dissabte, 14 d’agost del 2010

L'aigua de Salitja ja raja des de Vilobí

L'obra, que ha tingut un cost de 197.628 euros, es va inaugurar ahir


L'alcaldessa i el delegat obrint l'aixeta, en l'acte de la inauguració de la connexió de la xarxa a Salitja. Foto: N. FORNS.

El delegat del govern, Jordi Martinoy, i l'alcaldessa de Vilobí d'Onyar, Olga Guillem, van inaugurar ahir la connexió de la xarxa municipal d'aigua al nucli de Salitja. Les obres van començar el mes de maig passat i han tingut un cost de 197.628 euros, dels quals 110.492 han estat subvencionats pel Pla Únic d'Obres i Serveis (PUOSC). Les obres han consistit en la construcció d'una canonada de 1.938 metres que connecta Salitja amb Vilobí. Fins ara, l'aigua de Salitja provenia d'un pou situat a la banda nord del poble, però l'aigua tenia nitrats i la xarxa estava deteriorada. L'alcaldessa va destacar que en el futur les quatre zones del municipi han d'estar connectades per la mateixa xarxa d'aigua, però que l'actuació de Salitja era la més urgent. També s'han aprofitat les obres per renovar una part de la xarxa de distribució.

EL PUNT

S´inaugura la connexió de la xarxa d´aigua entre Vilobí i Salitja


Vilobí d'Onyar va fer la inauguració oficial de la connexió de la xarxa d'aigua entre Salitja i la població de la Selva. A l'acte, hi va assistir el delegat del Govern català a Girona, Jordi Martinoy, i l'alcadessa del municipi, Olga Guillem, entre d'altres. Les personalitats polítiques i alguns dels assistents van decidir fer una mena de tast simbòlic de l'aigua, després que fes la nova connexió de la xarxa. La connexió de Vilobí amb salitja havia portat certa polèmica, ja que l'anteior alcalde, Joan Busquets (CiU), va adjudicar el contracte d'obres a una empresa de la qual ell n'era conseller delegat a través d'un decret d'alcaldia.

DIARI DE GIRONA

La cançó viu a Salitja

Quinze grups i solistes actuaran dissabte al 32è Concurs de Cançó


Cesk Freixas actuarà dissabte a Salitja. Foto: ARXIU.

Després del Concurs de Cançó, tindrà lloc la vintena edició del festival Pinxorockibirra

Un total de quinze grups i solistes, seleccionats entre les vint-i-sis propostes presentades, participaran aquest dissabte a la 32a edició del Concurs de Cançó de Salitja, tot un clàssic de l'estiu gironí que es manté en una envejable forma, any rere any. Organitzat per la Comissió de Festes de Salitja, aquest és un concurs modest en premis –800, 400 i 200 euros, respectivament, per als tres guardonats pel jurat, més el premi popular–, però que ha anat adquirint prestigi per la seva tasca perseverant i amb bon criteri, en defensa de la música en català.

Els quinze finalistes d'aquest any, cadascun dels quals interpretarà dissabte una sola cançó a la plaça Major de Salitja a partir de les 7 de la tarda, són els següents: Cesk Freixas, amb la cançó Mudança; Sam Destral, amb Res no és mesquí; The Row, amb El nostre conte; Rusó Sala, amb La meva terra; Lark About, amb Escapar; Lakaste, amb Girona m'enamora; Vertfosc, amb Escolta'm; Cabaret Misèria, amb Com sempre fem; Jorcx, amb Mentre dorm el meu cor; Tan De Bo, amb El temps; Laforet, amb Floquets de neu; Pulpopop, amb Vull voler volar; Marge d'Error, amb Dona'm un minut; Estúpida Erikah, amb Tres acords per la balada de Joan Matraca, i Rocksord, amb Potser. Com es pot veure, el concurs cobreix un ampli ventall d'estils, que va de la cançó d'autor al rock dur. Durant les seves tres dècades d'història ininterrompuda, el concurs ha estat una plataforma per a una gran diversitat de cantants i grups: Joan Amèric (1987), Insípids (2000), Frenètic (2004) i The Gruixut's (2007) han estat alguns dels guanyadors del concurs de Salitja, que en els últims temps ha renovat també les seves eines de difusió a través d'internet i està present tant a Facebook, com a Twitter i Myspace. L'any passat els guanyadors van ser Gonçal, Mercè Subirachs i Mârmara.

Després de les actuacions i el veredicte del Concurs de Cançó, Salitja celebrarà dissabte una edició especial del popular Pinxorockibirra, amb motiu del seu vintè aniversari. Per celebrar-ho, hi tindran lloc les actuacions d'El Nota, La Banda del Yuyu i La Kinky Beat, és a dir, un bon còctel de hip-hop, rock i mestissatge, amanit òbviament amb pinxos i birres.

EL PUNT

dissabte, 24 de juliol del 2010

Avui, dia 14 d'abril de 1742...

Troben una rajola amb una inscripció del segle XVIII a l'església de Salitja


En Gibbi i en Jordi sostenen el rajol que van trobar sobre la volta de l'església de Salitja. Foto: TOSQUIJA.

“Avui, dia 14 d'abril de 1742, és fet aquest rajol per mà de Pere Pla, rajoler d'Aiguaviva, el dia abans de Minerva de Riudellots i feia un bon fred”. Aquesta és la inscripció que es pot llegir en una rajola trobada sobre una volta de l'església de Salitja per dos paletes, Jordi Gener i Gibbi, quan estaven treballant en l'arranjament dels cairats sota la teulada del temple. La revista Tosquija, del municipi de Vilobí, Salitja i Sant Dalmai, ha fet aquesta proposta de transcripció del text gravat a la rajola i remarca que el cognom Pla ha estat vinculat fins fa poc a Aiguaviva i a l'ofici de rajoler.

EL PUNT

Dos paletes troben una rajola del 1742 escrita en català a Salitja

El text que hi ha inscrit en la placa revela que el va escriure un rajoler d'Aiguaviva anomenat Pere Pla el 14 d'abril d'aquell any



Dos paletes, en Jordi Gener i en Gibbi, treballaven en l'arranjament dels cairats sota el teulat de l'església parroquial de Santa Maria de Salitja quan, tapat amb material d'obra, van descobrir un rajol singular en el cim d'una volta. En aquest rajol hi havia un text de sis ratlles escrit en llengua catalana. Es tractava d'un català antic. Al final de l'escrit hi havia una data destacada: 1742. La rajola la van trobar el passat set d'abril.
La primera informació que s'obté en observar la placa escrita en un català antic és la datació "Avui, dia 14 d'abril de 1742". Per tant, la inscripció es va fer ara fa justament 268 anys, és a dir, al segle XVIII. Cal dir que l'església de Santa Maria de Salitja és del segle XIII però es va reconstruir el segle XVIII amb un estil barroc-neoclàssic, segons la revista Tosquija, publicació del municipi de Vilobí d'Onyar, Salitja i Sant Dalmai.

Després d'exposar la data, el text continua: "és fet aquest rajol per mà de Pere Pla, rajoler d'Aiguaviva". La tercera informació té un caràcter més social i religiós. Diu així: "el dia abans de Minerva de Riudellots". La Minerva era una confraria que promovia el culte a l'eucaristia. El text finalitza amb "i feia un bon fred".

Per tant, el text complet de la placa és "avui, dia 14 d'abril de 1742, és fet aquest rajol per mà de Pere Pla, rajoler d'Aiguaviva, el dia abans de Minerva de Riudellots i feia un bon fred. 1742.".


DIARI DE GIRONA

diumenge, 4 de juliol del 2010

Som una Nació, nosaltres decidim.

Contra l'alteració amb traïdoria de l'Estatut ja aprovat pel poble de Catalunya en referèdum i l'acarnissament dels 4 magistrats posats a dit pel PP, tots a la mani de Barcelona el 10 de juliol.
Esteu atents als horaris del bus, no s'enviaran per mail fins a l'últim moment

divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi 2010


Experiències personals i valentia i compromís amb l'esport català
«Catalunya contra Espanya», història de les traves a l'esport català
Piqué, Laporta, Àlex Crivillé i Xesco Espar deixen el seu testimoni
Un retrat de Dani Jarque i les reflexions d'Arcadi Alibés, més novetats


Joan Antoni Samaranch, que va morir dimecres, és també un dels protagonistes indirectes d'aquest Sant Jordi de literatura esportiva. L'expresident català del COI va ser l'artífex del canvi a la Carta Olímpica que impedeix la participació de Catalunya en el Jocs Olímpics i el reconeixement internacional de l'esport català. El requeriment que siguin estats reconeguts per la comunitat internacional els que tenen dret a participar-hi (encara que hi hagi un munt d'excepcions consolidades) és un argument a què recorren els dirigents esportius i polítics espanyols per impedir a les federacions internacionals el reconeixement de les federacions catalanes independentment de les espanyoles. Sobre aquesta situació es desenvolupa la trama que el director adjunt d'El 9 Lluís Simon exposa al llibre Catalunya contra Espanya: el partit interminable, de Cossetània Edicions. Simon explica que impedir el reconeixement de les seleccions catalanes és una «raó d'estat» per al govern espanyol, ja sigui del PP o del PSOE. Els casos dels diferents esports que han intentat aquest reconeixement pels més diversos camins i el joc brut de l'Estat per impedir-ho s'exposen de manera documentada i amena. A partir d'una bona tasca de recerca i investigació, Simon presenta públicament i de manera valenta fets i intervencions que o bé han estat silenciades o bé es continuen negant. Aquest és un assaig compromès que suposa una novetat respecte a la majoria de llibres de temàtica esportiva que es vendran en aquesta diada de Sant Jordi.

El futbolista del Barça Gerard Piqué escriu de primera mà la seva experiència al planter del club, la seva sortida cap a Manchester i la seva tornada triomfant al primer equip blaugrana. Viatge d'anada i tornada (62) és una bona aproximació, com ho va ser el d'Andrés Iniesta, a la personalitat d'un jove que ha complert el somni de molts barcelonistes.

De somnis també parla Joan Laporta, president del Barça, a Un somni per als meus fills (Angle). De somnis, de malsons, d'ambicions i revenges personals en la seva etapa en el Barça, i del seu somni de ser el líder redemptor de l'independentisme català. Les aspiracions polítiques de Laporta ara que deixarà la presidència del Barça són el veritable motor i motiu d'aquest llibre escrit en primera persona.

Vint-i-una històries (el seu dorsal era el 21) a partir de testimonis de persones que van conèixer bé Dani Jarque, el futbolista de l'Espanyol malauradament desaparegut l'estiu passat, són el contingut del llibre El cel és blanc-i-blau, dels periodistes Bruno Alemany i Moisès Llorens (Ara Llibres).

Amb l'explícit títol Una vida sobre rodes (Plataforma), l'expilot de motos Àlex Crivillé repassa la seva trajectòria esportiva i vital, en una de les novetats de temàtica no futbolística.

També de l'experiència de la pràctica esportiva parla el periodista Arcadi Alibés a Córrer per ser feliç (Ara Llibres). Alibés és un consumat corredor de maratons i compateix amb les lectors les seves motivacions.

Entre altres novetats, hi ha Jugar con el corazón, de l'exentrenador d'handbol del Barça Xesco Espar, que conté reflexions sobre l'alta competició.

Pep Guardiola, padrí solidari d'un llibre de relats i protagonista d'aproximacions a la seva personalitat.

L'entrenador del Barça, Pep Guardiola, és a hores d'ara un dels personatges més rellevants de Catalunya en qualsevol àmbit i un dels que té més projecció internacional. Totalment centrat en la seva feina, no concedeix entrevistes personalitzades a cap mitjà de comunicació i dosifica i selecciona molt les seves intervencions públiques. És difícil que es presenti a cap acte que no tingui un contingut social solidari. Només per aquest motiu, i perquè hi ha periodistes de tots els mitjans, va acceptar ser el padrí del projecte de llibre Relats del Mundial. Guardiola ha escrit el pròleg i els ingressos de la venda seran per a Pallassos sense Fronteres. A les parades de llibres també n'hi haurà dos que el tenen com a protagonista. No tindràs collons de fer-ho (Base), de Jordi Pons, que recull el testimoni d'una cinquantena de persones. I també Escoltant Guardiola (Cossetània), del director d'El 9, Pep Riera, una aproximació al pensament de Guardiola a partir de 150 frases comentades i contextualitzades i que ja ha arribat a la quarta edició.

EL 9