Un tràmit que hauria de ser simple s´està convertint en un periple ple d´entrebancs per a Ermessenda G. G. una veïna de Girona de 64 anys decidida ha modificar el seu nom, Ermesinda, dels documents oficials, imposat en època franquista pel mateix nom en català, Ermessenda. El resultat final després d´un munt de traves administratives ha estat «Ermessenda Dolores Eulalia». Li han aparegut dos noms que en cap moment havia demanat. «Cansada, decebuda i incrèdula» ha decidit denunciar el cas i posar de manifest «les aptituts i actituds dels funci0naris» que sovint l´han tractat amb despreci durant tot el procés.
Tot va començar quan a principis d´any Ermessenda G.G. va decidir catalanitzar el seu nom. Va anar al registre civil i al juliol va obtenir el document que reflectia la seva petició de canvi. D´Ermesinda a Ermessenda. Res més.
A continuació, amb aquest document, va dirigir-se a la policia nacional per poder canviar-se el nom al carnet d´identitat. La persona que la va atendre, mostrant «falta d´educació» cap a ella, segons assegura, li va mostrar a la pantalla el canvi. Estava ben escrit. Inicialment semblava que la catalanització del nom hauria estat prou ràpida. Va anar a recollir el nou carnet i per sorpresa va veure que al DNI li apareixia el nom «Ermessenda Dolores Eulalia». Allà li diuen que ells no poden fer-hi res i que «tot depèn de Madrid».
«Jo només volia canviar Ermesinda per Ermessenda», lamenta «molesta». El mateix dia, segons explica, a casa, se li va presentar un funcionari dient-li que havien parlat amb Madrid: «Hem fet el que diu literament el paper». L´afectada, però, recalca que al document del registre civil, a l´esquerra hi posa «Cambiar el nombre Ermesinda por el de Ermessenda, en catalán». A la dreta, amb el document retornat de Madrid s´hi havia inclòs «el dia, lloc i hora de naixement, el nom dels meus pares i els dos noms Dolores Eulalia, que es posaven per l´Església».
L´única opció que li van donar és tornar a anar al registre i eliminar els dos noms afegits. Allà, però, li diuen que ha de començar el procés de nou i tornar-se a dir «Ermesinda» per reiniciar les tramitacions.
8 documents i 3 testimonis
A més, li diuen que ha de presentar vuit documents que acreditin que es deia «Ermessenda». Un nom que mai ha pogut tenir. En no entendre res, va demanar per la màxima responsable de l´organisme. Aquesta li va dir que els vuit documents que havia de presentar servien per deixar palès que es deia «Ermesinda» sense cap altre nom i tres testimonis (un famliar i dos més) que així ho validin. Tot i ser juliol no li van donar data per presentar els papers fins al 18 d´octubre. Per cert, que a la cita, li van escriure el nom com a «Hermessenda» mentre una funcionària, darrere d´un ordinador li deia «no se olvide de los documentos».
Arriba el dia i s´hi adreça amb tots els documents i testimonis. El resultat aconseguit és esperar un mes més per tornar a tenir un sol nom en castellà. A partir d´aquí, podrà començar altre cop el procés per aconseguir el seu nom en català. Sense afegits.
DIARI DE GIRONA
INJUSTIFICADEs DIFICULTATS PER CATALANITZAR EL NOM DE PILA
Una dona de Girona de 64 anys que vol catalanitzar-se el nom de pila -Ermesinda per Ermessenda- fa setma?nes que batallant amb l'administració de l'Estat. Ha rebut amb sorpresa un DNI on darrere del nom correcte n'hi han afegit dos més: Dolores Eulalia (i en castellà).
El 8 de gener de 1977, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar una reforma de l'article 54 de la Llei del Registre Civil, que va quedar de la següent manera: "En la inscripció s'expressarà el nom que es doni al nascut. Tractant-se d'espanyols, els noms hauran de consignar-se en alguna de les llengües espanyoles". També preveia que des d'aleshores l'encarregat del registre substituiria el nom propi, imposat amb anterioritat a la vigència de la reforma legislativa, pel seu equivalent onomàstic en qualsevol de les "llengües espanyoles". La reforma l'havia aprovada unes setmanes abans el Govern presidit per Adolfo Suárez, que aleshores encara exercia el càrrec per designació directa del Rei. La reforma per poder canviar el nom va ser impulsada principalment des de Catalunya. Sensibilitzar els catalans perquè s'acollissin a aquesta potestat va ser una de les campanyes que va promoure el Congrés de Cultura Catalana celebrat aquell any. Molts van ser els catalans que en les setmanes posteriors a l'entrada en vigor de la nova normativa van acudir als Registres Civils per catalanitzar el nom. Trenta-cinc anys després, una dona gironina que ha volgut canviar Ermesinda per Ermessenda, ha topat amb el mur de l'Administració de l'Estat. ?Després de diversos, llargs i enutjosos tràmits, s'ha trobat que en el DNI li han afegit dos noms darrere el d'Ermessenda: Dolores Eulalia. Això li comporta tornar a iniciar tota la paperassa. Com que no volem creure que l'administració de l'Estat sigui tan matussera o ?negada, hem de pensar que darrere del suposat error, perquè no té cap explicació justificable, hi ha alguna intencionalitat política que la Subdelegació del ?Govern hauria d'investigar per respecte als drets dels ciutadans.
DIARI DE GIRONA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada