS, Francesc. Els darrers dies d'en Serrallonga per les Guilleries. 165
ESTUDIS
AUGÉ, Anna; LLINÀS, Joan; MOIX, Elisenda; SÀNCHEZ, Marina; ZABALA, Marta. Prehistòria recent i antiguitat a Aiguaviva i Fornells de la Selva: les troballes arqueològiques a les obres del TGV. 175
VALERO MOLINA, Joan. La font gòtica de Blanes. 195
DOMÈNECH I MONER, Joan. Lloret i la Guerra de Successió (1705-1711). El període austracista. 217
LOAISA DALMAU, Esther; MOLLA CALLÍS, Joan; MORÉ AGUIRRE, David. Dos-cents cinquanta anys d'ets i uts de l'Hospital de Pobres de la vila de Tossa: un vincle entre Tossa i Calonge. 241
PLANELLAS BASSOLS, Marta. La Setmana Tràgica a Anglès i la Cellera de Ter. Els fets de l'estiu de 1909 a través de les memòria de Joan Matas. 283
BUXEDA I MAJORAL, Gerard. La Setmana Tràgica a Santa Coloma de Farners. 297
NOTES I APORTACIONS
AGUIRRE MARTÍN, Alberto. Els equinoderms al litoral selvatà. 309.
PLANELLAS BASSOLS, Marta. Josep Moreno Pallí (1909-2001). Un mestre de la República a Tossa. 329
GRAU, Josep M.; PUIG, Roser. Emigració gironina de postguerra al Sud de Catalunya segons els padrons d'habitants (Reus, 1945). 343
VILA, Pep. "A la Mare de Déu del Far" (1956). Nota bibliogràfica. 367
TEIXIDOR, Ricard; BALL-LLOSERA, Lluís. El camí antic de Vilobí. 373
VIADER I CROUS, Montse. El pla director del castell d'Hostalric. 391
RESSENYES I BIBLIOGRAFIA COMARCAL. 403
INFORMACIONS DEL CENTRE. 435
dissabte, 11 de desembre del 2010
dissabte, 4 de desembre del 2010
FESTA MAJOR DE SANT DALMAI 2010
Amb gana cap a la festa
Del 4 al 8 de desembre.
El sopar popular és un dels actes més multitudinaris i esperats d'aquesta festa major. Foto: SORTIM.
Escollir el vestit per al sopar de gala, les sabates més còmodes per ballar amb la Nueva Etapa i la Maravella o entrenar-se amb les cartes són ara mateix els maldecaps més importants dels santdalmaiencs, que demà comencen la seva festa major. El popular XXVI Campionat de Botifarra enceta la programació festiva, que ofereix actuacions infantils, concerts, nit jove amb Loca Histeria i Mit&Offen Dj's, ofici solemne a l'església de Sant Dalmai i balls amb orquestra, entre altres. Cal destacar-ne el sopar popular de diumenge, que cada any aplega bona part de la gent del poble, i la caminada al volcà de la Crosa de dilluns al matí, on es podrà gaudir del cràter més gran de la Península.
EL PUNT
Del 4 al 8 de desembre.
El sopar popular és un dels actes més multitudinaris i esperats d'aquesta festa major. Foto: SORTIM.
Escollir el vestit per al sopar de gala, les sabates més còmodes per ballar amb la Nueva Etapa i la Maravella o entrenar-se amb les cartes són ara mateix els maldecaps més importants dels santdalmaiencs, que demà comencen la seva festa major. El popular XXVI Campionat de Botifarra enceta la programació festiva, que ofereix actuacions infantils, concerts, nit jove amb Loca Histeria i Mit&Offen Dj's, ofici solemne a l'església de Sant Dalmai i balls amb orquestra, entre altres. Cal destacar-ne el sopar popular de diumenge, que cada any aplega bona part de la gent del poble, i la caminada al volcà de la Crosa de dilluns al matí, on es podrà gaudir del cràter més gran de la Península.
EL PUNT
dissabte, 4 de setembre del 2010
El prelat de l´Opus ordena demà un capellà de Salitja
Josep Maria Viñolas, de 44 anys, rebrà el sagrament a Torreciudad
Viñolas, a la dreta, amb el mexicà Mario Vera, en una fotografia recent.
El bisbe prelat de l'Opus Dei, Javier Echevarría (col·laborador de José María Escrivá de Balaguer, fundador de l'Obra), presidirà demà, a les 10 del matí, l'ordenació sacerdotal de Josep Maria Viñolas Esteva (Salitja, Vilobí d'Onyar, 1966) al Santuari de Torreciudad, a Osca. Havia rebut l'ordenació diaconal, el pas previ, el 20 de febrer a Roma. Viñolas, que, igual que a la diaconal, rebrà l'ordenació juntament amb Mario Vera Juárez (Mèxic DF, 1970), és enginyer tècnic agrícola, ha impartit docència i celebrarà la Missa Nova el proper diumenge 19 de setembre a Salitja a les 12 de migdia. Una germana del gironí és missionera a Xile. El nou capellà, que exercirà al col·legi Bell-lloc del Pla de Girona, és doctor per la Universitat deNavarra amb la tesi La fe i la increença en les publicacions del Consell Pontifici de la Cultura, cosa que ha implicat estudiar a fons l'ateisme, el relativisme i la indeferència religiosa.
Format, precisament, en el Bell-lloc de Girona, el capellà provè d'una família dedicada a l'agricultura i ramaderia a Salitja. Un context que li va significar "la millor motivació" a fi de cursar els estudis d'Enginyeria Tècnica Agrícola, segons explica en una entrevista publicada a la web de l'Opus Dei. Viñolas Esteva és molt conegut al Penedès en haver estat, durant 20 anys, professor del centre concertat Camp Joliu, situat a L'Arboç. En referència a la formació de mainada i adolescents, Viñolas defensa que "l'educació no pot limitar-se a les aules i requereix, al costat del professorat, més implicació dels pares". A més, "cada vegada és més necessari un seguiment de l'entorn, perquè aquesta formació no sigui únicament acadèmica, sinó integral". Se sent partícep d'"una onada de nous sacerdots amb un gran afany de contribuir a renovar la vida de l'Església, i fidels al seu ministeri i al que l'Església s'espera d'ells" afegint després que "procurant ser font d'unitat i no causar ferides a la comunió" a la institució.
Què espera la societat catòlica d'un capellà en el segle XXI? Parla de "disponibilitat" ("sens dubte") i ser un "bon exemple". En referència a la primera idea, Josep Maria Viñolas comenta que "calen més sacerdots i més disponibles, perquè aquesta disponibilitat és manifestació de caritat pastoral, de no viure per un mateix". I, respecte al fet de ser testimoni, admet que "som humans i cadascun tenim els nostres defectes" i, per tant, "necessitem corregir, reconèixer els nostres errors i, com tot cristià, convertir-nos per ser bons sacerdots". Té clar que "quan els homes viuen conscients de la seva relació constitutiva amb Déu, creix intensament la qualitat humana de la vida personal i social".
DIARI DE GIRONA
Viñolas, a la dreta, amb el mexicà Mario Vera, en una fotografia recent.
El bisbe prelat de l'Opus Dei, Javier Echevarría (col·laborador de José María Escrivá de Balaguer, fundador de l'Obra), presidirà demà, a les 10 del matí, l'ordenació sacerdotal de Josep Maria Viñolas Esteva (Salitja, Vilobí d'Onyar, 1966) al Santuari de Torreciudad, a Osca. Havia rebut l'ordenació diaconal, el pas previ, el 20 de febrer a Roma. Viñolas, que, igual que a la diaconal, rebrà l'ordenació juntament amb Mario Vera Juárez (Mèxic DF, 1970), és enginyer tècnic agrícola, ha impartit docència i celebrarà la Missa Nova el proper diumenge 19 de setembre a Salitja a les 12 de migdia. Una germana del gironí és missionera a Xile. El nou capellà, que exercirà al col·legi Bell-lloc del Pla de Girona, és doctor per la Universitat deNavarra amb la tesi La fe i la increença en les publicacions del Consell Pontifici de la Cultura, cosa que ha implicat estudiar a fons l'ateisme, el relativisme i la indeferència religiosa.
Format, precisament, en el Bell-lloc de Girona, el capellà provè d'una família dedicada a l'agricultura i ramaderia a Salitja. Un context que li va significar "la millor motivació" a fi de cursar els estudis d'Enginyeria Tècnica Agrícola, segons explica en una entrevista publicada a la web de l'Opus Dei. Viñolas Esteva és molt conegut al Penedès en haver estat, durant 20 anys, professor del centre concertat Camp Joliu, situat a L'Arboç. En referència a la formació de mainada i adolescents, Viñolas defensa que "l'educació no pot limitar-se a les aules i requereix, al costat del professorat, més implicació dels pares". A més, "cada vegada és més necessari un seguiment de l'entorn, perquè aquesta formació no sigui únicament acadèmica, sinó integral". Se sent partícep d'"una onada de nous sacerdots amb un gran afany de contribuir a renovar la vida de l'Església, i fidels al seu ministeri i al que l'Església s'espera d'ells" afegint després que "procurant ser font d'unitat i no causar ferides a la comunió" a la institució.
Què espera la societat catòlica d'un capellà en el segle XXI? Parla de "disponibilitat" ("sens dubte") i ser un "bon exemple". En referència a la primera idea, Josep Maria Viñolas comenta que "calen més sacerdots i més disponibles, perquè aquesta disponibilitat és manifestació de caritat pastoral, de no viure per un mateix". I, respecte al fet de ser testimoni, admet que "som humans i cadascun tenim els nostres defectes" i, per tant, "necessitem corregir, reconèixer els nostres errors i, com tot cristià, convertir-nos per ser bons sacerdots". Té clar que "quan els homes viuen conscients de la seva relació constitutiva amb Déu, creix intensament la qualitat humana de la vida personal i social".
DIARI DE GIRONA
dissabte, 28 d’agost del 2010
El cas de l'aeroport del poble de la Selva anomenat Salitja
Vacances al país de les infraestructures
És freqüent que en temps de vacances alguns articulistes escriguin peces sobre viatges i aventures viscudes, sovint en països exòtics o llunyans. A mi sempre em recorden aquelles persones que, tornant d'un viatge, et convidaven a una interminable sessió de diapositives comentades. A banda que els països exòtics o llunyans només existeixen en l'imaginari local del viatger, que no s'adona que, en desplaçar-se, l'exòtic i llunyà és ell mateix i no l'indret del món on arriba.
Alguns altres articulistes relaten excursions més domèstiques. Queda molt bé la narració d'una sortida a passejar pels entorns naturals, seguint la ruta de les fonts, en companyia d'uns amics que t'han vingut a veure a la segona residència. Sortir a caminar i que t'enxampi la turbonada entre els verns i les vaques pasturant pot inspirar una magnífica perla del periodisme literari.
La lectura de tants papers escrits per articulistes viatgers o excursionistes m'ha impulsat a deixar constància del país de les infraestructures on visc tots els dies de l'any, situat en un municipi de la plana de la Selva, una comarca ni exòtica, ni llunyana, ni bucòlica, malgrat el que el topònim vol indicar.
Posem que parlo de Salitja, un poble de 300 habitants que abans sortia als mapes però que, paradoxalment, n'ha desaparegut sense que les autoritats cartogràfiques ho hagin denunciat. La raó és d'alta volada: a Salitja hi ha instal·lat, des de fa poc més de quaranta anys, l'aeroport Girona-Costa Brava. El cas d'aquest aeroport és molt curiós. Les companyies que hi operen venen els bitllets amb origen o destinació a aquest aeroport amb l'eufemisme “Barcelona”. La propaganda de les institucions polítiques i econòmiques catalanes fa servir un altre eufemisme: “Girona-Costa Brava”. Quan succeeix algun incident, els mitjans de comunicació es refereixen a l'aeroport de “Vilobí d'Onyar” (municipi al qual pertany el poble de Salitja) o de “Vilobí” (poble veí de Salitja però que no té aeroport). El cas és que de l'aeroport de Salitja no en parla ningú, tot i que l'aeroport està situat a Salitja. I el que dèiem, en els mapes, la petita taca on hi hauria d'aparèixer el nom de Salitja ha quedat tapada per una gran taca que diu “Aeroport Girona-Costa Brava”.
Pot semblar un cas anecdòtic o menor, però quan en un futur pròxim es construeixi l'estació del TGV a l'aeroport (la reserva de terrenys ja fa ans que s'ha fet), caldrà fer més lloc als mapes i, aleshores, probablement desapareixerà fins i tot el nom del municipi de Vilobí d'Onyar, que quedarà tapat amb lletres grosses pel nou topònim (o ferrònim) “Estació del TGV Aeroport Girona-Costa Brava”.
De moment, des de fa més d'un any, tot el terme de Vilobí d'Onyar i de municipis veïns està travessat per un parell de vies llampants, emmurallades a banda i banda per tanques metàl·liques. Són vies que no vénen d'enlloc ni porten enlloc perquè són trams sense continuïtat. No hi passa mai cap tren. Són vies mortes, tot i que, com qui diu, acaben de néixer. Contemplar les vies solitàries del TGV que trinxen la comarca de la Selva no és tan literari com Brno o la vall de Camprodon, però a mi sempre em recorda el conte L'exprés, de Pere Calders. “Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”.
La tornada a casa sempre la puc fer pels terrenys habitats i expropiats pel ministeri de Foment (per ampliar l'aeroport) o pel DPTOP (per ampliar l'Eix Transversal o l'Eix Ferroviari Transversal), o seguint el rastre altiu de les torres de la MAT, o guiat pel brogit permanent de l'AP-7 o de l'A-2, o vorejant el perímetre del CIM la Selva, una autèntica zona franca.
Soterrada entre els talussos de les obres del TGV ha quedat, introbable, la Font del Frare, un paratge fresquívol al qual, encara no fa cinc anys s'arribava endinsant-se per un camí boscós. Una pica de pedra natural emmarcava el brollador. Adif es va encarregar d'inscriure'n l'acta de defunció en el registre de víctimes de les infraestructures.
EL PUNT
És freqüent que en temps de vacances alguns articulistes escriguin peces sobre viatges i aventures viscudes, sovint en països exòtics o llunyans. A mi sempre em recorden aquelles persones que, tornant d'un viatge, et convidaven a una interminable sessió de diapositives comentades. A banda que els països exòtics o llunyans només existeixen en l'imaginari local del viatger, que no s'adona que, en desplaçar-se, l'exòtic i llunyà és ell mateix i no l'indret del món on arriba.
Alguns altres articulistes relaten excursions més domèstiques. Queda molt bé la narració d'una sortida a passejar pels entorns naturals, seguint la ruta de les fonts, en companyia d'uns amics que t'han vingut a veure a la segona residència. Sortir a caminar i que t'enxampi la turbonada entre els verns i les vaques pasturant pot inspirar una magnífica perla del periodisme literari.
La lectura de tants papers escrits per articulistes viatgers o excursionistes m'ha impulsat a deixar constància del país de les infraestructures on visc tots els dies de l'any, situat en un municipi de la plana de la Selva, una comarca ni exòtica, ni llunyana, ni bucòlica, malgrat el que el topònim vol indicar.
Posem que parlo de Salitja, un poble de 300 habitants que abans sortia als mapes però que, paradoxalment, n'ha desaparegut sense que les autoritats cartogràfiques ho hagin denunciat. La raó és d'alta volada: a Salitja hi ha instal·lat, des de fa poc més de quaranta anys, l'aeroport Girona-Costa Brava. El cas d'aquest aeroport és molt curiós. Les companyies que hi operen venen els bitllets amb origen o destinació a aquest aeroport amb l'eufemisme “Barcelona”. La propaganda de les institucions polítiques i econòmiques catalanes fa servir un altre eufemisme: “Girona-Costa Brava”. Quan succeeix algun incident, els mitjans de comunicació es refereixen a l'aeroport de “Vilobí d'Onyar” (municipi al qual pertany el poble de Salitja) o de “Vilobí” (poble veí de Salitja però que no té aeroport). El cas és que de l'aeroport de Salitja no en parla ningú, tot i que l'aeroport està situat a Salitja. I el que dèiem, en els mapes, la petita taca on hi hauria d'aparèixer el nom de Salitja ha quedat tapada per una gran taca que diu “Aeroport Girona-Costa Brava”.
Pot semblar un cas anecdòtic o menor, però quan en un futur pròxim es construeixi l'estació del TGV a l'aeroport (la reserva de terrenys ja fa ans que s'ha fet), caldrà fer més lloc als mapes i, aleshores, probablement desapareixerà fins i tot el nom del municipi de Vilobí d'Onyar, que quedarà tapat amb lletres grosses pel nou topònim (o ferrònim) “Estació del TGV Aeroport Girona-Costa Brava”.
De moment, des de fa més d'un any, tot el terme de Vilobí d'Onyar i de municipis veïns està travessat per un parell de vies llampants, emmurallades a banda i banda per tanques metàl·liques. Són vies que no vénen d'enlloc ni porten enlloc perquè són trams sense continuïtat. No hi passa mai cap tren. Són vies mortes, tot i que, com qui diu, acaben de néixer. Contemplar les vies solitàries del TGV que trinxen la comarca de la Selva no és tan literari com Brno o la vall de Camprodon, però a mi sempre em recorda el conte L'exprés, de Pere Calders. “Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació”.
La tornada a casa sempre la puc fer pels terrenys habitats i expropiats pel ministeri de Foment (per ampliar l'aeroport) o pel DPTOP (per ampliar l'Eix Transversal o l'Eix Ferroviari Transversal), o seguint el rastre altiu de les torres de la MAT, o guiat pel brogit permanent de l'AP-7 o de l'A-2, o vorejant el perímetre del CIM la Selva, una autèntica zona franca.
Soterrada entre els talussos de les obres del TGV ha quedat, introbable, la Font del Frare, un paratge fresquívol al qual, encara no fa cinc anys s'arribava endinsant-se per un camí boscós. Una pica de pedra natural emmarcava el brollador. Adif es va encarregar d'inscriure'n l'acta de defunció en el registre de víctimes de les infraestructures.
EL PUNT
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
