dissabte, 7 de setembre del 2013

VISITA A L'ALGUER País català de Sardenya

diumenge, 1 de setembre del 2013

AVIONS en català als cinemes Ocine de Girona (cinemes Òscar)

La pel·lícula AVIONS de Disney es pot veure a Girona en català als cinemes Ocine Sala 11 (la gran)

CINEMA EN CATALÀ

divendres, 16 d’agost del 2013

El vallesà Albert Solà guanya el concurs de Salitja

El de Sant Cugat, que era el segon cop que hi participava, va cantar una cançó d'inspiració ‘folk'

Twin Picks, amb ‘Tres colors', va quedar segon, i Namina, amb ‘De vegades', tercera

El guanyador, dirigint-se al públic després de rebre el primer premi del concurs de Salitja. Foto: NARCÍS SIMON.

Albert Solà va guanyar el primer premi de la 35a edició del Concurs de Cançó de Salitja, que es va celebrar dimecres al vespre, amb la cançó Bon dia, Texas. Acompanyat únicament de la seva guitarra, Solà, de 22 anys, va interpretar una cançó d'autor influenciada pel folk americà. El segon lloc va ser per al grup Twin Picks amb la cançó Tres colors, el tercer, per a Namina, amb De vegades, i el premi del jurat popular se'l va endur Teixi amb la cançó Com una petjada.

El primer premi va agafar completament de sorpresa el guanyador, que estudia musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Provinent d'una família de tradició musical de Sant Cugat del Vallès, Solà havia fet els 22 anys justament el dia abans del concurs. “Millor regal, impossible”, va dir en conèixer el veredicte del jurat.

Un repte personal

Solà, que va rebre els 600 euros de premi de mans de l'alcaldessa de Vilobí, Olga Guillem, va explicar que per ell era un repte defensar un tema propi amb l'únic acompanyament de la guitarra, a diferència de la primera vegada que va participar a Salitja, fa dos anys, en què va interpretar un tema més instrumentalitzat i “amb més detalls de producció”, en les seves pròpies paraules. Llavors no va guanyar cap premi, però va enregistrar el seu primer disc, i està a punt de treure el segon, explica. A banda del seu vessant de cantautor i estudiant de música, Solà també compon música per a curtmetratges i anuncis publicitaris amb un familiar.

LA FRASE
Vull donar les gràcies a l'organització del concurs, en el moment en què estem és important donar suport a la cultura
Albert Solà

LA XIFRA
15
grups
van actuar dijous al vespre a la plaça dels Delmes de Salitja en el concurs de cançó.

L'estil amb més participants

Dos dels grups que s'havien classificat, The Poker's i Joan Miquel Riera i els Telepredicadors, no van poder actuar. El primer per qüestions laborals, i els segons perquè venien de Mallorca i el vol va sortir massa tard. De la resta dels grups que van participar en el concurs, Twin Picks va fer pop acústic; Namina, que va guanyar el tercer premi, va fer segurament la proposta més trencadora, amb una cançó amb influències brasileres i una veu de l'estil de Sílvia Pérez Cruz, mentre que el vencedor del premi popular, que era el que també tenia més seguidors, Teixi, va fer una actuació de cantautor tradicional, l'estil que més participants va reunir aquesta vegada.

Entre les anècdotes, el cantant del Mètode Estivill va dedicar el seu tema a Adrià Puntí, que estava entre el públic, i els Elisma, que van obrir el concurs, van pujar a l'escenari amb un cor de nens. Alverd, guitarrista de The Wireless, va fer el seu debut en solitari.

NURI FORNS

dissabte, 3 d’agost del 2013

El concurs de Salitja tria els 16 finalistes


Més de trenta grups i cantautors es van presentar a la selecció prèvia

Poker's, un dels grups que actuarà en la 35a edició del Concurs de Salitja. Foto: EL PUNT.

L'organització del Concurs de Cançó de Salitja ha fet pública la llista de 16 finalistes per a la 35a edició, que es farà el proper 15 d'agost. Han quedat fora de l'actuació final una vintena de grups que també aspiraven a ser en la tria final, que no es pot allargar a més de 16 per una qüestió de temps.

Així, doncs, els participants i les seves respectives cançons d'aquest any seran Xavieruga (Fins al monyo), Tant de Bo (No hem de callar), Poker's (El mirall), Pexsom Blues (Bona sort, encant!), Fuster de la Cu (Vagabund), Elisma (No som de ningú), Albert Solà (Bon dia, Texas), Vol Menor (Mètode Estivill), Joan Miquel Riera i els Telepredicadors (No hi seràs), Teixi (Com una petjada), Alverd (En tres segons), Fora de Lloc (Carretera i manta); Twin Picks (Tres colors), A Granel (Sonet dels desitjos muts) i Ramon Mitjaneta (Petit presoner).

Destaca la presència dels segons i els tercers classificats de l'edició del 2013, Poker's, de Reus, i A Granel, de Santa Coloma de Farners. Els premis seran de 600, 400 i 100 euros per als tres primers. També hi haurà un premi popular escollit per les votacions del públic.

EL PUNT

dissabte, 20 de juliol del 2013

Paradeta dels INDEPS a CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT Devesa de Girona, dissabte 3 d'agost

Els INDEPS tindrem paradeta al festival CATALUNYA VOL VIURE EN LLIBERTAT. Us hi esperem a tots!
Tothom que hi vulgui col·laborar s'hi pot apuntar via mail.

Salut i independència!


MÉS DE CENT PARADES S'INSTAL·LARAN AL FIRACAT

A dos dies del festival Catalunya vol viure en llibertat i amb dignitat, s'ha completat el nombre d'empreses i entitats que estaran presents al Firacat, la Fira de Productes de la Terra, que obrirà de les cinc de la tarda a les dues de la matinada

Les noves empreses que seran al Firacat són: Monna (cistells), Sota (joies), Sostencat (tops), Pecumar (caganers), El Magatzem Català (marxandatge), Tecnoprevent (marxandatge), Montse l'Artesana (xurreria), Teixits Agell (complements de la llar), Mel Viadiu (productes apícoles), Assumpta Mas (barretines) i Ferro Disseny (estelades de ferro).

Pel que fa a les entitats, també han confirmat l'assistència Assemblea Nacional Catalana, Ara o Mai, Plataforma pel Dret a Decidir, Plataforma per la Llengua i Casal Independentista de Salitja.

EL PUNT


Actuacions el 3 d’agost
Cercavila:

Fal·lera Gironina
Amics dels Gegants de Sarrià de Ter
Amics dels Gegants de Salt
Xaranga Damm-er

Sardanes:

Cobla Ciutat de Girona

Música:

Jordi Tonietti
Macedònia
Acció
La Porta dels Somnis
Andreu Rifé
Le Croupier
Pere Tàpies
Quim Vila
Glaucs
Lax'n'Busto
Deskarats
9Son
El poble que canta

Entitats col·laboradores

Omnium Cultural
Assamblea Nacional Catalana
Convergència Democràtica de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya
Associació de Municipis per la Independència
Plataforma per la llengua
Joventuts d'Esquerra
Joventuts Nacionalistes de Catalunya
Cercle Català de Negocis
UGT Catalunya
Candidatura d'Unitat Popular
Reagrupament
Girona FC
Fundació Catalunya Estat
CCOO Catalunya
Solidaritat Catalana per la Independència
Joves per la Independència
Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes
Associació Llengua Nacional
Ara o Mai!
UniGirona
GEiEG
Som Escola
Amics de la Unesco de Girona
Sobirania i Progrés
Unió Democràtica de Catalunya
Institut Nova Història
Plataforma pel Dret de Decidir
Televisió de Girona
Fundació Valvi
Pacte Nacional per l'Autodeterminació

dissabte, 13 de juliol del 2013

VIA CATALANA Cadena humana per la Independència

Encara que s’ha obert el període d’inscripció a la Via Catalana, no tingueu pressa, al pobles com Vilobí que tenim secció de l’ANC farem inscripcions col·lectives per anar tots al mateix lloc.

Aneu a l’Ajuntament i digueu els vostres noms i telèfons, hem obert una llista per fer d’inscripció col·lectiva i anar tot junts

Us anirem informant!!!

Envieu aquest correu i digueu-ho i parleu-ne amb tothom que calgui!!!

Bona VIA CATALANA CAP A L’INDEPENDÈNCIA!!!

Joaquim Puigvert Pastells, 85: "La creatividad no tiene fin"


Pionero del documentalismo, graba y fotografía imágenes con las que sigue experimentando pese a estar jubilado | Hijo de madre maestra y padre farmacéutico aficionado a la fotografía, siguió los pasos de su progenitor | "Ahora tengo que coger siempre el trípode para filmar, porque si no, me tiembla demasiado el pulso" | "Trabajar la imagen en el laboratorio era más laborioso, en cambio en el ordenador es más fácil"


Joaquim Puigvert muestra algunas de sus cámaras de fotos favoritas, que conserva en su casa Inma Sainz de Baranda
Bàrbara Julbe



Hay de todo: cintas del vía crucis que recorre los tres kilómetros entre Salitja y Sant Dalmai, una marcha popular del año 2003, varias fiestas mayores... Joaquim Puigvert dedica buena parte de su tiempo a pasar a DVD estos filmes, que grabó hace años con su cámara. Hace dos copias: una se la queda él y otra va a la biblioteca de su pueblo, Vilobí d'Onyar, para aquellos vecinos que quieran consultarlos. El objetivo que se ha propuesto es ordenar sus grabaciones. "Hay faena pero es una tarea necesaria porque en cierta manera culmina y ayuda a difundir mi trabajo", comenta.

Inquieto, curioso y activo, este jubilado, de 85 años, cineasta, fotógrafo y farmacéutico, mira desde que era un niño la realidad que le envuelve desde un punto de vista que le permite captar, ya sea con la cámara de vídeo o la de fotografiar, aquellos instantes más especiales. Una sensibilidad que, según aclara, sigue con los años. "Notas cómo algo se activa en tu interior antes de pulsar el botón. En fotografía, incluso llegas a visualizar la imagen en los momentos previos de hacerla. Esta habilidad, que forma parte de ti, persiste e incluso se potencia con la edad, con lo que es mucho más fácil detectar ese momento único", subraya.

Empezó su carrera fílmica en los años 50 tras ser consciente de que, a causa de la modernización de la sociedad, no sólo las personas cambiaban, sino también el paisaje (tanto urbano como del campo), y desaparecían algunos oficios artesanales. Salvar del olvido esa vida rural se convirtió para él en una prioridad. Preciosista del tiempo y del espacio, se aventuró haciendo cine amateur y realizando cortometrajes documentales. Su primer trabajo en película fue sobre los payeses y artesanos de su pueblo (Vilobí d'Onyar, un poble que treballa, 1953) y le siguieron otros sobre un artesano de zuecos (Esclops d'artesania, 1954) o sobre el último baldosero de la zona (Un rajoler, 1956), un filme galardonado en el año 1958 con el premio al mejor guión en 9,5 mm en el festival de San Sebastián. "Y lo hice sin guión", puntualiza Puigvert. Además, otras actividades y ocupaciones, que antes eran muy habituales, como la matanza del cerdo, el oficio de cucharero o la de pastor también fueron captadas por el objetivo de este notario gráfico del paso del tiempo.

Algunas de sus obras se encuentran en el archivo municipal del Ayuntamiento de Girona y otras en la Filmoteca de Catalunya. En la biblioteca de su casa, repleta de libros, también guarda parte de ellas: más de 300 vídeos, más de 6.000 diapositivas de arte románico, distintas cámaras que ha utilizado y unos 15.000 negativos de fotografía en blanco y negro. "Las inundaciones del 10 de octubre de 1962 dañaron, sin embargo, todos los celuloides que tenía anteriores a esa fecha", lamenta.

Hijo de madre maestra y padre farmacéutico aficionado a la fotografía, Puigvert siguió los pasos de su progenitor tanto en la profesión como en la afición por la fotografía. A la edad de siete años, los Reyes Magos le trajeron su primera máquina de hacer fotos y desde entonces, no se ha separado nunca de este tipo de artilugios, con los que años más tarde no sólo se dedicó a captar imágenes sino también a experimentar y a buscar resultados más surrealistas.

En la actualidad, durante los largos paseos que realiza cerca del pueblo se lleva su moderna cámara fotográfica. "Los árboles, la hierba, el cielo, las amapolas... Hay una infinidad de elementos en los que fijarse. Me siento afortunado porque puedo seguir haciendo lo que me apasiona", detalla este octogenario, quien confiesa que para él hacer un viaje sin cámara no sería un viaje auténtico. "Si estoy en otro país y me doy cuenta de que no la llevo, regresaría a casa", garantiza.

Con las ganas de no perderse ningún detalle, a Puigvert también es habitual verle filmando actos y fiestas que tienen lugar en Vilobí d'Onyar u otras poblaciones. "Ahora tengo que coger siempre el trípode para filmar porque sin él me tiembla demasiado el pulso. Sé que voy más despacio que antes, aunque con los años aprendes a no ser tan perfeccionista. Ando más tranquilo haciendo así mi trabajo. Soy consciente de que hago hasta donde puedo y ya está", afirma Puigvert, uno de los pioneros del documentalismo gerundense, cuyas producciones se han convertido en documentos históricos con un alto valor patrimonial pero a la vez obras artísticas consideradas de primer orden.

Con un espíritu creativo incansable, cuando vuelve a casa después de una sesión de fotos o de una grabación se sienta delante del ordenador y da rienda suelta a su imaginación. "Antes en el laboratorio era todo más laborioso, en cambio ahora trabajar la imagen en el ordenador es mucho más fácil. Es un mundo lleno de posibilidades", afirma. En algunas ocasiones, elabora reportajes con música e imagen; en otras, superpone fotografías. "Me gusta experimentar. La creatividad es algo que no tiene fin aunque vayas cumpliendo años", asegura.

Con algunos de los 4.000 negativos que quedaron dañados por la inundación de 1962, Puigvert, que siempre ha sido muy autodidacta, siguió la estela de unas películas elaboradas por Norman McLaren que le habían interesado mucho, donde el director escocés pintaba y dibujaba directamente en la superficie del celuloide. "Era un tiempo en el que estaba muy ligado a la farmacia y no podía salir a filmar fuera. Así que aproveché las películas deterioradas para hacer este tipo de proyecto con ellas", recuerda. Estas obras se llamaron Exp. Núm. 1, Exp. Núm. 2 y Exp. Núm. 3. La primera recibió la Concha de Oro de cine abstracto en el festival de San Sebastián en 1959 dentro del apartado de cine amateur y, tanto la primera como la segunda se incluyeron en un DVD titulado Del éxtasis al arrebato del Ministerio de Cultura, que como muestra del cine experimental hecho en España dio la vuelta al mundo.

"Me gusta manipular los materiales y jugar con sustancias como cristales de sulfato de cobre o sal en las fotografías. Después con una luz polarizada tienes una gran variedad de formas y colores. La edad te aporta sabiduría que, combinada con el ensayo, te permite ir haciendo nuevas creaciones", indica este jubilado, a quien también le encanta pescar en el río Onyar y es amante de ir a buscar setas en el bosque en otoño.

Orgulloso de la vida, este octogenario pone cada día los pies en el suelo confiando en que nada le impida poder seguir captando nuevas imágenes y divertirse luego con ellas. Un deseo que, a pesar de tener 85 años, espera poder llevar a cabo durante mucho más tiempo y que, en ese aspecto, la genética se ponga de su parte. "Tengo el listón muy alto. Mi padre y mi madre vivieron 100 y 102 años, respectivamente", ironiza Puigvert.

LA VANGUARDIA